Projecte quinquennal (2019-2023) d’intervenció arqueològica a l’hipogeu de sa Mola (Alaior).
LLoc:Hipogeu de sa Mola (Alaior)
Responsables del projecte:Montserrat Anglada Fontestad i Octavio Pons Machado
Equip:- Fotogrametria i programari: Bruno Parés
- Estudi antropologia: Thaïs Fadrique
- Flotació de sediment i estudi carpològic: Dr. Guillem Pérez, CSIC, Universitat de València
- Estudi antracologia: Dr. Llorenç Picornell, UIB
- Estudi de pol·len: Dr. Gabriel Servera, UIB
- Estudi arqueozoologia: Dr. Damià Ramis
- Anàlisis restes de calç: Dr. Mark Van Strydonck
- Carboni 14: Dr. Mathieu Boudin, Institut Royal du Patrimoine du Bruxelles
- Anàlisis fitòlits: Dra. Marta Portillo-Institut Milà i Fontanals, CSIC
- Anàlisis bioquímiques: Dra. Eva Alarcón, UG
- Microsedimentologia: Dr. Carlos Verdasco, UV
- Estudi de ceràmica: Octavi Pons i Montserrat Anglada, Museu de Menorca, i Sara Santaella (predoctoral UA)
- Arqueometal·lúrgia: Dr. Nicolau Escanilla
- Conservació in situ: Montserrat Anglada, Museu de Menorca
- Conservació laboratori: Alícia Ciudad, Museu de Menorca
Objectius científics:
- Comprendre i analitzar les pràctiques funeràries esdevingudes a l’hipogeu de sa Mola.
- Avançar en el coneixement de les comunitats humanes que van fer ús de l’hipogeu tot reconstruint les pràctiques socials que s’hi desenvoluparen.
- Obtenir dades que ens permetin dotar de temporalitat i funcionalitat l’hipogeu i les seves estructures auxiliars.
- Avançar en el coneixement del fenomen de l’hipogeisme durant les darreres fases de la prehistòria de Menorca.
- Difondre i divulgar els resultats obtinguts a partir dels mitjans de comunicació habituals i propis del Museu de Menorca.
Resultats obtinguts:Tot i que es tracta d’un projecte global d’intervenció, actualment la investigació està centrada en el pati davanter de l’hipogeu de sa Mola. La voluntat del Museu era reprendre unes intervencions iniciades per Joan Flaquer entre 1915 i 1916 en les quals localitzà un dipòsit de vasos que va dur els arqueòlegs de l’època a interpretar que l’hipogeu podia ser un santuari dedicat a algun tipus de divinitat.
Avui dia, els coneixements de la prehistòria de Menorca i l’aplicació de les noves tècniques arqueològiques actuals han permès reinterpretar de forma general el jaciment. Actualment, disposam d’un aixecament fotogramètric de l’hipogeu que ha permès obtenir un model 3D del jaciment arqueològic i que ha servit de punt de partida per a la documentació de la intervenció arqueològica.
Els dos anys d’excavació han permès inferir diverses conclusions: s’ha confirmat que el lloc on Flaquer localitzà el dipòsit de vasos és el pati davanter de l’hipogeu. A partir d’un primer sondeig realitzat el 2019 en aquest pati, es va poder reinterpretar el dipòsit localitzat per Flaquer, el qual es tractava d’un dipòsit funerari desplaçat provinent de l’interior de l’hipogeu. D’altra banda, es localitzà sobre la roca mare del pati un dipòsit primari datat entre els s. III i II aC, format per un conjunt de més de 50 vasos, la majoria de fons alt, acompanyats de restes d’ossos de fauna. El conjunt estava entrelligat en calç. En una fase d’estudi preliminar, aquest fet evidenciaria les restes materials d’una pràctica social relacionada amb un acte de comensalia i de presentació d’ofrenes en honor als difunts i que haurien quedat encapsulades en el mateix pati davanter. Actualment, els materials recuperats estan en fase d’estudi.
Entitats que ho promouen:Museu de Menorca