Els monuments de la candidatura

Els monuments de la Menorca talaiòtica són de gran autenticitat i tenen un valor excepcional per la tècnica constructiva amb què estan fets, el bon estat de conservació i integritat que presenten, la seva monumentalitat i l’abundància en què es troben, ja que en només 700 km2 de superfície hi ha més de 1.500 jaciments, dos per km2. D’entre tots s’han seleccionat els que millor sintetitzen la prehistòria insular, per la cronologia, tipologia, funcionalitat i per la significació que tenen en l'àmbit insular.

 
Imatge
A Cala Morell, urbanització de la costa nord de Ciutadella, s'emplaça un dels jaciments arqueològics més espectaculars de l'illa. El conformen una gran necròpolis, de disset coves artificials, i un poblat costaner habitat durant l'edat del bronze (1400-1000 aC).
El poblat se situa sobre una zona costanera. Està delimitat per una muralla i està format per tretze unitats d'habitació. El que sorprèn és la tècnica constructiva, que no és ciclòpia com correspondria a les navetes d'habitació pròpies de l'època, sinó que és a base de petites pedres.
Imatge
La cova des Càrritx és una cova natural situada al barranc d'Algendar. Avui en dia no és visitable a causa dels valors geològics i arqueològics que conté. Només hi poden concertar visites científics i experts. Així i tot, la cova és coneguda, ja que és al camí de pas cap a la cova Murada. La cova des Càrritx i el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies al fet que antigament l'entrada va quedar tapada pel col·lapse d'una gran roca del barranc, que la va ocultar.
Es tracta d'una cova natural de més de 200 metres de recorregut longitudinal, a la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres amb tècnica ciclòpia. En el primer tram és on s'ha trobat una gran quantitat de material arqueològic, que ha donat una valuosa informació sobre els hàbits i costums dels menorquins prehistòrics, especialment els relacionats amb la mort i els rituals funeraris. A la cova es poden diferenciar fins a set sales comunicades entre si a través de corredors i galeries.
Imatge
En el cap costaner de Caparrot de Forma, prop de la urbanització des Canutells, hi ha una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus. Al jaciment destaca, sobretot, una gran muralla, que tanca el cap costaner per l'istme. A l'interior es distingeixen dues construccions de planta circular i, sota un munt de pedres, un pou d'aigua dolça. Aquesta muralla està inclosa en la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.
Imatge
El jaciment de Torre del Ram, a la urbanització de Cala en Blanes, és un hipogeu funerari de l'edat del bronze. És possible que estigués en ús entre el 1700 i el 1400 aC. És de planta allargada i pràcticament rectangular. S'hi accedeix a través d'una entrada en forma de xemeneia que dóna a un corredor escalonat.
A l'interior destaquen uns gravats que representen, de manera esquemàtica, tres naus i altres figures sense identificar. Alguns autors han donat molta importància a aquests gravats, ja que podrien representar vaixells de l'edat del bronze.
Imatge
A Biniai Nou hi ha dos hipogeus funeraris construïts durant el calcolític (2100 aC). Aquests dos hipogeus tenen la particularitat de tenir una part, la cambra, excavada a la mateixa roca i l'accés o corredor construït amb lloses verticals i façana megalítica.
El jaciment de Biniai Nou té la significació especial d'haver aportat la datació absoluta més antiga de la prehistòria de Menorca (2290-2030 aC), amb unes restes humanes que, fins al dia d'avui, són les més antigues documentades.
Imatge
Na Comerma de sa Garita és un tipus de monument únic en el panorama de l'arqueologia menorquina. Està format per un gran recinte de planta absidal, cobert per grans lloses, que s'obre a un gran espai envoltat per un mur ciclopi, que originàriament estaria a cel obert. El monument forma part de la zona arqueològica de Torre d'en Galmés.
Imatge
La naveta de Biniac oriental és una naveta funerària on es van realitzar inhumacions col·lectives entre el bronze inicial i el final de l'edat del bronze (1400-1000 aC).
La naveta s'aixeca sobre un talús. És de planta circular i presenta una estructura a mig camí entre els sepulcres megalítics i les navetes de planta allargada de cronologies més avançades.
Imatge
La naveta des Tudons és un dels monuments talaiòtics més emblemàtics de Menorca per l'excel·lent estat de conservació que presenta i perquè les navetes són una tipologia constructiva funerària que només es troba a l'illa.
De la forma que té, de nau invertida, pren el nom de naveta. Està construïda amb la tècnica ciclòpia pròpia de l'època, que consisteix en l'encaix de pedres de mitjanes dimensions sense ajuda de morter. S'hi feien enterraments col·lectius. És per això que durant les excavacions realitzades s'hi van trobar cent individus, acompanyats d'aixovar i olletes on es dipositaven les ofrenes durant els ritus funeraris.
Imatge
El jaciment arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes funeràries datades entre el bronze mitjà i final, encara que a la zona s'han trobat materials que daten del segle xv, la qual cosa implica que el seu ús es va allargar fins a l'època medieval. Són tombes col·lectives del mateix tipus que la naveta des Tudons però de dimensions més petites i amb la particularitat d'estar molt pròximes una a l'altra. Ambdues tenen una llosa perforada d'accés a la cambra interior, que està dividida en dos nivells.
Imatge
El jaciment arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes funeràries que daten entre el bronze mitjà i final, encara que també s'han trobat a la zona materials que daten del segle xv, la qual cosa implica que el seu ús es va allargar fins a finals de l'època medieval. La funció original era la funerària, per tant es tracta de navetes d'inhumació pròpies de l'època.
Imatge
A Cala Morell, urbanització de la costa nord de Ciutadella, es troba una de les necròpolis més espectaculars de l'illa, formada per un conjunt de catorze coves artificials. Va estar en activitat com a cementeri des del bronze mitjà fins al segle ii dC.

L'interior d'alguns dels hipogeus més grans pretenien imitar les cases circulars de l'època talaiòtica. Algunes són de planta simple, altres presenten desnivells o columnes exemptes picades a la mateixa roca per marcar diferents espais o fins i tot tenen petits patis davanters. L'hipogeu més espectacular de tots presenta motius arquitectònics clàssics en relleu a la façana, que imiten models de cornises etrusques i també esteles funeràries púniques, la qual cosa hi donava una personalitat molt marcada.

A part de la necròpolis, a Cala Morell, sobre un cap costaner, també s'hi emplaça un poblat pretalaiòtic.
Imatge
Des de la prehistòria fins a l'època romana, Calescoves va despertar l'interès dels diferents pobladors menorquins. És per aquest motiu que es tracta d'una zona arqueològica de gran valor, per la quantitat i importància dels seus monuments.
Es conserva una necròpolis d'època talaiòtica composta per més de noranta coves i hipogeus d'enterrament excavats en els mateixos penya-segats de la cala, un embarcador també d'època prehistòrica i un establiment costaner, delimitat per una muralla prehistòrica i un santuari d'època romana.
Imatge
Son Mercer de Baix és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca. El poblat va ser habitat entre el bronze inicial (1400 aC) i el talaiòtic (1000 aC).
Es tracta d'un poblat format per diferents navetes d'habitació, situat estratègicament a la part alta del barranc d'en Fideu (Ferreries).
Entre les navetes que hi ha destaca la de la cova des Moro, de planta absidal i que conserva part de la coberta. Està sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la característica de tenir una base reduïda i d'eixamplar-se a mesura que s'apropen al sostre.
Entre les estructures presents en el poblat hi ha el que sembla, per les restes trobades, un taller de fosa de bronze, cosa que indica que el poblat es dedicava a la metal·lúrgia d'aquest metall.
Imatge
El poblat talaiòtic de Binissafullet va estar en ús entre els segles x a. C. i especialment durant els segles iv-iii a. C., encara que també hi ha restes d'època islàmica que indiquen que podria haver estat habitat fins a l'època medieval.
Binissafullet conserva els elements característics d'un poblat talaiòtic: un talaiot, un recinte de taula, una sala hipòstila, habitatges, restes de sitges...
La taula, l'element central del recinte, estava caiguda fins que es va restaurar i es va redreçar el 1990.
Les diferents excavacions han donat molta informació sobre l'ús i les activitats que s'hi duien a terme. Les restes d'àmfores, d'època púnica, que contenien vi, de carn i la presència de foc en el recinte de taula indiquen que es realitzaven rituals relacionats amb la fertilitat d'animals, el camp i les persones.
Totes les restes recuperades durant les excavacions arqueològiques es conserven al Museu de Menorca.
Imatge
El poblat talaiòtic de Cornia Nou s'aixeca sobre un roquissar de marès, que ha estat objecte habitual d'extracció de pedres destinades a la construcció.
Entre les estructures que hi ha a la vista destaca un gran talaiot troncocònic, de més de deu metres d'alçària i amb una imponent escala al pis superior. A aquest talaiot s'hi adossen altres construccions, les quals han estat objecte d'excavació per part d'arqueòlegs del Museu de Menorca i que han tret a la llum una gran quantitat d'eines destinades al processament d'aliments. Una troballa que ens parla d'una societat complexa, que fins i tot tenia un cert grau de jerarquització.
Hi ha un segon talaiot, de dimensions més petites, que està adossat a una muralla preexistent. Al costat hi ha dues grans cisternes interconnectades i excavades a la roca.
A més destaca una necròpolis formada per cinc hipogeus funeraris.
Imatge
El poblat de Montefí és un assentament d'època talaiòtica que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.
Les seves característiques arquitectòniques i espacials ens parlen d'una població típica d'aquesta època, estretament lligada a l'explotació ramadera i agrícola.
El poblat de Montefí té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps. Conté els monuments propis d'un poblat talaiòtic: talaiots construïts amb la tècnica ciclòpia, necròpolis d'hipogeus, coves naturals, sitges d'emmagatzematge, dipòsits de recollida d'aigua, etc.
Imatge
Sa Cudia Cremada és un poblat d'època talaiòtica que conserva tres talaiots, un recinte de taula, un hipogeu o cova artificial amb sis columnes, un pou i restes d'una muralla construïda amb la tècnica pròpia de l'època, la ciclòpia.
Les restes del recinte de taula se situen entre els dos talaiots, els quals són de planta circular. Un dels talaiots conserva un portal a la planta baixa que dóna accés a una cambra interior, avui parcialment col·lapsada.
Imatge
L'origen de l'assentament i poblat prehistòric de sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial (1600 aC) i va ser ocupat fins a la romanització i reocupat en època islàmica medieval. Del poblat actualment se'n conserva el talaiot, el recinte de taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta funerària, construïda amb tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques.
Imatge
El poblat talaiòtic de Sant Agustí, al terme des Migjorn Gran, és un dels més monumentals de l'illa. Conserva una de les meravelles de l'arqueologia menorquina: un dels seus talaiots encara conserva l'embigat de fusta d'ullastre original, que s'ha conservat en bones condicions fins avui en dia.
El poblat de Sant Agustí el componen dos talaiots, un poblat de fins a vuit cases talaiòtiques i set construccions amb elements similars als recintes de taula, encara que no se'n conserva l'estructura completa.
Pel material trobat al poblat se sap que va estar habitat fins a època islàmica (segles x-xiii).
Imatge
La zona arqueològica de Talatí de Dalt és una de les més emblemàtiques de l'illa, entre altres coses per la bona conservació que presenta i per la seva peculiar taula.
Està formada per un poblat talaiòtic i per la seva necròpolis de coves artificials. Conserva importants monuments i estructures, com coves, on es realitzaven enterraments i ritus funeraris, el santuari de taula, trams de muralla, cases talaiòtiques o diverses sales amb columnes i cobertes de pedra.
Es tracta d'un poblat de dimensions mitjanes, en el qual, en el seu moment àlgid, van arribar a viure prop d'un centenar de persones. La comunitat que hi habitava havia de ser ramadera i agricultora per les restes de ceràmica i fauna que s'hi han trobat. El seu ús s'estén fins a l'època musulmana.
Es tracta d'un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l'expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l'època medieval.
Hi destaquen dos talaiots, el recinte de taula, una sala hipòstila, algunes coves excavades al subsòl i altres restes constructives que conformaven els llocs d'hàbitat. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d'aquest poblat. Es tracta d'un edifici de culte, amb forma de ferradura i capelles laterals. La taula pròpiament dita està construïda amb dos grans blocs de pedra, un de vertical i l'altre horitzontal, magníficament elaborats. Durant les diferents campanyes d'excavació dutes a terme en aquest recinte es van trobar, a prop d'un altar de pedra, una figura d'un bou de bronze i altres objectes de culte, conservats avui en dia al Museu de Menorca.
El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, amb una extensió de sis hectàrees, és el més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. El poblat és de gran monumentalitat i conserva una gran diversitat de construccions de notable qualitat.
Se situa dalt d'un turó, des d'on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Aquesta privilegiada ubicació sumat als tres talaiots que té fan pensar als especialistes que el poblat de Torre d'en Galmés exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l'illa.
El lloc va ser ocupat durant el Bronze Inicial, cap al 1.600 aC, i, per les restes trobades, va ser ocupat fins l'època medieval. El seu màxim esplendor, emperò, el viu des de 1.300 aC fins l'època romana, arribant a viure-hi unes 900 persones.
El jaciment arqueològic de Torre d'en Galmés està format per un gran nombre de construccions, entre les que destaquen els seus tres talaiots, nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d'aigües i fins a quatre hipogeus que en origen tenien una funció funerària.
La zona està museïtzada i compta amb un centre d'interpretació molt recomanable abans de la visita.
El poblat de Torrellafuda és d'època talaiòtica i és habitat fins a l'època islàmica, com indiquen les restes arqueològiques trobades. El poblat, situat en un bosc d'alzines, es compon d'un gran talaiot, un recinte de taula, diferents cases i una necròpolis formada per quatre hipogeus o coves artificials. També destaquen altres estructures, com són una cisterna d'època romana o medieval i trams d'una muralla de tipus ciclopi.
En un dels hipogeus es va trobar un lot de bales de foner de plom d'època romana.
El poblat talaiòtic de Torretrencada, al municipi de Ciutadella, destaca especialment per la taula, una de les més espectaculars de l'illa. El poblat, d'època talaiòtica, va estar habitat fins a l'edat mitjana, com indiquen les restes ceràmiques trobades en superfície.
A part de la imponent taula, que conserva una pilastra a la part posterior, formen el poblat un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus.
Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. En el seu origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges. Aquests habitatges són perfectament visibles a la part oest del poblat, gràcies a les excavacions que es van realitzar fa anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques.
L'assentament va ser destruït durant la Segona Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.
El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle xviii per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.
Es Galliner de Madona és una sala hipòstila de planta semicircular i façana recta que es recolza a la roca per una banda i a la qual s'accedeix per una porta amb llinda monolítica.
A l'interior s'observen cinc columnes i nou pilastres de tipus mediterrani, és a dir de base estreta que es va ampliant a mesura que puja al sostre.
Unes restes sobre la coberta de lloses fan pensar que hi pugui haver un pis superior.
El jaciment de So na Caçana és considerat com un conjunt de santuaris, ja que molts dels recintes documentats en aquest indret tenen una tipologia arquitectònica que així ho fa pensar als investigadors. Per tant, podria tractar-se d’un centre religiós vinculat als nuclis de població d’aquesta zona de l’illa.
També hi ha una necròpolis formada per dues coves naturals retocades per l’home i tres hipogeus.
El seu origen es situa en el Bronze Mitjà i és ocupat fins l’època romana, com ho demostren restes arqueològiques trobades en alguns dels seus monuments.
El jaciment de Son Olivaret s'ubica dins la bateria militar del mateix nom. Es tracta d'una protonaveta o construcció funerària, construïda devers el 1600 aC (entre el bronze inicial i mitjà), de planta pràcticament circular.
Les excavacions arqueològiques que s'hi han realitzat han localitzat un interessant conjunt funerari format per restes humanes, ceràmiques i objectes d'os.
Ses Roques Llises és un sepulcre megalític construït devers el 2000 aC, entre el final del calcolític i l'inici de l'edat del bronze. Formaria part d'una gran zona arqueològica al voltant del conjunt arqueològic de Torre d'en Galmés.
El sepulcre conserva una cambra de planta rectangular, formada per sis lloses. S'hi accedia a través d'un corredor, que donava pas a la cambra a través d'una obertura circular a la llosa de la façana. Tota la cambra estaria coberta originalment per un túmul de pedres i terra que hi donaria un aspecte semiesfèric. D'aquest túmul encara se'n conserva el basament.
Imatge
El poblat de Torelló és un dels poblats més grans del municipi de Maó, tot i que no es pot apreciar en el seu conjunt, ja que va resultar molt danyat pels treballs agrícoles i la construcció de la capçalera nord de l'aeroport.
S'hi conserven dos talaiots, restes d'una casa talaiòtica i d'un sistema de recollida d'aigües, encara que a les finques veïnes s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell d'hipogeus.
Del jaciment, sens dubte, destaca el gran talaiot de Torelló, el més espectacular de l'illa per la seva monumentalitat. El talaiot, a més, té la singularitat de conservar un portal amb llinda a la part superior del monument que dóna accés a una cambra de planta circular.
L'assentament de Trebalúger està format per un monument en forma de torre de grans dimensions. És de planta el·líptica i està situat sobre un sortint rocós. L'excavació de l'interior va descobrir una casa del bronze mitjà - final.
El poblat talaiòtic de Torrellisar és al terme municipal d'Alaior. S'hi distingeixen diferents estructures, entre les quals destaquen el recinte de taula i dos talaiots, els quals estan parcialment alterats per intervencions modernes.
 
 
 
Consell Insular de Menorca
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS