Joaquim Pons Machado és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques”. Amb una extensa carrera d’investigador sobre el terreny, entre d’altres, ha dirigit i coordinat els camps de treball arqueològic de l’Associació Amics del Museu de Menorca als jaciments de Torrre d’en Galmés (Alaior), entitat de la qual n’és el secretari des del 2005.
Des de l’any 2019 fins a principis del 2023 ha estat el tècnic de Menorca Talaiòtica al Consell Insular de Menorca, i ha estat un dels màxims responsables del nou expedient de la candidatura que recentment ha rebut l’aval d’ICOMOS.
Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia?
Pel cercle familiar. El meu pare ens duia de petits a passejar per Menorca i un dels llocs que solíem visitar eren jaciments arqueològics. Açò va despertar l’interès per l’arqueologia tant del meu germà, Octavi Pons, com meva. I per acabar d’arrodonir el panorama, la meva dona, na Carmen Lara, també és arqueòloga. Per tant, ha estat un interès que ha arribat per diverses bandes i en diferents moments que m’han dut a dedicar-me a l’arqueologia.
I què us va fer decantar per l’estudi de la cultura talaiòtica?
La proximitat, al ser la cultura prehistòrica que hi ha a l’illa. Tot i haver viscut uns anys per Catalunya i haver participat en alguns projectes per allà, sempre vaig mantenir un vincle amb el meu treball a Menorca i quan va ser hora de plantejar tant el treball de tercer cicle com la tesi doctoral no vaig tenir dubte que serien sobre Menorca. Així, la meva tesina va ser sobre l’excavació que vam fer amb Amics del Museu de Menorca a Talatí de Dalt i la tesi doctoral va ser sobre les cases talaiòtiques de planta circular, estructures que vam estar excavant a Torre d’en Galmés.
En la vostra trajectòria com a investigador, quins són els projectes que us han marcat més?
Sens dubte, els dos que t’he comentat fa un moment. Tot i que ja havia participat en alguna altra excavació abans, com la del talaiot de Trebalúger, l’excavació de Talatí de Dalt va ser molt important per jo, ja que va ser el primer cop que vaig participar en una excavació programada i en tot el treball que hi ha associat. A més, la darrera campanya que vam desenvolupar allà va suposar per jo la primera direcció d’una excavació arqueològica. Amb tot el treball posterior vam poder fer una petita exposició al Museu de Menorca, vam poder publicar el llibre de l’excavació (juntament amb en Gustau Juan) i a jo em va servir per fer el treball de tercer cicle del Màster en Arqueologia Prehistòrica.
L’altre projecte va ser l’excavació dels cercles talaiòtics de Torre d’en Galmés que vam fer amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. Vam poder excavar dues cases i també un parell de patis davanters, i tot aquest treball em va servir de base per poder tirar endavant la tesi doctoral sobre les cases del talaiòtic final.
I quins dels projectes que estan ara en marxa desperten més el vostre interès?
Se’m fa difícil decantar-me per un de concret, ja que crec que esteim davant un moment molt interessant en l’arqueologia de Menorca i hi ha diversos projectes molt interessants.
Per la continuïtat amb el treball que vaig fer, el projecte d’Amics del Museu a la zona nord de Torre d’en Galmés em sembla molt interessant ja que es cerca documentar l’hàbitat del talaiòtic inicial. Però també tota la feina de Boston University amb la documentació de l’ocupació islàmica està aportant molta informació sobre com es desenvolupa i organitza aquesta ocupació.
Altres projectes que cal destacar són el de Cornia Nou i Sant Agustí, amb tota la informació que estan aportant sobre l’inici del món talaiòtic, les navetes de Cala Morell amb la documentació de l’hàbitat naviforme, sa Mitja Lluna amb tota la informació sobre la mineria prehistòrica, l’estudi de les taules amb l’excavació de Sa Cudia Cremada... Com et comentava, és un moment molt interessant i amb moltes línies obertes que segur aportaran molta informació per millorar el coneixement sobre la prehistòria de Menorca.
Tant per la vostra feina com a arqueòleg com pel vostre paper com a tècnic de Menorca Talaiòtica, la vostra trajectòria ha estat molt lligada a la candidatura. Ara que ja hi ha llum verda per part d’ICOMOS, quin balanç feu d’aquesta etapa?
És un balanç molt positiu, tant a nivell personal com professional. El fet de poder treballar en un projecte com Menorca Talaiòtica, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, és un privilegi. És una ocasió única, ja que molt difícilment es tornarà a presentar cap altre bé patrimonial de Menorca a la UNESCO.
Des del punt de vista personal, ha estat un altre projecte clau, juntament amb els dos dels quals ja hem xerrat. Com et comentava, és un privilegi haver pogut treballar en la candidatura i poder-ho fer amb tota la gent que hi ha participat. El treball amb una persona com en Cipriano Marín ha estat un luxe del qual he pogut aprendre molt. Però també ha sigut un privilegi poder treballar amb molta altra gent que s’ha implicat en el projecte. La llista és molt llarga, com es pot veure als agraïments de l’expedient, i a molts els heu anat entrevistant abans que jo en aquesta secció de Protagonistes.
Per tant, estic molt satisfet d’aquesta etapa ja que s’ha aconseguit l’objectiu principal, que és la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial, i estic molt satisfet per tot el que m’ha aportat a nivell personal.
Tenint en compte que sou un actor important en l’elaboració d’aquest nou expedient, com va ser tot el procés de reconstrucció del relat de la candidatura?
Va ser un procés complex. En un primer moment, s’ha de destacar la feina feta per n’Antoni Ferrer, en aquell moment director insular de Cultura i Patrimoni, juntament amb la incorporació d’en Cipriano Marín en el rol de coordinador. Ells van fer la proposta inicial dels components de Menorca Talaiòtica.
Jo em vaig incorporar al projecte el maig de 2019, quan es va posar damunt la taula aquesta proposta inicial. A partir d’aquest moment es va iniciar el treball de discussió amb els col·laboradors de la candidatura per tal d’anar ajustant aquesta proposta a uns criteris que fossin més reals i que poguessin ser assumits per ICOMOS i UNESCO.
El treball va ser intens, ja que intentar combinar patrimoni i paisatge, com es va demanar a l’informe d’ICOMOS del 2017, no va ser fàcil. Però, per sort, vam comptar amb el suport de grans col·laboradors que ens van ajudar en aquest procés per tal d’arribar a lligar el discurs i el plantejament que es pot veure a l’expedient de Menorca Talaiòtica.
Tot i ser clarament positiu, a l’informe d’ICOMOS també s’assenyalen algunes recomanacions que cal implementar. Quines creieu que han de ser les prioritats d’ara en endavant?
Com ja ha repetit el conseller de Cultura Miquel Àngel Maria en les presentacions que vam fer del documental de Menorca Talaiòtica, la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial no suposa el final del camí. Tot el contrari, no és més que un punt i a part i el treball real amb Menorca Talaiòtica comença ara. Damunt la taula hem posat els instruments, l’Agència Menorca Talaiòtica i el seu pla de gestió, per tal que a partir d’ara es comencin a desenvolupar.
Una de les prioritats que tenim és el desenvolupament dels contractes de custòdia del patrimoni. És una de les eines clau del pla de gestió i a través de la qual l’Agència Menorca Talaiòtica ha d’establir el marc de relació amb els propietaris i gestors dels béns inclosos dins la declaració de Patrimoni Mundial. També la monitorització del bé és un punt molt important. UNESCO demana de forma periòdica informes de l’estat dels béns patrimoni mundial, per la qual cosa s’ha de crear l’estructura de recollida d’informació per tal de complir amb aquestes peticions.
I hem de tenir clar que la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial és un compromís de futur. És el compromís que adquireix Menorca amb la resta del món, amb el qual es compromet a conservar el seu patrimoni prehistòric per tal que es pugui transmetre a les generacions futures, com a mínim, en el mateix estat en què es troba a dia d’avui. I en la mesura del possible, a millorar-lo i a ampliar-ne el coneixement.
L’Agència Menorca Talaiòtica és clau en el futur de la candidatura, més enllà de la probable nominació com a patrimoni mundial. Quin paper ha d’exercir?
El seu paper és clau. Ja he mencionat a la pregunta anterior alguns dels reptes que té per endavant. Però com es pot veure al pla de gestió, van molt més enllà de les poques coses que jo he dit. El paper de l’agència serà fonamental, ja que és l’organisme que ha de desenvolupar aquest document, que no és més que el seu full de ruta per al futur.
Per tant, l’Agència, sota la direcció d’Antoni Ferrer, té per davant el repte de desenvolupar aquest pla de gestió per tal que Menorca Talaiòtica pugui ser un instrument real i útil. El patrimoni arqueològic de Menorca és impressionat tant per quantitat com per qualitat, i Menorca Talaiòtica ha de ser-ne l’ambaixadora davant el món, a través d’aquesta declaració de patrimoni mundial.
Hi ha un sector de gent interessada en el patrimoni cultural i que està atenta a UNESCO i a la seva llista de Patrimoni Mundial, per la qual cosa Menorca serà tinguda més en compte com a destinació cultural. Així doncs, el paper de l’agència, entre altres aspectes, serà que les expectatives creades es vegin recompensades quan aquests visitants vinguin a Menorca.
Però també s’ha de treballar per la implicació de la població local. Això té a veure tant amb el coneixement que pugui tenir la gent de l’illa sobre el patrimoni mundial, que repercutirà en el seu respecte i conservació, com en les possibilitats que s’obren en relació amb la indústria cultural. Bé, podríem seguir, perquè com comentava crec que el paper de l’agència de cara al futur és fonamental i esperem que es pugui desenvolupar amb plenitud per assolir els objectius marcats al pla de gestió.