Antoni Ferrer, director de l'Agència Menorca Talaiòtica, ha participat al primer congrés internacional “Sardenya, l’Illa dels nurags” que durant els dies 16 i 17 de novembre va aplegar a un nodrit grup d’experts internacionals a l’illa italiana. Focalitzat a promoure la candidatura del patrimoni nuràgic sard a patrimoni mundial de la UNESCO, els organitzadors van voler comptar amb la participació de Ferrer per explicar l’experiència de Menorca Talaiòtica.
Amb el títol "Llocs insulars: característiques i gestió. El cas de Menorca, nou bé UNESCO 2023”, el director de l’agència va posar en relleu la singularitat de Menorca com a tresor arqueològic, a més d’aprofundir en els èxits aconseguits i els reptes que afronta a partir d’ara Menorca Talaiòtica. Ferrer va destacar com a punts clau garantir la bona conservació dels jaciments que no compten amb control d’accés ni sistemes de vigilància, evitar que la inscripció contribueixi a la massificació l’illa, i establir un sistema estable de col.laboració entre l’agència i els propietaris dels béns.
El panell de la conferència va estar format per arqueòlegs, economistes, experts en màrqueting, gerents de gestió, antropòlegs i genetistes amb l'objectiu de fer entendre que l'ajuda de diverses ciències i professionals és necessària per poder comunicar l'immens valor d’una civilització antiga i el paisatge monumental que dóna testimoni de la seva grandesa i singularitat.
Su Nuraxi de Barumini
A principis del segon mil·lenni aC, a l'Edat de Bronze, es va crear a l'illa de Sardenya un tipus d'estructura defensiva anomenada nuraghi, unes torres circulars, en forma de cons truncats, construïdes amb carreus de grans dimensions. L'exemple més bell i complet d'aquesta notable construcció arquitectònica prehistòrica l'ofereix el conjunt de Barumini, que va ser ampliat i reforçat a la primera meitat del primer mil·lenni aC davant la pressió dels cartaginesos.
Aquesta zona arqueològica comprèn un nurag i un important poblat de cabanes, un lloc que la Unesco va declarar Patrimoni Mundial el 1997. El lloc arqueològic va sortir a la llum als anys cinquanta del segle passat gràcies a les excavacions realitzades per Giovanni Lilliu. Des del 2021, Sardenya busca que la UNESCO reconegui tot el seu territori com a “museu obert” i paisatge cultural.
XVII Encontre de Gestors de Patrimoni Mundial
D’altra banda, la cap del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular, Joana Gual, va participar el 17 de novembre al XVII Encontre de Gestors de Patrimoni Mundial que es va celebrar a Madrid la setmana passada.
A la taula sobre participació ciutadana,
Gual va explicar el llarg procés per aconseguir que Menorca Talaiòtica sigui patrimoni mundial, exposant les iniciatives de sensibilització realitzades pel Consell Insular, les activitats participatives organitzades en el marc de tres congressos internacionals de bones pràctiques, les propostes i accions executades per entitats tant públiques com privades així com els desafiaments que al llarg dels anys s’han formulat en diferents àmbits de participació.
En aquest fòrum anual, creat el 2007 pel Ministeri de Cultura i Esports, s’analitza i es debat sobre iniciatives i projectes de gestió dels llocs inscrits en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Es tracta d’un encontre molt valorat entre els gestors perquè permet compartir experiències, conèixer pautes d’actuació diferents i confrontar criteris que contribueixen a una millor gestió.