El talaiot nord de Sant Agustí Vell o de Ses Bigues de Mata (declarat BIC) és un dels talaiots que més interès ha suscitat al llarg de la història contemporània a causa de la monumentalitat de la seva cambra interna, inusual a Menorca. De planta circular i perfil troncocònic, va ser construït mitjançant filades de blocs de molta major grandària i regulars a la base respecte a la part superior. El seu interior va ser buidat en temps remots per ús agropecuari, per la qual cosa no és possible determinar quina va ser la seva funció original.

Tanmateix, per la seva morfologia i alguna de les estructures adjacents, s’ interpreta com un edifici amb un marcat caràcter públic i simbòlic de la comunitat. Es troba al poblat prehistòric de Sant Agustí, inclòs en el Component 4 de Menorca Talaiòtica, on també es conserven altres estructures com ara cases, santuaris i zones de treball i emmagatzematge.

L’objectiu del projecte era aconseguir una rèplica digital el més fidel possible a la realitat. Per aquest motiu, durant el procés de digitalització (des de la captura fotogràfica fins a la producció de l’audiovisual) s’han dut a terme un seguit de metodologies que permeten aconseguir l’acabat fotorealista que es cercava de cada un dels jaciments. En alguns dels projectes s’han fet més de 3.000 fotografies, que posteriorment s’han processat en models d’alta qualitat. El resultat final han estat uns models fotogramètrics d’entre 60 i 200 milions de polígons, segons el model.

Aquest treball de documentació ha estat finançat amb fons europeus Next Generation EU, transferits des de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i d’aquesta al Consell Insular de Menorca (CIM), que disposa de la competència de la gestió del patrimoni històric de l’illa. Aquests continguts digitals s’utilitzaran per al foment de la conservació, investigació, catalogació, restauració i difusió d’aquest patrimoni històric de Menorca. 

Treball realitzat per l'empresa REM Experience.

Durant més d’un mil.leni els talaiòtics van aixecar monuments de pedra que reflectien no només la seva manera de viure, sinó també la seva organització social i les seves creences i ritus. Una cultura excepcional que va llegar navetes, talaiots, taules, cercles i coves plenes d’un simbolisme en què els astres eren tan importants com la terra que trepitjaven.

Centenars de monuments que avui conformen un laboratori essencial per a l’estudi de la prehistòria en els territoris insulars. Els menorquins han demostrat sempre estar a l’altura d’un llegat com aquest. D’un tresor de valor incalculable que han protegit de generació en generació.

El Consell Insular de Menorca impulsa el documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. L’objectiu d’aquest projecte és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la seva conservació i aprofitar l’oportunitat de descobrir i compartir aquest viatge, un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge d’aquesta illa.

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez.

Durant més d’un mil.leni els talaiòtics van aixecar monuments de pedra que reflectien no només la seva manera de viure, sinó també la seva organització social i les seves creences i ritus. Una cultura excepcional que va llegar navetes, talaiots, taules, cercles i coves plenes d’un simbolisme en què els astres eren tan importants com la terra que trepitjaven.

Centenars de monuments que avui conformen un laboratori essencial per a l’estudi de la prehistòria en els territoris insulars. Els menorquins han demostrat sempre estar a l’altura d’un llegat com aquest. D’un tresor de valor incalculable que han protegit de generació en generació. El Consell Insular de Menorca impulsa el documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO.

L’objectiu d’aquest projecte és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la seva conservació i aprofitar l’oportunitat de descobrir i compartir aquest viatge, un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge d’aquesta illa.

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez.

La sala hipòstila des Galliner de Madona, situada al municipi des Migjorn Gran, forma part de la candidatura de Menorca Talaiòtica per a la UNESCO. Les sales hipòstiles són construccions espectaculars de pedres ciclòpies en què el sostre, format per lloses de pedra, se subjecta amb diverses columnes repartides per l'estructura.

A partir de la documentació 3D es pot obtenir un registre fiable en cas de restauració del bé. A la vegada, aquest tipus de documentació pot servir per generar hipòtesis sobre el sistema constructiu del bé, estudiar-ne els paraments o la tipologia de les matèries primeres utilitzades, entre altres estudis de caràcter arqueològic i arquitectònic.

La creació d'aquest model 3D, obra de l’arqueòleg Bruno Parés Sansano, permet a totes les persones interessades poder conèixer com és l’interior i recórrer, tal com ho fa la llum, cadascuna de les columnes i les formes de les pedres que conformen la sala hipòstila des Galliner de Madona. La documentació 3D i la visita virtual permeten a l'usuari observar el monument des de tots els angles, visitar-ne l’interior i generar discursos sobre el seu ús i la seva construcció.

Amb el nou escenari que es dibuixa després de la pandèmia de COVID-19, els museus i les institucions dedicades a la salvaguarda del patrimoni han de realitzar una aposta clara cap a la digitalització de jaciments i col·leccions. D'aquesta manera no sols obtindran una documentació molt valuosa del bé patrimonial, sinó que també crearan un recurs que permet a qualsevol persona interessada en el patrimoni realitzar una visita al bé sense necessitat de moure's de casa. El model 3D de precisió és un bon recurs patrimonial per documentar els edificis de la nostra prehistòria i així fer-los accessibles de manera virtual.

Al terme municipal d’Alaior trobam la naveta funerària de Torrellisar Vell, també anomenada sa Cova de ses Ratespinyades. Data d’entre el 1400 i el 800 aC i és un edifici original, exclusiu i propi de la Menorca Talaiòtica.

És un edifici circular amb un parament exterior construït amb blocs de pedres en filades horitzontals formant un talús i amb la porta situada a l'oest. Junt amb la naveta de Llumena, són les dues úniques navetes de planta circular que disposen d'una xemeneia d’accés a la planta superior.

La cambra és oval amb parament de pedres desbastades en filades horitzontals i està coberta per quatre grans lloses planes. La integritat estructural de l'edifici actualment està amenaçada, ja que una de les lloses de la coberta està trencada pel mig, amb una de les meitats a terra; per tant hi ha perill de col·lapse.




OBJECTIUS

• El present projecte té com a finalitat principal la documentació 3D mitjançant la tècnica de la fotogrametria digital de la naveta funerària de Torrellisar Vell, tant de l’exterior com de l’interior del monument (models 3D escalats i en format .obj, que es pot obrir amb tots els programes d’edició 3D, i en format .blend, que és el programa de programari lliure més utilitzat).
• Amb la documentació 3D s'han generat les ortofotos de planta, alçats i seccions del moment actual amb altíssima precisió (en format .jpg d’alta resolució 20.000 x 20.000 megapíxels).
• Amb el model 3D fotogramètric també s'ha renderitzat un audiovisual d’una visita virtual divulgativa del monument per mostrar els resultats de la documentació i apropar el monument al món (en format 4K, en HD i en format lleuger per a dispositius mòbils).

L’ancoratge de Calescoves està situat a la costa sud de Menorca i va ser parcialment excavat els anys setanta i vuitanta del segle xx per la Universitat Complutense de Madrid, el Museu de Menorca i el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca. Els treballs arqueològics van posar al descobert una gran quantitat de restes dels segles iii i ii aC. Es van recuperar restes d’àmfores i ceràmiques fetes a Eivissa, al nord d’Àfrica i del sud de la península italiana.

Els fons marins de la cala encara conserven una gran quantitat de restes arqueològiques, que pateixen una forta pressió per banda de les embarcacions que freqüentment fondegen a la cala. Per aquest motiu el Consell Insular de Menorca va encarregar l’any 2017 als Amics del Museu de Menorca una prospecció sistemàtica del fons de la cala per tal de protegir les restes arqueològiques.

El fruit d’aquest treball va ser la firma d’un conveni de col·laboració entre el Consell Insular i la Generalitat de Catalunya que va permetre la vinguda del vaixell Tetis del CASC a Menorca. L’any 2018 un equip format per arqueòlegs del CASC, del Museu de Menorca i d’Amics del Museu de Menorca van realitzar sondejos arqueològics a diferents punts de la cala.

Modular és un projecte de recerca interdisciplinària que desenvolupa l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant i en el qual participen el Centre d'Estudis del Pròxim Orient i l'Antiguitat Tardana (CEPOAT) de la Universitat de Múrcia i el Museu Municipal de Ciutadella de Menorca. Des de 2016 realitza diverses actuacions a Son Catlar i el 2019 va dur a terme la redacció del pla director del jaciment. Per a més informació, consultau la web del projecte: https://web.ua.es/es/modular

Son Catlar és un gran assentament talaiòtic ubicat en una petita elevació a la part occidental de Menorca. La principal característica que presenta és la imponent murada que l’envolta, la més ben conservada de les Balears, amb un recorregut de prop d’1 km. Es va construir devers el segle vi aC, però fou refeta de nou al segle iii aC i va incorporar les novetats tècniques defensives de la Mediterrània antiga.

Actualment coneixem dos accessos al poblat: l’entrada nord i la porta en colze. El primer és un accés directe que, perquè fos protegit, es va obrir a la part més profunda d’un sector còncau de la murada. A l’esquerra, la línia de la murada es disposa en cremallera per generar flancs d’atac. A la dreta, una torre construïda a poca distància de la porta controla l’accés. En passar sota la llinda, hom troba un passadís estret en una ziga-zaga que obligaria els atacants a recórrer aquest passadís en grups reduïts, de manera que quedarien més exposats.

El 2017, fruit de l’excavació arqueològica al poblat, va aparèixer un nou accés: la porta en colze. S’anomena així perquè davant té un parapet que, amb forma de L, camufla l’entrada. A més, es crea un corredor estret flanquejat per una garita o cos de guàrdia, que obliga a fer un gir per entrar, cosa que dificulta el pas.

Les solucions arquitectòniques que presenten ambdós accessos foren ideades i construïdes, sense cap dubte, amb la intenció de defensar el poblat davant setges o atacs amb armament complex (ariets, torres d’assalt o ballistae).


 

La presència d’un derelicte a l’interior de la cala de Binissafúller és coneguda des dels anys seixanta del segle xx. El jaciment va ser parcialment excavat a mitjan dècada dels setanta per un equip format pel Museu de Menorca, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca.

Aquesta primera intervenció arqueològica va posar al descobert les restes d’una embarcació carregada amb àmfores ibèriques datada al segle iii aC.

Entre els anys 2006 i 2016, amb l’aval científic del Museu de Menorca i el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i del Ministeri d’Educació i Ciència, els Amics del Museu de Menorca van realitzar quatre campanyes d’excavació, que ens han permès avançar en el coneixement del derelicte.

En aquest moment podem dir que la nau va ser construïda amb el sistema de folre primer i presenta les quadernes cosides a les traques, que estan unides entre si per un sistema de llengüetes i mosses. El nòlit del vaixell estava format per àmfores ibèriques de boca plana que contenien vi. Les noves descobertes ceràmiques i l’estudi de l’arquitectura naval ens permeten datar l’embarcació a la primera meitat del segle iv aC.



 

Amb motiu de la preparació de l'exposició «Joan Flaquer i l'enigma dels 400 vasos», l'equip d'arqueòlegs del Museu de Menorca inicià el projecte de recerca a l'hipogeu de sa Mola. L’objectiu era resoldre un dels problemes científics de fa més de cent anys a partir de l'excavació i reinterpretació del jaciment arqueològic amb els sistemes de registre i metodologia actuals.
La documentació sobre l’hipogeu 6 a la necròpolis de sa Mola, excavada per Joan Flaquer i Vives Escudero el 1915-1916, així com una col·lecció de vasos prehistòrics de la col·lecció Flaquer provinents d’un dipòsit localitzat davant la cova, van ser el punt de partida del projecte de documentació 3D i de sondeig arqueològic davant l’hipogeu.
 

Un dels usos de les noves tecnologies aplicades al patrimoni és el d’apropar l’arqueologia a la ciutadania visualitzant i manipulant virtualment tant objectes com jaciments sencers. Alguns dels jaciments i objectes de major interès del patrimoni de Menorca ja es poden veure en 3D des de ca nostra utilitzant l’ordinador o el mòbil.

L'arqueòleg i especialista en documentació 3D i virtualització del patrimoni Bruno Parés s’ha encarregat de fer-ho. L’expert ha treballat des de 2016 en diversos jaciments de Menorca aplicant els seus coneixements en fotogrametria i documentació terrestre i subaquàtica. Parés ha format part, entre altres, dels equips d’investigació que han excavat el jaciment de la cova de sa Mola o els derelictes de Binissafúller i Calescoves. 
El Consell Insular de Menorca li ha encomanat la realització dels audiovisuals dels objectes i jaciments arqueològics que trobareu en aquest web.

Bruno Parés també ha documentat algunes de les peces més emblemàtiques i fràgils de les coves des Càrritx i es Mussol. A més, aquests objectes s’han reproduït en impressió 3D per poder-ne tenir una rèplica física als gabinets de didàctica del Museu de Menorca i del Museu Municipal de Ciutadella.


Talla Antropomorfa - Cova des Mussol
Aquesta talla forma part d’un conjunt de peces de fusta i petits recipients ceràmics localitzats a l’interior de la sala 3c de la Cova des Mussol. Talla sobre fusta d’ullastre o olivera que reprodueix cap, cara i coll d’un home. Presenta trets anatòmics força realistes entre els que destaquen els arcs supraciliars, la mandíbula i els llavis entreoberts. L’individu va ser representat amb una lleugera extensió del coll de manera que sembla mirar cap amunt.
Està ben acabada i presenta pràcticament tota la seva superfície polida i per aconseguir l’alt grau de detall dels caràcters físics va ser necessari alternar el polit i el tallat. L’estat de conservació és prou bo, tot i que s’ha perdut l’orella dreta i l’extrem del nas, dos trencs recorren el que queda del nas i l’orella i la galta esquerres presenten forats d’insectes.