Share
  
Tweet
El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, amb una extensió de sis hectàrees, és el més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. El poblat és de gran monumentalitat i conserva una gran diversitat de construccions de notable qualitat.
Se situa dalt d'un turó, des d'on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Aquesta privilegiada ubicació sumat als tres talaiots que té fan pensar als especialistes que el poblat de Torre d'en Galmés exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l'illa.
El lloc va ser ocupat durant el Bronze Inicial, cap al 1.600 aC, i, per les restes trobades, va ser ocupat fins l'època medieval. El seu màxim esplendor, emperò, el viu des de 1.300 aC fins l'època romana, arribant a viure-hi unes 900 persones.
El jaciment arqueològic de Torre d'en Galmés està format per un gran nombre de construccions, entre les que destaquen els seus tres talaiots, nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d'aigües i fins a quatre hipogeus que en origen tenien una funció funerària.
La zona està museïtzada i compta amb un centre d'interpretació molt recomanable abans de la visita.

Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés

El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, amb una extensió de sis hectàrees, és el més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. El poblat és de gran monumentalitat i conserva una gran diversitat de construccions de notable qualitat.
Se situa dalt d'un turó, des d'on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Aquesta privilegiada ubicació sumat als tres talaiots que té fan pensar als especialistes que el poblat de Torre d'en Galmés exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l'illa.
El lloc va ser ocupat durant el Bronze Inicial, cap al 1.600 aC, i, per les restes trobades, va ser ocupat fins l'època medieval. El seu màxim esplendor, emperò, el viu des de 1.300 aC fins l'època romana, arribant a viure-hi unes 900 persones.
El jaciment arqueològic de Torre d'en Galmés està format per un gran nombre de construccions, entre les que destaquen els seus tres talaiots, nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d'aigües i fins a quatre hipogeus que en origen tenien una funció funerària.
La zona està museïtzada i compta amb un centre d'interpretació molt recomanable abans de la visita.



 
Descripció detallada

En el poblat s'identifiquen nombroses construccions de notable qualitat arquitectònica.

- Cases talaiòtiques de planta circular (que han sigut objecte d'excavació arqueològica):

“Casa 1”: està situada al costat del recinte de taula, on es va construir just davant la boca d'una cova natural. El parament intern està fet amb pedra petita i pilastres adossades. El parament extern no es distingeix per l'acumulació de pedres. A cada costat del pati es documenten dos grans espais. Té un pati irregular de petites dimensions amb una cisterna excavada en la roca. Tot apunta que es va abandonar cap el segle III aC.

“Casa 2”: està situada al costat de l'entrada actual del poblat. És de planta circular, excepte un dels seus costats. Està construïda amb un parament extern de sòcol i pedres col·locades verticalment. Té una entrada àmplia, i el seu interior es divideix en una sèrie d'espais radials entorn al pati central, on es localitza una cisterna. En origen, aquests espais devien ser ovals, però es van modificar posteriorment en època romana. Al costat d'un dels patis, sota un mur romà, va parèixer un hipogeu de planta trilobulada, que possiblement servia d'enterrament durant el Bronze Inicial i que es va reutilitzar com cisterna quan s'habitava la casa. La seva utilització es documenta fins el segle III dC.

“Casa 3”: adossada a l'anterior casa. La seva planta no es conserva completa. Està construïda amb un parament de fileres regulars en l’exterior, i pedres petites a l'interior. En el centre s'hi troba l’habitatge, que devia estar en contacte amb el pati central. Una sèrie de petits murs divideixen l'espai. Hi ha un espai cobert, presumiblement un aljub. Les ceràmiques nordafricanes del segle II dC trobades indiquen que també va ser utilitzada en època romana.

“Casa 6”: és de planta circular, amb la seva entrada orientada al sud. El mur de construcció és de doble parament, amb l'exterior construït amb sòcol i blocs verticals, i l'interior amb pedres petites i pilastres monolítiques. Les habitacions es distribueixen al voltant del pati central. En una d'elles es documenta una sitja de grans dimensions no excavada. El material està pendent d'estudi, però tot sembla indicar que hauria estat ocupada com a mínim fins el segle I aC.

“Casa 7”: adossada a la “casa 6”, amb la que comparteix mur. La seva planta és de tendència circular. Un dels seus murs, presenta una façana amb dintell. El mur exterior està construït amb un sòcol on es col·loquen blocs verticals. El mur interior es construeix amb pedra petita i pilastres polilítiques. El pati ocupa l'espai central, amb la vivenda en un dels seus angles i les habitacions al voltant. El material documenta una ocupació del segle IV-III aC.

“Edifici 1”: es troba al Sud del poblat. És una casa de planta circular d'època talaiòtica però que ha patit importants modificacions en èpoques diferents que han alterat totalment la seva estructura interna inicial. Però aquestes modificacions ens permeten distingir diferents ocupacions del poblat: època romana imperial i època islàmica.

“Edifici 2”: pràcticament adossat a “l’edifici 1”, però sense arribar a compartir murs. Té una planta de tendència rectangular amb els seus angles arrodonits. El mur és de doble parament, amb grans blocs verticals i sòcol a l'exterior i pedres petites a l'interior. A nivell espacial està molt modificat per construccions posteriors d'època islàmica, de fet s'ha documentat una cuina islàmica intacta. Segons l'equip de la Universitat de Boston que la va excavar aquest edifici no tindria el típic pati central a l'aire lliure de les cases talaiòtiques, si no que hauria estat un espai cobert. Com en l'altre edifici es detecten diferents èpoques d'ocupació.

“Casa Cartailhac”: és la casa més monumental de tot el recinte, per les seves dimensions (145 m2 de superfície) i per tots els elements annexos: recinte cobert, pati amb passadís d'accés cobert, forn, habitació quadrangular. A nivell constructiu tenim les mateixes característiques que les altres cases: mur de doble parament, amb l'exterior de blocs verticals sobre un sòcol i l'interior amb pedres petites i pilastres monolítiques. La seva organització interna és idèntica a les altres cases, amb un pati central amb l’habitatge a un costat i les habitacions al voltant. D'ella destaquem la seva façana, molt monumental, amb porta adintellada i amb una de les columnes molt ben treballades. Encara es conserven alguns dels capitells a sobre de les columnes. La seva construcció i ocupació se situa entre els segles III i II aC.

Per tot el poblat es poden apreciar restes de moltes altres cases, encara sense excavar. De fet amb la neteja que es va fer el 1974 es van identificar com a mínim 27 estructures més de cases.

- Tres talaiots situats dalt del turó:

“Talaiot 1”: situat a l'Est. Només es distingeix la part superior. Té planta circular i dos petits portals que donen accés a un passadís ensorrat.

“Talaiot 2”: situat al centre, és el més gran i està construït a capes. A la part superior es veu una porta d'accés, que donaria pas a una cambra oval. Té un mur adossat que el connecta amb el “talaiot 3”.

“Talaiot 3”: situat a l'Oest. Té un portal d'accés a la part superior. És de planta ovalada i perfil troncocònic.

- Recinte de taula o santuari:

Està situat al Sud, en una cota inferior del talaiot central. Té la planta en forma de ferradura i façana còncava. A l'interior segueix la tècnica constructiva de sòcol, ortostats i fileres de pedres horitzontals en la zona davantera, i les pedres petites amb pilastres monolítiques en la zona de l’absis. Presenta també vuit pilastres encaixades al mur. El mur es remata amb una lleugera aproximació de fileres cap a l'interior de l'espai, fet que li confereix una aparença de petit porxo. A l'exterior, la tècnica és de fileres de pedres horitzontals. La pedra capitell va ser reutilitzada com sarcòfag i se li va excavar, en època indeterminada, una tomba.

- Sala hipòstila o recinte cobert, adossada a la “casa 6”:

És de planta allargada, adaptant-se a la “casa 6”. L'accés està perdut i no es veu com era. A l'interior, té tres columnes polilítiques que sostenen les lloses de la coberta. Hi ha pilars monolítics recolzats en el mur de la “casa 6” que fan de suport de les lloses.

- Sistema de recollida d'aigües i sitges:

Situat en el sector Sud del poblat. Hi ha fins a 10 cocons comunicats amb canalitzacions mitjançant un sistema de drenatge. Al voltant, hi ha 6 sitges de diferents dimensions i seccions a més d'un hipogeu reutilitzat com aljub.

