La nova hipòtesi sobre els recintes de taula menorquins proposada pels arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo va centrar bona part del darrer programa de SER Historia, emès el 3 de gener. Ferrer i Riudavets van ser els encarregats d’explicar la seva proposta d’interpretació d’aquests espais religiosos, publicada fa uns mesos a la revista especialitzada en història i arqueologia Complutum, editada per la Universitat Complutense de Madrid.
A l’article “Puertas hacia el mundo simbólico: una nueva propuesta interpretativa acerca de los recintos de taula de Menorca”, els autors estudien el paral·lelisme entre les estructures dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època —el talaiòtic final— i arriben a la hipòtesi que les taules serien una porta simbòlica entre el món dels vius i el món dels déus.
Paral·lelismes amb les cases del talaiòtic final
Entrevistats per Nacho Ares, conductor del conegut programa radiofònic, els dos arqueòlegs van detallar les seves investigacions sobre aquests recintes, que com recordava Ferrer són una de les peculiaritats que fan única la cultura talaiòtica menorquina. “Avui en dia, ningú posa en dubte que aquests recintes eren santuaris. A les excavacions s’han trobat figuretes de déus (com la de la divinitat egípcia Imhotep descoberta a Torre d’en Galmés o el brau de bronze de Torralba d’en Salort). També han aparegut restes de menjar i banquets que indiquen que s’hi feien celebracions relacionades amb les divinitats”, explicà Riudavets.
El paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i la de les cases del talaiòtic final els va portar a la idea de casa de les divinitats i casa dels mortals: “En aquest context, la taula ocupa una posició anàloga a la que ocupa dins les cases la porta que dona accés a l’habitació principal. Aquí és on plantejam que la taula seria una porta simbòlica, una connexió entre el món dels vius i el més enllà”, segons Ferrer.
Aquesta idea de falses portes relacionades amb el món religiós i simbòlic és relativament habitual a la Mediterrània protohistòrica, tal com apuntava l’arqueòleg: “En tenim exemples al món etrusc, a Sardenya i fins i tot al món romà. També les falses portes egípcies, el cas més conegut. A l’article també feim un estudi estadístic en què comparam les proporcions de les portes i les taules i arribam a la conclusió que existeix una correlació entre les proporcions mètriques dels dos elements”.
Com van arribar a aquesta conclusió?
Curiosament, no va sorgir de l’observació d’una taula ni una casa del talaiòtic final, sinó arran de les excavacions d’un edifici del talaiòtic inicial al jaciment de Cornia Nou, el període anterior a les taules. “El doctor Lluís Plantalamor ja havia proposat que podia ser un antecedent dels recintes de taula”, va comentar Ferrer. “Externament, recorda un recinte de taula, però la distribució interna és molt diferent. En un moment donat, ens vam adonar que en aquest edifici la posició de la porta que separa el primer àmbit del segon és equivalent a la que ocupa la taula en els recintes de taula. A partir d’aquí vam estirar el fil i, analitzant les cases del talaiòtic final, vam veure que hi havia, des del nostre punt de vista, més coses que quadraven”, afegí l’arqueòleg.
Escolta el programa sencer aquí.