Share
  
Tweet
El jaciment de So na Caçana és considerat com un conjunt de santuaris, ja que molts dels recintes documentats en aquest indret tenen una tipologia arquitectònica que així ho fa pensar als investigadors. Per tant, podria tractar-se d’un centre religiós vinculat als nuclis de població d’aquesta zona de l’illa.
També hi ha una necròpolis formada per dues coves naturals retocades per l’home i tres hipogeus.
El seu origen es situa en el Bronze Mitjà i és ocupat fins l’època romana, com ho demostren restes arqueològiques trobades en alguns dels seus monuments.

Santuaris de So na Caçana

El jaciment de So na Caçana és considerat com un conjunt de santuaris, ja que molts dels recintes documentats en aquest indret tenen una tipologia arquitectònica que així ho fa pensar als investigadors. Per tant, podria tractar-se d’un centre religiós vinculat als nuclis de població d’aquesta zona de l’illa.
També hi ha una necròpolis formada per dues coves naturals retocades per l’home i tres hipogeus.
El seu origen es situa en el Bronze Mitjà i és ocupat fins l’època romana, com ho demostren restes arqueològiques trobades en alguns dels seus monuments.



 
Descripció detallada

Assentament format per, almenys, deu edificis talaiòtics. L'excavació arqueològica de tres d'aquests edificis ha descobert la seva funció i tipologia com a recintes de taula, per la qual cosa s'ha identificat aquest assentament com un conjunt de santuaris.

- Monument 1: Només conserva les restes d'un mur recte construït amb blocs rectangulars.

- Monument 2: Edifici de planta més o menys rectangular amb la façana còncava molt destruïda. Un portal central amb graó dóna accés a l'interior, on just al costat de la porta, a la dreta, hi ha un mac procedent d'algun punt de la costa nord de l'illa —encaixat a la roca mare. A la cambra hi ha dues llars i una columna central (la T del recinte de taula) recolzada sobre la roca amb una mena de sòcol de pedres petites. Aquest recinte de culte talaiòtic va ser transformat en època romana i s'hi van habilitar espais quadrangulars. Presenta un paviment de lloses d'aquesta època i una moneda de Constantí el Gran permet precisar el final del seu ús en el segle iv d. C.

- Monument 3: Edifici amb una superposició constructiva i diverses remodelacions. En origen va ser de planta absidal construït amb lloses verticals sobre sòcol. La seva façana, de la qual es conserven les filades inferiors, seria reutilitzada a l'edifici posterior. Sobre aquest edifici se'n va construir un altre, una casa de planta més o menys circular, amb una llar i pati central amb cisterna de filtre que va ser abandonada a la segona meitat del segle ii a. C. Poc temps després va tornar a ser reestructurat mitjançant un mur longitudinal i una llar a l'esquerra de l'entrada. Cap al canvi d'era, es construeix una nova llar reutilitzant pivots i fragments d'àmfores. L'edifici s'abandona definitivament en el segle iii d. C.

- Monument 4: És l'edifici més monumental del conjunt. Presenta planta rectangular amb façana còncava (20 m llarg, 21 m ample). Té un adossament al sector nord. A la façana es distingeixen dos murs superposats: un mur ciclopi de pedres molt ben alineades i un mur interior que acabaria amb dos possibles contraforts a cada costat. El de l'est està destruït i el de l'oest és visible sota l'edifici o monument 5. Els paraments lateral i posterior estan construïts en talús, amb blocs col·locats horitzontalment. El possible portal d'accés a l'interior va ser clausurat amb la construcció d'un cos rectangular, utilitzat en el s. i a. C. Sobre aquest cos, a més, s'adossa un contrafort que va cegar el portal o possible accés a l'interior.

- Monument 5: Adossat sobre el parament oest del monument 4. Presenta una planta semiabsidal i façana recta (11,90 m llarg, 14 m ample). Façana construïda amb lloses verticals col·locades sobre un sòcol i per sobre fileres de pedres pseudoisòdomes rectangulars. Conserva la vora del mur amb pedres planes, per damunt de les quals sobresurten els capitells de les pilastres. Al centre hi ha el portal d'entrada amb un llindar elevat. Just a la dreta del llindar d'accés localitzam un mac procedent de la costa nord de l'illa, encaixat a la roca mare. L'espai interior està dividit en dues zones diferenciades: l'anterior entre la façana i les columnes centrals i la posterior entre aquestes i l'absis. Els murs longitudinals van ser construïts cap al segle iv a. C. A les parets s'obren sis nínxols quadrangulars. La columna central (T de la taula) es recolza sobre la roca mare mitjançant falques i es reforça amb una pilastra a la part posterior. Sostenen una pedra capitell avui desapareguda. A la dreta de l'entrada hi ha un tambor cilíndric de pedra que se situa a la zona on l'excavació arqueològica va documentar gran quantitat de cendres i carbó.

- Monument 6: Adossat als monuments 7 i 8. Construcció de planta rectangular, construïda amb mur exterior format per lloses encaixades de forma irregular sobre un sòcol. A l'interior el parament és de fileres de pedres horitzontals i presenta diverses columnes. La façana, amb una porta central, fa 7,80 m de longitud.

- Monument 7: Edifici de planta de ferradura, façana còncava (10,26 m longitud) i murs exteriors en talús. Una cala arqueològica permet documentar-ne l'ús en el segle i d. C.

- Monument 8: Construcció més o menys circular (10,50 m diàmetre) situada al nord del monument 7. Presenta un mur corb i pilastres. Podria tractar-se d'un hàbitat circular com el monument 3.

- Monument 9: Situat al sud del 3. No es pot definir clarament a causa de l'acumulació de pedres.

- Monument 10: Situat a l'oest dels monuments 6, 7 i 8. Està molt degradat. Sembla tenir una planta absidal, amb pilastres (11,50 m ample).

Necròpolis formada per les unitats següents:

- Dues coves naturals retocades (6,30 m llarg; 5,50 m ample; 2,50 m alt) (4 m llarg; 5,50 m ample; 1,45 m alt).

- Tres hipogeus. Un del bronze mitjà, situat al costat O del monument 3, que va ser reutilitzat com a cisterna en època talaiòtica. Un altre, amb les mateixes característiques, situat al mig del conjunt (2,50 m llarg; 9,49 m ample; 1,50 m alt). L'altre, fora del recinte, té la planta circular (4 m llarg; 3 m ample; 1,90 m alt).

Classificació:
Santurai i taula.

Municipi:
Alaior.

Període cronològic:
Bronze Mitjà - Talaiòtic - Ferro - Púnic - Romà.

Béns mobles:
- Objectes diversos de ferro.
- Ceràmica talaiòtica, púnica ebusitana, romana i ibèrica.
- Objectes diversos de bronze.

Béns immobles:
- Hipogeu.
- Cova.
- Recinte de taula.
- Santuari.

 
Intervencions arqueològiques

Entre 1982 i 1987 Ll. Plantalamor realitza una sèrie d'intervencions arqueològiques.

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000132.
Nº BIC del Govern Balear: 7002-2-2-51-001605-0.
Nº BIC del Ministerio de Cultura: R-I-51-0003208-00000.
Nº Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1577.

 
Bibliografia

CASTRO MARTINEZ, P.V. et alii. Radiocarbon Dating and the Prehistory of the Balearic Islands. PPS 63. The Prehistoric Society. 1997.
GARCÍA ARGÜELLES,A.; LÓPEZ, A.; GUAL, J.M. Aproximació a l’ocupació del territori a l’Antiguitat: el terme municipal d’Alaior. Meloussa 3. Institut Menorquí d’Estudis. 1994.
HABSBURG, L.S. Die Insel Minorca. 1891. Traducción de 1980. SA NOSTRA.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Notas arqueológicas. Monumentos megalíticos de “Sa Cudia Cremada”, “Talatí de Dalt”, “Torelló”, “Torrellisá Vell” y “Son na Cassana”. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1897.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar. 1968.
MESTRES I TORRES, J.; NICOLAS MASCARO, J.C. de. Contribución de la datación por radiocarbono al establecimiento de la cronología absoluta de la prehistoria menorquina. II CNA. Institución “Fernando El Católico” y Diputación de Zaragoza. 1999.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. De. Geografía e Historia de Menorca. Geografia e Historia IV. 1983.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. De; CONDE BERDÓS, M.J. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Recerca 3. Institut Menorquí d'Estudis. 1993.
ORFILA PONS M.; RITA LARRUCEA, C.; PLANTALAMOR MASSANET, LL.; TUSET BERTRAN F. Arqueología. Enciclopedia Me VIII. Obra Cultural de Menorca. 1995.
PERICOT, Ll. Las islas Baleares en los tiempos Prehistóricos. Destino. 1975.
PLANTALAMOR, Ll. El santuario de So na Caçana y las relaciones con el Mediterráneo Central y Occidental. ACS 2. Amministrazione Provinciale di Cagliari. 1987.
PLANTALAMOR, Ll. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 12. 1991.
PLANTALAMOR MASSANET, Ll. Ubicació topogràfica de les taules i els santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. IME. Meloussa 4. 1997.
PLANTALAMOR, Ll. La cronologia de la Prehistòria de Menorca (Noves datacions C14). Treballs del Mme 12. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. 1997
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera d'Alaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 6, a la dreta del camí, es troba el poblat.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
Habilitat. Hi ha un aparcament per uns 8/10 cotxes i 1 microbús.

Visites:
Horari

1 de gener a 14 de març - cada dia - 10 a 18 h
15 de març a 15 de novembre - cada dia - 10 a 20 h
16 de novembre a 31 de desembre - cada dia - 10 a 18 h

Preus:

1 de gener a 14 de març, la voluntat
15 de març a 15 de novembre - general 3 € - menors fins a 12 anys accés gratuït - jubilats, estudiants, persones en atur i menorquins 2 €
16 de novembre a 14 de març, la voluntat

Per a més informació, consultau la pàgina web http://sonacassana.jimdo.com

Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Privades.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS