"És un llegat del poble de Menorca que s’ha de preservar per a les generacions futures"

ImatgeBernat Pons és el propietari de Talatí de Dalt, un dels jaciments talaiòtics més emblemàtics de Menorca. La seva peculiar taula, amb una pilastra lateral que s’hi recolza, s’ha convertit en una de les imatges icòniques de la Menorca Talaiòtica. Des de ben petit va aprendre a fer paret seca i els oficis del camp, quan passava els estius ajudant a la finca familiar, molt a prop de Talatí: “Tenc molts records d’infantesa jugant al voltant d’aquesta taula; per mi és el lloc més especial”. Treballant des dels 14 anys, ara dirigeix amb la seva família el lloc de Talatí de Dalt. Aquesta explotació d’agricultura ecològica i ramadera, des de fa 17 anys, es complementa amb les visites turístiques a la zona arqueològica, on convergeixen un poblat talaiòtic, una necròpolis de coves artificials, trams de murada, un santuari de taula i cases talaiòtiques.

Com va començar la història de la vostra família amb Talatí?
Ja fa més de 30 anys, quan ma mare encara era propietària de les terres de davant i les va vendre. Després, el 1989 tota la família vam decidir comprar Talatí. Ja vam veure que tenia un potencial molt gros, tant com a explotació agrícola, perquè era una finca molt gran, com pel jaciment. En aquella època es considerava que tenir unes restes com aquestes dintre d’una finca era un maldecap, era un impediment per vendre-la, ja que sempre hi havia gent que volia venir a visitar-les. Per a la nostra família, la veritat és que comprar Talatí ha estat la cosa més bona que ens ha passat en generacions.

I d’on va sorgir la idea d’explotar el jaciment turísticament?
Al principi, nosaltres teníem vaques de llet i no era rendible. Fa 25 anys vam decidir dur el lloc nosaltres mateixos i ja vam donar d’alta la segona llicència d’agroturisme de Menorca, que després vam transformar en casa rural per tenir un complement d’ingressos a l’activitat agrícola. L’explotació agrícola la vam enfocar en races autòctones de vaca i be de Menorca i agricultura ecològica. Crec que devíem ser dels primers a l’illa que ens vam centrar en agricultura ecològica.
alt text
Arran de tenir la casa rural, vam contactar amb un operador turístic anglès i ens van començar a arribar els primers turistes d’aquesta nacionalitat que ja anaven cercant un turisme rural. Ja l’any 1997 els Amics del Museu de Menorca van demanar permís per excavar la zona dels recintes coberts amb un arqueòleg, en De Nicolás. Ell va ser qui ens va proposar la idea d’explotar el jaciment turísticament i vam començar a fer-ho el 2004. Fins que ell es va jubilar, ho dúiem com a socis. Ara ja fa 10 anys que ho explotam tots sols i ara se n’encarreguen els nostres fills. Quan el camp sembla que no té viabilitat, aquesta és una finca que té un futur garantit, crea llocs de feina i té una sortida econòmica. El jaciment és un complement més de la resta d’activitats de la finca.

Essent una finca privada, vau ser dels primers a explotar turísticament un jaciment a Menorca. Què hi vau veure, més enllà de les possibilitats econòmiques?
Sí, fa uns 17 anys, com dèiem abans. Vam ser dels dos primers, juntament amb la Fundació Illes Balears, que va comprar Torralba d’en Salort. Llavors no es valorava tenir un jaciment prehistòric, semblava que era més un problema. Està clar que per tenir-ho ben cuidat es necessita una entrada de diners, per açò cobram entrada en temporada alta. Quan acaba la temporada, a final d’octubre, perquè la gent de Menorca pugui venir deixam la barrera oberta i no cobram res.

El que no pot ser és que tinguem una meravella com aquesta, única en el món, i que no es cuidi i estigui abandonat. Ara per sort la gent ha adquirit cultura i entén que açò és un llegat del poble de Menorca que s’ha de preservar per a les generacions futures. Nosaltres som aquí una temporada i el qui vengui darrere nostre ho ha de trobar igual o millor que com ho hem trobat nosaltres. És responsabilitat nostra que així sigui i és la finalitat principal de la nostra feina.

alt textAquesta responsabilitat de la qual parlau quina feina implica de manteniment del jaciment?
Cada hivern feim net la tanca, esporgam els ullastres; és necessari un manteniment, si no seria un desastre. Els ullastres arriben a trencar les pedres. Dos mesos abans de començar la temporada turística, amollam els bens i es mengen tota l’herba —és un animal no agressiu—, i després acabam de fer net nosaltres.

Quan vau comprar Talatí, en quin estat estava el jaciment?
Açò era una tanca més del lloc, tot era ple de còdols i ullastres. Aquí abans es llaurava i hi pasturaven vaques, porcs i bens. No donaven gens d'importància a les restes arqueològiques. Fixa’t que fins i tot, quan van fer la base militar de Maó, d’aquí se’n van endur un munt de pedres que segur que eren d’època talaiòtica.

Ma mare va néixer aquí al costat, a Algendaró, i em contava que aquí sempre hi havia hagut bestiar. Les cases talaiòtiques que tenim aquí eren plenes de fems de be, que hi anaven a dormir. Un senyor va fer una donació a Amics del Museu de Menorca perquè vingués a excavar-les i així ho van fer entre el 1997 i el 2001. Tot el que es va trobar dins es va dur al Museu i hi està exposat. Des dels temps de la dominació àrab, aquest jaciment no s’ha tornat a ocupar, per tant ho van trobar tot tal qual ho havien deixat. Abans d’obrir el jaciment al públic, vam haver de fer molt net, arreplegar els còdols petits, a més de preparar el recorregut i la senyalització.

I què creis que fa especial al jaciment de Talatí?
El més important és que en un tros petit té de tot. Aproximadament en una hectàrea trobes cases talaiòtiques, dòlmens, un talaiot, un recinte de taula, i tot enmig d’un entorn únic de naturalesa ben conservada. El que oferim és l’experiència de visitar una part de la Menorca rural ben conservada.

Quins reptes heu enfrontat durant aquests 17 anys d’explotació turística del jaciment?
Al principi quan vam fer la proposta hi va haver reticències, però després es van adonar que tenia futur. Vam tardar un any de procediments legals per tenir els permisos. En els darrers anys tot han estat facilitats per part del Consell Insular, hi ha una consciència que açò és important per a Menorca, una oportunitat única per fer la darrera passa d’una transformació a un turisme més sostenible i respectuós.

alt textAra que ja comença la recta final de la carrera pel nomenament de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial, què podria suposar per a un jaciment com Talatí?
Com deia, és una oportunitat molt bona per a l’illa. A nosaltres en concret, ens obriria moltes possibilitats per oferir més experiències. Hauríem de fer visites guiades, en diversos idiomes, tenim la idea de fer tasts de producte de local… Si s’aconsegueix, s’obrirà un nou espai tant cultural com econòmic.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS