Share
  
Tweet
Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. En el seu origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges. Aquests habitatges són perfectament visibles a la part oest del poblat, gràcies a les excavacions que es van realitzar fa anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques.
L'assentament va ser destruït durant la Segona Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.
El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle xviii per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.

Poblat talaiòtic de Trepucó

Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. En el seu origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges. Aquests habitatges són perfectament visibles a la part oest del poblat, gràcies a les excavacions que es van realitzar fa anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques.
L'assentament va ser destruït durant la Segona Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.
El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle xviii per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.



 
Descripció detallada

Trepucó és una zona arqueològica d'extensió notable definida per un poblat talaiòtic i algunes coves i hipogeus de la seva necròpolis abraçant una àrea de 4,80 hectàrees entre els municipis de Maó i es Castell. L'explotació agrària l'ha deteriorada molt, però conserva edificis importants.

És un poblat que estaria envoltat d'una muralla, de la qual es conserven alguns trams. En un es conserven encara dues torres de planta quadrada, en el sector oest. Aquesta muralla es va construir sobre edificis anteriors que van ser destruïts per aquesta.
A l'interior del recinte es van arribar a documentar fins a quatre talaiots, dels quals se'n conserven només dos a dia d'avui:

Talaiot 1: És el més ben conservat i es localitza en el centre de la fortificació de planta estrellada que van construir al segle xviii les tropes espanyoles que assetjaven el castell de Sant Felip, llavors en mans dels britànics. És de planta circular i de perfil troncocònic. En el costat sud conserva una porta flanquejada per brancals polilítics. A sobre del talaiot es conserva una construcció de planta absidal amb una possible columna central. El talaiot es va reforçar en època moderna amb un mur al costat nord-est per evitar la caiguda d'aquest costat del parament.
Dimensions: diàmetre 26 m

Talaiot 2: Situat al nord-oest del poblat, en els terrenys de Bintalfa. És de planta irregular i conserva una porta orientada cap a l'est. La seva estructura interior podria correspondre a una cambra circular amb un corredor que giraria per pujar a la part superior.
Dimensions: diàmetre 18,40 m

- El recinte de taula, situat al sud del gran talaiot, va ser excavat l'any 1932 per M. Murray amb un equip de la Universitat de Cambridge, treball d'investigació que va documentar ceràmica del naviforme I i II, talaiòtica, ceràmica romana republicana i vasos ibèrics. També, com és habitual en aquests edificis, es va localitzar un notable dipòsit de cendres situat a la dreta, davant l'entrada. L'edifici té planta en forma de ferradura i la façana còncava. Està construït amb murs de doble parament. A l'interior té pilastres inserides en els murs. La columna central és de secció rectangular i el capitell troncopiramidal invertit. La part posterior de la taula va ser reforçada amb un bloc de formigó, de la mateixa manera que la base de les pilastres, per assegurar-ne l'estabilitat.

Dimensions de l'edifici: llarg 15 m; ample 10,90 m
Taula: alçada pedra suport 4,20 m; amplada 2,75 m; gruix 0,40 m
Pedra capitell: longitud 3,88 m; amplada 1,75; gruix 0,80 m
Pes estimat de la pedra capitell: 12.375 kg; pes estimat de la pedra suport: 12.580 kg; total: 24.960 kg
(Segons Ibáñez Orts)

El 2010 l'empresa PAC va dur a terme una excavació arqueològica a les restes arquitectòniques situades al sud del recinte de taula. En aquesta zona ja havia excavat M. Murray i el treball original de restauració d'aquesta àrea es va acabar convertint en excavació, on es van documentar diferents estructures. Es van descobrir restes estructurals de tres cases talaiòtiques, corresponents a algunes habitacions. S'hi van documentar objectes de ceràmica, metall i os. En canvi, la suposada galeria documentada per Murray correspon a la porta allindanada d'un edifici amortitzat i destruït ja en època prehistòrica per permetre la construcció del recinte de taula. El material documentat en aquest edifici i la cronologia oferta per una datació de C-14 el situen devers el final del ii mil·lenni (1300-1000 aC).
Anteriorment a aquesta intervenció, ja es coneixien altres restes de construccions en el poblat. La mateixa M. Murray el 1932 va excavar a l'oest del recinte de taula i documentà restes d'una casa. I durant els anys 1979-1986 el Museu de Menorca va dur a terme una sèrie de campanyes d'excavació dirigides per Ll. Plantalamor en les quals es va actuar al voltant del talaiot nord-oest i es va documentar una casa sencera i restes de dues més.

Casa 1: Excavada per M. Murray, se situa entre dues cases més a un camp a l'oest del recinte de taula. Té l'accés per l'oest. La porta comunica amb dos àmbits (sud i oest) de planta irregular. En el sector nord té un pati amb una pica per recollir aigua.

Casa 2: En el camí d'accés al poblat es pot veure un tram del mur d'una altra casa, situat sobre un petit promontori rocós.

Casa 3: Situada a l'est del talaiot 2 (nord) del poblat. La seva configuració s'adapta a les construccions que l'envolten. El seu accés es realitza per l'est i s'organitza al voltant d'un pati central, on trobam una cavitat per a la recollida d'aigua amb canalitzacions. Va ser excavada per Ll. Plantalamor, que hi localitzà diferents dependències i funcions: magatzem, estable, llar o cuina, utilitzats durant el segle iii aC. Aquesta casa va ser destruïda al costat d'altres del poblat durant la Segona Guerra Púnica. Posteriorment, va ser reutilitzada en època romana, quan s'hi construí un paviment romà d'opus signinum.

Casa 4: Situada al costat de la casa 3. S'observa només part de la planta. Té una habitació rectangular a la qual s'accedeix des del pati. També va ser excavada per Ll. Plantalamor. Va patir la mateixa destrucció del segle iii aC, però es va reutilitzar fins al 70 dC, aproximadament.

Casa 5: Adossada a l'angle sud-oest del talaiot 2. Se li va remodelar el costat oest amb la construcció de la muralla. Presenta un àmbit parcialment cobert i sustentat per columnes polilítiques. S'hi va documentar una escombrera dels segles v-iv aC que indica que la remodelació de la casa i la construcció de la muralla han de ser anteriors a aquesta època.

Fora ja de l'àmbit del poblat talaiòtic, en el camí que uneix el poblat amb l'ermita de Gràcia, hi ha una necròpolis en la qual s'identifiquen dues coves amb un mur ciclopi de tancament. No contenen sediments, però és possible que els materials que es conserven en el Museu de Menorca (vas ibèric, tap d'os amb decoració de cercles concèntrics i alguns gots de ceràmica) procedeixin de les coves excavades per Martínez Santa-Olalla.
S'han trobat algunes bales de foner de plom d'època romana.

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Final - Talaiòtic - Ferro - Púnic - Romà - Medieval - Islàmic.

Béns mobles:
- Espècies típiques de la mediterrània: porc, ovella, cabra i vaca
- Ceràmica talaiòtica, púnica ebusitana, romana, ibèrica, islàmica
- Molins a les cases
- Objectes diversos de bronze
- Objectes treballats en os, com mànecs
- Objectes diversos com falçs o hams de ferro

Béns immobles:
- Hipogeu
- Recinte de taula
- Talaiot
- Casa

 
Intervencions arqueològiques

La primera intervenció arqueològica la va dirigir M. Murray durant el 1931, quan va excavar el recinte de taula i les estructures adjacents. Unes dècades més tard, el 1972, Fernández Miranda va dirigir els treballs de consolidació del recinte de taula. Ll. Plantalamor, els anys 1979 i 1986, respectivament, va excavar l'àrea adjacent al talaiot nord-oest i la zona "Tanques Hernández". La darrera intervenció arqueològica la van dur a terme E. Sintes i F. Isbert el 2010, amb la reexcavació i consolidació de les estructures adjacents al recinte de taula excavades per Murray.

 
Proteccions legals

N º BIC del Consell Insular de Menorca: 000.940.
N º BIC del Govern Balear: 7032-2-2-55-2957.?
Nombre BICdel Ministeri de Cultura: R - I- 55-0000848.
Nombre Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1948-1951.
Declarat Monument Històric - Artístic pel Decret de 3 juny 1931.

 
Bibliografia

CAMERON, J. Report on the human bones excavated by Dr. M. A. Murray in Minorca in 1931. CNA X. 1932.
CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. 1892. Traducción José J. de Olañeta. 1991.
CASTRILLO VILLA, M. Les ceràmiques de vernís negre del pobalt talaiòtic de Trepucó Maó, Menorca).
Universitat de les Illes Balears. Mayurqa 30. 2005.
CHAMBERLAIN, F. The Balearics and their peoples. John Lane The Bodley Head LTD. 1927.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia III. 1982.
HABSBURG, L.S. Die Insel Minorca. 1891. Traducción de 1980. SA NOSTRA.
HERNÁNDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Ateneu de Maó. Revista de Menorca. 1949.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Noticias generales sobre los monumentos megalíticos de la isla de Menorca. Reseña detallada de los existentes en el predio de Telaty de dalt. Ateneu de Maó. Revista de Menorca. 1899.
MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J. Elementos para un estudio de la cultura de los talayots en Menorca. S.Aguirre. AMSEAEP XIV. 1935.
MARTORELL i PEÑA, J. Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell i Peña. (ordenados por Salvador Sanpere y Miquel). Imprenta y Librería de Vicente Dorca. 1879.
MASCARÓ PASARIUS,J. Las taulas. ACIEFP IV. 1954.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar, 1968.
MASCARÓ PASARIUS, J. Las taulas. Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleomenorquines. Ateneu de Maó. Revista de Menorca. 1968.
MURRAY, M. A Cambrige excavations in Minorca. Trapucó. Part I. B. Quaritch.1932.
MURRAY, M. A. Cambrige excavations in Minorca. Trapucó. Part II. B. Quaritch. Universidad de Zaragoza. 1932.
MURRAY, M. A. Cambridge. Excavaciones en Menorca. Trapucó. Primera parte. Traducción de J.Flaquer i Fàbregues. Ateneu de Maó. Revista de Menorca. 1933.?NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de. Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia IV. 1983.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de; CONDE BERDÓS, M J. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Institut Menorquí d’Estudis. Recerca 3. 1993.
ORFILA, M.; SINTES, G. Estudio preliminar sobre la perduración del habitat en los conjuntos talayóticos menorquines. Universitat de les Illes Balears. Mayurqa 20. 1980.
PLANTALAMOR MASSANET, Ll. Bases para el estudio de la cerámica talayótica de habitación menorquina. EPHMGRB.1982.
PLANTALAMOR, Ll.; RITA, M.C. Guia arqueològica del poblat talaiòtic de Trepucó. Consell Insular de Menorca.1986.
PLANTALAMOR, Ll. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 12. 1991.
PLANTALAMOR MASSANET, Ll. Ubicació topogràfica de les taules i els santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. IME. Meloussa 4. 1997.
PLANTALAMOR, Ll.; VAN STRYDONCK, M. La cronologia de la Prehistòria de Menorca (Noves datacions C14). Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 20. 1997.
PLANTALAMOR MASSANET, L. Datos arqueológicos sobre Trepucó y Mahón durante la II Guerra Púnica. Universidad de Cádiz. 2000.
PLANTALAMOR MASSANET, Ll. Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca. Universitat de les Illes Balears. Mayurqa 30. 2005.
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
SERRA BELABRE , M. Ll. El talayot y la taula de Trepucó. Universidad de Zaragoza. CNA X. 1967.
SERRA BELABRE, M.Ll. Grabados rupestres de Trepucó. Institución "Fernando el Católico"-CSIC. Caesaraugusta 29-30. 1967.
SINTES, E.; ISBERT. F. El poblado talayótico de Trepucó (Maó, Menorca): pasado y presente de una misma investigación. Ministerio de Cultura. IyT 6. 2011.
VENY, C. Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. C.S.I.C.-Delegación de Roma. BEEHAR 15. 1965.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix pel camí rural de Trepucó, passant per davant de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i el cementeri de Maó. Seguint les indicacions s'arriba fins al poblat. Es recorren 1,5 km aproximadament dins del camí rural. També s'hi pot accedir des de la carretera Maó-Sant Lluís i des des Castell.
Hi ha indicadors a la carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
Habilitat. Aparcament amb capacitat per a 10 cotxes i 1 microbus.

Visites:
Accés lliure amb horari ininterromput.
Hi ha plafons informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat del Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament de Maó i gestió de la Fundació Destí Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS