Descripció detallada
Calescoves és una zona arqueològica que va ser ocupada durant molts segles i en la qual trobam diferents tipus de monuments. Entre els principals cal destacar la necròpolis prehistòrica, l'embarcador prehistòric, l'establiment costaner i un santuari d'època romana imperial, conegut com la cova des Jurats.
La necròpolis està formada per més de noranta hipogeus i coves naturals d'enterrament, situades en els penya-segats dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo. La cala està formada per la desembocadura al mar dels dos barrancs, que en alguns trams aconsegueixen altures de fins a 45 metres sobre el nivell de la mar.
La necròpolis està formada per diferents tipus de tombes, que abracen un període des del naviforme II (1400 aC) fins al talaiòtic (900-750 aC) i el posttalaiòtic o ferro II (750-123 aC) .
Coves naturals:
Algunes presenten mur ciclopi de tancament amb portal format per tres grans pedres. Alguns objectes recuperats a les excavacions arqueològiques són coetanis als localitzats a les navetes funeràries. Són tombes col·lectives on es documenta el típic ritual funerari d'aquesta època, consistent en la deposició dels difunts en posició fetal, acompanyats d'alguns objectes de bronze i os. Al costat del mur es dipositaven ofrenes dins de vasos ceràmics troncocònics i de perfil en S. El període d'utilització es remunta als segles xi-x aC i perdura fins al segle viii aC, moment en què coincideixen amb les tombes d'hipogeus o coves artificials més antigues. Una gran cova natural de Son Domingo va poder estar ocupada ja en el naviforme I (1600-1400 aC), arran de la troballa de ceràmica de pasta grisa en superfície.
Hipogeus del talaiòtic bronze:
Hipogeus formats per una sola cambra, de planta ovalada, portal semicircular o rectangular apaïsat, sostre baix pla o amb una lleugera volta. Se situen a una certa alçada respecte al terra (entre 2 m i 20 m). La seva utilització abasta el període entre el segle ix aC i el segle vii aC. Entre els objectes localitzats durant les excavacions n'hi ha que són típics de les navetes i de les coves naturals. Els aixovars presenten certa riquesa i varietat en els objectes de bronze: pectorals, torques, banyes de bou, puntes de llança i de javelina, així com els primers objectes de ferro. Se segueix el mateix ritual d'enterrament que el documentat a les coves naturals.
Hipogeus del talaiòtic ferro:
Hipogeus de grans cambres compartimentades mitjançant columnes, pilars i pilastres. Tenen portal rectangular vertical, pati exterior excavat a la roca i sostre pla. Són de fàcil accés, encara que poden situar-se a zones elevades. Els aixovars dipositats són molt variats i abunden els objectes de ferro (ganivets, espases, fulles semicirculars, tisores). Els objectes de bronze són menys freqüents i tenen la característica de ser elements significatius o de prestigi (bastons de comandament, collarets de cadena, torques i braçalets).
Establiment costaner:
Situat en una punta de la cala de Son Domingo, a Calescoves, conserva una muralla que tanca el cap costaner pel costat oest, formant un recinte aproximat de planta quadrangular, a l'interior del qual s'observen estructures disperses. La longitud aproximada de la muralla és d'uns 208,5 m. Està fabricada amb doble parament, amb una amplada aproximada de 4 m. S'observen "garites" o espais coberts per grans lloses i adossaments.
Dins de la zona delimitada per la muralla de l'establiment costaner, hi trobam un pou excavat a la roca mare amb un corredor d'accés d'1 m d'ample. Té 45 escalons que arriben fins a l'antic nivell de la capa freàtica, a uns 14 m de profunditat.
Embarcador:
La configuració i orografia de Calescoves va permetre que el lloc funcionés també com a embarcador de tot tipus de productes comercials. La cala forma un petit port que permet l'embarcament i desembarcament de mercaderies, sobretot entre els segles vi aC i ii dC, fet ben documentat arran de la gran quantitat de vasos ceràmics de tota classe i èpoques que s'han localitzat al fons submarí de la cala. La font d'aigua dolça que brolla just devora la platja de Biniedrís també va fer atractiu aquest punt per proveir-se d'aigua.
Classificació:
Necròpolis i establiment costaner
Municipi:
Alaior.
Període cronològic:
Talaiòtic bronze (1200-750 aC) - talaiòtic ferro (750-123 aC) - romà altimperial
Béns mobles:
- Objectes d'ornament personal de pasta de vidre: denes de collaret i penjolls
- Ceràmica talaiòtica, púnica, ebusitana, romana, ibèrica
- Objectes d'ornament personal de bronze: polseres, collarets, etc.
- Objectes d'ornament personal de ferro: polseres, etc.
Béns immobles:
- Hipogeus i coves naturals
- Muralla
Bibliografia
BARRAS DE ARAGÓN, F. 1930. Estudio antropológico de unos cráneos y otros restos humanos de la Edad del Bronce, procedentes de una cueva en Cales Coves (Menorca). Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnología y Prehistoria, 11.
DE NICOLÁS, J.C. & CONDE, M.J. 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Col·lecció Recerca 3. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.
GÓMEZ, J.L. 1994. Nuevos datos sobre la población talayotica de Menorca. Revista Española de Antropología Biológica, 15: 101-122.
GORNÉS, J. S. 1996. Arqueología de la muerte y cambio social. Análisis e interpretación de la necrópolis de Cales Coves Menorca. Universidad Complutense. Complutum, 7: 91-103.
GORNÉS, S, 2000. Ipogei del Talaiotico finale: analisi e interpretazione della necropoli di Cales Coves, Menorca. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Italia). Sassari: Università degli studi di Sassari, Facoltà di Lettere e filosofia, Istituto di Antichità, arte e discipline etnodemologiche e Dipartimento di Scienze umanistiche e dell'antichità: 553-571.
GORNÉS, S. & GUAL, J. 2000. El hipogeo XXI de la necrópolis de Cales Coves, Minorca. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Italia). Sassari: Università degli studi di Sassari, Facoltà di Lettere e filosofia, Istituto di Antichità, arte e discipline etnodemologiche e Dipartimento di Scienze umanistiche e dell'antichità: 573-590.
GORNÉS, S.; GUAL, J.M. & GÓMEZ, J.L. 2006. Avanç dels contexts arqueològics i de la cronologia absoluta de l’hipogeu XXI de Calascoves. Mayurqa, 31: 165-181.
HERNÁNDEZ SANZ, F. 1897. Antigua población de Calas Covas (Isla de Menorca). Revista de Menorca, .
ORFILA, M.; BARATTA, G. & MAYER, M. 2010. Los santuarios de Calescoves (Alaior, Menorca): Coberxo Blanc y Cova dels Jurats o de l'Església. Informe preliminar. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 20: 395-433.
Orfila, M.; Baratta, G. & Mayer, M. 2013. El santuario de Calescoves (Alaior, Menorca): la Cova dels Jurats o Església. In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 109-117.
ORFILA, M.; SÁNCHEZ LÓPEZ, E.; GUTIÉRREZ RODRÍGUEZ, M. & MARÍN DÍAZ, P. 2015. La Cova dels Jurats o de l’Església en Calescoves (Alaior) ¿Un santuario rupestre talayótico en Menorca? In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 285-295.
Plantalamor, L. 1991. Los asentamientos costeros de la isla de Menorca. In AA.DD., Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, 9-14 Novembre 1987, Volume terzo, Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche: 1151-1160.
PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.
PONS, O. & B. SALVÀ. 2015. La ceràmica campaniana del fondejador de Calescoves i els poblats talaiòtics de Trepucó i Son Catlar. In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 337-348.
Sánchez López, E.; Gutiérrez Rodríguez, M. & Orfila, M. 2013. Los asentamientos costeros de menorca: el caso de Es Castellet (Calescoves, Alaior). In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 59-67
VENY, C. 1965. Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Biblioteca de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, 15. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas Delegación de Roma. ?
VENY, C. 1970. Un avance sobre la necrópolis de Cales Coves. Trabajos de Prehistoria, 27: 97-168.
VENY, C. 1982. La necrópolis protohistórica de Cales Coves.Menorca. Biblioteca Praehistorica Hispana, 20. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
?