La campanya s’ha centrat en dos objectius principals: la investigació de les restes humanes trobades a l’interior d’un habitatge i l’estudi de la llar de foc, nucli de la vida domèstica prehistòrica.

D'ençà de la dècada dels noranta, l'associació d'Amics del Museu de Menorca duu a terme tasques d'investigació, valorització i divulgació de la història de Menorca, un dels projectes més destacats és el d'excavació i restauració de cases protohistòriques a Torre d'en Galmés. Des del 2020, l'equip d'arqueòlegs i restaura-dors està centrat en un conjunt de cases ubicades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots els quals serien el testimoni de la fase d'ocupació més antiga de l'assentament.

Actualment, l’equip es troba excavant una de les estructures domèstiques del conjunt, l'anomenada "Estructura 1". Aquesta estructura domèstica manté l'arquetip dels "cercles" d'hàbitat del final de la prehistòria de Menorca, però presenta alguns trets diferencials en la orientació del seu portal d’accés, distribució dels àmbits i tècniques constructives.

Tretes les pedres dels enderrocs durant les campanyes anteriors, s’estan excavant els nivells d’ocupació de la casa, que són els més fertils en quant a restes materials dels últims habitants de l'estructura i que a les campanyes de 2021, 2022 i 2023 han anat proporcionant restes de sis persones mortes. Si bé aquestes restes humanes encara estan en procés d'estudi per part d'una arqueòloga especialitzada amb la matèria, es tracta d’individus de diferents sexes, edats i posicions. La recent anàlisi de mostres de carboni 14 de cadascun d'ells ha proporcionat cronologies per la seva mort entre la segona meitat del segle IV i el III a.n.e. Amb tot, donat que no és habitual trobar esquelets humans dins un espai domèstic, és viable pensar que la mort d'aquesta gent en circumstàncies anòmales fou l'episodi final d'ocupació de l'habitatge.

A més, s’ha descobert com l’habitatge s’assenta sobre una serie de sitjots excavats a la roca. Aquets sitjots, amortitzats pels murs interns de la casa, són d’una fase anterior i formarien part d’un conjunt d’estructures d’emmagatzematge i canalitzacions que les connecten entre si. Durant aquesta campanya, s'ha conclòs l'excavació d'un dels sitjots i se n'ha començat a excavar un altre, documentant a les parets escalons per accedir al seu fons. L'estudi d'aquestes estructures d'emmagatzematge, possiblement d'aigua, és una forma d'aproximarnos a la gestió d'aquest preuat recurs per part dels menorquins del passat. D'altra banda, s'està excavant la part exterior sud de la casa, on s’han documentat nivells d'amortització replets de restes materials fragmentàries i desgastades indígenes i púnic-ebusitanes. L'excavació d'aquests espais permet també reflexionar sobre la implantació i l'impacte de les unitats domèstiques en el seu territori immediat, on s’abocarien materials sortits de la vida quotidiana dels habitants de la casa. 

Han participat al projecte una quinzena de tècnics, estudiants i voluntaris de Menorca, Mallorca, Catalunya, Madrid, València i Andalusia. Codirigeixen el projecte els arqueòlegs Borja Corral, Carlos de Salort i el restaurador Francesc Isbert.

Totes aquestes qüestions i més es presentaran en una jornada de portes obertes organitzada per l’associació d’Amics del Museu de Menorca el proper dimecres 30 de juliol a les 19.00 h al mateix jaciment de Torre d’en Galmés.

Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior i els socis de l'associació d'Amics del Museu de Menorca. Compta amb el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, l'empresa de topografia TANIT SL. També hi col·laboren l'Ajuntament de Maó, la Fundació Foment del Turisme de Menorca, el Museu de Menorca, INJOVE, Menorca Foto, menjars preparats La Paella i Rótulos Ornaque.