Share
  
Tweet
Imatge
Es tracta d'un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l'expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l'època medieval.
Hi destaquen dos talaiots, el recinte de taula, una sala hipòstila, algunes coves excavades al subsòl i altres restes constructives que conformaven els llocs d'hàbitat. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d'aquest poblat. Es tracta d'un edifici de culte, amb forma de ferradura i capelles laterals. La taula pròpiament dita està construïda amb dos grans blocs de pedra, un de vertical i l'altre horitzontal, magníficament elaborats. Durant les diferents campanyes d'excavació dutes a terme en aquest recinte es van trobar, a prop d'un altar de pedra, una figura d'un bou de bronze i altres objectes de culte, conservats avui en dia al Museu de Menorca.

Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort

Es tracta d'un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l'expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l'època medieval.
Hi destaquen dos talaiots, el recinte de taula, una sala hipòstila, algunes coves excavades al subsòl i altres restes constructives que conformaven els llocs d'hàbitat. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d'aquest poblat. Es tracta d'un edifici de culte, amb forma de ferradura i capelles laterals. La taula pròpiament dita està construïda amb dos grans blocs de pedra, un de vertical i l'altre horitzontal, magníficament elaborats. Durant les diferents campanyes d'excavació dutes a terme en aquest recinte es van trobar, a prop d'un altar de pedra, una figura d'un bou de bronze i altres objectes de culte, conservats avui en dia al Museu de Menorca.



 
Descripció detallada

Torralba d'en Salort és un poblat talaiòtic de grans dimensions, que s'estén d'est a oest a partir de la carretera que uneix Alaior amb Cala en Porter. S'hi localitzen diverses construccions monumentals que ocupen el centre del poblat. A l'interior s'observen diferents estructures arquitectòniques i arqueològiques:

- Té dos talaiots de planta circular. Un, el de majors dimensions, està situat al punt més elevat. Té planta circular i el seu perfil sembla ser troncocònic (encara que està molt emmascarat per les ruïnes acumulades al seu voltant). Al cim es pot observar el que sembla una pedra cilíndrica just al centre de l'edifici, la qual cosa podria assenyalar que es tracta d'una de les pedres del pilar central d'aquest talaiot. Té nombroses construccions adossades cobertes pels sediments i ensorraments. L'altre talaiot, situat al costat del recinte de taula, va ser excavat els anys setanta per l'equip de William WWaldren i Manuel Fernández-Miranda, i només es conserva una part del mur exterior, construït amb blocs ciclopis escairats. Es va construir sobre una estructura arquitectònica anterior, del bronze mitjà, probablement un hàbitat, de planta circular, que va ser destruït quan es va construir el recinte de taula. La datació de C-14 d'una mostra de gra d'ordi que va romandre per sota d'aquest talaiot en situa la utilització en el segle xiii aC.

- El recinte de taula és un dels més ben conservats de Menorca i té la taula més espectacular, monumental i ben tallada de l'illa. Va ser construït excavant la planta sobre la roca mare i presenta una cota ascendent des del portal fins a l'interior de l'edifici. És de planta de ferradura i a l'interior els espais estan diferenciats mitjançant pilastres que conformen una sèrie de "capelletes" o lòbuls on es poden trobar petits nínxols o altars dins dels murs. L'edifici és de façana còncava amb el portal que presenta un llindar. La taula, de proporcions regulars i equilibrades, té un capitell troncopiramidal invertit, que s'assenta sobre la llosa base, que és de forma rectangular. La taula fa 5 m d'alçada, inclòs el capitell, encaixa la base dins d'un solc excavat a la roca mare i reforça la subjecció amb falques de pedra. La cara posterior de la taula té un nervi central vertical, que arriba fins al capitell. Destaquen les restes de llars situades en el costat est, on es van localitzar, com també en els sectors més tancats del recinte, abundants quantitats d'ossos de cabrits i bens petits, sens dubte part del ritual que s'hi celebrava. Es tracta del recinte més gran de l'illa i un dels més perfectes en la construcció. D'aquest recinte procedeix una figura de bronze, un petit brau que s'exposa al Museu de Menorca, localitzat durant l'excavació arqueològica, just a sota del petit altar de pedra que hi ha a la part posterior de la taula. També es van localitzar tres potes de bronze pertanyents a la figura d'un cavall i un peveter de terracota que representa la deessa púnica Tanit. La cronologia d'aquest santuari encara no s'ha resolt. S'ha pogut documentar amb total seguretat la continuïtat del seu ús fins a final del segle ii dC sobre la base de datacions de C-14 i de la ceràmica romana d'aquesta època. Es disposa també d'una mostra d'os animal incrustat a terra que es remunta a l'any 1000 aC, però la interpretació d'aquesta mostra no s'ha concretat. D'acord amb els investigadors que el van excavar, es pot dir que el santuari va estar en ús a partir del segle iv aC.

Dimensions del recinte: 15 m llarg; 16,50 m ample
Dimensions de la taula (segons Ibáñez Orts):
Pedra suport: alçària 4,30 m; amplada 2,44 m; gruix 0,43-0,53 m
Pedra capitell: longitud 3,86-3,66 m; amplada 1,24-1,10 m; gruix 0,73 m

- Sala hipòstila semisoterrada i coberta amb lloses sustentades per columnes i pilars. Conserva gran part del túmul, format per pedra petita i terra. L'excavació arqueològica va permetre conèixer que es va utilitzar com a magatzem durant el segle i dC i que es va deixar d'utilitzar en el segle ii dC.

- Restes d'una muralla ciclòpia que envolta el conjunt.

- Sitges o dipòsits excavats a la roca mare per emmagatzemar l'aigua.
Al voltant de la zona arqueològica se situen les coves artificials (hipogeus) de la necròpolis del poblat:

-Hipogeu amb corredor en rampa (4,30 m llarg) i portal treballat. Té dues cambres i una paret moderna.
Dimensions: llarg 7,50 m; ample 7,10 m; alt 1,95 m

-Cova natural retocada amb el portal destruït. Té nínxols excavats arran de terra.
Dimensions: llarg 9,80 m; ample 7,10 m; alt 2,80 m

-Cova coneguda amb el nom de cova dels Cinc Portals, situada fora del recinte propietat de la Fundació i fora de l'entorn del recinte arqueològic. Són dos hipogeus en origen independents i units entre si:
- L'hipogeu sud és de planta quadrangular amb dues columnes i una pilastra. Té el terra dividit en diferents nivells, amb el més profund a l'interior. Presenta un forat al sostre cobert amb sauló. Té dos portals quadrangulars, un dels quals amb tres rebaixos. Tots dos tenen llindar inferior.
Dimensions: llarg 12 m; ample 10,50 m; alt 2 m

- L'hipogeu nord és de planta circular amb columna central de secció quadrangular (1,25 x 1,80 m). Té un petit nínxol arran de terra, darrere de la columna. El portal està construït amb rebaix i té una finestra quadrangular a cada costat, que s'han modificat per ser també portals.
Dimensions: llarg 10,70 m; ample 8 m; alt 2 m

- A l'interior del poblat s'han documentat unes restes arquitectòniques que pertanyen a una edificació d'època indeterminada, potser una capella medieval. S'observen dues finestres o capelles emmarcades per pedres de marès en què s'ha gravat el símbol de la creu. Un dels murs està atalussat.

- També s'han documentat restes de les cases talaiòtiques, cobertes per la vegetació, els munts de pedra i els sediments.

La part de la zona arqueològica propietat de la Fundació Illes Balears té el perímetre tancat amb una paret seca i disposa d'un sistema organitzat de visites. Però l'àrea que abasta el jaciment és molt més àmplia i pertany a altres propietaris.

A la zona sud del poblat, a uns 200 m del talaiot principal, es troba el pou prehistòric anomenat na Patarrà, situat fora del recinte de la Fundació Illes Balears. Està excavat a la roca mare amb unes dimensions de 47 m de profunditat i 9 trams de graons, amb una amplada d'1,20 m. A partir del segon tram té una barana de 0,50 m d'amplada on hi ha alguns forats que recullen aigua de pluja. L'escala es va construir en ziga-zaga. Està tancat amb una paret seca moderna.


Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Alaior.

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Talaiòtic (Ferro)- Romanització - Medieval islàmic.

Béns mobles:
- Restes de cereal carbonitzat a la cabana del bronze mitjà
- Ceràmica del bronze mitjà, talaiòtica, púnica ebusitana, romana, ibèrica


Béns immobles:
Sala hipòstila
- Talaiot
- Sistema de recollida d'aigües
- Cova
- Recinte de taula
- Muralla

 
Intervencions arqueològiques

Entre 1975 i 1985 W. Walren i M. Fernández Miranda van dur a terme l'excavació del recinte de taula, de la sala hipòstila, del possible talaiot i d'altres sectors del poblat.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000157
Núm. BIC del Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-001624-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003227-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1597 (poblat) i 1599 (pou de na Patarrà)

 
Bibliografia

CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. 1892. Ed. José J. de Olañeta. Traducción del original 1991.
CASTRO MARTINEZ, P.; LULL, V.; MICO, R. Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (c.2800-900 cal ANE). Tempvs Reparatvm. BAR IS 652. 1996.
CASTRO MARTINEZ, P.V. et alii. Radiocarbon Dating and the Prehistory of the Balearic Islands. The Prehistoric Society. PPS 63 .1997.
CHAMBERLAIN, F. The Balearics and their peoples. John LaneThe Bodley Head. LTD. 1927.
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; BUENO, P.; PIÑÓN, E.; RODERO, A. La sala hipóstila Torralba d'En Salord (Alayor, Menorca). Ministerio de Cultura. NAH 10. 1980.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia III. 1982.
FERNANDEZ-MIRANDA, M. Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca). Universidad de Zaragoza. CNA XII. 1982.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. La transición hacia la cultura talayótica en Menorca. C.S.I.C. TdP 48 .1991.
FERNANDEZ-MIRANDA, M. et alii; Función y significado de las taulas: el caso de Torralba d'en Salort. Tempvs Repartvm. BAR 611. 1995.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca). Fundació Illes Balears. 2009.
GARCÍA ARGÜELLES, A.; LÓPEZ, A.; GUAL ,J. M. Aproximació a l'ocupació del territori a l'Antiguitat: el terme municipal d'Alaior. Institut Menorquí d'Estudis. Meloussa 3. 1994.
GOMILA SIREROL, A.; Na Patarrá. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1950.
GORNES HACHERO, J. S.; Torralba d’en Salort: Alaior, Menorca. Arqueomenorca, 2003.
HABSBURG, L. S. Die Insel Minorca. La isla de Menorca en texto e imágenes. 1891. SA NOSTRA. Traducción del original, 1980.
HERNÁNDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1949.
HERNÁNDEZ SANZ, F.; Noticias generales sobre los monumentos megalíticos de la isla de Menorca. Reseña detallada de los existentes en el predio de Telaty de dalt. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1899.
HERNÁNDEZ SANZ, F; Compendio de Geografia e Historia de la isla de Menorca. Ateneu de Maó. 1908.
MASCARÓ PASARIUS, J. Els monuments megalítics a l'illa de Menorca. Institut d'Estudis Catalans. MSHA 19. 1958.
JUAN I BENEJAM, G.; El poblament de Menorca; de la prehistòria a la baixa romanitat(aproximació a una proposta d'anàlisi de distribució espacial). Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Treballs del MMe 13. 1991.
MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J. La cerámica ibérica pintada en Menorca. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1924.
MARTORELL i PEÑA, J.; Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell i Peña (ordenados por Salvador Sanpere y Miquel). Imprenta y Librería de Vicente Dorca. 1879.
MASCARÓ PASARIUS, J.; Las taulas. Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleomenorquines. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1968.
MASCARÓ PASARIUS, J.; Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar, 1968.
MESTRES I TORRES, J. S.; NICOLAS MASCARO, J. C. de; Contribución de la datación por radiocarbono al establecimiento de la cronología absoluta de la prehistoria menorquina. Institución "Fernando El Católico" y Diputación de Zaragoza. II CNA. 1999.
NICOLÁS, J. C. de; Epigrafía anforaria en Menorca. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1979.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de; CONDE BERDÓS, M J.; La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Institut Menorquí d’Estudis. Recerca 3. 1993.
LULL,V.; MICÓ,R.; RIHUETE,C.; RISCH, R. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella i Fundació Rubió. 1999.
ORFILA, M.; SINTES, G.; Estudio preliminar sobre la perduración del habitat en los conjuntos talayóticos menorquines. Universitat de les Illes Balears. Mayurqa 20. 1980.
ORFILA PONS, M.; Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia IV. 1983.
ORFILA PONS, M.; RITA LARRUCEA, C.; PLANTALAMOR MASSANET, Ll.; TUSET BERTRAN, F.; Arqueologia. Obra Cultural de Menorca. Enciclopèdia Menorca VIII. 1995.
PERICOT, Ll.; Las islas Baleares en los tiempos Prehistóricos. Destino, 1975.
PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del MMe 12. 1991.
SERRA BELABRE, M. L.; Arquitectura ciclópea menorquina. C.S.I.C. AMCCB. 1965.
SERRA BELABRE, M. L. Canteras y pozos prehistoricos en Menorca. Diputació de Barcelona. Ampurias 25. 1963. CNA IX. 1966.
SERRA BELABRE, M. L.; Contribución al estudio de las taulas. Talatí y Torrellafuda. Universidad de Zaragoza. 1966.
SERRA BELABRE, M. Ll. Torrauba d’en Salort y el pozo de na Patarra. Universidad de Zaragoza. CNA X. 1967.
SERRA,M. L; ROSELLÓ, G; ORFILA,J.A; de NICOLÁS, J. Historia de Menorca, Tomo I. De los orígenes al final de la Edad Media. Rafael Timoner Sintes. 1977.
RAMIS i RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra. 1818.
WALDREN, W. H. The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other Age Determinations Inventories. BAR International Series. BAR 282. 1986.
TRIAS, M. Aportació a l'estudi de Na Patarrà. Federació Balear d'Espeleologia. Endins 7. 1980.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera d'Alaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 3 es troba el poblat, a la dreta del camí.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.


Aparcament:
Habilitat. Aparcament de gran capacitat, tant per a cotxes com per a autobusos.

Visites:
Horari
Abril, Maig i Octubre: de 10 a 13 i de 15 a 18h (Dilluns tancat)
Juny a Setembre: De dimarts a dissabte de 10 a 20h. Diumenge i dilluns de 10h a 13h (tardes tancat)
Novembre a Març: de 10 a 14 (Dilluns tancat)


Preus

General - 4 euros
Jubilats (+65 anys) - 3€
Discapacitats - 2€
Menors entre 4 i 12 anys - 2 euros
Menors de 0 a 3 anys- entrada gratuïta

El recorregut està senyalitzat i disposa d'informadors i de material informatiu.


Titularitat i gestió:
La titularitat del jaciment es de la Fundació Illes Balears (www.fundacioillesbalears.org).
La gestió és a càrrec de l'empresa Nurarq (www.nurarq.com).


 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS