Share
  
Tweet
Imatge
La cova des Càrritx és una cova natural situada al barranc d'Algendar. Avui en dia no és visitable a causa dels valors geològics i arqueològics que conté. Només hi poden concertar visites científics i experts. Així i tot, la cova és coneguda, ja que és al camí de pas cap a la cova Murada. La cova des Càrritx i el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies al fet que antigament l'entrada va quedar tapada pel col·lapse d'una gran roca del barranc, que la va ocultar.
Es tracta d'una cova natural de més de 200 metres de recorregut longitudinal, a la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres amb tècnica ciclòpia. En el primer tram és on s'ha trobat una gran quantitat de material arqueològic, que ha donat una valuosa informació sobre els hàbits i costums dels menorquins prehistòrics, especialment els relacionats amb la mort i els rituals funeraris. A la cova es poden diferenciar fins a set sales comunicades entre si a través de corredors i galeries.

Cova des Càrritx

La cova des Càrritx és una cova natural situada al barranc d'Algendar. Avui en dia no és visitable a causa dels valors geològics i arqueològics que conté. Només hi poden concertar visites científics i experts. Així i tot, la cova és coneguda, ja que és al camí de pas cap a la cova Murada. La cova des Càrritx i el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies al fet que antigament l'entrada va quedar tapada pel col·lapse d'una gran roca del barranc, que la va ocultar.
Es tracta d'una cova natural de més de 200 metres de recorregut longitudinal, a la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres amb tècnica ciclòpia. En el primer tram és on s'ha trobat una gran quantitat de material arqueològic, que ha donat una valuosa informació sobre els hàbits i costums dels menorquins prehistòrics, especialment els relacionats amb la mort i els rituals funeraris. A la cova es poden diferenciar fins a set sales comunicades entre si a través de corredors i galeries.



 
Descripció detallada

Es tracta d'una cova natural d'uns 230 m de longitud. Els primers 170 metres presenten interès arqueològic i al llarg del seu recorregut es poden diferenciar 7 sales o espais, comunicats per corredors i galeries:

Sala 1: espai quadrangular d'uns 32 m2. Encara conserva el mur de parament ciclopi que s'hi va construir en origen, amb el qual es protegia l'interior de la cova. L'ensorrament d'una part de la visera del barranc va clausurar la boca de la cova, cosa que va ajudar a la conservació dels contextos funeraris i rituals prehistòrics que contenia. Aquest espai té dues cotes de nivell. Va funcionar com a cementeri entre el 1450/1400-800 aC.

Sala 2: espai irregular, baix i allargat. Les restes que contenia procedien del cementeri de la sala 1 (1450/1400-800 aC).

Sala 3: espai de dimensions notables, també irregular. S'hi va localitzar una petita foguera i dues concentracions de materials arqueològics, una amb predomini d'ossos d'animals i fragments d'estalactites i una altra amb vasos ceràmics (1600-1450/1400 aC).

Sala 4: separada de la sala 3 per una cortina d'estalactites i estalagmites avui en dia encara actives. Presentava alguns ossos dispersos de Myotragus balearicus, una punta de llança de bronze en una mena d'orifici d'1 metre i mig de profunditat i abundants solcs verticals produïts per dits humans en una de les colades d'argila (1600-1450/1400 aC).

Sala 5: s'hi accedeix per un ramal del fons de la sala 4, estret i inclinat, pel qual s'ha de reptar per arribar a un petit espai destinat a amagar el dipòsit d'objectes de fusta, ceràmiques, bronze i contenidors de cabells (1100-800 aC).

Sala 6: espai de configuració allargada en què es va localitzar un got romput a terra i una petita foguera amb cendres que contenien ossos humans de dits i peus. Molt a prop, al costat de la paret, es va trobar una agrupació d'ossos que representaven una mà que assenyalava la foguera. A l'interior d'unes esquerdes de la paret hi havia ossos humans de mans i peus amb fragments d'estalactites de forma semblant a la dels ossos (1600-1450/1400 aC).

Sala 7: separada de la 6 per una cortina d'estalactites que va ser retallada i els fragments col·locats en un lloc arrecerat proper (1600-1450/1400 aC). Als 170 m, el darrer punt al qual van arribar les persones que van usar aquests espais durant la prehistòria, sobre una lleixa de la roca natural, es va localitzar una olleta de ceràmica amb dos mugrons orientats cap a la sortida de la cova, és a dir, cap al que s'hi acostava.

Forat de ses Aritges:
Situat al costat de l'entrada de la cova des Càrritx, es tracta d'una petita cova natural amb un mur de tancament ciclopi. Ha estat objecte d'excavació arqueològica en les mateixes campanyes desenvolupades per la Universitat Autònoma de Barcelona a la cova des Càrritx.

Classificació:
Cova natural amb mur ciclopi

Municipi:
Ciutadella

Període cronològic:
Bronze mitjà i final - talaiòtic (ferro)

Béns mobles:
- Objectes de fusta: tubs decorats amb cercles concèntrics
- Objectes d'os: taps
- Objectes de bronze: braçalets, punxons, plaquetes, punta de llança, etc.
- Cadenes
- Ceràmiques

Béns immobles:
- Cova amb mur ciclopi

 
Intervencions arqueològiques

Excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1995 i 1996. Codirectors: Vicente Llull, Roberto Risch, Rafael Micó, Cristina Rihuete.

 
Proteccions legals

Núm. BIC del Consell Insular de Menorca: 000.722
Núm. BIC del Govern dels Illes Balears: 7015-2-2-51-002810-0
Núm. BIC del Ministeri de Cultura: RI-51-0010484-00000

 
Bibliografia

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 1999. La Cova des Càrritx y la Cova des Musol: Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. Menorca: Consell Insular de Menorca.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 1999. Rituales de vida y muerte en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx. Barcelona: Consell Insular de Menorca / Sa Nostra Obra Social i Cultural.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2000. Divinità nelle tenebre. Parlano le grotte delle Baleari. Archeologia Viva, 84: 54-61.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2000. Rituales de vida y muerte en la Prehistoria de Menorca. Las cuevas de Es Cárritx y Es Mussol. Revista de Arqueología, 225: 18-33.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2001. Las cuevas de Es Càrritx y es Mussol (Ciutadella, Menorca). La Prehistoria de las Baleares a la luz de las tinieblas. In AA.DD., ...Y acumularon tesoros. Mil años de historia en nuestras tierras. Alicante: Caja de Ahorros del Mediterráneo: 86-101.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2002. Neue Entdeckungen zur Vorgeschichte von Menorca Beobachtungen zugesellsch aftlichen und ideologis- chen Verhälthissen auf den Balearen zwischen 1600 und 800 v.u.z. In BLECH, M.; KUNST, M. & KOCH, M. (ed.), Denkmäler der Frühzeit. Hispania Antiqua / Deutsches archäologisches Institut. Madrid: Verlag Philipp von Zabern 153-170.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2004. Los botones con perforación en “V” de Es Forat de Ses Aritges (Ciutadella, Menorca): implicaciones económicas y sociales. Revista de Menorca, 88: 65-88.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2013. Rot in der Unterwelt – Die chtonischen Rituale der Spätbronzezeit auf den Balearischen Inseln. In MELLER, H.H.; WUNDELICH, C.H. & KNOLL, F. (eds.), Rot – Die Archäologie bekennt Farbe 5. Mitteldeutcher Archäologentag vom 4. Bis 6. Oktober 2012 in Halle (Saale). Halle: Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte: 287-306.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2013. Taphonomy and funerary practices in collective cemeteries: A prehistoric case from Menorca (Balearic Islands, Spain). In LOZADA, M.C. & O’DONNABHAIN, B. (eds.), The Dead Tell Tales: Essays in Honor of Jane E. Buikstra. Los Angles: Costen Institute of Archaeology Press, University of California: 154-161.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2014. Rituales funerarios en Menorca durante la Edad del Bronce. In GUERRA, E. & FERNÁNDEZ MANZANO, J. (coord..), La Muerte en la Prehistoria Ibérica. Casos de Estudio. Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid: 137-153.

PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.

Ramis, D. & Santandreu, G. 2011. Arqueologia de les cavernes de les illes Balears. Endins, 35: 317-332.

Rihuete, C. 2003. Bio-arqueologia de las prácticas funerarias. Análisis de la comunidad enterrada en el cementerio prehistórico de la Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca). British Archaeological Reports, International Series 1161. Oxford: Archaeopress.

SINTES, E. 2006. La Cova des Càrritx . In AA.DD., Historia de las Islas Baleares. Tomo 16: Patrimonio histórico y artístico. Palma: El Mundo-El Dia de Baleares / Edicions de Turisme Cultural: 42-45.











 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix pel camí Vell de Ciutadella, fins a prop de la finca de Torrepetxina. A partir d'allà s'ha de seguir caminant i baixar part del barranc.

Aparcament:
No habilitat.

Visites:
Per motius de conservació de les restes arqueològiques i geològiques, no és visitable. Accés restringit, limitat a especialistes i investigadors, que han de sol·licitar cita prèvia a través del Consell Insular de Menorca.

Titularitat i gestió:
Titularitat privada i gestió a càrrec del Consell Insular de Menorca.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS