Share
  
Tweet
Imatge
El poblat talaiòtic de Cornia Nou s'aixeca sobre un roquissar de marès, que ha estat objecte habitual d'extracció de pedres destinades a la construcció.
Entre les estructures que hi ha a la vista destaca un gran talaiot troncocònic, de més de deu metres d'alçària i amb una imponent escala al pis superior. A aquest talaiot s'hi adossen altres construccions, les quals han estat objecte d'excavació per part d'arqueòlegs del Museu de Menorca i que han tret a la llum una gran quantitat d'eines destinades al processament d'aliments. Una troballa que ens parla d'una societat complexa, que fins i tot tenia un cert grau de jerarquització.
Hi ha un segon talaiot, de dimensions més petites, que està adossat a una muralla preexistent. Al costat hi ha dues grans cisternes interconnectades i excavades a la roca.
A més destaca una necròpolis formada per cinc hipogeus funeraris.

Poblat talaiòtic de Cornia Nou

El poblat talaiòtic de Cornia Nou s'aixeca sobre un roquissar de marès, que ha estat objecte habitual d'extracció de pedres destinades a la construcció.
Entre les estructures que hi ha a la vista destaca un gran talaiot troncocònic, de més de deu metres d'alçària i amb una imponent escala al pis superior. A aquest talaiot s'hi adossen altres construccions, les quals han estat objecte d'excavació per part d'arqueòlegs del Museu de Menorca i que han tret a la llum una gran quantitat d'eines destinades al processament d'aliments. Una troballa que ens parla d'una societat complexa, que fins i tot tenia un cert grau de jerarquització.
Hi ha un segon talaiot, de dimensions més petites, que està adossat a una muralla preexistent. Al costat hi ha dues grans cisternes interconnectades i excavades a la roca.
A més destaca una necròpolis formada per cinc hipogeus funeraris.



 
Descripció detallada

El poblat de Cornia Nou no té gaire estructures a la vista, però entre elles destaquen dos talaiots, un dels quals de grans dimensions.

El talaiot oest, el més gran, té planta circular, perfil troncocònic i està construït amb pedres desbastades col·locades en fileres horitzontals. A la base, en el sector E, recentment s'ha excavat i posat al descobert una construcció de planta absidal des de l'interior de la qual s'accedeix a un recinte que conserva la coberta de pedra. Al seu torn, des de l'interior d'aquest, s'accedeix a una plataforma exterior des de la qual s'arriba a una escala de pedra empinada que condueix al cim del talaiot. A l'exterior del talaiot, aproximadament orientat al sud-est, s'observa un accés que condueix a una altra escalinata molt empinada que porta fins al cim aprofitant el parament extern d'un dels folres típics de la tècnica de construcció del talaiot. Un altre conducte semblant s'obre des del costat oest del monument i condueix també fins al cim. Aquests corredors i rampes han estat descoberts durant l'any 2014 per part de l'equip d'investigació que du a terme els seus treballs en aquest emplaçament.
Dimensions: diàmetre 26 m

El talaiot est és de planta aproximadament circular. Està format per dos cossos diferenciats, adossats a cada costat d'una antiga muralla que delimitava un recinte elevat situat a la part posterior del talaiot.
Està travessat per una galeria de nord a sud, que pot arribar als 4 m d'alçada, coberta per la tècnica d'aproximació de filades i juxtaposició de grans lloses de pedra. Des d'aquesta cambra s'accedeix a un petit cubicle lateral, de planta el·líptica, que alhora connecta amb la cambra principal per un petit conducte. Pel nord es conserven restes d'estructures posteriors, possiblement d'una casa talaiòtica. I a la zona nord-oest es van documentar dues sitges excavades a la roca i comunicades entre elles que es van utilitzar com cisternes d'aigua, ja que a l'exterior encara es conserven els canals de recollida de l'aigua de pluja. Va ser excavat per un equip del Museu de Menorca entre els anys 2007 i 2008.
Dimensions: diàmetre 12 m

Monument 1: Situat al sud del talaiot oest. Té una estructura interna molt complexa. La porta se situa al centre d'una façana còncava i des d'aquí es té accés a un corredor on es va documentar una estructura de combustió, pavimentada amb lloses de pissarra. L'habitació oest està dividida en quatre espais ben diferenciats. A l'habitació de l'est es va documentar un empedrat construït amb alguns molins de mà reaprofitats. Des del corredor s'accedeix a una galeria que conserva la coberta i que dóna accés a la part superior de l'edifici a través d'una rampa escalonada. Aquesta part superior queda a la mateixa alçada aproximadament que l'escala del talaiot, per la qual cosa sembla que la finalitat d'aquesta galeria seria permetre l'accés fins al cim d'aquell. A cada costat de l'edifici s'han documentat restes d'estructures de difícil interpretació a dia d'avui. Va ser excavat per un equip del Museu de Menorca entre els anys 2008 i 2012.
Dimensions: llargària façana 14 m

Monument 2: Situat a l'oest del talaiot oest. Té les característiques del monument sud, però de dimensions més reduïdes. La porta està reforçada per pedres col·locades en posició vertical.
Dimensions: llargària façana 8,90 m

Turó est: Turó rocós i escarpat d'uns 4.000 m2, tancat per un mur ciclopi que conserva un portal de pilastres polilítiques i llinda monolítica —actualment caiguda— que permet l'accés a la part superior.
Restes d'estructures adossades entre si.

Sector nord: Situat a l'oest del turó anterior, presenta un edifici de planta circular i murs corbats. S'hi adossa un altre edifici. Segons la carta arqueològica de l'Ajuntament, quan es va construir el Monument als Caiguts de la plaça de s'Esplanada de Maó, després de la Guerra Civil, les pedres utilitzades van ser extretes d'aquest poblat.

A l'interior de la zona arqueològica hi ha també una necròpolis formada pels hipogeus següents:

1: Al costat de la carretera Maó-Sant Climent. Té un portal modern.
2: Hipogeu dels anomenats "de forn", per la semblança que presenta amb els tradicionals forns de pa.
3: Hipogeu de planta circular.
4: Possible cova reutilitzada o aprofitada com una mena d'aljub, amb una escala d'accés a l'interior.
5: Hipogeu amb corredor d'entrada en pendent, de planta irregular.

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Maó.

Període cronològic:
Bronze mitjà - Talaiòtic (bronze final)

Béns mobles:
- Restes de cereals a l'estructura de combustió
- Punxons de bronze
- Ceràmica talaiòtica, púnica, romana, ibèrica i islàmica
- A més d'espècies de fauna habituals, destaquen també les restes de la cornamenta d'un cérvol
- Morters
- Punxons d'os
- Percussors
- Molins de mà, alguns dels quals reutilitzats en un paviment

Béns immobles:
- Santuari
- Talaiot
- Hipogeu

 
Intervencions arqueològiques

De 2007 a 2012 es van succeir un seguit d'intervencions arqueològiques, dirigides per un equip del Museu de Menorca, que va excavar els diferents monuments i el talaiot del poblat.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000.883
Núm. BIC del Govern dels Illes Balears: 7032-2-2-55-2956
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: R-I-55-0000847
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1901

 
Bibliografia

Anglada, m. 2012. Risultati preliminari dell’intervento di scavo nel talaiot Ovest di Curnia Nou (Maó, Minorca). In XLIV Riunione Scientifica dell'Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria. “La preistoria e la protostoria della Sardegna” (Cagliari-Barumini-Sassari, 23-28 de novembre de 2009). Florència: Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria: 1619-1626.

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M. 2011. Les comunitats humanes a Menorca durant l’edat del bronze: el jaciment de Cornia Nou. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 29: 27-46.

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M. 2012. Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales del segundo milenio cal BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca). Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae, 10: 23-44.

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Rigo, I. & Ramis, D. 2013.  Desenterrant el passat: les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Àmbit, 31 (URL: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Ambit/Setembre2013/04desenterrant.pdf).

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M.(2013. La sucesión de ocupaciones entre el Calcolítico y la Edad Media en el yacimiento de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares). Espacio, Tiempo y Forma. Serie I, Nueva Época (Prehistoria y Arqueología), 6: 269-299.

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D.; Van Strydonck, M. & De Mulder, G. 2014. Chronological framework for the early Talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou. Radiocarbon, 56: 411-424.

Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L. & Ramis, D. 2015.  Cornia Nou. L’emersió del passat. Àmbit, 37: 14-16. (URL: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Ambit/Setembre2015.pdf)

FERRER, A. 2012. Risultati dell’intervento di scavo nel Talaiot Est di Curnia Nou (Maó, Minorca). In XLIV Riunione Scientifica dell'Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria. “La preistoria e la protostoria della Sardegna” (Cagliari-Barumini-Sassari, 23-28 de novembre de 2009). Florència: Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria: 1627-1635.

Ferrer, A.; Plantalamor, L. & Anglada, M. (coord.) 2014. Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Maó: Museu de Menorca.

HOCHSIEDER, P. 2015. Aspectes arqueoastronòmics a l’edifici sud de Cornia Nou (Menorca). In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 221-231.

PLANTALAMOR, L. 1991. El conjunt de Curnia (Maó) i l’evolució cultural a Menorca oriental al II mil·lenari aC. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47: 3-18.

Plantalamor, L. & Sastre, J. 2013. Estudi de les ceràmiques islàmiques trobades a l’estació arqueològica de Cornia (Maó - Menorca). In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 255-266.

PLANTALAMOR, L.; PONS, J.; FERRER, A. 2011. Resultats preliminars de les excavacions al talaiot est de Cornia Nou (Maó). In Gual, J. (coord.), III Jornades d’Arqueòlegs de les Balears (Maó,3 i 4 d’octubre, 2008). Maó: Consell Insular de Menorca, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural 4: 131-138.

Plantalamor, L.; Ferrer, A.; Anglada, M.; Villalonga, S.; Ramis, D. & Pons, O. (2012). Le costruzzioni dell’insediamiento talaiotico di Curnia Nou (Minorca): un confronto con l’archittettura della Preistoria recente del Mediterraneo Centrale ed Occidentale. In XLIV Riunione Scientifica dell'Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria. “La preistoria e la protostoria della Sardegna” (Cagliari-Barumini-Sassari, 23-28 de novembre de 2009). Florència: Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria: 1081-1085.

PORTILLO, M.; LLERGO, Y.; FERRER, A.; ANGLADA, M.; PLANTALAMOR, L.; ALBERT, R.M. 2014. Actividades domésticas y molienda en el asentamiento talayótico de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares): resultados del estudio de microfósiles vegetales. Revista d’Arqueologia de Ponent 24: 311-321.

SASTRE, J. & PLANTALAMOR, L. 2009. Investigació arxivística cristiana i arqueològica musulmana (segle XIII) a l’illa de Menorca. In AA.DD., El Tractat de Capdepera de 1231 i la independència de Menorca. Capdepera: Ajuntament de Capdepera: 231-250.

 
Informació pràctica

Accés:
El poblat se situa en el quilòmetre 2,5 de la carretera de Maó a Sant Climent, entre el polígon industrial de Maó i la carretera de l'aeroport. S'hi accedeix a peu pel camí Vell de Sant Climent, des del polígon industrial de Maó, recorrent uns 400 metres.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
No habilitat. Es pot aparcar a la zona del polígon industrial de Maó, al carrer de Corniola, al costat del camí Vell de Sant Climent.

Visites:
Horari

Gener a abril - dissabtes - 10 a 19 h
Maig a setembre - dissabtes - 10 a 21 h
Octubre a desembre - dissabtes - 10 a 19 h

Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS