Share
  
Tweet
Imatge
El jaciment arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes funeràries que daten entre el bronze mitjà i final, encara que també s'han trobat a la zona materials que daten del segle xv, la qual cosa implica que el seu ús es va allargar fins a finals de l'època medieval. La funció original era la funerària, per tant es tracta de navetes d'inhumació pròpies de l'època.

Naveta sud de Rafal Rubí

El jaciment arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes funeràries que daten entre el bronze mitjà i final, encara que també s'han trobat a la zona materials que daten del segle xv, la qual cosa implica que el seu ús es va allargar fins a finals de l'època medieval. La funció original era la funerària, per tant es tracta de navetes d'inhumació pròpies de l'època.



 
Descripció detallada

El jaciment arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes funeràries. La naveta sud o meridional fa 13,75 metres en l’eix longitudinal, per una amplada màxima de 8,70 metres. La façana és recta, fa 8 metres i al centre s'hi obre el portal, format per una estructura trilítica de grans pedres, que dóna accés a un corredor pseudorectangular -de 0,85 metres d'ample-, que al seu torn dóna a una llosa perforada amb una porta rectangular i rebaix perifèric -de 0,50 metres d'ample per 0,70 metres d’alt-, la part inferior de la qual actualment està rompuda i desgastada. Des del sostre del passadís s'obre un corredor vertical -d'una amplada mitjana de 0,80 metres- que dóna accés a la cambra elevada. Aquesta, de la qual només se’n conserven dues filades, té forma oblonga d'extrems rectes. Durant l'excavació de la cambra superior es va poder comprovar que "els intersticis de les lloses de la coberta s'havien taponat amb resquills de calcària travades amb fang negrós" (Rosselló-Bordoy, 1971: 62).

La planta de la cambra inferior és de forma pseudorectangular, amb els costats lleugerament corbats. Fa 6,40 metres de longitud i 2,40 metres d'amplada màxima. Té una alçària de 2,30 metres i està coberta per 6 grans lloses de pedra calcària d'uns 3 metres de llarg que es recolzen sobre el mur d'aparell ciclopi irregular. Cal ressaltar que sobre l'entrada, entre la segona i la tercera filada, a 1,20 metres de la roca mare, es localitza una lleixa formada per una llosa (0,95 metres de profunditat); també a l'absis de la cambra es localitza una lleixa formada per dues lloses planes, també entre la segona i la tercera filada, a 1,30 metres d'alçària i d’1,20 metres de profunditat.

A finals dels anys seixanta va ser objecte d'una excavació arqueològica dirigida per G. Roselló que va proporcionar fragments de ceràmica del bronze mitjà (naviforme II), de formes globulars i esfèriques. També es van trobar dos objectes de metall, una dena bicònica de bronze i un fragment de torques o vareta, també de bronze.

Dimensions: llargària 16,50 m; amplada 8,10 m

Classificació:
Naveta funerària

Municipi:
Alaior

Període cronològic:
Bronze mitjà - bronze final.

Béns mobles:
- Fragment de torques de bronze localitzat a l'exterior de la naveta funerària
- Fragment de ceràmica islàmica medieval, possiblement almoràvit
- Ceràmica de perfil globular, ceràmiques de perfil en S i una vora bisellada
- Restes d'una àmfora de ceràmica d'època púnica
- Dena bicònica de bronze

Béns immobles:
- Monument funerari

 
Intervencions arqueològiques

La primera intervenció arqueològica la van dur a terme Guillem Rosselló i Maria Lluïsa Serra el 1965, amb l'excavació i la restauració de la naveta sud.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 07002-51-000063-RRU-01
Núm. BIC del Govern dels Illes Balears: 7002-2-55-0-3065
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: R-I-51-0003196
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1566
Declarat monument historicoartístic pel Decret de 3 juny 1931

 
Bibliografia

Plantalamor, L.; Anglada, M. & Ferrer, A. 2012. Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l’illa de Menorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l’exterior. In Borrell, M.; Borrell, F.; Bosch, J. & Molist, M. (eds.), Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC). Gavà / Bellaterra, 2-4/2/2011. Rubricatum 5. Gavà: Museu de Gavà: 433-440.

PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.

SERRA, M.L.; ROSSELLO BORDOY, G. 1971. Excavación y restauración de la naveta meridional de Rafal Rubí (Alayor, Menorca). Noticiario Arqueológico Hispánico, 16: 51-74.

SOUICH, P. & BOTELLA, M.C. 1976. Los materiales antropológicos de la naveta de Rafal Rubí y otros restos del Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón (Menorca). Pyrenae, 12: 7-33.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix per la carretera general Me-1. Sortint de Maó en direcció a Alaior, en el punt quilomètric 6,6, hi ha una desviació a la dreta, a través de la qual s'accedeix a un camí rural. Poc després, a uns 100 metres, a l'esquerra del camí, es localitza l'entrada al monument.
Hi ha indicadors de carretera.

És accessible per al públic en general.

Aparcament:
No habilitat

Visites:
Accés lliure amb horari ininterromput.
Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS