Descripció detallada
Necròpolis de coves artificials o hipogeus de l'edat del bronze i del ferro (naviforme I i II) i talaiòtica formada per 17 hipogeus:
Hipogeu 1: Planta circular amb un petit nínxol al fons. Portal treballat a l'interior amb els pilars i la llinda esculpits imitant la manera que segurament era normal a les cases talaiòtiques. Portal rectangular situat a certa altura respecte del nivell del sòl i situat en una façana treballada, lleugerament còncava, coberta pel penya-segat. S'hi accedeix per una escala moderna. A l'interior s'aprecien les marques de les eines utilitzades per picar.
Dimensions: llargària 7,20 m; amplària 7,70 m; alçària 2,30 m
Hipogeu 2: Planta globular, lleugerament triangular. Té la façana derruïda i s'hi accedeix a través de la cova 3. Columna de secció rectangular, en posició lateral, amb un capitell de dos cossos troncopiramidals invertits i superposats. Petit nínxol a l'extrem interior, amb un rebaix per encaixar-hi una llosa.
Dimensions: llargària 8,10 m; amplària 8,30 m; alçària 2,15 m
Hipogeu 3: Planta irregular. La façana és còncava només conservada a la part esquerra, on s'obre, a certa alçada, la porta. L'altre costat de la façana ha desaparegut. Porta rectangular amb pilars i llinda esculpits, que recorda l'accés a un edifici talaiòtic. Hi ha una pilastra a la paret del fons que separa dos àmbits de la cova i un petit nínxol circular a nivell del terra.
Dimensions: llargària 7 m; amplària 8,80 m; alçària 2,25 m
Hipogeu 4: Es tracta de la cova artificial més monumental de Menorca. Planta amb espais diferenciats per pilastres i columna central de secció quadrangular, davall la qual hi ha un espai quadrat en relleu similar a un altar o llit funerari, que té un nínxol excavat també quadrat. La façana és còncava i presenta una cornisa modelada. Al centre hi ha el portal rectangular emmarcat per elements arquitectònics esculpits a manera de columnes i llinda. Darrere de la columna el nivell del terra s'eleva igual que a la zona lateral dreta i entre aquesta i el pilar proper a la porta. Sembla un intent de fragmentar i diferenciar l'espai interior.
Dimensions: llargària 10,30 m; amplària 11,80 m
Hipogeu 5: Planta globular, lleugerament triangular, amb un absis al fons. Entre aquest i la porta hi ha dues columnes esculpides. A la cambra de l'esquerra s'obre una petita cambra globular, amb un forat rodó a terra. La porta s'obre a certa altura i és rectangular amb les cantonades arrodonides. Aquesta cova està modificada, ja que va ser convertida en cisterna.
Dimensions: llargària 9,80 m; amplària 10,20 m; alçària 2,20 m
Capades de moro: A prop de l'hipogeu 4, en un tram de 20 m aproximadament de la paret del barranc, es comptabilitzen 22 cavitats excavades a les parets, conegudes amb el nom popular de "capades de moro", de funció no determinada encara, però relacionades, en tot cas, amb el món funerari de les comunitats talaiòtiques.
Hipogeu 7: Té un pati exterior rectangular amb les cantonades arrodonides. La cambra és de planta globular amb una columna. A la part posterior d'aquesta hi ha una espècie d'altar delimitat per un recreixement picat a la roca. Al costat esquerre del possible altar hi ha un petit nínxol rodó amb rebaix per encaixar-hi una llosa. Façana lleugerament còncava amb porta rectangular emmarcada per dos pilars i una llinda esculpits.
Dimensions: llargària 6,20 m; amplària 7,05 m; alçària 2,10 m
Hipogeu 8: Petit hipogeu de forn de planta circular i coberta semiesfèrica, amb rebaix a la porta per encaixar-hi una llosa de tancament. Al costat se'n veuen les restes d'una altra de semblant molt deteriorada.
Dimensions: llargària 1,20 m; amplària 1,25 m; alçària 1,80 m
Hipogeu 9: Té pati exterior. La planta és globular amb una columna central de secció rectangular i capitell troncopiramidal invertit. La porta és rectangular i està situada a la meitat d'una façana rectilínia. A la part interna té esculpits els pilars i la llinda. A la part externa també té pilastres esculpides. A la part posterior de la cova, arran de terra, hi ha excavat un petit nínxol.
Dimensions: llargària 8,85 m; amplària 8,35 m; alçària 2,15 m
Hipogeu 10: Planta globular amb una columna excèntrica de secció rectangular amb capitell diferenciat.
Dimensions: llargària 9 m; amplària 8,35 m; alçària 2,15 m
Hipogeu 11: Correspon a la tipologia dels hipogeus de corredor construït amb grans lloses. És de planta ovalada irregular i cobert amb una cúpula de secció corba. Façana còncava, amb el portal d'accés central, amb un escaló, que comunica amb l'interior per un corredor construït amb grans blocs de pedra molt deteriorats.
El material documentat a l'interior pertany al bronze inicial-mitjà, mentre que a l'exterior es va documentar ceràmica del naviforme I i II (1600-1400 aC).
Dimensions: llargària del corredor 1,50 m; amplària del corredor 1 m; llargària de la cambra 3,50 m; amplària de la cambra 2,85 m
Hipogeu 12: Correspon a la tipologia dels hipogeus de corredor construïts amb grans lloses. És de planta ovalada amb les parets corbes i el sostre pla. Façana construïda amb un petit corredor, del qual es conserva una llosa rompuda col·locada verticalment a la banda est. A la part interior de la cambra es ressalta un petit banc, gairebé arran de terra. A les parets de la cova hi ha grafits d'època indeterminada, però no actuals.
Els materials documentats tant a l'interior com a l'exterior del monument pertanyen al bronze inicial-mitjà.
Dimensions: llargària del corredor 1,10 m; amplària del corredor 0,65 m; llargària de la cambra 4 m; amplària de la cambra 3 m
Hipogeu 13: Té un pati exterior molt destruït. Planta trilobular amb l'absis diferenciat amb un recreixement i un canvi de nivell del terra. Les cambres es diferencien amb dues pilastres tallades en el mur de secció quadrada. La situada a la dreta presenta possibles grafits. La façana té una porta rectangular amb els pilars i la llinda esculpits a l'interior.
Dimensions: llargària 7,30 m; amplària 8,70 m; alçària 2,45 m
Hipogeu 14: Té un pati rectangular de cantonades arrodonides, amb tres nínxols a la paret est. Planta quadrangular amb dues columnes centrals quadrades molt degradades. El terra de la cambra presenta diferents nivells que diferencien els espais. En el mur est hi ha un petit nínxol excavat. La porta no s'identifica clarament.
Dimensions: llargària 10,15 m; amplària 13,50 m; alçària 2,55 m
Classificació:
Necròpolis.
Municipi:
Ciutadella.
Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Bronze Final i Edat del Ferro fins a l'època romana.
Béns mobles:
- Ceràmica del bronze inicial i talaiòtica, també campaniana i púnica ebusitana als patis de les coves 9 i 10
Béns immobles:
- Hipogeus.
- Hipogeus de corredor megalític.
Bibliografia
GORNES, S. 2006. La necrópolis de Cala Morell. In AA.DD., Historia de las Islas Baleares. Tomo 16: Patrimonio histórico y artístico. Palma: El Mundo-El Dia de Baleares / Edicions de Turisme Cultural: 70-71.
JUAN, G. 1998. Sopravvivenza della popolazione rurale a Minorca: le ceramiche romane di Cala Morell. In Khanoussi, M.; Ruggeri, P. & Vismara, C. (ed.), L'Africa romana. Atti del XII Convegno di studio, Olbia 12-15 dicembre 1996. Sassari: Editrice democratica sarda: 827-838.
JUAN, G. 1999. Les coves 9 i 10 de Cala Morell i els seus patis. Universitat de les Illes Balears. Mayurqa, 25: 43-58. ?
JUAN, G. 2003. Necròpolis de Cala Morell. Estatge de silenci. Maó: Consell Insular de Menorca.
JUAN, G. & PLANTALAMOR, L. 1996. Les coves 11 i 12 de Cala Morell (Ciutadella-Menorca). Treballs del Museu de Menorca 16. Maó: Conselleria d’Educació Cultura i Esports del Govern Balear.
JUAN, G. & PLANTALAMOR, L. 2000. Le grotticelle NN. 11 e 12 di Cala Morell (Ciutadella - Minorca). Università degli Studi di Sassari. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Italia). Sassari: Università degli studi di Sassari, Facoltà di Lettere e filosofia, Istituto di Antichità, arte e discipline etnodemologiche e Dipartimento di Scienze umanistiche e dell'antichità: 533-552.
PLANTALAMOR, L. 1987. Guia arqueològica de la necròpolis de Cala'n Morell. Maó: Consell Insular de Menorca. ?
Plantalamor, L.; Anglada, M. & Ferrer, A. 2012. Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l’illa de Menorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l’exterior. In Borrell, M.; Borrell, F.; Bosch, J. & Molist, M. (eds.), Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC). Gavà / Bellaterra, 2-4/2/2011. Rubricatum 5. Gavà: Museu de Gavà: 433-440.
?
?
?