Share
  
Tweet

UNESCO

Història

En plena Segona Guerra Mundial els països que s’enfronten a l’Alemanya nazi es reuneixen preocupats per reconstruir els sistemes educatius un cop restablerta la pau.

Acabat el conflicte, el 1945, se celebra una nova Conferència de les Nacions Unides, representada per uns 40 estats, en la qual es decideix crear una organització destinada a establir la “solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat”. Neix així l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Després de dècades de divergències polítiques entre els seus estats membre, sorgides arran de la guerra freda, del procés de descolonització o de la dissolució de la Unió Soviètica, avui en dia continua fomentant el diàleg entre civilitzacions, cultures i pobles, basant-se en el respecte dels valors comuns.

Actualment la UNESCO està formada per 195 estats membre -Espanya s’hi va incorporar el 1973- i 8 membres associats.

Té com a principal missió contribuir a la consolidació de la pau, l’eradicació de la pobresa, el desenvolupament sostenible i el diàleg intercultural a través de l’educació, les ciències, la cultura, la comunicació i la informació.

En compliment de la seva missió, la UNESCO treballa, per la comunitat internacional, en cinc funcions principals:

I.   Ser un laboratori d’idees.
II.  Constituir un organisme normatiu.
III. Ser un centre d’intercanvi d’informació.
IV. Ser un organisme de desenvolupament de capacitats en els estats membre.
V.  Ser un catalitzador de la cooperació internacional.

Convenció 1972

L’octubre de 1972 es reuneix a París per dissetena vegada la Conferència General de les Nacions Unides. Es constata que el patrimoni cultural i natural estan cada cop més amenaçats de destrucció, no només per causes naturals sinó també per l’evolució de la vida social i econòmica: “davant l’amplitud i la gravetat dels nous perills que amenacen el patrimoni cultural i natural de valor universal excepcional, incumbeix a la col·lectivitat internacional participar en la seva protecció”.

Per tant, es considera indispensable adoptar un sistema eficaç i permanent de protecció col·lectiva del patrimoni cultural i natural de valor excepcional, segons mètodes científics i moderns.

S’aprova llavors el tractat de la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, que té l’objectiu de vetllar, en l’àmbit internacional, per la protecció i conservació del patrimoni de valor universal, i serà un comitè intergovernamental, el Comitè del Patrimoni Mundial, que s'encarregarà d'elaborar, actualitzar i publicar una llista dels béns del patrimoni cultural que considera que tenen un valor universal excepcional seguint uns criteris establerts.

Espanya s’adhereix a la Convenció el 18 de març de 1982 i actualment ha inscrit 44 béns en la Llista del patrimoni mundial de la UNESCO –39 de culturals, 3 de naturals i 2 de mixtos.

Patrimoni mundial

Segons el tractat internacional de la Convenció, el patrimoni mundial està constituït pels monuments i conjunts que tenen un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència; i els llocs que tenen un valor excepcional des del punt de vista històric, estètic, etnològic o antropològic.

Els béns del patrimoni mundial pertanyen a tots els pobles del món, independentment del territori on estiguin localitzats, i, per tant, és la comunitat internacional sencera que té el deure de cooperar en la seva protecció.

Cal llavors l'establiment d'un sistema de cooperació i assistència internacional destinat a secundar els estats membre de la Convenció en els esforços per conservar i identificar aquest patrimoni.

A escala nacional, cada estat membre de la Convenció ha d’identificar i delimitar els diversos béns situats en el seu territori, així com protegir-los, conservar-los, rehabilitar-los i transmetre’ls a les generacions, i són ells mateixos qui han de proposar al Comitè quins són els béns meritoris de ser considerats patrimoni mundial.

La Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial defineix els tipus de llocs culturals que poden ser considerats per ser inscrits en la Llista del patrimoni mundial

Llista indicativa i Llista del patrimoni mundial

Cada estat membre presenta al Comitè del Patrimoni Mundial un inventari aproximat dels béns de patrimoni cultural situats en el seu territori que són aptes per ser inclosos en la Llista indicativa del patrimoni mundial.

El Comitè del Patrimoni Mundial serà l’organisme encarregat de l’establiment, posada al dia i difusió de la Llista indicativa, així com de l’aprovació d’una candidatura per a la seva inclusió en la Llista de patrimoni mundial.

Per figurar-hi els llocs han de tenir un valor universal excepcional i han de satisfer com a mínim un dels deu criteris de selecció marcats per la UNESCO –la candidatura de Menorca Talaiòtica en compleix tres especialment.

Aquests criteris, regularment revisats, juntament amb el text de la Convenció, són les principals eines de treball pel que fa al patrimoni mundial. La protecció, la gestió, l’autenticitat i la integritat dels béns són igualment considerades importants.

També s’hi estableixen les obligacions que els estats membre tenen en la identificació, protecció i conservació dels béns.

La llista, actualitzada, es distribueix cada dos anys. Avui en dia inclou més de mil llocs inscrits, la qual cosa planteja nous reptes de supervisió a la UNESCO.



 

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS