Share
  
Tweet
Imatge
La zona arqueològica de Talatí de Dalt és una de les més emblemàtiques de l'illa, entre altres coses per la bona conservació que presenta i per la seva peculiar taula.
Està formada per un poblat talaiòtic i per la seva necròpolis de coves artificials. Conserva importants monuments i estructures, com coves, on es realitzaven enterraments i ritus funeraris, el santuari de taula, trams de muralla, cases talaiòtiques o diverses sales amb columnes i cobertes de pedra.
Es tracta d'un poblat de dimensions mitjanes, en el qual, en el seu moment àlgid, van arribar a viure prop d'un centenar de persones. La comunitat que hi habitava havia de ser ramadera i agricultora per les restes de ceràmica i fauna que s'hi han trobat. El seu ús s'estén fins a l'època musulmana.

Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt

La zona arqueològica de Talatí de Dalt és una de les més emblemàtiques de l'illa, entre altres coses per la bona conservació que presenta i per la seva peculiar taula.
Està formada per un poblat talaiòtic i per la seva necròpolis de coves artificials. Conserva importants monuments i estructures, com coves, on es realitzaven enterraments i ritus funeraris, el santuari de taula, trams de muralla, cases talaiòtiques o diverses sales amb columnes i cobertes de pedra.
Es tracta d'un poblat de dimensions mitjanes, en el qual, en el seu moment àlgid, van arribar a viure prop d'un centenar de persones. La comunitat que hi habitava havia de ser ramadera i agricultora per les restes de ceràmica i fauna que s'hi han trobat. El seu ús s'estén fins a l'època musulmana.



 
Descripció detallada

La zona arqueològica de Talatí de Dalt està formada pel poblat talaiòtic, coves i hipogeus.

Segons Petrus (1974: 211) el poblat va ser molt afectat durant la construcció de la Base Naval de Maó —per a l'obtenció de grava. En tot cas, és un dels poblats més notables de l'illa.

S'hi identifiquen els elements següents:

- Talaiot de planta el·líptica i perfil troncocònic, envoltat per altres construccions que s'hi adossen. L'aparell exterior està format per blocs pseudoisòdoms, col·locats formant fileres horitzontals força regulars. El sector sud-est del talaiot es va col·lapsar en un moment indeterminat. S'observen tambors de columnes de forma circular, de manera que és probable que en el cim d'aquest monument hi hagués una construcció similar a la localitzada a la part superior del talaiot de Torelló.
Dimensions: diàmetre màxim 16,50 m

- El recinte de taula és de planta en forma de ferradura i façana lleugerament còncava. En els angles nord-oest i sud-est conserva el mur, construït amb blocs regulars. A l'interior es conserven algunes pilastres monolítiques i gran part del mur, amb parament pseudoisòdom de blocs aproximadament rectangulars. Al centre de l'edifici se situa la taula, amb el capitell troncopiramidal encaixat sobre la pedra base. Cal destacar una particularitat d'aquest monument: una de les columnes —amb el corresponent capitell— es recolza sobre el lateral est del capitell de la taula, de manera que configura una particular forma de la T. Aquest fet és purament casual, ja que l'atzar va fer que la base de la columna es rompés. Així, es configura un monument únic a l'illa.
L'any 1959, M. Ll. Serra va dirigir els treballs d'excavació que van consistir en un tall de 3 x 2 m situat al sector nord del recinte i just a 1 m de la columna (taula). Es va documentar un nivell de cendres amb ceràmica romana.
Dimensions del recinte de taula: llargària 14,10 m; amplària 16 m

- Al costat del recinte de taula hi ha una sala hipòstila, adossada pel costat est. A l'interior tenim pilastres monolítiques i polilítiques encastades en el mur. Conserva una columna central de tipus mediterrani amb capitell i part de la seva coberta de lloses planes col·locades radialment.
Es documenten altres sales hipòstiles situades en el límit sud-oest del poblat. L'edifici 1 té planta relativament rectangular, construït amb petits blocs de pedra col·locats horitzontalment. S'hi accedeix a través d'una porta amb llinda i pilastres monolítiques. La coberta, feta amb lloses de pedra i terra, es basa en una pilastra central monolítica amb capitell. Al costat est es localitza un petit nínxol. Al costat sud hi ha un altre espai o cambra excavada a la roca —probablement es reutilitza una antiga cova natural—, a la qual s'accedeix baixant per alguns escalons.

- L'edifici 2 té la porta allindanada i pilastres monolítiques. A l'interior, i a manera de petit distribuïdor, s'obren diferents espais; a l'esquerra hi ha una cambra de planta rectangular allargada construïda amb pedres de petites dimensions i coberta amb lloses horitzontals. Cap a la dreta trobam un altre espai al qual no es pot accedir perquè està col·lapsat d'antic.

- L'edifici 3 té una planta irregular. S'hi accedeix a través d'una porta amb llinda. La distribució de l'espai es fa a través d'un gran pilar central, sobre el qual es col·loquen les lloses que el cobreixen.
Al voltant d'aquesta pilastra s'organitzen una sèrie de corredors i espais no gaire grans.
Els espais entre aquestes edificacions corresponen a diferents tipologies: pati descobert, estructura de combustió, corredor cobert entre edificis, espai de circulació empedrat.
El poblat disposaria d'un pou o avenc, que es localitza en una zona molt oculta per un petit bosc d'ullastres.

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Bronze Final - Ferro - Romanització.

Béns mobles:
- Objectes d'os treballats amb mànec i altres de finalitat indeterminada.
- Ceràmica del naviforme I i II (bronze inicial i mitjà), talaiòtica, púnica ebusitana, romana, ibèrica, islàmica.
- Objectes diversos de ferro.
- Tota la fauna normal com porcs, ovelles, cabres i vaques, i altres com cavalls i cans.
- Peces de collaret de pasta de vidre.
- Objectes diversos de bronze.
- Molins i bases de molins.

Béns immobles:
- Recinte de taula
- Casa
- Sitja
- Talaiot
- Sala hipòstila

 
Intervencions arqueològiques

S'han fet diverses actuacions arqueològiques al llarg dels anys. La primera va ser la de Maria Lluïsa Serra i Ll. Pericot, durant el 1959, a la zona del recinte de taula, en la qual es va documentar un nivell de cendres amb ceràmica romana. Entre 1997 i 2002 es van dur a terme diferents campanyes a l'àrea sud-oest.

1997, 1999 i 2000: Excavació de l'àrea sud-oest per G. Juan i O. Pons
2001: Excavació de l'àrea sud-oest per J. Pons
2002: Excavació de l'àrea sud-oest per J. de Nicolás

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000932.
Nº BIC del Govern Balear: 7023-2-2-2-55-2848.
Nº BIC del Ministerio de Cultura: R-I-55-0000687.
Nº Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1938.
Declarat Monument Històric-Artístic pel Decret de 3 de juny de 1931.

 
Bibliografia

DE NICOLÁS, J.C. & CONDE, M.J. 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Col·lecció Recerca 3. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

FLAQUER , J. 1932Descubrimientos en Talatí de Dalt. Revista de Menorca, .

HERNÁNDEZ SANZ, F. 1897. Notas arqueológicas. Monumentos megalíticos de “Sa Cudia Cremada”, “Talatí de Dalt”, “Torelló”, “Torrellisá Vell” y “Son Na Cassana”. Revista de Menorca, .

HERNÁNDEZ SANZ, F. 1899. Noticias generales sobre los monumentos megalíticos de la isla de Menorca. Reseña detallada de los existentes en el predio de Telaty de dalt. Revista de Menorca, .

JUAN, G.; PONS, J.; PONS, O.; LARA, C.; marquès, j. & ISBERT, F. 2002 Talatí de Dalt (Maó-Menorca). Avenç dels resultats de les excavacions fetes entre 1997 i 2000. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 58: 371-378.?
JUAN,G. & PONS MACHADO, J. 2005. Talatí de Dalt. 5 anys d'investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca. Treballs del Museu de Menorca, 29. Mao: Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear.?
JUAN, G. 2006. Talatí de Dalt. In AA.DD., Historia de las Islas Baleares. Tomo 16: Patrimonio histórico y artístico. Palma: El Mundo-El Dia de Baleares / Edicions de Turisme Cultural: 211-212.

SERRA, M.L. 1965. De arqueología menorquina:puertas de elementos dobles. Revista de Menorca, .

SERRA, M.L. 1966. Contribución al estudio de las taulas. Talatí i Torrellafuda. In IX Congreso Nacional de Arqueología (Valladolid, 1965). Zaragoza: Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales: 175-190.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi arriba per la carretera general Me-1, de Maó a Ciutadella. En el punt quilomètric 4 hi ha un canvi de sentit que dóna accés també al camí rural de Cotaina. A 200 metres de l'entrada hi ha l'aparcament i l'accés al jaciment.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.


Aparcament:
Habilitat. Aparcament amb capacitat per a uns 10 cotxes i 1 minibús.

Visites:
Horari

Gener a abril - cada dia - accés lliure
Maig a octubre - cada dia - de 10 a 20 h
Novembre i desembre - cada dia - accés lliure

Preus

General - 4 euros
Jubilats - 3 euros
Menors de 12 anys - accés gratuït

Hi ha plafons informatius.


Titularitat i gestió:
Privades.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS