Share
  
Tweet
L'assentament de Trebalúger està format per un monument en forma de torre de grans dimensions. És de planta el·líptica i està situat sobre un sortint rocós. L'excavació de l'interior va descobrir una casa del bronze mitjà - final.

Talaiot de Trebalúger

L'assentament de Trebalúger està format per un monument en forma de torre de grans dimensions. És de planta el·líptica i està situat sobre un sortint rocós. L'excavació de l'interior va descobrir una casa del bronze mitjà - final.



 
Descripció detallada

Assentament d'hàbitat format per un talaiot de grans dimensions i de planta el·líptica, que se situa sobre un promontori rocós en el qual existia una edificació anterior, descoberta amb l'excavació arqueològica.
Està envoltat per una estructura poligonal que s'hi adossa, també d'època talaiòtica. El conjunt està afectat per l'acció d'un forn de calç situat damunt de les estructures, en el costat oest.
Les excavacions arqueològiques van documentar una edificació de planta irregular allargada, de coberta sustentada probablement per tres línies de pilars de fusta assentats sobre bases de pedra, i capçalera lleugerament absidal, que s'havia assentat al cim del promontori rocós. Els murs estan construïts amb doble parament de pedres petites, amb una tècnica menys perfeccionada que la talaiòtica. L'entrada a aquest edifici estaria a la banda est —en la qual s'observen dues "garites" o espais de dimensions reduïdes—, però està emmascarada per la construcció talaiòtica posterior. A l'interior es van registrar estructures de combustió, ceràmiques grans i de petites dimensions i fragments de gresols de fosa. Dues datacions radiocarbòniques ens indiquen que aquest hàbitat va estar en ús des de 1430-970 dC, és a dir, en la temporalitat corresponent al bronze final (naviforme II), fins que en el turó on s'assentava es va aixecar un gran turriforme talaiòtic de planta oblonga que va sepultar el primitiu assentament. Aquest turriforme està construït amb tècnica i parament ciclopi de grans dimensions.
Dimensions: eix E-O del talaiot 28,40 m; eix N-S del talaiot 22 m; eix E-O de l'edifici pretalaiòtic 12,70 m; eix N-S de l'edifici pretalaiòtic 7,40 m

Classificació:
Talaiot.

Municipi:
Es Castell.

Període cronològic:
Bronze Mitjà - Talaiòtic (Bronze final).

Béns mobles:
Espècies típiques de la Mediterrània: porc, ovella, cabra i vaca
- Punxons i altres objectes de bronze
- Ceràmica del naviforme I i naviforme II (bronze mitjà i bronze final) i talaiòtica

Béns immobles:
- Talaiot.
- Casa.

 
Intervencions arqueològiques

Del 1987 al 1990 es van succeir una sèrie d'intervencions arqueològiques per part d'A. López, J. Gual i Ll. Plantalamor que van consistir en la retirada de pedres del voltant del talaiot i l'excavació del recinte interior del talaiot i de la seva façana sud.

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 001.235.
Nº BIC del Govern Balear: 7032-2-2-51-002152-0.
Nº BIC del Ministeri de Cultura: RI - 51-0003766 - 00000.
Nombre Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 2116.

 
Bibliografia

CHAMBERLAIN, F. The Balearics and their peoples. John Lane The Bodley Head LTD. 1927.
GUAL, J.M.; LOPEZ, A.; PLANTALAMOR, Ll. Investigacions arqueològiques al talaiot de Trebalúger. Ateneu de Maó. Revista de Menorca. 1990.
GUAL, J.M.; LOPEZ, A.; PLANTALAMOR, Ll. Trebalúger: un exemple de la perduració de l’hàbitat a la prehistòria de Menorca. Institut Menorquí d’Estudis. Meloussa 2. 1991.
HABSBURG, L.S. Die Insel Minorca. 1891. Traducción de 1980. SA NOSTRA.
MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J. Elementos para un estudio de la cultura de los talayots en Menorca. S.Aguirre. AMSEAEP XIV. 1935.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar, 1968.
PLANTALAMOR, Ll. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 12. 1991.
PLANTALAMOR, Ll.; VAN STRYDONCK, M. La cronologia de la Prehistòria de Menorca (Noves datacions C14). Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Mme 20. 1997.
RAMIS I RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
SERRA BELABRE, M. Ll. Arquitectura cilópea menorquina. C.S.I.C. AMCCB. 1965.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera Me-6 de Sant Lluís as Castell. Al quilòmetre 1,7, a la dreta, hi ha la urbanització de Trebalúger. Cal recórrer 300 metres dins de la urbanització.
Hi ha indicadors a la carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Accés lliure amb horari ininterromput.
Hi ha plafons informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS