Share
  
Tweet
Imatge
En el cap costaner de Caparrot de Forma, prop de la urbanització des Canutells, hi ha una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus. Al jaciment destaca, sobretot, una gran muralla, que tanca el cap costaner per l'istme. A l'interior es distingeixen dues construccions de planta circular i, sota un munt de pedres, un pou d'aigua dolça. Aquesta muralla està inclosa en la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Es Castellàs des Caparrot de Forma

En el cap costaner de Caparrot de Forma, prop de la urbanització des Canutells, hi ha una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus. Al jaciment destaca, sobretot, una gran muralla, que tanca el cap costaner per l'istme. A l'interior es distingeixen dues construccions de planta circular i, sota un munt de pedres, un pou d'aigua dolça. Aquesta muralla està inclosa en la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.



 
Descripció detallada

El conjunt arqueològic des Castellàs des Caparrot de Forma està format per una fortificació o muralla i una necròpolis d'hipogeus. La muralla és el monument que s'inclou en la candidatura, tot i que hi ha quatre hipogeus que entren dins l'àmbit delimitat pel cap costaner.

Una gran muralla formada per un parament de grans pedres tanca l'istme que dóna accés al cap costaner, formant una espècie de bastió o fortificació que tanca el Caparrot. Al sector sud s'hi adossa un parament corb. A l'interior hi ha, almenys, dues construccions de planta circular construïdes amb pedra petita. Les excavacions realitzades han permès constatar que l'habitació oest tenia unes dimensions de 6 per 3,5 metres. Tant aquesta habitació com la que està adossada al costat est -que encara no està completament excavada- tenen la seva pròpia zona de combustió, situada prop de la muralla. Les excavacions també han permès recuperar restes de ceràmica pertanyents als atuells que els seus habitants utilitzaven en la vida diària, així com dos molons o molins de mà per moldre els cereals. A més, han aparegut ossos d'animals que van formar part de la seva dieta alimentària, entre els quals cabres, ovelles i porcs.

Sota un munt de pedres hi ha una cavitat que segons notícies de soldats destacats en el lloc durant la Guerra Civil espanyola es tracta d'un pou d'aigua dolça.

Durant una de les campanyes d'excavació que duen a terme investigadors vinculats a la Universitat de Sàsser, es van localitzar les restes d'una possible torre de guaita del segle xvii. Està documentat amb testimonis orals que la talaia va ser utilitzada durant la Guerra Civil de 1936-1939. Durant la campanya de novembre de 2010, es va excavar aquest recinte i a l'angle nord-est es va descobrir una llar o fogó de dimensions reduïdes, en el qual segurament s'utilitzaven brases en lloc de foc. També van aparèixer restes de morter en una de les parets, per la qual cosa cal suposar que l'interior de l'edifici estava enlluït, així com restes d'atuells de ceràmica, que estan en fase d'estudi, i de plats d'estil anglès, que es van fragmentar amb l'enfonsament de la teulada de l'edifici.

Als peus del penya-segat, tant en el costat est com en el costat oest, es localitzen alguns hipogeus excavats a la roca, un dels quals va ser excavat per l'equip de Sàsser, i gràcies a això es va poder recuperar informació sobre l'ús funerari d'aquests espais.

Classificació:
Establiment costaner

Municipi:
Maó

Període cronològic:
Talaiòtic

Béns mobles:


Béns immobles:
- Muralla
- Hipogeus
- Cases

 
Intervencions arqueològiques

Des de 1997 fins a 2012 s'han succeït una sèrie d'excavacions arqueològiques per part de l'equip del Museu de Menorca i d'un equip universitari de Sardenya.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 0000890 Núm.
BIC del Govern dels Illes Balears: 7032-2-2-51-001943-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003552-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1907

 
Bibliografia

DEPALMAS, A. 2014. New data from fortified coastal settlement of Cap de Forma, Mahon, Menorca (Balearic Islands). Radiocarbon, 56: 425-437.

DEPALMAS, A. & MARRAS, G. (2003). L’isola del vento. Archeo, 219: 34-41.

Plantalamor, L. 1991. Los asentamientos costeros de la isla de Menorca, a Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, 9-14 Novembre 1987, Volume terzo. Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche 1151-1160.

Plantalamor, L.; Tanda, G.; Tore, G.; Baldaccini, P.; Del Vais, C.; Depalmas, A.; Marras, G.; Mameli, P.; Mulé, P.; Oggiano, G. & Spano, M. 1999. Cap de Forma (Minorca): la navigazione nel Mediterraneo occidentale dall’età del Bronzo all’età del Ferro. In TANDA, G. (ed.), Archeologia delle isole del Mediterraneo occidentale. Antichità Sarde. Studi e Ricerche 5. Sassari: Università degli Studi di Sassari, Dipartimento di Scicnze Umanistiche e dell'Antichità: 11-160.
.
PLANTALAMOR, L.; PONS, O.; HERRANZ, M. 2007. Museu de Menorca. Projecte Forma 2000. Excavació del pati de la cova N.7. In AA.DD., L’Arqueologia de Menorca: Eina per al Coneixement del Passat. Maó: Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca: 113-124.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera de Sant Climent a Binidalí. Als 2,5 quilòmetres hi ha un desviament cap a la urbanització des Canutells. S'han de recórrer 2,2 quilòmetres i un cop a la urbanització cal anar cap a l'esquerra per trobar el monument.
És accessible també en l'itinerari 17 del Camí de Cavalls (Cala en Porter - Binissafúller).
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
No habilitat. Es pot deixar el cotxe a la urbanització des Canutells.

Visites:
Accés lliure amb horari ininterromput.
Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS