Share
  
Tweet
El poblat de Torrellafuda és d'època talaiòtica i és habitat fins a l'època islàmica, com indiquen les restes arqueològiques trobades. El poblat, situat en un bosc d'alzines, es compon d'un gran talaiot, un recinte de taula, diferents cases i una necròpolis formada per quatre hipogeus o coves artificials. També destaquen altres estructures, com són una cisterna d'època romana o medieval i trams d'una muralla de tipus ciclopi.
En un dels hipogeus es va trobar un lot de bales de foner de plom d'època romana.

Poblat talaiòtic de Torrellafuda

El poblat de Torrellafuda és d'època talaiòtica i és habitat fins a l'època islàmica, com indiquen les restes arqueològiques trobades. El poblat, situat en un bosc d'alzines, es compon d'un gran talaiot, un recinte de taula, diferents cases i una necròpolis formada per quatre hipogeus o coves artificials. També destaquen altres estructures, com són una cisterna d'època romana o medieval i trams d'una muralla de tipus ciclopi.
En un dels hipogeus es va trobar un lot de bales de foner de plom d'època romana.



 
Descripció detallada

Es tracta d'un gran poblat talaiòtic en el qual hi ha un talaiot de grans dimensions, recinte de taula, trams d'una muralla, hipogeus, cases i una cisterna antiga d'època romana o medieval.
El talaiot és de forma troncocònica i té el costat sud derruït. A la part superior es va instal·lar un vèrtex geodèsic, que ha estat retirat recentment pel Consell Insular de Menorca.
El recinte de taula és de planta absidal i façana recta. La columna central de la T està caiguda i rompuda en dos trossos. El capitell té forma troncopiramidal. Una de les pilastres del mur del recinte conserva la llosa capitell, fet que ha donat a pensar que és una T o pilastra central de recinte de taula, ja que morfològicament és idèntica a aquestes. L'edifici fa 15 m d'amplada exterior. Al Museu de Menorca es conserven alguns materials procedents de l'excavació parcial efectuada els anys seixanta i publicats per Plantalamor (1991: 348) que indiquen una utilització fins al segle i dC.

Necròpolis:
Segons Mascaró Passarius una de les coves es denomina Diodorus per una inscripció alfabètica d'època romana que hi ha a l'interior. (Segons Marc Mayer, 2012, aquesta cova és a la Cala Sant Esteve, Maó.) No obstant això, recentment s'ha pogut identificar aquesta inscripció en un dels hipogeus de Torrellafuda.

Hipogeu 1: Al costat del camí d'accés al poblat, sota una paret seca i envoltat de grans pedres estructurals.
Hipogeu 2: Al costat del camí d'accés cap a les cases. Té l'entrada refeta d'època moderna.
Hipogeu 3: Situat al costat del pou del camí. Té l'entrada refeta d'època moderna.
Hipogeu 4: Situat a l'extrem oest del poblat. S'ha reutilitzat com a barraca per a bestiar.

S'ha trobat també un lot de bales de foner de plom d'època romana (Nicolás, 1983: 241).

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Ciutadella.

Període cronològic:
Talaiòtic (Ferro).

Béns mobles:
- Lot de bales de foner de plom d'època romana.

Béns immobles:
- Recinte de taula.
- Talaiot.
- Muralla.
- Cisterna.
- Casa.
- Hipogeu.

 
Intervencions arqueològiques

Va ser excavat durant els anys seixanta per M. Petrus. Posteriorment, el 2002, el material d'època islàmica més superficial és recollit per F. Retamero i M. Barceló.

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000618.
Nº BIC del Govern Balear: 7015-2-2-55-2940.
Nº BIC del Ministerio de Cultura: A-R-I-55-0000822.
Nº Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1772.

 
Bibliografia

CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. José J. de Olañeta. 1892.
CHAMBERLAIN, F. The Balearic and their peoples. John Lane The Bodley Head. 1927.
DELIBES,G.; FERNÁNDEZ MIRANDA, M. Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las Islas Baleares. SA 78. Universidad de Valladolid. 1988.
HERNANDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1949.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Compendio de Geografía e Historia de la isla de Menorca. Ateneu de Maó. 1908.
MARTORELL I PEÑA, J. Apuntes arqueológicos de D.Francisco Martorell i Peña (ordenados por Salvador Sanpere y Miquel). Imprenta y Librería de Vicente Dorca. 1879.
MASCARÓ PASARIUS, J. Els monuments megalítics a l'illa de Menorca. MSHA 19. Institut d'Estudis Catalans. 1958.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar. 1968.
MASCARÓ PASARIUS, J. Las taulas. Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleomenorquines. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1968.
MASCARÓ PASARIUS, J. (coord). 1982 i 1883. Geografia e Historia de Menorca. Ciutadella.
ORFILA, M.; SINTES, G. Estudio preliminar sobre la perduración del habitat en los conjuntos talaióticos menorquines. Mayurqa 20. Universitat de les Illes Balears. 1980.
ORFILA PONS M.; RITA LARRUCEA, C.; PLANTALAMOR MASSANET, LL.; TUSET BERTRAN F. Arqueología. Enciclopedia Me VIII. Obra Cultural de Menorca. 1995.
PETRUS DE TOLÓS, M. El poblado talaiótico de Torre Llafuda. VI SPP. Universidad de Zaragoza. 1967.
PLANTALAMOR, Ll. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 12. 1991.
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
SASTRE MOLL, J. El vaso de fondo alto menorquín. Estudio tipológico y decorativo. Treballs del Mme 3. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. 1985.
SERRA BELABRE, M.L. Contribución al estudio de las taulas. Talatí i orrellafuda. CNA IX. Universidad de Zaragoza.
VENY, C. Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. BEEHAR 15. CSIC-Delegación de Roma. 1965.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix des de la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella. Al quilòmetre 36 hi ha un camí rural a l'esquerra que condueix a la finca del mateix nom. Es recorren 850 metres i, un cop passades les cases de la finca, es troba l'aparcament del jaciment. Finalment han de caminar 150 metres fins a arribar al monument.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
Habilitat. Hi ha un aparcament per uns 10/15 cotxes i diversos microbusos.

Visites:
Accés gratuït amb horari ininterromput.
Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS