Share
  
Tweet
Imatge
Des de la prehistòria fins a l'època romana, Calescoves va despertar l'interès dels diferents pobladors menorquins. És per aquest motiu que es tracta d'una zona arqueològica de gran valor, per la quantitat i importància dels seus monuments.
Es conserva una necròpolis d'època talaiòtica composta per més de noranta coves i hipogeus d'enterrament excavats en els mateixos penya-segats de la cala, un embarcador també d'època prehistòrica i un establiment costaner, delimitat per una muralla prehistòrica i un santuari d'època romana.

Necròpolis i es Castellet de Calescoves

Des de la prehistòria fins a l'època romana, Calescoves va despertar l'interès dels diferents pobladors menorquins. És per aquest motiu que es tracta d'una zona arqueològica de gran valor, per la quantitat i importància dels seus monuments.
Es conserva una necròpolis d'època talaiòtica composta per més de noranta coves i hipogeus d'enterrament excavats en els mateixos penya-segats de la cala, un embarcador també d'època prehistòrica i un establiment costaner, delimitat per una muralla prehistòrica i un santuari d'època romana.



 
Descripció detallada

Calescoves és una zona arqueològica que va ser ocupada durant molts segles i en la qual trobam diferents tipus de monuments. Entre els principals cal destacar la necròpolis prehistòrica, l'embarcador prehistòric, l'establiment costaner i un santuari d'època romana imperial, conegut com la cova des Jurats.

La necròpolis està formada per més de noranta hipogeus i coves naturals d'enterrament, situades en els penya-segats dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo. La cala està formada per la desembocadura al mar dels dos barrancs, que en alguns trams aconsegueixen altures de fins a 45 metres sobre el nivell de la mar.
La necròpolis està formada per diferents tipus de tombes, que abracen un període des del naviforme II (1400 aC) fins al talaiòtic (900-750 aC) i el posttalaiòtic o ferro II (750-123 aC) .

Coves naturals:
Algunes presenten mur ciclopi de tancament amb portal format per tres grans pedres. Alguns objectes recuperats a les excavacions arqueològiques són coetanis als localitzats a les navetes funeràries. Són tombes col·lectives on es documenta el típic ritual funerari d'aquesta època, consistent en la deposició dels difunts en posició fetal, acompanyats d'alguns objectes de bronze i os. Al costat del mur es dipositaven ofrenes dins de vasos ceràmics troncocònics i de perfil en S. El període d'utilització es remunta als segles xi-x aC i perdura fins al segle viii aC, moment en què coincideixen amb les tombes d'hipogeus o coves artificials més antigues. Una gran cova natural de Son Domingo va poder estar ocupada ja en el naviforme I (1600-1400 aC), arran de la troballa de ceràmica de pasta grisa en superfície.

Hipogeus del talaiòtic bronze:
Hipogeus formats per una sola cambra, de planta ovalada, portal semicircular o rectangular apaïsat, sostre baix pla o amb una lleugera volta. Se situen a una certa alçada respecte al terra (entre 2 m i 20 m). La seva utilització abasta el període entre el segle ix aC i el segle vii aC. Entre els objectes localitzats durant les excavacions n'hi ha que són típics de les navetes i de les coves naturals. Els aixovars presenten certa riquesa i varietat en els objectes de bronze: pectorals, torques, banyes de bou, puntes de llança i de javelina, així com els primers objectes de ferro. Se segueix el mateix ritual d'enterrament que el documentat a les coves naturals.

Hipogeus del talaiòtic ferro:
Hipogeus de grans cambres compartimentades mitjançant columnes, pilars i pilastres. Tenen portal rectangular vertical, pati exterior excavat a la roca i sostre pla. Són de fàcil accés, encara que poden situar-se a zones elevades. Els aixovars dipositats són molt variats i abunden els objectes de ferro (ganivets, espases, fulles semicirculars, tisores). Els objectes de bronze són menys freqüents i tenen la característica de ser elements significatius o de prestigi (bastons de comandament, collarets de cadena, torques i braçalets).

Establiment costaner:
Situat en una punta de la cala de Son Domingo, a Calescoves, conserva una muralla que tanca el cap costaner pel costat oest, formant un recinte aproximat de planta quadrangular, a l'interior del qual s'observen estructures disperses. La longitud aproximada de la muralla és d'uns 208,5 m. Està fabricada amb doble parament, amb una amplada aproximada de 4 m. S'observen "garites" o espais coberts per grans lloses i adossaments.
Dins de la zona delimitada per la muralla de l'establiment costaner, hi trobam un pou excavat a la roca mare amb un corredor d'accés d'1 m d'ample. Té 45 escalons que arriben fins a l'antic nivell de la capa freàtica, a uns 14 m de profunditat.

Embarcador:
La configuració i orografia de Calescoves va permetre que el lloc funcionés també com a embarcador de tot tipus de productes comercials. La cala forma un petit port que permet l'embarcament i desembarcament de mercaderies, sobretot entre els segles vi aC i ii dC, fet ben documentat arran de la gran quantitat de vasos ceràmics de tota classe i èpoques que s'han localitzat al fons submarí de la cala. La font d'aigua dolça que brolla just devora la platja de Biniedrís també va fer atractiu aquest punt per proveir-se d'aigua.

Classificació:
Necròpolis i establiment costaner

Municipi:
Alaior.

Període cronològic:
Talaiòtic bronze (1200-750 aC) - talaiòtic ferro (750-123 aC) - romà altimperial

Béns mobles:
- Objectes d'ornament personal de pasta de vidre: denes de collaret i penjolls
- Ceràmica talaiòtica, púnica, ebusitana, romana, ibèrica
- Objectes d'ornament personal de bronze: polseres, collarets, etc.
- Objectes d'ornament personal de ferro: polseres, etc.

Béns immobles:
- Hipogeus i coves naturals
- Muralla

 
Intervencions arqueològiques

La necròpolis va ser excavada en els anys setanta del segle xx per C. Veny. Posteriorment, l'any 1993 el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca (S. Gornés i J. Gual) va realitzar una intervenció d'urgència a l'hipogeu XXI. També els anys setanta es va realitzar l'excavació del jaciment subaquàtic de Calescoves, dirigida per M. Belén i M. Fernández Miranda.

L'anomenada cova des Jurats conserva un interessant conjunt d'inscripcions romanes i ha estat objecte d'estudi i excavació arqueològica entre els anys 2010 i 2012 per M. Orfila, M. Mayer i G. Barata. Era un santuari dedicat a la fundació de Roma i va estar en ús durant els segles ii-iii dC.

L'any 2000 el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca va tancar les coves. Durant els anys vuitanta un grup de persones s'havia instal·lat a l'interior d'alguns dels hipogeus prehistòrics, els havia adaptat com a habitatges i n'havia modificat alguns. Al final es va decidir tancar la gran majoria de coves i hipogeus amb planxes de ferro per evitar noves ocupacions, si bé se'n van deixar alguns d'oberts perquè poguessin accedir-hi els visitants del monument. Actualment aquesta situació ja s'ha superat i els visitants respecten els horaris de visita i la necròpolis.

 
Proteccions legals

Necròpolis:
Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000002
Núm. BIC del Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-000019-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003150-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1520

Establiment costaner:
Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000027
Núm. BIC del Govern de les Illes Balears: 7002-2-2-51-001549-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0003151-00000
Núm. Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1521
Declarat monument historicoartístic pel Decret de 3 juny 1931

 
Bibliografia

BARRAS DE ARAGÓN, F. 1930. Estudio antropológico de unos cráneos y otros restos humanos de la Edad del Bronce, procedentes de una cueva en Cales Coves (Menorca). Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnología y Prehistoria, 11.

DE NICOLÁS, J.C. & CONDE, M.J. 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Col·lecció Recerca 3. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

GÓMEZ, J.L. 1994. Nuevos datos sobre la población talayotica de Menorca. Revista Española de Antropología Biológica, 15: 101-122.

