Share
  
Tweet
Imatge
Son Mercer de Baix és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca. El poblat va ser habitat entre el bronze inicial (1400 aC) i el talaiòtic (1000 aC).
Es tracta d'un poblat format per diferents navetes d'habitació, situat estratègicament a la part alta del barranc d'en Fideu (Ferreries).
Entre les navetes que hi ha destaca la de la cova des Moro, de planta absidal i que conserva part de la coberta. Està sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la característica de tenir una base reduïda i d'eixamplar-se a mesura que s'apropen al sostre.
Entre les estructures presents en el poblat hi ha el que sembla, per les restes trobades, un taller de fosa de bronze, cosa que indica que el poblat es dedicava a la metal·lúrgia d'aquest metall.

Poblat de naviformes de Son Mercer de Baix

Son Mercer de Baix és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca. El poblat va ser habitat entre el bronze inicial (1400 aC) i el talaiòtic (1000 aC).
Es tracta d'un poblat format per diferents navetes d'habitació, situat estratègicament a la part alta del barranc d'en Fideu (Ferreries).
Entre les navetes que hi ha destaca la de la cova des Moro, de planta absidal i que conserva part de la coberta. Està sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la característica de tenir una base reduïda i d'eixamplar-se a mesura que s'apropen al sostre.
Entre les estructures presents en el poblat hi ha el que sembla, per les restes trobades, un taller de fosa de bronze, cosa que indica que el poblat es dedicava a la metal·lúrgia d'aquest metall.



 
Descripció detallada

Son Mercer de Baix és un poblat de navetes d'habitació en el qual es poden identificar quatre unitats d'aquesta tipologia, a més d'altres dos espais de planta quadrangular. Se situa en un lloc altament estratègic sobre el barranc d'en Fideu, que li serveix de límit, d'explotació i, alhora, de via de comunicació amb la mar.

Naveta 1: Denominada cova des Moro, es tracta d'un edifici de planta absidal allargada que a l'exterior presenta un parament molt regular de pedres molt ben escairades. Conserva part de la coberta amb lloses horitzontals sostingudes per tres columnes polilítiques, amb pedres de base reduïda que s'eixamplen a mesura que s'apropen al sostre, situades a l'eix longitudinal i pels murs interns. S'hi adossa una altra unitat sense excavar.
Dimensions: llargària 17,30 m; amplària 7,20 m

Naveta 2: Presenta un absis semicircular, els murs rectes i un banc a l'esquerra de l'entrada. Està orientada cap a l'est. Va ser excavada l'any 1962 per M. Lluïsa Serra.
Dimensions: llargària 6 m

Naveta 3: Està situada al costat de la naveta 2 i amb l'orientació contrària a aquesta. Té planta oval. En un moment indeterminat, es va tapiar l'entrada i es va obrir una lateral.
Dimensions: llargària 9,80 m; amplària 6,30 m

Naveta 4: Té planta absidal allargada i façana còncava. Presenta un petit mur transversal al costat de la porta.
Dimensions: llargària 18 m; amplària 7,60 m

Els espais rectangulars estan adossats a la naveta 4 i també tenen els murs de doble parament. S'hi van localitzar, durant els treballs d'excavació arqueològica, un lingot de bronze, escòries i diversos gresols, la qual cosa ens indica la presència d'un petit taller metal·lúrgic en què es treballava el bronze.

Classificació:
Navetes d'habitació.

Municipi:
Ferreries.

Període cronològic:
Bronze Mitjà (1400 aC) - Bronze Final (1000 aC).

Béns mobles:
- Molí de mà
- Percussor
- Fauna
- Restes de fosa de bronze
- Ceràmica pretalaiòtica i talaiòtica

Béns immobles:
- Navetes d'habitació.

 
Intervencions arqueològiques

S'hi han duit a terme diverses intervencions arqueològiques. La primera va ser el 1962, quan l'arqueòloga Maria Lluïsa Serra va excavar la naveta 2. Entre 1977 i 1982 es van excavar les navetes 3 i 4. Durant els anys posteriors es van realitzar prospeccions al voltant del poblat. Finalment el 2002 es va excavar l'exterior de la naveta de la cova des Moro i es va restituir la columna d'entrada.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000.805
Núm. BIC del Govern dels Illes Balears: 7023-2-2-51-000027-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003487-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1841-1842
Declarat monument historicoartístic pel Decret de 3 juny 1931

 
Bibliografia

ANGLADA GOMILA, J. 1976. Estudio de una naveta de habitación de Son Mercer de Baix. Mayurqa, 15: 271-286.

GARCÍA AMENGUAL, E. 2006. El proceso constructivo de un edificio de la edad del bronce en Menorca. El caso de Son Mercer de Baix (Ferreries, Menorca). Mayurqa, 31: 113-136.

GORNÉS, S. 2006. El poblado de Son Mercer de Baix. In AA.DD., Historia de las Islas Baleares. Tomo 16: Patrimonio histórico y artístico. Palma: El Mundo-El Dia de Baleares / Edicions de Turisme Cultural: 26-27.

PLANTALAMOR, Ll. & RITA, M.C. (1984). Formas de población durante el segundo y primer milenio bc en Menorca. Son Mercer de Baix, transición entre la cultura pretalayótica y talayótica. In WALDREN, W.H.; CHAPMAN, R.; LEWTHWAITE, J. & KENNARD, R. (eds.), The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: BAR International Series, 229: 797-826.

RITA, M.C. 1981. El yacimiento arqueológico de Son Mercer de Baix. Ferreries: Ajuntament de Ferreries.

RITA, M.C. 1982. Constatación de la manufactura del bronce en el yacimiento arqueológico de “Son Mercer de Baix” (Menorca). In Estudis de Prehistòria, d’història de Mayûrqa i d’història de Mallorca dedicats a G. Rosselló Bordoy. Palma: Museu de Mallorca: 41-49.

RITA, M.C. 1987. Evolución de la cultura pretalaiotica menorquina a través de los yacimientos de Morellet y Son Mercer de Baix (Menorca). In AA.DD., La Sardegna nel Mediterraneo tra il secondo e il primo millennio a. C.:  Atti del II Convegno di Studi "Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo” (Selargius-Cagliari, 27-30 novembre 1986). Cagliari: Aministrazione provinciale: 547-555.

RITA, M.C. & MURILLO, J. 1988. Prospecció arqueològica a la zona de son Mercer (Ferraries-Menorca). Treballs del Museu de Menorca 7. Maó: Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.

RITA, M.C. & PLANTALAMOR, L. 1988. The evolution of the Minorcan Pretalayotic Culture as evidenced by the sites of Morellet and Son Mercer de Baix. Proceedings of the Prehistoric Society, 54: 241-247.

RITA, M.C.; PLANTALAMOR, L. & MURILLO, J. 1987. Guía arqueológica de Son Mercer (Ferreries). Maó: Consell Insular de Menorca.?

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera Me-20, de Ferreries as Migjorn Gran. Des de Ferreries es recorren 750 metres fins a la primera desviació a la dreta, que dóna accés al camí rural de Son Mercer. Es recorren 2,5 quilòmetres fins a arribar a la finca de Son Mercer de Baix, on s'ha de deixar el cotxe. Després cal caminar 1,2 quilòmetres fins al jaciment.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
No habilitat.

Visites:
L'entrada és lliure amb horari ininterromput.
Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS