La historiadora i arqueòloga Sonia Carbonell ha presentat recentment a la Universitat d’Alacant la seva tesi titulada Complexització social i processos de canvi al I mil·lenni a.n.e. Una anàlisi de la societat menorquina a partir del registre funerari, on planteja una nova hipòtesi sobre l’evolució de la societat del talaiòtic final.
Per a Carbonell, els canvis documentats en les societats talaiòtiques de Mallorca i Menorca van ser conseqüència de la seva inclusió sota l’òrbita de poder púnic d’Eivissa. I és que les Balears eren un punt estratègic en la navegació, i grups de la zona de Cartago s’hi van assentar. Aquest fet va propiciar la transformació econòmica de les illes i un canvi en el si de la societat que es va veure reflectit en l’esfera funerària mitjançant una nova concepció de l’espai, la introducció i/o adaptació d’uns certs elements arquitectònics i una gestió especialitzada de les necròpolis.
En el seu treball, la historiadora recorre l’evolució de la societat menorquina al llarg d’aquest primer mil·lenni a.n.e, tenint en compte els contactes amb aquests grups estrangers i determinant com es va produir la interacció: si es va traduir en una adopció, en una adaptació o en un rebuig d’idees.
Estudi de les necròpolis
L’objecte d’estudi principal són les necròpolis de coves artificials o hipogeus del talaiòtic final, entesos com a objectes arqueològics. La seva observació empírica informa sobre les activitats i relacions socials que els van donar origen. Com que en la majoria dels casos han estat espoliats i reutilitzats, el que ha fet Carbonell és estudiar aquests espais des d’una
perspectiva arquitectònica.
El treball ha consistit en la documentació de
28 conjunts de coves/hipogeus ubicats a
diferents punts de l’illa amb l’objectiu d’analitzar la variabilitat formal i mètrica dels diferents elements arquitectònics, com ara pilars, pilastres, nínxols, etc., que trobem a l’interior. Amb aquest estudi detallat s’ha pogut reconstruir com es portava a terme la construcció d’aquests espais i en quin sentit aquest treball s’inseria en els modes de vida dels talaiòtics durant la segona meitat del I mil·lenni a.n.e.
Per recollir tota aquesta documentació, l’arqueòloga alacantina ha visitat cada necròpolis i ha situat cadascuna de les coves/hipogeus amb un GPS, fent models 3D i fitxes descriptives de cada una, i prenent mesures i fotografies de detall dels elements arquitectònics. Amb tota aquesta informació es va poder determinar que la construcció d’aquestes tombes va ser realitzada per treballadors especialitzats amb coneixement de la pedra i de les tècniques de talla.
D’altra banda, atès que aquestes coves/hipogeus són espais que van ser construïts manualment i de forma artificial, difereixen d’altres manifestacions funeràries més antigues com ara les coves murades o navetes d’inhumació. Amb aquesta premissa es va abordar la pregunta de
per què canvien les tombes i si aquest canvi podria estar relacionat amb la integració amb grups púnics.