GORNÉS, J. S. 1996. Arqueología de la muerte y cambio social. Análisis e interpretación de la necrópolis de Cales Coves Menorca. Universidad Complutense. Complutum, 7: 91-103.

GORNÉS, S, 2000. Ipogei del Talaiotico finale: analisi e interpretazione della necropoli di Cales Coves, Menorca. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Italia). Sassari: Università degli studi di Sassari, Facoltà di Lettere e filosofia, Istituto di Antichità, arte e discipline etnodemologiche e Dipartimento di Scienze umanistiche e dell'antichità: 553-571.

GORNÉS, S. & GUAL, J. 2000. El hipogeo XXI de la necrópolis de Cales Coves, Minorca. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Italia). Sassari: Università degli studi di Sassari, Facoltà di Lettere e filosofia, Istituto di Antichità, arte e discipline etnodemologiche e Dipartimento di Scienze umanistiche e dell'antichità: 573-590.

GORNÉS, S.; GUAL, J.M. & GÓMEZ, J.L. 2006. Avanç dels contexts arqueològics i de la cronologia absoluta de l’hipogeu XXI de Calascoves. Mayurqa, 31: 165-181.

HERNÁNDEZ SANZ, F. 1897. Antigua población de Calas Covas (Isla de Menorca). Revista de Menorca, .

ORFILA, M.; BARATTA, G. & MAYER, M. 2010. Los santuarios de Calescoves (Alaior, Menorca): Coberxo Blanc y Cova dels Jurats o de l'Església. Informe preliminar. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 20: 395-433.

Orfila, M.; Baratta, G. & Mayer, M. 2013. El santuario de Calescoves (Alaior, Menorca): la Cova dels Jurats o Església. In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 109-117.

ORFILA, M.; SÁNCHEZ LÓPEZ, E.; GUTIÉRREZ RODRÍGUEZ, M. & MARÍN DÍAZ, P. 2015. La Cova dels Jurats o de l’Església en Calescoves (Alaior) ¿Un santuario rupestre talayótico en Menorca? In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 285-295.
Plantalamor, L. 1991. Los asentamientos costeros de la isla de Menorca. In AA.DD., Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, 9-14 Novembre 1987, Volume terzo, Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche: 1151-1160.

PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.

PONS, O. & B. SALVÀ. 2015. La ceràmica campaniana del fondejador de Calescoves i els poblats talaiòtics de Trepucó i Son Catlar. In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 337-348.

Sánchez López, E.; Gutiérrez Rodríguez, M. & Orfila, M. 2013. Los asentamientos costeros de menorca: el caso de Es Castellet (Calescoves, Alaior). In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 59-67

VENY, C. 1965. Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Biblioteca de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, 15. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas Delegación de Roma. ?
VENY, C. 1970. Un avance sobre la necrópolis de Cales Coves. Trabajos de Prehistoria, 27: 97-168.

VENY, C. 1982. La necrópolis protohistórica de Cales Coves.Menorca. Biblioteca Praehistorica Hispana, 20. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

?

 
Informació pràctica

Accés:
A la necròpolis de Calescoves s'hi accedeix des de la carretera Me-12, de Maó a Cala en Porter. En el punt quilomètric 10, hi ha una desviació a l'esquerra. Seguint el camí de Biniedrís fins a la mar, s'arriba a la necròpolis. L'accés és de vianants.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Per arribar fins a l'assentament costaner i el pou, s'ha de caminar des de la cala de Calescoves o des de la urbanització de Cala en Porter.
Se situa dins la zona ANEI Me-11, que agafa des de la cala de Llucalari fins a la de Biniparratx.
És accessible també en l'itinerari 17 del Camí de Cavalls (Cala en Porter - Binissafúller).

Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Accés lliure amb horari ininterromput.
Hi ha plafons informatius.

Titularitat i gestió:
Titularitat mixta i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS