Share
  
Tweet
Imatge
El poblat de Montefí és un assentament d'època talaiòtica que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.
Les seves característiques arquitectòniques i espacials ens parlen d'una població típica d'aquesta època, estretament lligada a l'explotació ramadera i agrícola.
El poblat de Montefí té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps. Conté els monuments propis d'un poblat talaiòtic: talaiots construïts amb la tècnica ciclòpia, necròpolis d'hipogeus, coves naturals, sitges d'emmagatzematge, dipòsits de recollida d'aigua, etc.

Poblat talaiòtic de Montefí

El poblat de Montefí és un assentament d'època talaiòtica que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.
Les seves característiques arquitectòniques i espacials ens parlen d'una població típica d'aquesta època, estretament lligada a l'explotació ramadera i agrícola.
El poblat de Montefí té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps. Conté els monuments propis d'un poblat talaiòtic: talaiots construïts amb la tècnica ciclòpia, necròpolis d'hipogeus, coves naturals, sitges d'emmagatzematge, dipòsits de recollida d'aigua, etc.



 
Descripció detallada

Assentament d'època talaiòtica (aproximadament del segle X aC.) que perdurarà fins a l'època romana (123 aC), sense descartar que es puguin trobar restes més antigues. El que es pot observar avui en dia és un conjunt d'edificis i espais construïts per al desenvolupament de les necessitats i de tota l'activitat quotidiana d'un grup de població estretament vinculada a l'explotació ramadera i agrícola. Per les notícies antigues que es tenen, havia de ser un dels poblats més grans situats a l'entorn proper del port de Ciutadella. Cal assenyalar com a fet particular que no té recinte de taula, encara que, atesa la potència d'estratigrafia arqueològica que hi ha als camps que el formen i la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps, no se'n pot descartar la presència.

El Consell Insular va comprar la finca mitjançant els fons FEDER de la Unió Europea, abasta 43.187 m2 i conté els monuments més característics d'un poblat talaiòtic. Actualment conserva tres talaiots ben visibles (T1, T2 i T3, més un altre de probable), perquè en temps passats almenys un va ser destruït quan es va construir la carretera Maó-Ciutadella. El talaiot situat més al nord és de planta absidal amb una monumental façana còncava. El de ponent es caracteritza per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir.
El del sud és de planta circular i té un corredor entorn d'un cos central massís, que d'una banda sembla que pujaria a un pis superior i de l'altra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot. L'estructura interna no es pot observar clarament a causa dels ensorraments de pedres, però aparentment una intervenció posaria al descobert una interessant estructura arquitectònica.

Segons les dades publicades des d'antic, hi havia moltes restes d'estructures ocupant l'àmplia superfície existent entre els talaiots, que avui han desaparegut de la vista a causa dels treballs agrícoles que s'hi han duit a terme en els darrers cinquanta anys.
Dins de la zona arqueològica hi ha també una notable necròpolis d'hipogeus (dotze segons les fonts antigues), però avui en dia gairebé tots estan clausurats, farcits de sediments. Se n'identifiquen sis i n'hi ha dos més de probables.
El més monumental és a 200 m a l'est del talaiot del sud i és de notables dimensions. Presenta un corredor d'accés (3,60 m de llarg i 1,10 m d'ample) amb restes de la seva coberta. La cambra és polilobular i s'hi diferencien sis espais. Té una columna exempta de secció quadrangular en situació lateral. Va ser emprat, originalment, com a espai funerari.

A tota la superfície de la zona arqueològica s'observen fragments de ceràmiques talaiòtiques, púniques i romanes.
Durant l'execució de les obres de la Ronda Sud, el 2005 es va dur a terme una excavació arqueològica d'urgència en el tram del camí Vell, que va posar al descobert una àrea d'emmagatzematge i producció d'època talaiòtica formada per diferents elements excavats a la roca mare: disset sitges, vuit dipòsits, diferents seccions, canals i forats, alguns amb lloses de coberta i forats de pal o empremtes de les estructures que sostindrien porxos o coberts. També es van descobrir murs d'època romana i un hipogeu funerari del naviforme I (1750-1400 aC), sense sediment arqueològic. Tota aquesta àrea queda coberta i protegida amb l'objectiu de tornar-la a recuperar quan s'habiliti el nou accés d'aquest camí.
Mascaró Passarius publica en el tom IV (pàg. 92) de la seva Geografía e historia de Menorca dinou petxines perforades trobades en aquesta finca i conservades en la col·lecció Francesc Pons Roca, Ciutadella.


Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Ciutadella.

Període cronològic:
Època talaiòtica (segle X aC) - època romana (123 aC)

Béns mobles:
- Ceràmiques d'època talaiòtica, púnica i romana.

Béns immobles:
- Dipòsits de recollida d'aigua
- Talaiots
- Hipogeus
- Sitjots d'emmagatzematge

 
Intervencions arqueològiques

L'any 2000 es van dur a terme diferents treballs arqueològics que van consistir en una prospecció geofísica i en cinc sondejos de control arqueològic. El 2006 es va excavar d'urgència al camí Vell de Ciutadella, arran de la construcció de la Ronda Sud, que va deixar al descobert una important zona arqueològica que posteriorment es va protegir i es va cobrir.
L'any 2014 es restaura un dels talaiots del poblat.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000.334
Núm. BIC del Govern dels Illes Balears: 7015-2-2-51-001701-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003307-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1673

 
Bibliografia

DE NICOLÁS, J.C. & CONDE, M.J. 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Col·lecció Recerca 3. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

HERRANZ, M.I. & LEÓN, M.J. 2007. Excavació arqueològica de la ronda sud. Consell Insular de Menorca. LPHC 3.

 
Informació pràctica

Accés:
El poblat de Montefí està situat tocant la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella, al punt quilomètric 42. L'accés es realitza pel costat sud, pel camí Vell de Ciutadella.
Hi ha indicadors a la carretera.
És accessible per al públic en general.


Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Entrada lliure amb horari ininterromput.
Hi ha plafons informatius.

Titularitat i gestió:
Consell Insular de Menorca. Adquirit amb fons de la Unió Europea FEDER.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS