La candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la Unesco per a l'any 2022 afronta hores decisives. En pocs mesos se sabrà si l'illa aconsegueix la preuada distinció. Seria la culminació d'un procés en el qual han treballat braç a braç durant anys el sector científic, l'administració i multitud d'entitats. Un camí llarg, molt més llarg del que segurament es pensava en un inici, que ha implicat comunicar molts processos sovint molt complexes per a gran part de la població, però que eren necessaris per a arribar exactament on ens trobem ara.
Per a afrontar aquesta etapa decisiva, hem redactat un pla de comunicació. Un pla de comunicació és una eina que habitualment fan servir empreses i tota classe d'entitats i administracions, un document on es defineixen les estratègies comunicatives i les accions que s'han de portar a terme per a aconseguir un objectiu, en aquest cas ser patrimoni mundial, el que implica explicar què som i què fem, a quin públic ens volem dirigir a cada moment, com ens hi adrecem i quin missatge els transmetem. Per a elaborar-lo vam mantenir reunions amb professionals vinculats amb la candidatura, com la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, la presidenta del Consell Científic de l'IME, Cristina Rita, i amb gestors culturals de la península, com l'artífex del festival Tarraco Viva, Magí Seritjol. Després vam fer un estudi per a definir tots els segments de públics (local, nacional i internacional) als quals ens volem adreçar i els agents amb els quals arribar a ells de la millor manera possible. Vam fer una anàlisi posant en relleu les fortaleses, però també les debilitats de la candidatura, vam repassar les accions més representatives que s'han fet fins ara, i en funció de tot n'hem proposat 83 de noves, de les quals se'n portaran a terme 8 fins a final d'any. I és que el pla és un document viu, amb la voluntat de perdurar més enllà de la candidatura, que es pot fer servir més enllà de juliol de 2022.
Entre les propostes, n'hi ha que ja s'han començat a fer, com estalonar un producte propi i artesà com és la cervesa Talaiòtica, d'altres s'han realitzat recentment, com propiciar la visita de l'ambaixador d'Espanya davant la Unesco, i d'altres es faran en els pròxims mesos, com fer un cicle de presentacions de la candidatura a cada municipi de Menorca o realitzar un programa de tallers escolars amb entitat pròpia.
El que proposem és establir sinergies amb altres plataformes, com són la Menorca Regió Gastronòmica Europea, la marca Reserva de Biosfera o la Menorca Starlight amb l'objectiu d'estalviar costos i aprofitar la visibilitat que tenen. Ja s'ha vist recentment al concurs European Food Gift Challenge. El pla també proposa eines per a fer més accessible l'arqueologia i redescobrir el patrimoni comú.
Partim de la base que només s'estima el que es coneix, i quan es coneix a la vegada es valora, s'estudia i es protegeix. En aquest sentit, possiblement la pandèmia sanitària que vivim ha posat de manifest el que implica viure que en un territori finit com és una illa, que exigeix fer una gestió sostenible dels recursos i sortir-se'n gràcies a l'esforç de tots.
Tot això també ens remet al nostre passat talaiòtic. La dimensió de les construccions de la cultura talaiòtica transmet un missatge d'esforç col·lectiu portat a terme per una comunitat reduïda amb recursos finits i un mode de vida basat en la sostenibilitat. Ara és l'hora de deixar ben clar la importància d'una civilització única amb una manera de ser i d'estar en el món que ha perviscut al pas dels segles a través dels monuments arqueològics i del paisatge que ens envolta.