Josep Bernales Sastre és un professional amb una àmplia trajectòria en el camp de la gestió cultural i la dinamització sociocultural. Nascut a Veneçuela l'any 1960, és Educador Social i Llicenciat en Pedagogia per la Universitat de les Illes Balears, a més de tenir el títol de Gestor Cultural per la UNED. Com a Educador Social col·legiat, ha especialitzat la seva carrera en la participació i dinamització sociocultural, així com en projectes de desenvolupament comunitari i la gestió de equipaments culturals.
La seva experiència laboral inclou treballs en el sector privat, així com en diverses administracions públiques, com el Consistori de Calvià, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.
Des de 2016, ocupa el càrrec de Cap de Servei Tècnic al Consorci de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, on ha estat involucrat en la gestió i protecció d’aquest singular paisatge cultural, reconegut per la UNESCO. La seva tasca, centrada en la preservació i la dinamització del territori, el posiciona com una figura clau en la gestió del Patrimoni Mundial de la Serra de Tramuntana.
La Serra de Tramuntana va ser declarada Patrimoni Mundial el 2011. Amb més d’una dècada d’experiència, com ha evolucionat la percepció i la gestió d’aquest reconeixement?
Aquesta distinció ens prestigia i ens obliga a vetllar pel nostre valor universal excepcional, reconegut per la UNESCO, per ser un exemple significatiu del paisatge agrícola mediterrani, transformat al llarg dels segles per explotar els escassos recursos disponibles. Alhora, suposa un compromís per mantenir aquest paisatge com a llegat per a les generacions futures.
Tot i que algunes persones a Mallorca creien que la declaració de Patrimoni Mundial serviria només per atreure més turistes i que el guardó era un element de promoció turística, la realitat és que la ciutadania s’ha fet seva aquesta distinció i la defensa. Cada any es presenten queixes i denúncies a la bústia de la UNESCO sobre actuacions a la Serra. La ciutadania vigila el manteniment d’aquest patrimoni per una raó fonamental: tots els mallorquins estimen la Serra de Tramuntana. La consciència sobre la fragilitat d’aquest paisatge cultural genera una actitud vigilant davant possibles abusos i excessos.
El que fa que la Serra de Tramuntana sigui actualment un paratge excepcional són els seus veïnats, els pagesos, els petits propietaris... Tots aquells que gestionen el paisatge i el fan productiu i bell, mantenint la terra dels nostres avantpassats. Han transformat un territori difícil i inhòspit en un lloc habitable i productiu, respectant el seu entorn natural.
Un dels reptes de ser Patrimoni Mundial és la gestió del turisme. En el cas de la Serra de Tramuntana, com han abordat el problema de la massificació? Quines estratègies han implementat per equilibrar conservació i accessibilitat?
La Serra de Tramuntana ocupa un 30% de l’illa de Mallorca, per tant, els seus problemes són els problemes de tota l’illa. La gestió del turisme, la mobilitat, la logística i la sobrecàrrega de certs indrets afecten tot el territori. No obstant això, la Serra de Tramuntana és encara més fràgil per les seves característiques particulars. L’excés de turistes és una realitat, i totes les previsions indiquen que continuarà augmentant. No podem ser optimistes a curt termini, ja que la regulació del turisme és un repte complex que implica l’economia de l’illa. Malauradament, la política actual no ha estat prou valenta per prendre les decisions necessàries.
En el cas de la Serra, si no hi ha una agricultura viable, no hi haurà paisatge cultural. Aquesta viabilitat passa per donar suport als petits productors agrícoles i revaloritzar els seus productes. Les olives de la Serra no han de competir amb marques comercials, ja que són úniques i tenen un valor diferencial. Visitar la Serra de Tramuntana ha de ser una experiència emotiva, que inclogui la descoberta dels camins, la gastronomia, la cultura tradicional i contemporània. Per aconseguir-ho, cal atreure un tipus determinat de visitant i promoure un model turístic que no creixi de manera descontrolada.
Quines recomanacions donaria a Menorca Talaiòtica per gestionar el possible augment de visitants sense comprometre la conservació dels béns?
Pel que fa a Menorca Talaiòtica, Mallorca no pot donar grans lliçons, ja que Menorca ha estat un referent en protecció patrimonial i mediambiental. Les seves iniciatives de custòdia del territori són un model per a tot l’Estat espanyol i han contribuït a un turisme més sostenible i equilibrat.
El Consorci Serra de Tramuntana té un paper clau en la protecció i promoció del territori. Com funciona la seva estructura i col·laboració amb el Consell de Mallorca?
El Consorci de la Serra de Tramuntana és un ens autònom depenent del Consell de Mallorca, amb una estructura independent. La clau d’una bona gestió d’un territori habitat, sensible i fràgil és comptar amb una organització permeable amb la societat, que és qui realment cuida i manté el patrimoni viu. Són fonamentals els òrgans de participació reglats i protocol·litzats, on la societat civil, els sectors econòmics, culturals i mediambientals puguin incidir en les polítiques desenvolupades.
El Consorci té una Mesa Permanent formada per 20 entitats i associacions representatives de la Serra. Aquest òrgan, que funciona des de fa més de nou anys, es reuneix bimensualment per compartir accions, projectes i decisions estratègiques.
I quines estratègies consideren essencials per a la conservació del paisatge cultural?
Per garantir la protecció del paisatge cultural, cal una llei valenta que protegeixi el territori, els seus habitants i la seva agricultura. El nostre paisatge cultural ha estat modelat al llarg dels segles pels nostres avantpassats; nosaltres només hem de mantenir-lo i evitar deteriorar-lo.
En el Taller d’Aliança de Paisatges a Menorca van participar gestors de diferents llocs UNESCO. Quins aprenentatges es va endur d’aquesta trobada?
Han estat unes jornades molt profitoses. Els paisatges culturals declarats Patrimoni Mundial compartim necessitats, problemàtiques i projectes que ens ajuden a millorar fent camí plegats. En aquestes jornades de Menorca hem compartit experiències relacionades amb la comunicació i la divulgació dels nostres béns culturals: itineraris patrimonials a l'Alhambra de Granada, programes d’educació al Monestir de San Millán de la Cogolla, el ja comentat programa de la Serra de Tramuntana i recursos interpretatius de Menorca Talaiòtica, entre altres.
Quines experiències de la gestió de la Serra de Tramuntana podrien ser útils per a Menorca Talaiòtica en aquesta nova etapa com a Patrimoni Mundial?
Menorca porta molts anys treballant en la candidatura de Menorca Talaiòtica. El reconeixement oficial fa dos anys per part de la UNESCO és una etapa més, però els menorquins i les seves institucions fa temps que han assumit el valor d’aquests béns patrimonials. La declaració de la UNESCO és una passa molt important que assenyala el camí per mantenir el llegat per a les generacions futures, però això només és el començament. S’ha de treballar cada dia per mantenir aquest llegat.
Amb la incorporació de l’illa de Menorca als territoris amb patrimonis mundials de la UNESCO, totes les Illes Balears compten amb un patrimoni mundial: Eivissa, biodiversitat i cultura, que també inclou les praderies de posidònia de Formentera; Mallorca, amb la Serra de Tramuntana; i Menorca Talaiòtica. Cada un d’aquests patrimonis mundials que tenim és un vertader tresor que mostra, alhora, com de diferents i riques són les nostres illes, tant en l’àmbit natural com cultural. Cal garantir la màxima protecció per aquests indrets, especialment fràgils, dins d’unes illes que també ho són i que no es poden malmetre més.
En la seva presentació al Taller d’Aliança de Paisatges a Menorca, va centrar-se en el programa d’Aprenentatge-Servei. Com va sorgir aquesta iniciativa i quins objectius persegueix?
L’Aprenentatge-Servei és una proposta educativa en què els alumnes aprenen al mateix temps que fan un servei a la comunitat, involucrant-se en les necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo. El principi bàsic d’aquest programa és ‘conèixer i estimar la Serra per conservar-la’, convertint-lo en una vertadera transmissió d’experiències positives cap al nostre patrimoni mundial.
L’any 2019, la Red Española de Aprendizaje-Servicio va atorgar un premi d’àmbit nacional als 36 centres educatius amb projectes d’aprenentatge-servei. Actualment, més de 300 professors i 6.500 alumnes participen en 45 projectes de servei. S’ha d’integrar la transmissió de valors i coneixements del nostre patrimoni en l’educació, des de les escoles i els instituts.
Mirant cap al futur, quins són els majors desafiaments per a la gestió de la Serra de Tramuntana i Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial?
El gran repte dels propers anys per als patrimonis mundials serà la gestió dels visitants i els seus problemes associats. No obstant això, cap d’aquests desafiaments es podrà afrontar sense el suport i la col·laboració de la comunitat. Els patrimonis mundials s’han de gestionar sempre amb la complicitat de la societat civil, ja que aquesta implicació és clau per a la seva preservació.
Menorca Talaiòtica i les seves polítiques conjuntes amb la societat civil per al desenvolupament d’acords de custòdia del territori, així com Mallorca amb els seus òrgans estables de participació dels sectors socials i econòmics de la Serra de Tramuntana, són referents dins dels patrimonis mundials d’Espanya per la seva capacitat de permeabilitzar les seves actuacions a les comunitats. Aquesta fortalesa també s’ha de posar en valor. La gestió dels patrimonis mundials s’ha de fer sempre amb la complicitat de la comunitat.