Quan el visitant arriba per primera vegada al
poblat des Coll de cala Morell sorgeix inevitablement una pregunta: que hi feia aquesta gent aquí dalt? I és que l’assentament està situat a un indret peculiar. Es tracta d’un cap costaner de difícil accés, situat a la costa nord de l’illa. Una zona inhòspita, rocosa, amb escassa vegetació i assotada per la tramuntana.
Els dies de temporal, els esquitxos de les onades cauen amb intensitat sobre els quinze habitatges que formen el poblat. Les persones que van habitar aquest lloc
entre els anys 1600 i 1200 aC, durant l’edat del bronze, van construir també una murada, que protegeix l’assentament, i una construcció de funció desconeguda, a la part més alta del promontori.
La pregunta que encapçala aquest article pren encara més rellevància si tenim en compte que les excavacions que s’han portat a terme a Es Coll de Cala Morell han posat de manifest que els habitants del poblat tenien una escassa relació amb la mar. La immensa majoria dels objectes trobats estan fabricats amb materials locals, de forma que les evidències de contactes comercials a través del mar, tot i que existeixen, són molt escasses.
Per altra banda, sabem que els pobladors de l’indret es dedicaven a la ramaderia (criaven cabres, ovelles, vaques i porcs) i l’agricultura (conreaven blat i ordi). Igual que a la resta d’assentaments prehistòrics menorquins que s’han excavat, sembla que el consum de peix i marisc era molt escàs o nul.
La hipòtesi dels arqueòlegs que investiguen aquest poblat és que la seva ubicació, en un lloc tan inaccessible i inhòspit, respondria sobretot a
necessitats defensives, i que la seva proximitat al mar seria un fet incidental. Així, els habitants des Coll de Cala Morell haurien gaudit d’un assentament apartat de l’interior de l’illa, més poblat, i fàcil de protegir en cas d’un atac. Però a canvi van haver d’afrontar altres problemes. Per una banda, els llocs adequats per establir conreus i pastures començaven a més de mig quilòmetre del poblat, cap a l’interior de l’illa. Per altre costat, era necessari abastir d’aigua la població, i per aconseguir-ho es van construir dues grans cisternes, excavades a la roca, que recollien l’aigua de pluja.
Una de les dues cisternes es va excavar durant una campanya anterior. Les feines d’investigació en aquest jaciment tenen ja una història llarga: durant els anys noranta del segle XX, arqueòlegs del Museu de Menorca van dibuixar la planimetria de les estructures que es veien en superfície, sense excavar. En aquell moment es van identificar ja una gran quantitat de construccions, incloses les dues cisternes. L'any 2011, i sobre la base de la feina feta als anys noranta, un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Ciutadella i al Museu d'Història de Manacor van iniciar les excavacions arqueològiques al poblat, amb el suport econòmic del Consell Insular i de l’ajuntament de Ciutadella.
De llavors ençà s’han excavat quatre navetes d’habitació, la construcció situada a la part més alta del promontori i, com ja hem esmentat, una de les cisternes. Gràcies a aquestes intervencions sabem, entre altres coses, que els habitants de l’indret eren
pagesos i que al poblat s’hi practicava la metal·lúrgia, ja que es van trobar alguns objectes de bronze i dos motlles de fosa.
Novetats campanya 2022
Aquesta darrera campanya d’excavació, desenvolupada durant el més d’octubre de 2022,
s’ha centrat en la segona cisterna, que restava sense excavar. La primera cisterna està excavada a la roca, i les seves parets estan recobertes amb una capa d’argila, que s’aguanta amb un folre de pedra en sec.
Aquest sistema, que
no s’ha documentat a cap altre poblat prehistòric de les illes Balears, serveix per impermeabilitzar la cavitat i evitar que l’aigua es filtri cap avall. Està tan ben fet que actualment, més de 3.000 anys després, continua retenint l’aigua de pluja.
La segona cisterna és, aparentment, molt semblant a la primera, però de majors dimensions. La part superior estava coberta per una gran acumulació de sediment i pedres, que s’havien acumulat després de l’abandonament del poblat. La campanya d’excavació d’enguany ha consistit bàsicament en extreure aquesta enorme acumulació, que pràcticament no contenia materials arqueològics.
L’any que ve probablement es podrà acabar d’excavar aquesta segona cisterna, de forma que serà possible calcular quanta aigua es podia emmagatzemar al poblat. Aquesta dada es podrà posar en relació amb el nombre de cases de l’indret, per tal de conèixer millor com era la vida dels habitants des Coll de Cala Morell.
Peus de foto
Portada. Imatge final de la campanya de 2022, amb la segona cisterna parcialment excavada.
Imatge text. Detall de l’interior de la segona cisterna. S’hi comença a veure el folre de pedres que sosté la capa d’argila que recobreix les parets per impermeabilitzar.