Share
  
Tweet
Glossari

  • AIXOVAR FUNERARI. Objectes que es dipositaven amb el mort a la tomba.
  • ÀMFORA PITOIDE. Vas de ceràmica talaiòtica fet a mà, de secció en forma de S allargada, que té unes anses en forma de munyó cilíndric sobre la panxa.
  • APARELL PSEUDOISÒDOM. Aparell en el qual els carreus es disposen a trencajunts en filades horitzontals d'alçades diferents.
  • ANTROPOLOGIA. Ciència que tracta els aspectes biològics de l'home i del seu comportament com a membre de la societat.
  • ARQUEOLOGIA. Ciència que estudia el passat de l'home mitjançant l'anàlisi dels seus vestigis materials.
  • CAPADES DE MORO. Petites capelletes o depressions de forma circular o quadrada, excavades a la roca. Funció: funerària.
  • CERCLE. Nom amb el qual es denominen les cases talaiòtiques de forma circular, que poden tenir les estances compartimentades radialment, obertes a un pati interior obert a l’aire lliure. Segle xi-ii aC.
  • CICLOPI/CICLÒPIA. Referent a la construcció realitzada amb grans pedres irregulars, sense argamassa.
  • CIVERA. Estructura llenyosa en forma de llit portàtil que es duu sobre vares i a mà per transportar i enterrar els morts.
  • COCÓ. Petita depressió cònica que pot localitzar-se tant en els hipogeus com en els habitatges del talaiòtic i posttalaiòtic. Funció: desconeguda.
  • COLUMNA POLILÍTICA. Pilar format per diverses pedres col·locades una sobre l'altra.
  • COVA. Caverna de formació natural mitjançant processos geològics de tipus càrstic.
  • COVA ARTIFICIAL. (Vegeu hipogeu)
  • CREMACIÓ. Acció per la qual es crema un cos, sense que els ossos arribin a convertir-se en cendres.
  • DATACIÓ DE C-14. Mètode de datació absoluta mitjançant el recompte de les molècules de carboni 14 o radiocarboni que conserva una resta orgànic.
  • DOLMEN. Tomba megalítica.
  • ESTRAT. Cadascuna de les capes de terra superposades en jaciments arqueològics.
  • ESTRATIGRAFIA. Superposició de diferents estrats.
  • HIPOGEU. Tomba excavada artificialment a la roca que forma cambres i espais interiors subterranis. Segons la tipologia, abracen un ventall cronològic comprès entre el segle xvii i el segle ii aC.
  • INCINERACIÓ. Acció per la qual un cos o objecte es crema fins que es converteix en pols o cendres.
  • LLINDA. Fusta o pedra travessera que clou la part superior d'un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.
  • MEGALÍTIC -A. Referent a la construcció de monuments realitzats amb grans lloses planes, generalment dòlmens o sepulcres.
  • MONOLÍTIC -A. Fet d'una sola pedra.
  • NAVETA. Tomba col·lectiva d'inhumació, de planta circular o allargada, i façana còncava en alguns casos. Construïda amb tècnica ciclòpia. Segles xii-viii aC.
  • NAVIFORME. També conegut com a navetiforme o naveta d'habitació. Edifici d'hàbitat de planta en forma de ferradura allargada, construït amb murs de doble parament, aproximació de filades i coberta adovellada. Segles xvi-ix aC.
  • NECRÒPOLIS. Literalment "ciutat de morts". Cementeri, espai on s'agrupen diverses tombes.
  • OFRENES FUNERÀRIES. Objectes i aliments que es dipositen a la tomba relacionats amb la persona difunta i amb el culte als morts.
  • ORTÒSTAT. Bloc o llosa vertical, adornada o no, que forma la filada inferior d'un mur.
  • PARAMENT. Qualsevol de les dues cares d’un mur.
  • PATRÓ D'ASSENTAMENT. Model teòric de distribució geogràfica d'una població sobre un territori determinat.
  • PILAR. Element vertical sustentant, sense proporció fixa entre gruix i alçada, que es posa aïllat en els edificis o serveix per subjectar el sostre.
  • PILASTRA. Element vertical adossat al mur, generalment amb funció constructiva.
  • SALA HIPÒSTILA. Espai cobert mitjançant lloses que es recolzen sobre pilars monolítics o polilítics.
  • SANTUARI DE TAULA. Recinte de planta absidal i façana còncava construït amb tècnica ciclòpia que envolta la taula. Eren santuaris on se sacrificaven diversos animals domèstics i s'hi dipositaven ofrenes càrnies i ceràmiques com a ofrena als déus.
  • SEPULCRE MEGALÍTIC. Tomba d'inhumació col·lectiva construïda amb grans lloses planes, del 4500-2000 aC, segons la zona d'Europa de què es tracti. A Menorca són, probablement, del 2000 al 1600 aC.
  • SITJOT. Cavitat en forma de pera excavada en el subsòl dels hàbitats prehistòrics. Servien per emmagatzemar aigua o aliments.
  • TALAIOT. Torre troncocònica de planta circular o quadrada, construïda amb tècnica ciclòpia. Funció: vigilància i control del territori. Segles xiii-ix aC.
  • TAULA. Monument central del santuari de taula, en forma de T. Format per una gran llosa suport, rectangular, i un capitell troncopiramidal truncat invertit. Encara se’n desconeix el significat exacte.
  • TRONCOCÒNIC. Què té forma de tronc de con.
 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS