El valor universal excepcional de la Menorca Talaiòtica

ImatgeLa Menorca Talaiòtica s'articula en nou àrees territorials que mostren els vestigis materials més excel·lents de la prehistòria de l'illa corresponents al període que abasta des de la irrupció de les construccions ciclòpies a l'illa (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, en les albors del segle I aC. La diversitat territorial dels components del bé il·lustren nítidament les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, en conseqüència, els processos de modelació del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època .
El bé representa així una expressió excel·lent de l'arquitectura ciclòpia prehistòrica tardana i de l'organització del paisatge, producte d'un desenvolupament cultural evolutiu plasmat en el testimoni excepcional, únic i ben conservat de la Cultura Talaiòtica a l'illa de Menorca.

L'àmbit del bé seriat aporta en conjunt les construccions més representatives que il·lustren la gènesi i evolució d'una cultura insular desapareguda que va establir una tradició poderosa, imaginativa i original que mostra la capacitat col·lectiva d'aquells grups humans per desenvolupar excepcionals expressions ciclòpies en simbiosi amb el seu entorn i úniques en el seu gènere.
Menorca Talaiòtica acull una mostra excepcional de monuments i llocs prehistòrics, inclosos assentaments, espais funeraris, llocs de culte i grans construccions com els talaiots, que donen nom genèric a aquesta cultura. Aquestes manifestacions inclouen expressions úniques i exclusives de l'illa de Menorca, com els recintes de taula, les navetes d'enterrament i les monumentals cases circulars, que evidencien el caràcter excepcional d'un procés cultural únic que es va desenvolupar durant un llarg període de temps en un territori insular limitat.
Menorca Talaiòtica aporta el testimoni excepcional d'una cultura que diferenciava el territori entre el món dels vius i el dels morts, i que es relacionava amb el celatge, com mostren les singulars orientacions de determinats monuments com les taules o les navetes i les seves relacions amb el firmament i l'horitzó. Aquestes evidències permeten donar llum a l'enteniment de la singular cosmovisió d'una cultura prehistòrica insular on la terra s'unia al cel.


Les construccions ciclòpies menorquines, així com els vestigis de la cultura material, proporcionen una visió de la capacitat evolutiva d'adaptació al medi i de les pràctiques funeràries i cerimonials d'aquesta època, i són evidència de les creences, la tecnologia, l'arquitectura i l'astronomia prehistòriques associades a un llarg procés cultural endogen que es va desenvolupar en un petit territori atrapat entre el cel i la mar.                                                                                                  

alt text"L'odissea d'una cultura insular atrapada entre el cel i la mar"

Els nombrosos vestigis materials d'aquesta cultura han sobreviscut al llarg del temps i conviscut harmoniosament amb els seus habitants a través de tots els períodes de la història de l'illa, i n'han marcat indeleblement el seu paisatge durant els darrers tres mil anys.

Menorca Talaiòtica constitueix així una expressió única d'arquitectura ciclòpia prehistòrica integrada en el paisatge viu del present, que reflecteix nítidament els diferents períodes de l'evolució d'una cultura insular excepcional que es va desenvolupar des de mitjan II mil·lenni a.C. fins a la romanització.
La singular localització dels monuments en relació amb determinats trets i elements del
paisatge ens ajuda a comprendre vívidament alguns dels atributs diferencials de les
cultures insulars aïllades en la prehistòria de la Mediterrània.

Les espectaculars obres d'aquesta cultura s'insereixen en un paisatge mediterrani en mosaic poc alterat que posseeix trets molt similars als de la prehistòria.
El valuós mosaic paisatgístic que envolta les construccions ciclòpies del passat és el resultat
d'una contínua intervenció humana sobre la naturalesa i sobre els paisatges heretats del característic agroecosistema menorquí, que des de la prehistòria fins a l'actualitat manté la seva extraordinària capacitat de resiliència i s'inspira en pautes similars.

Constitueix avui dia un cas excepcional de paisatge arqueològic i monumental viu, en el qual una extraordinària diversitat i densitat de jaciments prehistòrics es manifesten
i integren amb coherència en un context que permet recrear nítidament les relacions d'aquella cultura amb el medi, les connexions visuals i el seu sistema d'organització territorial.

Un tret únic de Menorca i del bé proposat, resideix en l'ús de les tècniques constructives de pedra en sec a través del temps i en diferents societats, amb característiques molt diferents, però que en conjunt expressen la pervivència d'una poderosa tradició cultural. La cultura de la pedra ha estat sempre la protagonista del paisatge fins als nostres dies i han aportat en les èpoques històriques expressions tan notables com l'excepcional malla de paret seca que envolta els atributs del bé proposat i gran part de l'illa.

alt text"L'esperit de la insularitat que es va forjar durant la prehistòria a les petites illes apartades de les rutes principals de la Mediterrània"

Menorca Talaiòtica encarna així l'esperit de la insularitat que es va forjar durant la prehistòria a les petites illes apartades de les rutes principals de la Mediterrània, sent protagonista d'excepció de l'odissea de les cultures insulars del planeta que van evolucionar d'esquena a les influències externes durant llargs períodes de temps. Les evidències de la seva cultura material ens informen sobre una societat ancorada en la seva insularitat i en la pertinaç defensa de les seves expressions endògenes i creences, malgrat els seus contactes amb l'exterior. Un esperit que encara avui s'expressa nítidament a través dels nombrosos vestigis arqueològics ben conservats de les seves construccions ciclòpies i que es percep en l'espectacular paisatge monumental que s'estructura des del passat a partir d'aquests elements.
En aquest context, els components i atributs del bé proposat transmeten vigorosament l'esperit i la sensibilitat d'aquelles comunitats prehistòriques, així com la persistència en el temps de les seves obres. La seva visió de l'illa, el seu món, constitueix un llegat d'excepcional valor per a les generacions presents i futures.

La Menorca Talaiòtica i, per extensió, tota l'illa, representa així un dels àmbits més importants per a l'estudi de les civilitzacions prehistòriques a Europa i la Mediterrània.
Constitueix un llibre obert al coneixement dels processos d'adaptació de les antigues cultures als mitjans insulars i a l'ús imaginatiu i sostenible dels seus limitats recursos.

 

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS