Avui, dia 30 d'agost, el Convent de Sant Diego d'Alaior ha acollit la presentació dels resultats de la de Campanya d'Intervenció Arqueològica a Torre d'en Galmés (2021) de Boston University i SUNY Brockport. Els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez Gil i Bruno Parés Sansano han estat els membres de l'equip d'investigació encarregats de mostrar part del material recuperat, a més de les fotografies aèries i reconstrucció 3D d'una part del jaciment. L'acte ha comptat amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; Santiago Reurer, regidor de Cultura d'Alaior; i Cecilia Ligero, presidenta d'Amics del Museu de Menorca.
La campanya d'intervenció arqueològica a Torre d'en Galmés 2021 ha estat dirigida pels professors de Boston University i SUNY Brockport: Amalia Pérez-Juez, Alexander Smith, Paul Goldberg i Ricardo Elia. Hi ha participat un ampli equip de professionals de diferents institucions i disciplines que s'han incorporat des de Menorca, Mallorca, Barcelona i Madrid, alumnes nord-americans i, com en anys anteriors, s'ha comptat amb la col·laboració d'Amics del Museu de Menorca. La campanya, que ha estat finançada per les institucions d'origen dels membres de l'equip, així com pel Consell Insular de Menorca, ha acabat amb interessants resultats sobre l'ocupació andalusina de l'jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés.
L'objectiu de la campanya de 2021 ha estat seguir estudiant la reocupació andalusí dels segles XII i XIII del jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés. On s'assenten els nouvinguts? Com aprofiten el jaciment? Modifiquen les estructures talaiòtiques? Utilitzen les seves cisternes i coves? Per això s'ha continuat amb l'excavació de la zona central del jaciment, on coneixem almenys cinc recintes formats per dues o tres habitacions rectangulars, organitzats en forma de L o d'U, al voltant d'un pati.
La primera estructura on s'ha intervingut és la SPU 9, ja excavada en anys anteriors, i on s'havia localitzat una cisterna talaiòtica. Els musulmans van construir la seva casa just a la vora de la mateixa, van aixecar un brocal de pou sobre la cisterna i la van emprar, segurament, recollint l'aigua de pluja des de la teulada. Tot el sediment de la cisterna ha estat surat per a la seva anàlisi al laboratori, però ja en el jaciment hem observat la presència de restes de gra -cebada- i de fauna -una important quantitat d'espines de peix-. Just al costat de SPU 9, hi ha una altra casa andalusina formada per al menys dues habitacions al voltant d'un pati obert. Totes les cases estaven arrebossades de calç per dins i cobertes amb teules.
També s'ha començat amb l'excavació d'una nova habitació medieval -SPU 7- que es troba al sud del santuari de taula. És un recinte més extens, segurament format per tres habitacions en forma d'U al voltant d'un pati. S'ha completat l'excavació de la meitat d'una habitació per valorar l'estratigrafia i entendre com es construeix en relació a les estructures talaiòtiques. La seqüència estratigràfica és més complicada que a les habitacions excavades amb anterioritat perquè no hi ha un nivell d'ensorrament clar. El que sí s'ha pogut documentar és que s'aixeca directament sobre el nivell talaiòtic, on s'ha recuperat un vas de fons alt intacte, vasos tradicionalment datats entre els segles III i II a.C. Aquests objectes s'han relacionat amb activitats rituals i servirien per libacions, ofrenes o fins i tot amb algun ritual fundacional.
El material andalusí recuperat és molt similar al de campanyes anteriors i confirma, com s'ha comentat, una ocupació intensa en els segles XII i XIII: ceràmica de cuina com olles, ribells o gerres. Les analítiques realitzades aquest any inclouen la flotació de sediment de totes les unitats estratigràfiques i les datacions de carboni 14. També s'han pres mostres de totes les unitats estratigràfiques per a la realització de làmines primes amb la metodologia de la micromorfologia de sòls. Això permetrà conèixer millor la naturalesa de tots els dipòsits excavats i fer un estudi més detallat de la microestratigrafia. Finalment, s'ha realitzat la fotogrametria i reconstrucció 3D de tots els espais excavats.
En resum, cada any coneixem una mica més de la comunitat andalusina que es va instal·lar al jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés entre els segles XII i XIII i d'aquesta part de la història de Menorca tan important en el paisatge actual de l'illa.
Aquí podeu veure el vídeo de la reconstrucció en 3D d'una part del poblat.