Nou article sobre mobilitat animal durant l’Edat del Bronze i del Ferro a les Illes Balears


 
Un equip encapçalat per Lua Valenzuela, investigadora de la Universitat de les Illes Balears, ha publicat recentment un nou article sobre mobilitat animal a la revista científica internacional The Journal of Islands & Coastal Archaeology.

L’estudi de la mobilitat animal a les Illes Balears durant l’Edat del Bronze i del Ferro ens aporta informació rellevant per entendre com les comunitats del passat interactuaven amb el seu entorn i explotaven els seus recursos. També ens permet detectar com aquestes poblacions es relacionaven amb altres comunitats, tant dins com fora de l’arxipèlag. Els resultats d’aquesta recerca es presentaran a les properes III Jornades Europees d’Arqueologia que se celebraran al Museu de Menorca el proper 14 de juny.

Actualment, una de les millors maneres d’abordar aquestes qüestions és mitjançant l’anàlisi dels isòtops d’estronci presents en l’esmalt dentari dels animals recuperats en jaciments arqueològics. Aquest mètode es basa en el fet que, en ingerir aliments o aigua mentre es formen els nostros ossos, el nostre organisme incorpora els isòtops d’aquests elements, els quals han absorbit prèviament els isòtops de l’entorn geològic on es trobaven.

En altres paraules, en analitzar els isòtops de l’esmalt dels animals, en aquest cas d’ovelles i cabres, registrem una mena de “senyal” geològic que indica si aquests individus varen menjar durant els seus dos primers anys de vida a l’entorn del jaciment on han estat recuperats o si, al contrari, es van moure per altres indrets.

A nivell cronològic, els jaciments arqueològics seleccionats corresponen principalment al bronze mig i final, és a dir, al període de les navetes d’habitació, tot i que també s’incorporen alguns conjunts més tardans, corresponents al talaiòtic. Un altre criteri important que s’ha seguit ha estat representar el màxim de zones possibles (per exemple, costa, interior i muntanya) per tenir una visió més global de les pràctiques ramaderes d’aquestes societats, tot evitant possibles comportaments locals. Paral·lelament, també s’ha seguit un criteri funcional en qual s’han analitzat jaciments amb diferents funcionalitats (per exemple funerari, hàbitat, cap costaner) per veure si hi ha una relació entre la gestió del ramat que respongui a aquest criteri i, al mateix temps, poder tenir una visió més global.
 

Jaciments analitzats

article luaEls jaciments analitzats de Mallorca són la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles), Es Turassot (Costitx), Closos de Can Gaià (Felanitx), i s’Illot des Porros (Santa Margalida). Pel que fa a Menorca, s’han estudiat mostres de Clariana (Ciutadella), Cala Blanca (Ciutadella), Es Coll de Cala Morell (Ciutadella), i Cornia Nou (Maó) i, pel que fa a Formentera, les analítiques s’han centrat en el jaciment de Cap de Barbaria II. Totes aquestes mostres s’han comparat amb els resultats obtinguts uns anys enrere a Sa Ferradura (Porto Cristo) i S’Hospitalet Vell (Manacor).

Finalment, s’han analitzat un total 92 mostres corresponents a 74 individus procedents de 11 jaciments arqueològics. Aquestes dades s’han pogut discutir amb les dades publicades en un treball anterior, pel que aquest estudi comprèn un total de 149 mostres d’esmalt corresponent a 125 individus essent l’estudi més extens dut a terme fins el moment a les Balears.

Una altra novetat és que en aquest estudi s’han realitzat micromostres consecutives en algunes dents que han permès observar si aquests animals es varen moure al llarg dels mesos de vida. Per a aquesta estratègia, també s’han analitzat els isòtops d’oxigen, que ens mostren els canvis de temperatura i permeten determinar si la mostra analitzada pertany al que varen menjar durant l’estiu o l’hivern. Així, combinant aquests dos isòtops, l’estronci i l’oxigen, i analitzant diferents moments del creixement de les dents, es poden observar moviments estacionals del ramat o si aquests animals procedien d’un indret diferent i varen acabar vivint en el jaciment en que s’han trobat.

Però per poder rastrejar aquest “senyal” geogràfic, és necessari saber no només quin senyal esperem trobar en cada jaciment arqueològic analitzat, sinó també en la resta de geologies possibles a les Illes Balears. En cas contrari, no seria possible entendre els nostres resultats. És per aquest motiu que una de les tasques principals d’aquest treball ha estat la d’ampliar de 10 a 35 les referències de l’estronci disponible a les Balears, cobrint així totes les geologies de Mallorca, Menorca i Formentera.
 

Resultats de l'estudi

Els resultats obtinguts en aquest estudi han permès aportar informació valuosa en diferents sentits, tant a nivell general com en tots i cadascun dels jaciments estudiats. De forma resumida, es confirma per ara que durant l’edat del bronze hi havia unes pastures locals d’ovelles i cabres, on cada poblat gestionava el seu ramat més o menys de manera independent, però que alhora tendrien un moviment força lliure arreu del territori tant dins de l’illa de Menorca com la de Mallorca. L’intercanvi de ramat viu és difícil de detectar degut a la similitud de les geologies que hi ha entre illes, però en el cas de Cala Blanca i s’Illot des Porros hi ha alguns indicadors que permeten suggerir un possible intercanvi entre aquestes dues illes. Destaca també que no s’ha determinat, al manco fins avui, l’arribada d’animals de fora de les Balears en cap dels dos períodes.

En relació amb la comparació entre illes, a Mallorca destaca que els jaciments que mostren un major moviment dels animals són aquells que funcionaven com a llocs de reunió o possibles punts d’intercanvi, com ara la Cova del Camp del Bisbe o s’Illot des Porros. En canvi, els animals dels poblats tendrien una pastura local amb una mobilitat reduïda. En contrast, a Menorca es detecta una pràctica ramadera diferent, probablement associada al binomi nord-sud i a una menor distància entre zones de pastura. De fet, les pastures dels ramats d’ovelles i cabres de Menorca mostren una major mobilitat sense distincions entre les dues cronologies estudiades.

artilce luaLes dades procedents de l’època talaiòtica d’aquest estudi són escasses i tot i que pareix que ni a Mallorca ni a Menorca es detecten grans canvis en la gestió del ramat, pel que es fa necessari dur a terme un estudi més profund per a poder afirmar-ho. Finalment, l’estudi de la disponibilitat geològica de l’estronci ha establert una base més sòlida sobre la seva presència a les Balears, la qual cosa serà de gran ajuda en futurs treballs.

Aquest treball forma part del projecte “La construcció dels paisatges culturals durant l’Edat del Bronze a les Illes Balears” (PRD2018/19) finançat per la Direcció General de Política Universitaria i Recerca del Govern Balear amb el fons de la Taxa Turística (ITS 2017-006) dut a terme per part del Grup de Recerca ArqueoUIB de la Universitat de les Illes Balears. En aquesta publicació es mostren els resultats d’una feina de més de 3 anys que ha estat possible gràcies a la col·laboració de 24 investigadors i investigadores procedents de 15 institucions diferents així com d’altres persones que han contribuït amb la seva tasca a que aquesta feina sigui possible.


Autora: Lua Valenzuela Suau. Contractada postdoctoral Margarita Salas. Dpt. De Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Grup de Recerca ArqueoUIB. Universitat de les Illes Balears
 
Vol estar informat de les darreres novetats?
Subscriu-te al butlletí
Comparteix aquest contingut
     
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears Unesco Menorca Reserva de Biosfera
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 3  |  RSS