- Muralla:

A la part baixa del poblat s'identifica la porta d'una primera línia de murada que delimita la part més antiga. Amb el creixement del poblat, es construeixen noves cases que formen una segona línia de muralla amb la seva paret exterior.

- Hipogeus o coves artificials i/o naturals retocades per l'home, que en origen la seva funció era la funerària. Es troben dintre del recinte del poblat.

“Hipogeu 1”: amb corredor, aprofitant el sistema de recollida d'aigua. De planta trilobulada, té tres tombes excavades. El passadís d'accés està cobert amb tres lloses que descansen sobre una filera de pedres. Aquest passadís presenta, en un dels laterals, una cavitat semicircular amb una lleixa. El portal d'accés està rebaixat per encaixar el tancament.
Es tracta d'un hipogeu d'enterrament del Bronze Inicial que testimonia l'ocupació d'aquesta àrea en una època anterior a la cultura talaiòtica. Així mateix, aquesta ocupació del Bronze Inicial, també s'ha documentat amb els treballs d'excavació arqueològica, en els que s'han recuperat alguns fragments de ceràmiques pertanyents en aquesta fase cultural prehistòrica.

“Hipogeu 2”: de planta tetralobulada, està situat al costat del camí. Té un passadís cobert per aproximació de fileres.

“Hipogeu 3”: presenta un orifici en la coberta, limitat per petites lloses. Té un doble portal amb columna monolítica i cambra com a lleixa. En la més gran hi ha 7 forats de diferents dimensions. Té un passadís d'accés excavat sense coberta. A prop hi ha una sitja. Es va trobar ceràmica àrab en superfície.

“Hipogeu 4”: situat al costat dret del camí d'accés a les cases. Té una cambra pràcticament circular.

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Ferro - Romanització - Islàmic.

Béns mobles:
- Ceràmica prehistòrica, púnica ebusitana, romana, ibèrica i islàmica.
- Conjunt de monedes del s. I dC i una moneda púnica.
- Les espècies típiques del mediterrani: porc, ovella, cabra i vaca.
- Peces de collar de pasta de vidre.
- Punxons fets amb os.
- Percutor.
- Molins de mà.
- Morters.
- Objectes diversos de bronze i de ferro.

Béns immobles:
- Muralla.
- Recinte de taula.
- Santuari.
- Sistema de recollida d’aigües.
- Sepulcre megalític.
- Cases.
- Hipogeu.
- Sitjots.
- Talaiots.
- Sales hipòstiles.

 
Intervencions arqueològiques

La primera excavació arqueològica la va dur a terme l'arqueòleg J. Flaquer el 1942, a la zona del recinte de Taula i a la sala hipòstila.
Durant la dècada dels setanta i vuitanta s'excaven el recinte de taula i el sistema de recollida d'aigües, i es consolida la sala hipòstila.
El 1974, G. Rosselló-Brodoy i Ll. Plantalamor van excavar en el sector inalterat que hi havia sota uns grans blocs de pedra. Durant la campanya es va recuperar una de les figures més emblemàtiques de
nostra prehistòria: IMHOTEP, figura de bronze que representa el sacerdot-visir de la tercera dinastia egípcia, que va ser un prestigiós arquitecte, metge i home de ciència, que va construïr la primera piràmide esgraonada a l'Antic Egipte durant el temps del faraó Djeser. En època saita es va popularitzar i es el va comparar amb Asklepius, sent el seu culte relativament habitual en les ciutats de la Mediterrània oriental cap als segle V-IV aC, fet que va provocar una extensa producció i comercialització de les estatuetes amb sa seva efígie.
A partir de l'any 2001 es succeeixen nombroses excavacions dels diferents edificis i cases talaiòtiques.

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000151.
Nº BIC del Govern Balear: 7002-2-2-55-002847-0.
Nº BIC del Ministerio de Cultura: R-I-55-0000686-00000.
Nº Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1604.
Declarat Monument Històric-Artístic pel Decret de 3 de juny de 1931.

 
Bibliografia

CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. 1892. Traducción José J. de Olañeta. 1991.
CHAMBERLAIN, F. The Balearics and their peoples. John Lane The Bodley Head LTD. 1927.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. Geografía e Historia de Menorca. Geografía e Historia III. J.Mascaró Pasrius.1982.
FERRER ROTGER,A.; JUAN BENEJAM, G.; LARA ASTIZ, C.; PONS MACHADO, J.; SINTES OLIVES, E. Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca): avançament de resultats. Randa 61. IME i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008.
FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. El jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Cercle 7. LPHC 4. Consell Insular de Menorca. 2011.
FLAQUER I FABREGUES, J. Alayor (Menorca), Torre d’en Gaumés. Excavaciones de 1943. NAH1. Consell Insular de Menorca. 1952.
FLAQUER I FABREGUES, J. Excavaciones en Torre d’en Gaumés (Menorca) 1942. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1943.
FLAQUER I FABREGUES, J. Alayor (Menorca), Torre d’en Gaumés. Excavaciones de 1942. NAH1. Ministerio de Cultura. 1952.
GARCÍA ARGÜELLES,A.; LÓPEZ, A.; GUAL, J.M. Aproximació a l’ocupació del territori a l’Antiguitat: el terme municipal d’Alaior. Meloussa 3. Institut Menorquí d’Estudis. 1994.
GORNÉS, J.S.; GUAL, J. M.; LÓPEZ, A. ; NICOLÁS, J.C. de. Nous monuments funeraris del món pretalaiòtic de Menorca. JEHL X. Institut d’Estudis Balearics. 1992.
HABSBURG, L.S. Die Insel Minorca. 1891. Traducción de 1980. SA NOSTRA.
HERNÁNDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1949.
JUAN, G.; PONS, J. Excavació i restauració cercle d’habitació talaiòtic a Torre d’en Galmés. LPHC 3. Consell Insular de Menorca. 2007.
JUAN I BENEJAM, G. El poblament de Menorca; de la prehistòria a la baixa romanitat (aproximació a una proposta d’ànalisi de distribució espacial). Treballs del Mme 13. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. 1991.
JUAN BENEJAM,G.; LARA ASTIZ, C.; PONS MACHADO, J. Torre d’en Galmés. Control del Territori a la Menorca prehistòrica. Consell Insular de Menorca. 2007.
JUAN BENEJAM,G.; PONS MACHADO, J. Campanyes d’excavació arqueològica d’Amics del Museu de Menorca a Torre d’en Galmés: anys 2001-2004. JEHL XXIII. Institut d’Estudis Baleàrics. 2005.
JUAN BENEJAM,G.; PONS MACHADO, J. El jaciment de Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d'Amics del Museu de Menorca: Edifici . LPHC 4. Consell Insular de Menorca. 2011.
LARA ASTIZ, C. Una estructura de combustió en el cercle II de Torre d’en Galmés (Alaior-Menorca). LPHC 4. Consell Insular de Menorca. 2011.
MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J. Elementos para un estudio de la cultura de los talayots en Menorca. S.Aguirre. AMSEAEP XIV. 1935.
MARTORELL i PEÑA, J. Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell i Peña. (ordenados por Salvador Sanpere y Miquel). Imprenta y Librería de Vicente Dorca. 1879.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. De; CONDE BERDÓS, M.J. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Recerca 3. Institut Menorquí d'Estudis. 1993.
ORFILA, M.; SINTES G. Estudio preliminar sobre la perduración del habitat en los conjuntos talayóticos menorquines. Mayurqa 20. Universitat de les Illes Balears. 1980.
ORFILA PONS M.; RITA LARRUCEA, C.; PLANTALAMOR MASSANET, LL.; TUSET BERTRAN F. Arqueología. Enciclopedia Me VIII. Obra Cultural de Menorca. 1995.
PONS MACHADO, J. LARA ASTIZ, C. 2006. lTorre d'en Galmés (Alaior, Menorca) . A Historia de las Islas Baleares. Tomo 16: patrimonio històrico y artístico. Ed. El Mundo-El Dia de Baleares. Edicions de Turisme Cultural. ISBN-10: 84-95473-95-X. pgs. 213-215.
PETRUS DE TOLÓS, M. Intento de análisis estructural de los poblados talaióticos de la isla de Menorca. Universitat de Barcelona. 1974.
PEREZ-JUEZ, A.; WISEMAN, J.; GOLDBERG, P; HANSEN, J; MULLEN, K.; et alii. El uso del espacio doméstico de una estructura del talayótico final. Excavación de la Casa 2 del yacimiento de Torre d’en Galmés, Alayor 2003-2006. LPHC 3. Consell Insular de Menorca. 2007.
PEREZ-JUEZ, A. El espacio doméstico talayótico: algunas reflexiones sobre la excavación de la casa 2 de Torre d’en Galmés, Alaior (Menorca). HIB 16. El Mundo de Baleares. 2006.
PERICOT, Ll. Las islas Baleares en los tiempos Prehistóricos. Destino. 1975.
PLANTALAMOR, Ll. Algunas consideraciones sobre sepulcros megalíticos de Menorca. Sautuola 11. Patronato de las Cuevas Prehistóricas de la provincia de Cantabria. 1979.
PLANTALAMOR, Ll. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 12. 1991.
PLANTALAMOR MASSANET, Ll. Ubicació topogràfica de les taules i els santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. IME. Meloussa 4. 1997.
PLANTALAMOR, Ll. Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca. Mayurqa 30. Universitat de les Illes Balears. 2005.
PONS MACHADO, J.; LARA ASTIZ, C. Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). HIB 16. El Mundo de Baleares. 2006.
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
ROSSELLÓ BORDOY, G. ; MONTANER, P et alii. Imhotep, hijo de Ptah. Mayurqa 12. Universitat de Barcelona. 1974.
ROSSELLÓ BORDOY, G. et alii. Excavaciones arqueológicas en Torre d’en Gaumés, (Alayor, Menorca), I. La sepultura megalítica de Ses Roques Llises. NAH 8. Ministerio de Cultura. 1980.
ROSSELLÓ BORDOY, G. Excavaciones arqueológicas en Torre d’en Gaumés (Alayor, Menorca). El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (campañas 1974, 1975 y 1977). NAH 19. Ministerio de Cultura. 1984.
ROSSELLÓ BORDOY, G. El poblat prehistòric de Torre d’en Gaumés (Alaior, Menorca). MIB 3. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1986.
SASTRE MOLL, J. El vaso de fondo alto menorquín. Estudio tipológico y decorativo. Treballs del Mme 3. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. 1985.
SERRA BELABRE, M.L. Monumentos de Menorca con cubierta de piedra. Universidad de Zaragoza. 1962.
SERRA BELABRE, M.Ll.; ROSELLÓ, G.; ORFILA, J.A.; de NICOLÁS, J. Historia de Menorca. De los orígenes al final de la Edad Media. Tom1. Rafael Timoner Sintes. 1977
SERRA BELABRE, M.Ll. El poblado talayótico de Torre d’En Gaumés. CNA X Universidad de Zaragoza. 1967.
SERRA BELABRE, M.Ll. Arquitectura ciclópea menorquina. AMCCB. CSIC. 1965.
SINTES, E.; MARTÍN, C. Intervención arqueológica en el “Círculo de Cartailhac” del yacimiento de Torre d’en Galmés (Alayor, Menorca). BDCIPCE 2. Ministerio de Cultura. 2008.
SINTES OLIVES, E.; ISBERT VAQUER, F. Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac. Una unidad doméstica del s.II ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés. PCE 1. Ministerio de Cultura. 2009.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi arriba per la carretera d'Alaior a Son Bou. En el punt quilomètric 2,2 es gira a l'esquerra per un camí rural i es recorren 1,3 quilòmetres fins el jaciment.
Accessible per l'itinerari 16 del Camí de Cavalls (Son Bou – Cala en Porter).
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
Habilitat. Hi ha un aparcament amb capacitat per uns 10 cotxes en el poblat de la Torre d'en Galmés i un segon per 10 a 15 cotxes a l'aparcament del Centre d'Interpretació.

Visites:
Horaris aproximats

Gener a abril - cada dia - accés lliure
Maig a octubre - dilluns, accés lliure - dimarts a dissabte, 10 a 14 i 16 a 20 h - diumenges, 10 a 14 h
Novembre i desembre - cada dia - accés lliure

Preus

Consultau la pàgina web www.menorca.es o trucau al telèfon al telèfon 902 929 015.

Hi ha cartells informatius.

Hi ha un Centre d'Interpretació amb vídeos explicatius, plafons informatius i reproduccions de material arqueològic recuperat en el jaciment. Es visita amb cita prèvia.

Titularitat i gestió:
Titularitat del Ministeri de Cultura i gestió a càrrec de la Fundació Destí Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS