Share
  
Tweet
Imatge
L'origen de l'assentament i poblat prehistòric de sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial (1600 aC) i va ser ocupat fins a la romanització i reocupat en època islàmica medieval. Del poblat actualment se'n conserva el talaiot, el recinte de taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta funerària, construïda amb tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques.

Poblat talaiòtic de sa Torreta

L'origen de l'assentament i poblat prehistòric de sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial (1600 aC) i va ser ocupat fins a la romanització i reocupat en època islàmica medieval. Del poblat actualment se'n conserva el talaiot, el recinte de taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta funerària, construïda amb tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques.



 
Descripció detallada

El poblat talaiòtic de sa Torreta conserva el talaiot (la tipologia pot correspondre a la categoria de talaiots en rampa), el santuari de taula i diferents cases. El jaciment arqueològic va resultar afectat per la construcció, ja en el segle XV, de les cases de lloc i de la torre de defensa que es van situar dins de la zona monumental.

El talaiot és de planta lleugerament oval i de possible perfil escalonat, ja que per la seva fisonomia sembla tenir dos cossos escalonats, encara que no cal descartar que realment n'observem els diferents paraments o folres interiors, característics de la tècnica constructiva dels talaiots. És possible que en el cim hi hagués, originalment, algun tipus d'habitacle o cambra superior.
Dimensions: diàmetre 20,90 m

La pedra suport i el capitell de la taula conserven una motllura a la cara posterior. La planta del santuari té forma de ferradura i la façana és recta i està orientada cap al sud. La part de l'absis està lleugerament derruïda. El portal d'entrada té el llindar elevat. S'accedeix a l'interior descendint per tres escalons.

Dimensions del recinte del santuari de taula: amplària 10,80 m; llargària 9,20 m
Mides de la taula: alçària pedra suport 3,70 (visible); amplària pedra suport: 1,90 m; gruix pedra suport 0,42 m; longitud pedra capitell 2,80 m; amplària pedra capitell 1,16 m; gruix pedra capitell 0,72 m

M. Murray i un equip de la Universitat de Cambridge van excavar aquest recinte l'any 1932. Aquests treballs arqueològics van permetre obtenir les primeres dades científiques sobre l'ús, funció i cronologia dels santuaris de taula. Es va poder documentar que, a la dreta del recinte de taula, es concentraven moltes cendres i carbons, cosa que evidenciava l'existència d'una foguera. També es van documentar els aixovars ceràmics que es van emprar en els ritus duts a terme a l'interior d'aquest santuari i que estaven formats, principalment, per ceràmica prehistòrica del talaiòtic final, ceràmica púnica d'Eivissa, així com fragments d'una figura de terracota que representava una possible divinitat femenina.
M. Murray també va excavar una sèrie d'espais al sud del recinte de taula que va considerar galeries i que Ll. Plantalamor en la seva revisió arquitectònica va classificar com a restes de quatre cases talaiòtiques. Cap pot contemplar-se en el seu estat complet, sinó que les restes corresponen a habitacles.

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Talaiòtic (Ferro).

Béns mobles:
- Ceràmica talaiòtica, púnica ebusitana, romana, ibèrica i pretalaiòtica a la naveta

Béns immobles:
- Recinte de taula
- Talaiot
- Casa

 
Intervencions arqueològiques

M. Murray va dirigir les excavacions que el 1932 es van dur a terme al recinte de taula, en les construccions adjacents i en la protonaveta.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000.938
Núm. BIC del Govern de les Illes Balears: 7032-2-2-51-001981-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003592-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1946

 
Bibliografia

DE NICOLÁS, J.C. & CONDE, M.J. 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Col·lecció Recerca 3. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

MURRAY, M.A. 1934. Cambridge excavations in Minorca. Sa Torreta. Londres: B. Quaritch.

PLANTALAMOR 2005 Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca. Mayurqa, 30: 453-464.

PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera Me-7 de Maó a Fornells; al punt quilomètric 4,5, a la dreta, hi ha un camí rural, el camí de sa Boval, pel qual s'accedeix als llocs de sa Torre Blanca i sa Torreta de Tramuntana. A l'altre costat de les cases de sa Torreta hi ha el poblat.
És accessible per al públic en general.
El monument està situat dins la zona de l'albufera des Grau.
És accessible a l'itinerari 2 del Camí de Cavalls (Es Grau - Favàritx).

Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Horari

Tot l'any - dijous i dissabtes - 9 a 13 h

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS