Antoni Ferrer Rotger és arqueòleg, especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, ha codirigit projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou, Cala Morell i Torre d’en Galmés (Menorca), i al de Sa Ferradura (Mallorca).
Actualment és el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, l’organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions i mesures que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional.
La vostra vinculació amb la candidatura ve de llarg, ja que heu estat un dels responsables de la seva reformulació a partir del 2017. Com afronteu aquesta nova etapa al capdavant de l’Agència MT?
En realitat, la meva vinculació amb la candidatura ve fins i tot de més enrere. Cap al 2013 vaig realitzar ja, com a arqueòleg autònom, algunes feines vinculades amb la preparació de l’expedient i vaig fer algunes xerrades divulgatives relacionades amb la candidatura. Per altra banda, m’he estat dedicant professionalment a la prehistòria de Menorca des de fa prop de vint anys: excavant, publicant, realitzant activitats didàctiques, muntant exposicions, fent xerrades... Per tant, en el meu nou càrrec faré feina en un àmbit que conec prou bé, tot i que des d’una perspectiva nova, fins a cert punt.
Com dèiem, s’obre també un nou camí per a Menorca Talaiòtica amb el protagonisme de l’Agència MT. Quins objectius us marqueu per a l’agència en aquests primers anys de vida?
En general, la meva pretensió és que l’Agència MT arribi als cinc anys de vida havent incorporat el personal necessari per al seu bon funcionament. Per altra banda, durant aquests anys s’ha de crear i consolidar l’estructura de feina tècnica de l’agència i s’han d’establir llaços de col·laboració permanent amb altres institucions, com l’Agència Reserva Biosfera, l’Institut Menorquí d’Estudi (IME) o altres centres de recerca que desenvolupen projectes vinculats a la prehistòria de Menorca.
Crec que un dels objectius a llarg termini ha de ser convertir Menorca en un referent en el nostre entorn, en matèria de gestió del patrimoni arqueològic. En aquest sentit, és molt important dotar de major estabilitat els projectes de recerca ja existents, així com recolzar nous projectes en els quals estiguin implicats centres de recerca de fora de l’illa, capaços d’aportar els propis recursos. Així mateix, crec que hem de continuar fent feina per tal que el patrimoni prehistòric menorquí ocupi un lloc destacat entre els valors més importants de l’illa, tant per als residents com per als visitants.
Finalment, aquests primers anys han de servir també perquè la població menorquina visualitzi i apreciï la feina de l’Agència MT, ja que serà aquesta institució l’encarregada de garantir la conservació, per a les generacions futures, del nostre patrimoni prehistòric.
Quant a les línies de treball, en quina direcció es centraran els esforços?
Per cobrir el càrrec de director de l’Agència MT es va dur a terme un procés de selecció en el qual es va demanar a cada un dels candidats que redactés un projecte per als propers cinc anys. En aquest document, que prest estarà disponible a la pàgina web de Menorca Talaiòtica, hi plantejo una gran quantitat de línies de treball. És impossible exposar-les totes, de forma sintètica, però en voldria destacar tres.
Un dels aspectes més importants és la recollida de dades, que ens permetin planificar actuacions amb coneixement de causa. Ara mateix no tenim dades precises sobre el nombre de visitants que reben anualment els jaciments arqueològics, ja que aquests només es comptabilitzen durant l’estiu, en uns pocs jaciments. Tampoc no sabem quin és el grau de satisfacció dels visitants, sobre quins aspectes els agradaria tenir més informació, etc. Conèixer aquestes dades és essencial per planificar correctament les actuacions de conservació, adequació i divulgació. Per tant, serà necessari implantar tot un sistema de recollida i tractament estadístic de les dades, en col·laboració amb l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca).
Un altre aspecte que cal destacar és el de la investigació científica. Durant els darrers anys, cada vegada més institucions acadèmiques de fora de l’illa participen en projectes d’investigació dirigits per equips locals, o bé arqueòlegs locals s’integren en projectes impulsats per centres forans. Aquesta xarxa de relacions és molt positiva, i s’ha de fomentar i consolidar a través de convenis de col·laboració entre l’Agència MT i els centres d’investigació.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte que gran part dels jaciments que formen la Menorca Talaiòtica són de titularitat privada. Els propietaris s’han d’implicar activament en la conservació, i el programa de Contractes de Custòdia que ha desenvolupat el Consell pretén incentivar aquesta implicació, amb el suport de l’administració pública.
Tot sembla indicar que el mes de setembre Menorca Talaiòtica pot ser nomenada patrimoni mundial durant el proper Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO a Riad. Què ha de suposar aquesta distinció per a Menorca Talaiòtica?
La inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO ha de suposar un estímul per als menorquins en la conservació, investigació i divulgació del patrimoni arqueològic. Òbviament, una part important de la feina ens pertoca als gestors, als investigadors i als restauradors, però la preservació d’aquesta herència que hem rebut dels nostres avantpassats és responsabilitat de tots. Des d’una perspectiva més pragmàtica, ser a la Llista de Patrimoni Mundial pot servir per facilitar l’obtenció de recursos econòmics de fora de l’illa, per invertir-los en el patrimoni històric. Aquest fet serà indubtablement positiu, per la seva capacitat de generar llocs de feina i nous coneixements.
I com veieu el futur de Menorca Talaiòtica, quins són els principals reptes als quals s’haurà de fer front?
Hi ha un fet que crec que deixa clar fins a quin punt la societat menorquina ha assumit com a seva la candidatura de Menorca Talaiòtica: el projecte s’ha mantingut al llarg de cinc mandats del Consell, amb diferents colors polítics, d’ençà que el 2009 l’IME proposés impulsar aquesta iniciativa. Possiblement en el futur haurem de mantenir aquesta persistència i unitat per fer front a reptes que avui no podem preveure. Des que vam començar el procés de la candidatura hem viscut una crisi financera, diverses crisis humanitàries i una crisi sanitària. Ara els experts ens adverteixen que correm el risc de patir una crisi climàtica i una crisi energètica.
Dins aquest context, tal vegada el major repte per a Menorca Talaiòtica, i en general per als gestors de patrimoni històric, és reivindicar el valor d’un sector que permet generar moviment econòmic sense generar residus ni contaminants, i sense un gran consum d’energia ni de matèries primeres; que no permet l’especulació ni la deslocalització de negocis; que crea ocupació estable i de qualitat i, finalment, que fomenta el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat i el nostre futur. Hi ha pocs àmbits de l’activitat humana que reuneixin tants aspectes positius i tan estretament relacionats amb la lluita contra els problemes que ens amenacen actualment.