Share
  
Tweet
El poblat talaiòtic de Torretrencada, al municipi de Ciutadella, destaca especialment per la taula, una de les més espectaculars de l'illa. El poblat, d'època talaiòtica, va estar habitat fins a l'edat mitjana, com indiquen les restes ceràmiques trobades en superfície.
A part de la imponent taula, que conserva una pilastra a la part posterior, formen el poblat un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus.

Poblat talaiòtic de Torretrencada

El poblat talaiòtic de Torretrencada, al municipi de Ciutadella, destaca especialment per la taula, una de les més espectaculars de l'illa. El poblat, d'època talaiòtica, va estar habitat fins a l'edat mitjana, com indiquen les restes ceràmiques trobades en superfície.
A part de la imponent taula, que conserva una pilastra a la part posterior, formen el poblat un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus.



 
Descripció detallada

El poblat talaiòtic abasta terrenys de Torretrencada i part de Torrellafuda.
Conté un talaiot de planta circular, que avui està molt amagat pels munts de pedres que hi ha al voltant, que van ser dipositats històricament pels parcers de la finca al llarg dels segles.
Cal destacar el recinte de taula, que conserva una de les T més espectaculars de l'illa, amb la particularitat que presenta una pilastra de reforç a la cara posterior. Els murs d'aquest recinte han desaparegut gairebé del tot, excepte part de la façana, que roman oculta dins d'un mur de pedra de paret seca ancestral, i part del mur est. Es veuen també els fonaments de possibles cases circulars.

En terrenys de Torrellafuda hi ha una columna o pilastra de secció quadrada que està aïllada, tot i que al costat té les restes de possibles cases circulars. També hi ha una cova natural retocada en època prehistòrica i usada com a estable en època moderna.

Es documenten també una sèrie de coves artificials subterrànies o hipogeus:

- Hipogeu 1: Situat al costat de la barrera d'entrada al recinte.
- Hipogeu 2: Situat a prop del talaiot. Té l'entrada modificada en època moderna mitjançant la construcció d'un mur de pedra i blocs de gres, seguint la tipologia típica de les construccions ramaderes tradicionals menorquines.
- Hipogeu 3: A l'est de la taula, es denomina també sala hipòstila. Té una entrada en corredor i pendent descendent. A l'interior, just davant l'entrada, hi ha una columna polilítica que sustenta una coberta de lloses. Les pedres de la columna no tenen la disposició característica talaiòtica: les més petites a baix i les més grans a sobre. Es tracta d'una columna feta amb pedres llises i de dimensions més o menys semblants.
Aquest espai recull l'aigua de pluja per escorrentia i emmagatzema aigua durant una bona part de l'any. Sembla que aquesta obra d'enginyeria té origen prehistòric.
- Hipogeu 4: al costat del camí de l'hort, a l'extrem est del poblat.

Bassa o dipòsit d'aigua que probablement aprofita un antic hipogeu. També és d'origen talaiòtic, com es pot veure per alguns dels elements petris que el conformen.
Grup de tombes excavades a la roca, situades al costat de la bassa anterior. Probablement d'època altmedieval.
Al costat d'aquestes tombes, es localitza una interessant zona de recollida d'aigües per vessament, que probablement empra un antic hipogeu com a aljub. A la roca s'observen canalitzacions tallades que condueixen cap al coll de l'aljub. És un interessant exemple d'enginyeria hidràulica ancestral. Aquest element està catalogat com a bé etnològic pel catàleg de protecció municipal.
En superfície hi ha abundant ceràmica: talaiòtica, ibèrica, púnica, romana (Alt i Baix Imperi), islàmica i medieval.
S'hi va localitzar una figura de bronze de Júpiter que es conserva en una col·lecció particular, estudiada per M. Orfila (1983), i una altra figura de Júpiter publicada per M. A. Casasnovas (1988).
S'han trobat també un parell de bales de foner de plom d'època romana (Nicolás, 1983: 241).

Classificació:
Poblat talaiòtic.

Municipi:
Ciutadella.

Període cronològic:
Bronze Final - Talaiòtic (Ferro)

Béns mobles:


Béns immobles:
- Sala hipòstila.
- Hipogeu.
- Recinte de taula.
- Talaiot.

 
Intervencions arqueològiques

 
Proteccions legals

Nº BIC del Consell Insular de Menorca: 000675.
Nº BIC del Govern Balear: 7015-2-2-55-2909.
Nº BIC del Ministeri de Cultura: R-I-55-0000747.
Nº Decret 2563/1966, de 10 de setembre: 1788.

 
Bibliografia

CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. José J. de Olañeta.1892.
CHAMBERLAIN, F.The Balearics and their peoples. John LaneThe Bodley Head. LTD.1927.
HABSBURG, L. S. Die Insel Minorca. La isla de Menorca en texto e imágenes. SA NOSTRA.1891.
HERNÁNDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Ateneu de Maó.1949
HERNÁNDEZ SANZ, F. Noticias generales sobre los monumentos megalíticos de la isla de Menorca. Reseña detallada de los existentes en el predio de Telaty de dalt. Ateneu de Maó.1899.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Compendio de Geografia e Historia de la isla de Menorca. Ateneu de Maó.1908.
MASCARÓ PASARIUS, J. Els monuments megalítics a l'illa de Menorca. Institut d'Estudis Catalans.1958.
MASCARÓ PASARIUS, J. Las taulas. Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleomenorquines. Ateneu de Maó. 1968.
MARTORELL i PEÑA, J. Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell i Peña (ordenados por Salvador Sanpere y Miquel). Imprenta y Librería de Vicente Dorca.1879.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar.1968.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de; CONDE BERDÓS, M J. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Institut Menorquí d’Estudis.1993.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de. Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. 1983.
ORFILA PONS, M.Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius.1983.
ORFILA PONS, M.; RITA LARRUCEA, C.; PLANTALAMOR, LL., MASSANET, Ll.; TUSET BERTRAN, F. Arqueologia. Obra Cultural de Menorca.1995.
PERICOT, LL. Las islas Baleares en los tiempos Prehistóricos. Destino. 1975.
PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear.1991.
RAMIS i RAMIS, J. Antigüedades célticas de la Isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Pedro Antonio Serra.1818.
SERRA, M.L.; ROSELLÓ, G.; ORFILA, J.A.; de NICOLÁS, J. Historia de Menorca, Tomo I. De los orígenes al final de la Edad Media. Rafael Timoner Sintes Media. 1977.

 
Informació pràctica

Accés:
S'hi accedeix des de la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella. A l'esquerra, al quilòmetre 38 hi ha un camí que connecta amb el camí Vell de Ciutadella. Es recorren 1,1 quilòmetres i després, direcció Ferreries, cal recórrer 2,1 quilòmetres aproximadament fins a trobar el petit pàrquing del jaciment. Des d'aquí han de caminar 400 metres fins a arribar al monument.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.

Aparcament:
Habilitat.

Visites:
Horari

Tot l'any - diumenges - 9 a 14 h

Hi ha cartells informatius.

Titularitat i gestió:
Privades.

 

 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS