Share
  
Tweet
Imatge
El poblat de Torelló és un dels poblats més grans del municipi de Maó, tot i que no es pot apreciar en el seu conjunt, ja que va resultar molt danyat pels treballs agrícoles i la construcció de la capçalera nord de l'aeroport.
S'hi conserven dos talaiots, restes d'una casa talaiòtica i d'un sistema de recollida d'aigües, encara que a les finques veïnes s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell d'hipogeus.
Del jaciment, sens dubte, destaca el gran talaiot de Torelló, el més espectacular de l'illa per la seva monumentalitat. El talaiot, a més, té la singularitat de conservar un portal amb llinda a la part superior del monument que dóna accés a una cambra de planta circular.

Talaiot de Torelló

El poblat de Torelló és un dels poblats més grans del municipi de Maó, tot i que no es pot apreciar en el seu conjunt, ja que va resultar molt danyat pels treballs agrícoles i la construcció de la capçalera nord de l'aeroport.
S'hi conserven dos talaiots, restes d'una casa talaiòtica i d'un sistema de recollida d'aigües, encara que a les finques veïnes s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell d'hipogeus.
Del jaciment, sens dubte, destaca el gran talaiot de Torelló, el més espectacular de l'illa per la seva monumentalitat. El talaiot, a més, té la singularitat de conservar un portal amb llinda a la part superior del monument que dóna accés a una cambra de planta circular.



 
Descripció detallada

Probablement va ser un dels assentaments talaiòtics més extensos del que avui és el terme municipal de Maó, però es conserva molt deteriorat pels treballs agrícoles que s'hi van dur a terme, especialment els anys cinquanta i seixanta del segle passat. Aquestes tasques agrícoles van suposar la destrucció de gran part del poblat, del qual roman en bon estat de conservació la casa talaiòtica anomenada Torelló d'en Sintes, que va ser excavada per M. Ll. Serra el 1958. Té planta absidal i façana recta, i va ser construïda amb mur de doble parament. El costat sud-est està molt perdut, però la resta de la casa respon a la planta de pati central, habitacions al seu voltant i llar a l'angle nord-oest del pati. Durant aquesta excavació es va documentar un tresoret de 300 asos romans d'època republicana.

El gran talaiot de Torelló és el més espectacular i monumental de l'illa. Té forma troncocònica i està construït amb pedres d'una mida relativament reduïda, si les comparam amb altres talaiots de la seva mateixa època. El tret més característic que presenta és que conserva un portal amb llinda monolítica a la part superior del monument i tot el parament que corona el cim està format per pedres molt ben escairades, la qual cosa hi dóna un perfil i aparença molt característics. L'excavació arqueològica realitzada el 1981-1982 va descobrir a la plataforma superior un habitacle de planta circular amb un corredor que connectava amb la porta allindanada. Aquesta construcció està molt afectada per l'obra del vèrtex geodèsic que s'hi va situar a sobre. De fet, sabem que es va destruir un habitacle cobert amb grans lloses. La coberta d'aquest habitacle havia d'estar sustentada per grans pilars polilítics, les restes dels quals han aparegut en retirar part del vèrtex geodèsic.
L'excavació d'aquest recinte va aportar interessants materials arqueològics, com lluernes romanes imperials i ceràmiques de parets fines, fet que segons Plantalamor (1991: 293) suggereix que la part superior del talaiot va haver de ser reutilitzada com a santuari en època romana.

Comparant fotografies antigues, de principi de segle xx, es pot comprovar que a la part sud del talaiot hi havia una altra construcció adossada a aquest, cosa que ens fa pensar que hi hauria alguna construcció similar a l'excavada recentment a Cornia Nou.
Dimensions: diàmetre 22 m

Al sud-oest del talaiot gran es va localitzar un sistema de recollida d'aigua format per dues sitges o cisternes, una de les quals té dues petites cavitats per a la decantació i canalitzacions excavades a la roca. Aquestes cisternes també van ser objecte d'excavació arqueològica i es van localitzar alguns materials ceràmics (d'època ibèrica, púnica i campaniana).

També hi ha un altre talaiot molt més petit i degradat, no gaire lluny del primer, en direcció sud-oest, que encara conserva una porta amb pilars polilítics i llinda.

A final del segle xix, i prop del talaiot, es va localitzar una figureta de bronze, que representa un guerrer en actitud amenaçant, coberta amb casc (19 cm alçada), que es conserva a la col·lecció Pons i Soler.

A les finques del voltant s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell de coves artificials o hipogeus a Torelló Vell.

A Torellonet Nou, en el camp denominat es Passatge, l'any 1971 es va localitzar casualment una tomba antropomorfa tapada amb una llosa que conservava les restes d'un esquelet humà. Prop d'aquesta troballa hi ha una pedrera de gres en la qual es veuen restes tallades d'altres 9 o 10 tombes.
En el lloc de Torelló de la Viuda es va localitzar l'any 1833 una figura de bronze que representa un senglar alat (6 cm d'alçada), que va pertànyer a la col·lecció Ramis i Ramis, a la de Vives Escudero i actualment es conserva a la Hispanic Society of America de Nova York. Aquesta peça formava part d'un casc de probable procedència etrusca (Graells, 2009).
En el lloc de Torelló de sa Costa (cova de ses Rates Pinyades) hi ha gravats rupestres.


Classificació:
Talaiot.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze Final - Talaiòtic (Ferro) - Època romana (republicana).

Béns mobles:
- Ceràmica
- Tresoret de monedes d'època romana republicana


Béns immobles:
- Casa
- Talaiot
- Sitja
- Sistemes de recollida d'aigua

 
Intervencions arqueològiques

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000.933.
Nº BIC del Govern Balear: 7032-2-51-000023-0.
Nº BIC del Ministeri de Cultura: RI - 51-0003590 - 00000.
Nombre Decret 2563/1966 , de 10 de setembre: 1940 a 1944.
Declarat Monument Històric - Artístic pel Decret de 3 de juny de 1931.

 
Proteccions legals

La primera excavació arqueològica la va realitzar Maria Lluïsa Serra, el 1958, a la casa talaiòtica de Torelló d'en Sintes. Posteriorment Ll. Plantalamor, el 1982, va dirigir els treballs d'excavació, restauració i consolidació de la mateixa casa.
El 1981-1982, Ll. Plantalamor va dirigir l'excavació de la part inferior del talaiot gran.
De les diverses intervencions arqueològiques que s'han dut a terme s'han obtingut materials de gran valor: un tresoret de monedes d'època romana republicana, trobat durant l'excavació que va fer Maria Lluïsa Serra el 1958; una figura de bronze d'un guerrer; una altra figura de bronze d'un senglar alat, actualment conservada a la Hispanic Society de Nova York, a més d'altres materials ceràmics (d'època ibèrica, púnica i campaniana).

 
Bibliografia

AREVALO GONZALEZ, A.; MARCOS ALONSO, C. El depósito monetal de Torelló d’en Cintes (Mahón, Menorca). Asociación Numismàtica española. 1998.
CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. 1892. Traducción de 1991. José J. de Olañeta.
CASTRO MARTINEZ, P.; LULL, V.; MICO, R. Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (c.2800-900 cal ANE). Tempvs Reparatvm. BAR IS 652. 1996.
CHAMBERLAIN, F. The Balearics and their peoples. John LaneThe Bodley Head. LTD. 1927.
DELIBES, G.; FERNÁNDEZ MIRANDA, M. Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las Islas Baleares. Universidad de Valladolid. SA 78. 1988.
HABSBURG, L.S. Die Insel Minorca. La isla de Menorca en texto e imágenes. 1891. SA NOSTRA. Traducción 1980.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Apuntes arqueológicos de la isla de Menorca. LIEA XLIII. 1885.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Notas arqueológicas. Monumentos megalíticos de "Sa Cudia Cremada", "Talatí de Dalt", "Torelló", "Torrellisá Vell" y "Son Na Cassana". Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1897.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Compendio de Geografia e Historia de la isla de Menorca. Ateneu de Maó. 1908.
MASCARÓ PASARIUS, J. Els monuments megalítics a l'illa de Menorca. Institut d'Estudis Catalans. MSHA 19. 1958
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar, 1968.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de; CONDE BERDÓS, M J. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Institut Menorquí d’Estudis. Recerca 3. 1993.
ORFILA PONS, M. Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius, Enciclopèdia Me VIII. 1983.
PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del MMe 12. 1991.
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
RITA, M.C. Informe de la campaña de limpieza y señalización de monumentos en el término de Mahón: 1867 – 1987. IME. Meloussa 1. 1988.
SERRA BELABRE, M. Ll. De arqueología menorquina: círculos. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1961.
SERRA BELABRE, M. Ll. Talaiot y círculo de Torelló. Universidad de Zaragoza. CNA X. 1967.
SERRA, M. LL.; ROSELLÓ, G. ; ORFILA, J. A: de NICOLÁS, J; historia de Menorca. Tomo I. De los orígenes al final de la Edad Media. Rafael Timoner Sintes. 1977.
TARRADELL, N. Notícia del tresor d'asos de la República romana de Torelló d'en Sintes (Maó, Menorca). Curial. Fonaments 3. 1980.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix des de la carretera Me-12 de Maó a Sant Climent. Entre el punt quilomètric 3 i 4 , a la dreta, s'entra en el camí rural de Torelló Vell i a 600 metres hi ha el jaciment.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.


Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Gener a abril - cada dia - 7 a 19 h
Maig a setembre - cada dia - 7 a 21 h
Octubre a desembre - cada dia - 7 a 19 h

Hi ha plafons informatius.


Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS