• Investigació sobre el poblat: prospeccions, elaboració de planimetries, excavacions, estudi de materials recollits en anteriors intervencions, etc.
• Conservació i restauració dels elements arquitectònics: consolidació d'elements, eliminació de vegetació, etc.
• Difusió: actuacions encaminades a donar a conèixer el poblat, potenciar les visites, etc.
• Museïtzació i adequació del poblat per a la visita: instal·lació de nous recursos interpretatius, proposta d’itineraris, etc. Els elements físics de senyalització i interpretació hauran de seguir els models utilitzats pel Consell en els jaciments arqueològics de l’illa.
• Gestió: administracions i entitats implicades en el compliment i execució del pla director
• Finançament: plantejament de possibles fonts de recursos per a la viabilitat del pla director

• Aquest poblat conserva una espectacular murada amb bastions adossats, a la qual s’estan fent excavacions arqueològiques. Explicacions a càrrec de Maria José León, directora del Museu Municipal de Ciutadella-Can Saura i codirectora de les excavacions al jaciment.
• Demostració de tir amb fona, a càrrec de Lluís Pons Livermore.
• Les places són limitades i és necessària inscripció prèvia. Per inscriure-us heu d’enviar un correu electrònic amb les dades dels assistents a info@menorcatalayotica.info (data límit: 12 d’abril a les 12 h).

• Títol de la xerrada: «El papel del Ministerio de Cultura en las candidaturas a Patrimonio Mundial de la UNESCO».
• Glosat a càrrec de Soca de Mots.
• Tast de cervesa Talaiòtica (Grahame Pearce) i dolç talaiòtic (Ca Na Maru).
• Les places són limitades i és necessària inscripció prèvia. Us heu d’inscriure a través del web del Museu de Menorca.

• Les inscripcions de la cova des Jurats es relacionen amb la data de la fundació de Roma, el 21 d’abril. Aquest dia, els primers rajos del sol il·luminen justament aquest punt. En aquesta visita podrem observar aquest fenomen, explicat per Margarita Orfila, arqueòloga i presidenta de l’Ateneu de Maó. Explicacions sobre la necròpolis a càrrec de Cristina Bravo i Irene Riudavets (Nurarq).
• Des del pàrquing fins la platja, on començarà l’activitat a les 7:15 h, s’haurà de caminar 15 minuts.
• Activitat realitzada en col·laboració amb l’Ateneu de Maó.
• Les places són limitades i és necessària inscripció prèvia. Per inscriure-us heu d’enviar un correu electrònic amb les dades dels assistents a: culturaiart@ateneumao.org (data límit: 19 d’abril a les 12 h).

El calendari del concurs

El nou plec de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Menorca està dedicat a Lluís Plantalamor, un dels arqueòlegs impulsors dels estudis sobre l'època talaiòtica de Menorca. Lluís Plantalamor Massanet va néixer a Palma l’any 1949, on va iniciar la seva formació per traslladar-se posteriorment a Barcelona, a la universitat de la qual es va llicenciar en Història Antiga (1973) i, anys més tard, establert ja a Menorca, s'hi va doctorar amb la tesi titulada L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural (1990). Aquest any realitzaran alguns Plecs a figures cabdals que han permès arribar a la declaració de patrimoni mundial.

L’any 1974 s'instal·la a Menorca per fer-se càrrec de la direcció del Museu de Menorca fins a la seva jubilació el 2014, amb un breu període entre els anys 1976 i 1977 en què va ser conservador del Museu de Girona. L’etapa professional de Lluís Plantalamor al Museu de Menorca va passar per un moment inicial de canvi de seu, de Can Mercadal al convent de Sant Francesc, i posteriorment d’obertura de l’exposició permanent. També han estat anys intensos en la seva tasca investigadora amb excavacions arqueològiques a molts jaciments de l’illa, com So na Caçana, Trepucó, Torelló, Son Mercer de Baix, Biniai Nou, Son Olivaret i Cornia Nou, entre d’altres.

El seu àmbit de recerca s’ha centrat en l’època prehistòrica de Menorca, principalment en el seu primer poblament (calcolític i edat del bronze). També s’ha de destacar la seva feina en l’elaboració de planimetries dels monuments prehistòrics i com a autor dels dibuixos dels materials recuperats a les intervencions arqueològiques. Cal considerar-lo com un dels majors impulsors dels estudis sobre l'època talaiòtica de Menorca.

El Consell Insular de Menorca, a través de l’Agència Menorca Talaiòtica, publica una oferta de contracte menor per a la participació al festival de recreació històrica Tarraco Viva 2024. D’aquesta manera, es vol continuar amb la difusió del patrimoni mundial de la Menorca Talaiòtica en l’àmbit estatal. Aquesta és una de les accions previstes en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta en el termini de 10 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació al tauler d’anuncis.

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A dia d’avui, més de vint anys després, és un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.

El festival de Tarraco Viva tindrà lloc entre el 13 i el 26 de maig de 2024, pel que la feina s’ha d’executar entre els mesos de març i maig de 2024. Per tant, hi haurà una primera fase de la feina consistent en la preparació de l’estand i l’expedició a Tarragona i una segona fase que consisteix en el desenvolupament de l’activitat durant els dies de participació de Menorca Talaiòtica en el festival. Les despeses previstes per a aquesta activitat no poden superar els 14.990 euros (IVA exclòs). Dins aquest cost hi entren totes les despeses relacionades amb l’activitat, inclosos els viatges i allotjament de l’expedició menorquina a Tarraco Viva.

L’objecte del contracte menor és organitzar la participació del Consell Insular en el festival de recreació històrica Tarraco Viva, amb la realització de les tasques i funcions següents:

1. Dissenyar, organitzar, muntar i gestionar l’estand de Menorca Talaiòtica a Tarraco Viva, d’acord amb les indicacions dels organitzadors del festival i l’Agència Menorca Talaiòtica.
2. Presentar als assistents al festival el patrimoni prehistòric de Menorca i especialment, la Menorca Talaiòtica patrimoni mundial.
3. Elaborar el projecte expositiu de l’estand i activitats a desenvolupar durant el festival, d’acord amb el responsable del contracte.
4. Organitzar una activitat de recreació històrica centrada en els foners balears i la seva època, un taller de fabricació de fones i una presentació del llibre Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial. Una odissea ciclòpia insular.
5. Gestionar el desplaçament de l’equip humà i material necessari a Tarraco Viva (viatges, allotjament, menjar).
6. Difusió de la participació a través de les xarxes socials i pàgina web de Menorca Talaiòtica en coordinació amb l’equip de comunicació de Menorca Talaiòtica.

¿¡[AQUI]¡¿El llibre Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial. Una odissea ciclòpia insular, el vuitè de la col·lecció Sitjot, s’ha presentat avui capvespre, 2 de març, al Cercle Artístic de Ciutadella, dins el programa d’actes per celebrar la festivitat de l’1 de març, Dia de les Illes Balears. Ha comptat amb la participació dels autors, Joaquim Pons Machado i Cipriano Marín (de forma telemàtica); del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, i del director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer Rotger.

Aquesta nova edició de Sitjot és un recorregut pel llarg procés de la candidatura de Menorca Talaiòtica que va culminar amb èxit el 18 de setembre passat amb la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Conté una gran quantitat de mapes i imatges en color que ajuden el lector a entendre els aspectes clau de Menorca Talaiòtica.

“Des del Consell Insular de Menorca esteim molt contents de presentar el primer llibre després de la proclamació de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial, un reconeixement internacional al patrimoni arqueològic que els nostres avantpassats han preservat de generació en generació”, ha afirmat el conseller de Cultura. Pons Torres ha aprofitat per anunciar un dels projectes més importants de l’Agència MT a curt termini: la creació del Centre d’Interpretació de la Menorca Talaiòtica a la seu del CIM de Ciutadella, que està previst sigui una realitat l’any 2025. Aquest centre, ja contemplat en el Pla de Gestió, serà un punt de referència on s’unificarà tota la informació sobre els jaciments de la Menorca Talaiòtica, i estarà ubicat al costat de les oficines de l’Agència.

Els dos autors han estat estretament vinculats a la candidatura: Joaquim Pons Machado com a director tècnic de l’expedient de Menorca Talaiòtica i arqueòleg del Consell Insular durant quasi quatre anys, i Cipriano Marín com a coordinador de la candidatura i de l’expedient que es va presentar a la UNESCO.

Durant la seva intervenció, els autors han destacat el treball de síntesi realitzat en la redacció d’aquest llibre, ja que s’ha de tenir en compte que l’expedient de la nominació té 630 pàgines i el llibre de Sitjot en té 78. L’objectiu dels autors ha estat que en un llibre de petit format es pogués explicar de forma clara i concisa els trets principals de l’expedient: el valor universal excepcional, els components del bé seriat i els atributs i valors principals que han fet que Menorca Talaiòtica mereixés ser inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial.

Així mateix, els autors han volgut incloure a la publicació un primer capítol introductori perquè la gent conegui la UNESCO i la Convenció de Patrimoni Mundial. Per tancar el llibre, s’ha mirat cap al futur que ha començat després de la inscripció amb el paper que ha d’assumir l’Agència Menorca Talaiòtica i amb el Pla de Gestió com a document de treball principal.

Per la seva banda, el director de l’Agència Menorca Talaiòtica ha destacat que es tracta d’un llibre elaborat pel coordinador de l’expedient i per un dels tècnics que van estar implicats en la direcció tècnica, de manera que són dues de les persones que coneixen millor el tema tractat.
 

La col·lecció Sitjot

Els altres set títols de la col·lecció

Actualment hi ha una dotzena de projectes d'excavació de jaciments prehistòrics en actiu repartits per tota l'Illa, que es desenvolupen a Torre d'en Galmés, Cornia Nou, Sant Agustí, Torralba d'en Salort, Es Coll de Cala Morell, Calescoves, l'illa d'en Colom, Son Catlar, sa Cudia Cremada i la Cova de Biniedrís.

Per altra banda, també hi ha en marxa altres projectes d'investigació que no impliquen excavació arqueològica, sinó que es basen en estudis de materials ja dipositats als museus. Al llarg dels darrers anys s'ha multiplicat el nombre de projectes, però també la quantitat d'articles científics que donen a conèixer els resultats d'aquestes intervencions. Uns anys enrere, les troballes es donaven a conèixer majoritàriament en mitjans d'àmbit insular o balear, però actualment la prehistòria de Menorca es difon de forma habitual a revistes científiques d’ambit estatal o internacional.

Si ens centram només en els darrers dos anys, veurem que s'han publicat articles, entre d’altres, a les següents revistes: Butlleti de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears; Spal, de la Universitat de Sevilla; Pyrenae, de la Universitat de Barcelona; Revista d'Arqueologia de Ponent, de la Universitat de Lleida; Complutum, de la Universitat Complutense de Madrid; Trabajos de Prehistoria, del CSIC; Journal of Archacological Science: Reports; Geoarchaeology; Archaeological and Antropological Sciences; Quaternary International i, fins i tot, a Nature, una de les revistes científiques més prestigioses a nivell internacional.

Els temes tractats són molt variats, però es poden destacar els següents: aspectes generals sobre l'arquitectura i la societat talaiòtiques; tècniques constructives a Son Catlar i Torre d'en Galmés; qüestions generals sobre els hipogeus; fenòmens arqueoastronòmics a So Na Caçana i Calescoves; una anàlisi d'objectes metàl·lics y un estudi sobre les seves tècniques de fabricació, un estudi d'objectes lítics de Torre d'en Galmés, un estudi sobre la incidència de la segona guerra púnica a Menorca; un treball sobre materials emprats per fer foc, realitzat a partir de l'anàlisi de microrestes; un estudi sobre la ramaderia a partir de l'anàlisi de les dents d'animals recuperades a diversos jaciments; una anàlisi de pigments relacionats amb els rituals funeraris de la cova de Biniedrís; un estudi dels rituals als recintes de taula a partir de les restes animals de sa Cudia Cremada i les evidències de consum de substàncies psicoactives a partir de l'anàlisi de cabells de sa Cova des Carritx. Tots aquests treballs aporten noves informacions sobre la forma de vida dels menorquins prehistorics i afegeixen valor i interès als béns de la Menorca Talaiòtica.


Aquí podeu consultar alguns dels darrers estudis publicats:
 

• Caracterització arquitectònica dels espais funeraris de Menorca durant l’edat del ferro
• El santuario de Calescoves (Alaior, Menorca). ¿Celebraciones del Natalis Vrbis?
• Una hierofanía solar en el recinto de taula oeste de So na Caçana (Menorca)
• El trabajo de la piedra en la Protohistoria balear. Estudio tecnológico y productivo de la arquitectura de Son Catlar (Ciutadella, Menorca)
• Destruccions de poblats i constructes arqueològics: l’impacte de la Segona Guerra Púnica a Menorca
• Actividades productivas en contextos domésticos de la segunda Edad del Hierro en Menorca: la industria macrolítica del Círculo 7 de Torre d’en Galmés (Alaior).
• Integrating microfossil records from livestock dung burned as fuel in Menorca, Balearic Islands
• Hibridación y transferencia tecnológica durante el Bronce Final en el Mediterráneo occidental. Primeros casos de cera perdida en las praxis metalúrgicas de las Islas Baleares
• Producción y circulación de metal en Menorca (Islas Baleares) durante el periodo Naviforme (ca. 1.600-850 cal ANE): los talleres de Son Mercer de Baix (Ferreries) y Cala Blanca (Ciutadella) y algunos lingotes inéditos
• Talayots y taulas. La evolución de la arquitectura simbólica en la Prehistoria de Menorca entre los siglos XI al II cal ANE
• The fabric of Torre d'en Galmés, Menorca, Spain
• Caprine dental microwear reveals livestock management and exploitation of landscape during the Middle and Late Bronze Age of the Balearic Islands (ca. 1500–850 cal. BC)
• New contributions to understand animal size fluctuations in the western mediterranean: The bronze age Balearic Islands
• Physico-chemical characterisation of remains from a Bronze Age ochre-burial in Biniadris cave (Menorca, Spain)
• Les pràctiques de consum ritual de recursos faunístics documentades al recinte de taula de Sa Cudia Cremada (Maó, Menorca, Illes Balears).

El president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, va recollir ahir el premi Ramon Llull a Menorca Talaiòtica de la mà de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens.  L’acte d'entrega dels guardons es va celebrar a la Llotja de Palma. La Medalla d’Or, concedida a Sa Majestat la Reina Sofia de Grècia, i els premis Ramon Llull són els màxims guardons que atorga la comunitat autònoma. 

El Govern balear ha considerat que la incripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO posa de manifest la riquesa patrimonial de les Illes Balears i és una mostra del compromís dels ciutadans i les institucions per a la seva conservació. 

L’acte institucional del Dia de les Illes Balears, al qual han assistit gairebé 700 persones, es va iniciar amb l’actuació de músics i dels grups de balladors amb representació de les quatre illes. Concretament, va començar amb el grup de balladors Es Broll d’Eivissa; per part de Formentera, les colles Es Xacoters i Es Pastorells; el grup Arrels de Sant Joan de Ciutadella, balladors de Menorca, i els balladors i músics de l’Escola de Música i Danses de Mallorca. La gala també va incloure l’actuació musical de la cantant Júlia Colom, amb la interpretació del tema «Olivera». Per concloure, l’acte ha finalitzat amb l’actuació del quartet de corda de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, que va interpretar tres peces d’Enrique Pastor.

Sa Majestat la Reina Sofia va rebre la Medalla d'Or i els setze premiats amb el Ramon Llull van ser: el metge especialista en cures pal·liatives Enric Benito Oliver; l’ecòloga marina i professora de l’IMEDEA Beatriz Morales-Nin; l’enginyer expert en recursos hídrics José Antonio Fayas Janer; l’entitat social Mater, dedicada a l’educació, la formació i la inserció social i laboral de persones amb discapacitat, pels seus 60 anys de feina; el conjunt històric Menorca Talaiòtica, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; el Museu d’Art Contemporani Es Baluard, pel seu vintè aniversari; l’historiador i divulgador eivissenc Joan Planells Ripoll; la Galeria Xavier Fiol, pel seu 35è aniversari; el cantant Lorenzo Santamaría, pels seus 50 anys de trajectòria musical; l’equip Illes Balears Palma Futsal, pels èxits esportius assolits el 2023; les mallorquines campiones del Mundial femení de futbol amb la selecció espanyola Mariona Caldentey i Cata Coll, i el dissenyador Sebastià Pons. Així mateix, s’han lliurat tres premis Ramon Llull a títol pòstum: a l’empresari Gabriel Sampol, a la professora i fundadora de Formenterers Solidaris Teresa Costa, i a la historiadora i divulgadora María José Massot.

Carmen Lara Astiz, nascuda a Estella-Lizarra (Navarra), és una arqueòloga amb una àmplia trajectòria vinculada a la Menorca Talaiòtica. Va estudiar Geografia i Història i es va especialitzar en Arqueologia Prehistòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva experiència l’ha portat a participar en excavacions a diversos indrets com Menorca, Navarra, Catalunya, França i Xipre.

Actualment jubilada, va treballar al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona durant dotze anys, i del 2003 al 2009 com a cap de les brigades d’arqueologia del Servei de Patrimoni del Consell Insular. Entre el 2009 i el 2010, com a arxivera a l’Arxiu Històric de Maó, i a la Fundació Foment de Turisme de Menorca des del 2010 fins al 2022 com a responsable de turisme cultural. Ha publicat diversos articles d’investigació i ha donat diverses conferències arreu de l’estat i a França. És membre de l’IME (Institut Menorquí d’Estudis) i del GRAMPO (Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i el Pròxim Orient) de la UAB.

Va arribar a la nostra illa per col·laborar a les excavacions de Talatí de Dalt juntament amb col·legues del Museu de Menorca. Des de llavors, ha contribuït en projectes com Biniai Nou, Son Olivaret, Fort Marlborough, Torre d’en Galmés —on va codirigir durant quinze anys—, o la documentació de la Cova des Càrritx, entre altres intervencions arqueològiques. També ha dirigit un gran nombre de controls arqueològics en diversos jaciments de l’illa, en les actuacions promogudes pel Consell Insular de Menorca.


Per què us vau decantar per l’arqueologia? Com va néixer el vostre interès per aquesta disciplina?
Des de ben petita m’havia atret tot el que podia llegir sobre excavacions d’arreu del món, però m’atreia també molt la geologia. Vaig començar per excavar restes medievals al meu poble, però quan vaig anar a la primera excavació de prehistòria, del paleolític, a Berga, vaig saber que m’hi volia dedicar.

Què us va interessar de l’arqueologia talaiòtica de Menorca?
La primera vegada que vaig venir a Menorca va ser per excavar, però sempre tenia el record del meu llibre de tercer de batxillerat, on a la portada sortia la Naveta des Tudons, així que la meva curiositat va ser en primer lloc cap a les navetes; al final, però, m’interessava tot. Tot era diferent del que havia excavat fins aleshores i molt interessant per ser únic.

Heu participat en intervencions arqueològiques a Talatí de Dalt i Biniai Nou, i en la documentació de la Cova des Càrritx. Quin és el projecte que us ha marcat més com a investigadora?
La Cova des Càrritx va ser molt diferent per les restes arqueològiques que es van documentar amb un ritual d’enterrament tan desconegut. De totes maneres, no vaig excavar, sinó que el que vaig fer va ser la planimetria, en concret les seccions de l’interior i la planta i les seccions de l’exterior de la cova. També vaig dibuixar tot el material en os i metall que es va documentar a la cova, així que en vaig gaudir i vaig aprendre molt.

El vostre àmbit d’estudi són les estructures de combustió de l’època talaiòtica: foganyes, llars, forns. Quina informació poden donar sobre els nostres avantpassats?
És un tema que m’apassiona molt, així com altres tipus de material domèstic que documentem construït en terra. Quant a les estructures de combustió, la informació que ens donen està relacionada amb els costums, els tipus d’hàbitat i la forma d’alimentar-se de les persones que habitaven els espais domèstics, o també estan relacionats amb la seva economia.  Per exemple, a Torre d’en Galmés, a l’interior de les cases, dels cercles, hem documentat llars de foc on cuinaven els aliments, on hem pogut documentar capfoguers de ceràmica, molt recurrents a la prehistòria peninsular.

També es poden identificar restes de llavors carbonitzades de cereals. De forns també se n’han documentat, que servirien per fabricar ceràmica, o punts de combustió amb restes d’escòries de metalls que evidencien àrees de treball metal·lúrgic. Molt interessant va ser la troballa a l’interior d’un cercle d’habitació d’un braser construït en terra, amb la solera rubefactada, on devien posar els carbons que es traslladaven des de la llar, situada al pati de la casa, a l’habitació de descans per escalfar-la i il·luminar-la. Tota aquesta informació, amb altres restes materials que es documenten i la mateixa arquitectura de les cases, fa que donem funcionalitat als diferents espais que la conformen, i que ens documenta sobre els modes de vida d’aquestes persones que van viure a la prehistòria de l’illa.

Quins dels projectes que estan ara en marxa desperten més el vostre interès?
Al meu parer tots són molt interessants perquè tots aporten molt al coneixement de la prehistòria de Menorca, però sens dubte el que em desperta molt d’interès és l’excavació de les taules. Ja fa anys que un equip d’arqueòlogues han estat excavant un d’aquests edificis i poden aportar molta informació que encara ens manca. Així que esperarem amb moltes ganes tot el que puguin dir de les seves investigacions.

Vau participar intensament en les diferents etapes de preparació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Com heu viscut tot aquest camí?
Doncs amb molta il·lusió. Vaig estar des del primer expedient en el comitè tècnic i fins ara que ja som Patrimoni Mundial. Ha sigut un camí molt llarg, però molt intens. Sempre hem treballat sense abaixar la guàrdia, amb la participació de moltíssima gent fent els diversos estudis per a l’expedient, amb moltes ganes, i ha valgut la pena perquè la recompensa ha sigut molt gran. Menorca ho mereix perquè té un patrimoni arqueològic únic i amb una conservació excepcional.

Quins reptes veieu per a Menorca Talaiòtica ara que ja som patrimoni mundial?
Ara realment és quan comença l’etapa important de gestió, a través de l’Agència Menorca Talaiòtica. De reptes, molts; ja som patrimoni mundial i no hem de perdre el nord. Ara és quan hem de posar en valor el que tenim amb molta cura: el manteniment dels monuments i la seva conservació és el primer. Una bona gestió de cara a les visites, continuar amb la pedagogia que es fa amb les excursions programades dirigides a la població de Menorca, a les escoles... I també és molt important la investigació, que és el que omplirà de contingut el coneixement sobre els jaciments i que és la base de la Menorca Talaiòtica. Sense investigació ser Patrimoni Mundial no tindria sentit, perquè és el coneixement dels monuments el que realment els dona valor i és el que dona resposta a les restes que conformen aquest paisatge, que alhora és el dia a dia del que veuen els menorquins i les persones que ens visiten.

Des de la vostra experiència en gestió del patrimoni històric, com creieu que s’ha d’enfocar la relació de la Menorca talaiòtica amb el turisme?
Fer-ne difusió però amb cap, és a dir, controlar el que estem venent. Sempre s’ha de pensar en la pressió del turisme en els monuments i això és el que s’ha de controlar, la monitorització dels jaciments, que és l’eina que forma part del pla de gestió redactat. D’aquesta forma controlem el jaciment i en cada moment es pot activar el pla que requereixi cada situació, per corregir-la en el mínim temps possible i evitar afectacions no desitjades en els monuments. També és important el tipus d’informació que transmetem al turista, que sigui pedagògic, que ensenyi a gaudir del jaciment que es visita amb respecte.

El Consell Insular de Menorca, a través de l’Agència Menorca Talaiòtica, ha publicat el contracte menor de serveis per a la redacció del projecte de reexcavació i restauració del recinte de taula del poblat de Son Catlar, Ciutadella. El pressupost del contracte serà com a màxim de 8.550 € sense IVA. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura en el termini de 10 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació al tauler d’anuncis.

Aquest contracte té com a objectiu la redacció del projecte executiu i l'elaboració d’un pressupost detallat de la reexcavació i restauració arquitectònica del recinte de taula de Son Catlar, amb vista a la futura licitació de l’execució del projecte. Finalitzar l’excavació del recinte de taula de Son Catlar permetrà ampliar les dades científiques sobre un edifici extremadament interessant, tant per la seva configuració arquitectònica com per la perduració en el temps que aparentment va experimentar. Per altra banda, la seva restauració permetrà estabilitzar les estructures i returar el procés de degradació que pateix. Finalment, la intervenció permetrà habilitar la circulació de persones dins l’edifici i facilitar la comprensió de les estructures per part dels visitants, retornant-les a un estat més semblant a l’original.
 

El poblat talaiòtic de Son Catlar

El Govern balear ha anunciat avui que la Menorca Talaiòtica és una de les premiades amb el Ramon Llull 2024, ja que la seva inclusió en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO posa de manifest la riquesa patrimonial de les Illes Balears i és una mostra del compromís dels ciutadans i les institucions per a la seva conservació. La Medalla d’Or, concedida a Sa Majestat la Reina Sofia de Grècia, i els premis Ramon Llull són els màxims guardons que atorga la comunitat autònoma i es lliuraran en un acte el pròxim 29 de febrer a la Llotja de Palma.

Durant el Consell de Govern que s’ha duit a terme aquest divendres també s’ha aprovat la concessió de quince premis Ramon Llull més, una distinció que té per objecte honorar i distingir, de manera individual i col·lectiva, les persones físiques i jurídiques que s’hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, empresarial, social, de recerca o d’ensenyament. La resta de premiats són: Enric Benito Oliver, Beatriz Morales-Nin, Jose Antonio Fayas Janer, Mater Misericordiae, Es Baluard, Joan Planells Ripoll, Galeria Xavier Fiol; Llorenç Rosselló Horrach i Lorenzo Santamaría; Illes Balears Palma Futsal; Mariona Caldentey i Cata Coll; Sebastian Pons. 



 

La Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), amb el president del Consell Insular Adolfo Vilafranca al capdavant, va promoure Menorca com a Patrimoni Mundial de la UNESCO aquest dimarts a Madrid en el marc de FITUR. L'esdeveniment, on el president també va compartir algunes de les propostes culturals de l'illa, va comptar amb la presència de més de 50 mitjans de comunicació i agents especialitzats en turisme cultural que es van reunir a l'Espai Zénit The Studio.

L'acte, que s'emmarca dins de la campanya promocional dissenyada per la FFTM per a FITUR, va servir perquè Vilafranca destaqués la importància del patrimoni talaiòtic de l'illa, aportant algunes pinzellades de la seva història. Va subratllar el privilegi de tenir més de 1.500 jaciments arqueològics a l'aire lliure en aproximadament 700 quilòmetres quadrats, convertint Menorca en un museu a l'aire lliure i una atracció rellevant pel mercat turístic cultural.

"Aquest esdeveniment ha servit per destacar aspectes apreciats per la UNESCO, com la convivència dels jaciments arqueològics amb la bellesa del paisatge", detalla Adolfo Vilafranca, afegint que "també hem compartit l'agenda cultural de l'illa amb l'objectiu de donar a conèixer la Menorca cultural que ens permetrà allargar la temporada. La cultura és un dels atractius de Menorca i està present els dotze mesos de l'any".
 

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i l’Agència Menorca Talaiòtica organitzen la primera edició del programa de divulgació «Ja som patrimoni mundial», per commemorar l'entrada de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. El programa ofereix activitats, sortides i visites guiades que permetran conèixer de ben a prop els valors socials, culturals i ambientals del nostre patrimoni. Les sortides van dirigides a totes les edats i perfils amb diferents inquietuds, i es faran un cap de setmana al mes, des del gener de 2024 fins al desembre de 2024, menys juliol i agost.

La primera activitat serà el diumenge 14 de gener a Montefí i a la naveta des Tudons, en el marc de la Diada del Poble de Menorca. Caminarem pel camí Reial (camí Vell) per descobrir dos paisatges prehistòrics (Montefí i la naveta des Tudons). Coneixerem com era la vida i la mort del seus habitants durant la prehistòria i també farem un bot en el temps per explicar els fets ocorreguts a la Naveta l'any 2018 i saber de quina manera es va procedir per tal de recuperar el monument. Hi col•aboren: Es Tudons SRM, Xisco Isbert i Lina Torres.

En les 10 activitats programades al llarg del 2024 podrem veure el patrimoni de la nostra illa des de diferents prismes. En totes ens acompanyarà un arqueòleg per explicar-nos el jaciment en qüestió, però també disposarem de diferents especialistes, com biòlegs, geòlegs o, fins i tot, els propietaris del lloc, que ens aniran complementant els continguts, perquè així puguem comprendre la pluralitat del patrimoni de l'illa. Perquè no només són importants els jaciments en si, sinó que, com es recull en la declaració com a patrimoni mundial, també té molta importància el paisatge que els envolta, el lloc en el qual s'ubiquen geològicament o les gestions que fan els propietaris per mantenir el patrimoni i el paisatge actual, principalment agrícola.

El cost d’aquesta activitat és assumit per l’Agència Menorca Talaiòtica. Les places són limitades i cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a través d'aquest enllaç. Les inscripcions s'obriran dos dilluns abans de cada activitat. Cada persona podrà reservar plaça per dos adults i tres fillets com a màxim. Els interessats rebran un correu amb informació sobre el punt de partida i l’hora de trobada. Per a qualsevol dubte o qüestió podeu telefonar o enviar un whatsapp al 689 33 28 88.


Les excursions programades són les següents:

• Diumenge, 14 de gener: UN PAISATGE AL FIL DEL TEMPS. De Montefí a la naveta des Tudons pel camí Reial.
• Diumenge, 25 de febrer: EL TALAIOT EN EL PAISATGE MENORQUÍ. De Sant Climent a Cornia.
• Dissabte, 9 de març: ELS RECINTES DE TAULA, ÚNICS AL MÓN. Torralba d’en Salort.
• Dissabte, 13 d’abril: EL CICLE DE LA VIDA AL BARRANC DE BINIGAUS. De Binicodrell al barranc de Binigaus.
• Dissabte, 25 de maig: DOP ARQUEOLOGIA MENORQUINA. De Ferreries a Son Mercer de Baix.
• Dissabte, 8 de juny: LES ESTRELLES DE LA PREHISTÒRIA. El jaciment de Son Catlar.
• Dissabte, 21 de setembre: PATRIMONI MUNDIAL ENTRE EXPLOTACIONS AGRÍCOLES. A Talatí de Dalt pel camí Vell. 
• Diumenge, 20 d’octubre:  EL PRIMER DE MOLTS. Jaciment de Trepucó.
• Diumenge, 17 de novembre: LA PREHISTÒRIA D’UNA ILLA DINS L’ILLA. Des Grau fins a la torre de Rambla seguint el Camí de Cavalls.
• Dissabte, 14 de desembre: VIDA I RITUALS TALAIÒTICS. Museu de Ciutadella.

¿¡[AQUI]¡¿La Menorca Talaiòtica protagonitzarà el cupó de l'ONCE del dimecres, 3 de gener de 2024. En total, es difondran cinc milions de cupons per tot l'Estat. 

El cupó s'ha presentat aquest dijous, 27 de desembre, al poblat de Trepucó amb la presència de Joan Pons, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports de Menorca, i Higinio Sanchís, director de l'Agència de l'ONCE a Menorca.

La Menorca Talaiòtica va ser inscrita en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 18 de setembre de 2023 durant la celebració de la 45 Sessió del Comitè del Patrimoni Mundial que va tenir lloc a Riad (l'Aràbia Saudita) en considerar-se l'illa com un testimoniatge únic d'una cultura prehistòrica insular amb un repertori excepcional de monuments il·lustratius de les diferents etapes de la prehistòria.

L'alta densitat de jaciments prehistòrics, el seu inusual nivell de conservació i les construccions singulars de Menorca són considerades per la UNESCO una mostra excepcional d'arquitectura ciclòpia i de la seva evolució al llarg de 1.500 anys.

En aquest sentit, Pons ha agraït la iniciativa de l'ONCE, ja que ajudarà a difondre el patrimoni arqueològic de Menorca. Des de l'ONCE, per part seva, han explicat que els cupons es comercialitzen a través dels més de 19.000 venedors de l'organització.

 

El Plec està dedicat a Margaret Murray la primera arqueòloga que estudià les restes del període talaiòtic a Menorca. Aquest any realitzaran alguns Plecs a figures cabdals que han permès arribar a la declaració de patrimoni mundial.

Margaret Alice Murray (Calcuta 1863 – Regne Unit 1963) és un personatge fascinant relacionat amb l'arqueologia de Menorca que mereix ser analitzat amb profunditat. Gràcies a ella, els anys 30 del segle XX, es van portar a terme a Menorca les primeres excavacions amb metodologia científica als jaciments de Trepucó i Sa Torreta de Tramuntana, però, a més, va promoure una molt interessant xarxa de contactes entre els intel·lectuals que es movien entorn de l'Ateneu de Maó en el segon quart del segle XX i alguns investigadors britànics vinculats al Museu d'Arqueologia i Etnolologia de la Universitat de Cambridge i al University College de Londres, on ella prestava els seus serveis.

La protagonista d'aquest plec era una dona singular per al temps que li va tocar viure. Titulada universitària, alumna i col·laboradora de l'egiptòleg William Petrie, feminista per convicció, va centrar els seus temes d'interès sobretot en l'antropologia i l'arqueologia. Va ser molt coneguda pels seus treballs sobre bruixeria i egiptologia, però el que la va dur a Menorca va ser la recerca sobre el megalitisme mediterrani i la comparació amb els monuments maltesos, illa on havia excavat prèviament. La fotografia que acompanya els textos de Margaret Murray és d'autoria desconeguda i mostra la taula i el talaiot de Trepucó abans de la seva excavació. Pertany a la col·lecció Guillem Pons Buades dipositada a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca.

Un any més, el Consell Insular posa a disposició de la ciutadania el nou calendari de paret per a l'any que ve. Aquest 2024 està dedicat a la Menorca Talaiòtica i la seva inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO el passat 18 de setembre a Riad. A partir de demà, 22 de desembre, totes aquelles persones interessades el podran recollir de forma gratuïta a les dues seus insulars a Maó i Ciutadella, així com als ajuntaments de cada municipi de l'illa.

L'Agència Menorca Talaiòtica ha estat l'encarregada de confeccionar el calendari, un resum dels elements que han fet possible rebre la distinció de la UNESCO. "L’objectiu és encoratjar tots els menorquins a aprofundir en el coneixement del nostre patrimoni arqueològic, ja que, com se sol dir, només s’estima allò que es coneix!”, s’explica a la primera pàgina del calendari.

La portada, una fotografia de Sa Torreta de Tramuntana, vol il·lustrar un aspecte cabdal de la Menorca Talaiòtica: la posada en valor del patrimoni paisatgístic de l'illa. Un gravat del llibre Antigüedades célticas de la isla de Menorca, de Joan Ramis i Ramis, publicat el 1818, obre el calendari, una mostra de que l’interès per la prehistòria de la nostra illa ve de molt enrere. La taula de Trepucó, la naveta des Tudons i el cercle Cartailhac són alguns dels monuments emblemàtics del patrimoni mundial de la Menorca Talaiòtica que també apareixen al calendari. Cadascuna de les imatges escollides compta amb un breu text explicatiu.
 

¿¡[AQUI]¡¿El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell ha encetat un nou projecte quinquennal que s’ha presentat avui, 20 de desembre, al mateix poblat talaiòtic de Sant Agustí, Es Migjorn Gran.

Els codirectors del projecte Montserrat Anglada i Damià Ramis han explicat els avenços d’aquesta primera campanya que s’ha portat a terme durant els mesos de novembre i desembre. Les feines s’han centrat en acabar d’excavar l’habitació adossada a l’Edifici Sud del Talaiot 1, l’anomenat talaiot de Ses Bigues de Mata perquè conserva l’embigat d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat.

L’acte ha comptat amb la presència del conseller de Cultura, Joan Pons Torres; el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer Rotger; la regidora de Cultura de l’Ajuntament des Migjorn Gran, Tamara Rotger; i un representant de la Fundació ASMAR-Catalina Mercadal. Sant Agustí Vell és un dels jaciments patrimoni mundial de la UNESCO, situat al Component 4 que conformen els assentaments talaiòtics de la zona de barrancs del migjorn de l’illa.


 

Resultats campanya 2023

• L’espai al voltant de l'Edifici Sud va patir una ocupació tardana durant l'edat del ferro, que es va perllongar fins al 300 a.C., aproximadament, d'acord amb la tipologia de les ceràmiques d'importació recuperades tant al corredor d'accés al talaiot com als nivells d'enderroc de l'habitació exterior que s'adossa a la façana de l'Edifici Sud.
• El caràcter d'aquesta ocupació és clarament domèstic, d'acord amb els materials recuperats. El corredor de l'edifici donava accés a l'interior del talaiot, tot i que encara no es pot definir de manera precisa la seva funcionalitat. Per la gran quantitat de fragments d'àmfora trobada, principalment d'Eivissa, és possible que fos femer un cop es va amortitzar la seva funció original. L'altra hipòtesi és que les restes descobertes provinguin de l'interior del talaiot o de les altres habitacions de l'edifici, on se situarien possibles llocs d’emmagatzematge.
• D’altra banda, s'han recuperat diferents fragments de molons, així com un morter de pedra, que junt amb la quantitat de llavors de cereal recuperada durant el garbellat del sediment de l'excavació, ens pot fer pensar en un treball relacionat amb el processament d'aquestes llavors per transformar-les en aliment, potser un treball comunitari.
• A partir dels estudis es podran conèixer noves dades que ens ajudin a comprendre millor com eren les comunitats humanes que van habitar el poblat de Sant Agustí a finals de l'època talaiòtica.

L’historiador i museòleg Antoni Nicolau és el redactor del Pla de Gestió dels Béns de Menorca Talaiòtica, que estableix els mecanismes per a garantir la conservació del seu valor universal excepcional. Té una extensa trajectòria en gestió cultural: va ser durant catorze anys director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona; també va ser director de projectes de la Spain-USA Foundation i és impulsor de l’empresa Kultura. També ha estat al capdavant de la política de cooperació cultural i científica espanyola i dels programes de promoció de la cultura espanyola a l’estranger com a director de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

En alguna ocasió heu comentat que el patrimoni cultural no existeix, que és una categoria social, i que som nosaltres qui decidim què és patrimoni. Ara que Menorca Talaiòtica ja és patrimoni mundial, què suposa per a Menorca aquest reconeixement?
Efectivament, la condició de patrimoni l’atorga cada societat sobre aquells béns que representen alguna cosa important per a la major part dels seus membres. Els edificis, els objectes del passat, les tradicions... mai van ser fets o pensats per ser patrimoni, sinó per a tenir una funció social determinada en cada societat històrica. Però les societats del present considerem molts d’aquests béns com a elements essencials de la nostra identitat com a poble i a això en diem patrimoni, allò que ens ha arribat de les generacions anteriors i que nosaltres tenim el deure moral de transmetre a les posteriors. Perquè això es faci realitat necessitem regular-ho, crear instruments de protecció, de conservació, de recerca i de difusió; i tot això la societat menorquina ho està fent des de fa molts anys.

Ara la UNESCO ho reconeix com un conjunt essencial que cal protegir i conservar per a salvaguardar els valors del patrimoni mundial. Això és un gran reconeixement i alhora una gran responsabilitat, però crec que la societat menorquina està preparada per a abordar-ho.

Quins són els reptes més importants a què s’ha d’enfrontar Menorca Talaiòtica a partir d’ara?
Crec que el repte més important és saber equilibrar el creixement econòmic i social de l’illa tot conservant els valors i els béns que constitueixen el nostre patrimoni col·lectiu. Ara hi haurà més ulls vigilant perquè complim aquest deure i, alhora, més persones coneixeran aquest patrimoni i en gaudiran. És essencial que siguem molt curosos en la gestió sostenible del patrimoni i, en general, del territori de Menorca per tal que no superem el llindar de sostenibilitat de l’illa i que, com se sol dir, morim d’èxit.

Tenim instruments per fer-ho com la mateixa declaració, el Pla de Gestió, les lleis de Patrimoni cultural, la declaració de Reserva de Biosfera i els instruments jurídics que la regulen, el Pla Territorial Insular... Tot això és important, però no servirà de res si el conjunt de la societat menorquina no som els primers garants de la protecció del nostre entorn.
   
Una de les eines importants per gestionar aquest patrimoni mundial és el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica, del qual en sou un dels principals responsables. Quins són els mecanismes i objectius principals que estableix aquest pla?
El Pla de Gestió, com el conjunt de la candidatura, va ser una feina col·lectiva en la qual molts professionals i ciutadans van aportar els propis coneixements. A alguns ens va tocar coordinar-ne parts, però sincerament es tracta d’un treball col·laboratiu.

El Pla de Gestió articula un sistema que preveu instruments per a ordenar les feines que cal fer en els propers anys per a assolir els objectius de protecció, conservació, recerca i difusió del conjunt de béns declarats. De fet, és una mena de full de ruta que preveu un munt de projectes ordenats en 22 plans d’acció que es despleguen en els diferents eixos descrits. A més, el Pla de Gestió crea els instruments per fer-ho: l’Agència Menorca Talaiòtica com a ens de gestió responsable de desplegar els programes, els contractes de custòdia i valorització del patrimoni, el Fòrum de Titulars i Gestors, com a òrgan de participació dels propietaris, els plans directors dels jaciments i un sistema de finançament.

Com va ser el procés d’elaboració del Pla de Gestió? Quins aspectes es van tenir més en compte?
Com hem dit, el Pla de Gestió el va redactar un equip interdisciplinari que va treballar de manera intensa durant més d’un any. Els treballs van coincidir amb la pandèmia de Covid, la qual cosa va fer encara més difícil la redacció dels diferents documents.

Es va fer una anàlisi de la situació dels jaciments inclosos en la candidatura i el paisatge associat per després formular les propostes organitzatives i programàtiques idònies. Durant tot el procés es van fer consultes amb professionals de diverses disciplines i amb ciutadans interessats, i es van fer reunions de coordinació amb el Consell Insular.

De tot l’equip cal destacar la labor realitzada per Teresa Marot en l’apartat de difusió i posada en valor, el Dr. Rafael Mata en els aspectes relacionats amb el paisatge i les relacions del Pla de Gestió amb el PTI (Pla Territorial Insular), i Lídia Font en tot allò que implica la conservació preventiva i restauració.

Hi ha una part del Pla enfocat a enfortir la relació dels béns de Menorca Talaiòtica amb la comunitat local. Quines mancances vau detectar i quines són les línies de treball a seguir per millorar aquesta identificació amb el patrimoni?
En el diagnòstic que es va realitzar es constatava una gran implicació de la població menorquina amb el patrimoni cultural en general i més concretament amb el d’època talaiòtica. Tanmateix, durant el llarg camí de la candidatura s’ha produït un augment del coneixement dels menorquins sobre el patrimoni propi, però com ja he dit, estem convençuts que perquè la protecció i valorització del patrimoni funcioni bé cal que la població local s’hi impliqui de manera activa. Per això el Pla de Gestió recull iniciatives per a mantenir i augmentar la implicació ciutadana.

El Fòrum de Propietaris i Gestors regula la participació de tots els titulars en la gestió del patrimoni cultural, però això no es queda aquí; el Pla de Gestió preveu que l’Agència Menorca Talaiòtica es doti d’un Consell Social, es proposen mecanismes de participació a través de les xarxes socials i de programes de difusió que suposen la participació activa d’associacions, un programa de formació de voluntariat i un conjunt de programes amb les escoles per tal que s’ampliï el nombre de joves que es comprometen amb la conservació i difusió del patrimoni.

La relació amb el turisme és també un dels punts clau en la preservació de Menorca Talaiòtica. Com es pot aconseguir l’equilibri entre turisme i patrimoni?
Aquest és un dels reptes importants de Menorca envers la declaració de la UNESCO. Menorca avui viu fonamentalment del turisme i això seguirà sent així, però és essencial que entre tots siguem capaços de mantenir una diversitat en l’activitat econòmica de l’illa si volem seguir mantenint el nostre paisatge i la nostra manera de ser. En aquest sentit, cal seguir treballant per un camp menorquí en què l’activitat agrícola i ramadera vagi de la mà d’un desenvolupament tecnològic que ajudi a la rendibilitat de les unitats de producció.

Aquest fet és bàsic per a mantenir un equilibri entre turisme, patrimoni i paisatge. El patrimoni cultural de Menorca és un atractiu important si volem contribuir a desestacionalitzar les visites turístiques, però cal anar en compte de no depassar els límits d’allò que tant el patrimoni com el paisatge i els ciutadans podem suportar. Una de les vies que proposa el Pla de Gestió és una certa reconversió del tipus de turisme des del vacacional de sol i platja que es concentra al pic de l’estiu, a un turisme cultural i de natura que es distribueix al llarg de l’any.
 

L’Agència Menorca Talaiòtica i Nurarq organitzen tres visites guiades al recinte de taula oest de So na Caçana el 21, 22 i 23 de desembre, dies en què tindrà lloc un esdeveniment arqueoastronòmic molt especial que podria indicar que el sol era una de les divinitats del panteó talaiòtic. L’activitat recrearà l’ambient intern original del santuari, durant el migdia del solstici d’hivern. Degut a les petites dimensions del recinte, el número de participants està limitat i les entrades s’assignaran mitjançant un sorteig. El termini per participar-hi comença dia 5 de desembre i finalitza dia 12.

En aquestes dates, els rajos del sol entren dins l’edifici a través d’una petita finestra i il·luminen un indret especial a l’interior d’aquest recinte de taula on s’hi ubicaven les figures de les divinitats. Aquest fet representaria, per als menorquins d’època talaiòtica, una hierofania. És a dir, que el sol constituiria una de les divinitats principals del panteó talaiòtic i que la penetració dels seus rajos dins del recinte de taula representaria una manifestació d’aquesta entitat divina.

Un cop els participants entrin al recinte de taula es farà una explicació detallada del fenomen, i se n’anirà observant el desenvolupament amb l’acompanyament de les explicacions d’algun dels membres de l’equip que ha descobert i documentat aquest fet. També s’explicarà què és un recinte de taula, quins rituals s’hi han documentat a l’interior i les darreres investigacions i hipòtesis sobre el món simbòlic del talaiòtic final. Durant el transcurs de l’activitat, tindrem l’oportunitat de tastar el pastís guanyador del concurs “El dolç talaiòtic”, inspirat en l’entorn natural de la Menorca Talaiòtica.
 

Estudi científic

Com participar en el sorteig

L'associació Mujeres para el Diálogo y la Educación i el seu projecte "Mujeres en el Patrimonio Mundial de España" dediquen un espai al paper de la dona a la Menorca Talaiòtica aquest mes de novembre. La seva presidenta, Giovana G. Calderón, ha entrevistat Antoni Ferrer, director de l'Agència Menorca Talaiòtica, al programa "Marca Espanya" de Ràdio Exterior d'Espanya, on aprofundeix en la vida de les dones en aquestes societats insulars i la contribució de les arqueòlogues al descobriment del nostre llegat prehistòric.

Tal com explica Calderón a la web de "Mujeres en el Patrimonio Mundial de España", encara no hi ha gaire informació sobre el paper de la dona a la Menorca Talaiòtica, però s'han iniciat estudis que aviat ens proporcionaran més dades. Segons indica Antoni Ferrer, com els enterraments solen ser col·lectius, els ossos no solen trobar-se en connexió anatòmica. Per tant, en molts casos no sabem si un os concret pertanyia a un home o dona. Així mateix, l'absència d'aixovar o ornaments és un altre problema per identificar aquestes restes.

D'altra banda, no s'han documentat diferències entre sexes pel que fa a la realització d'esforços físics intensos, però no se sap si aquesta manca es deu al motiu abans exposat. Potser les anàlisis genètiques, que permeten diferenciar el sexe de l'individu a partir d'ossos altrament indiferenciables, puguin aportar dades en un futur immediat.

El que sí que se sap és que els homes tenien una esperança de vida una mica més elevada. Als llocs funeraris apareixen menys dones adultes que homes adults, cosa que permet suposar que morien abans d'arribar a l'edat adulta en una proporció més gran que els homes. S'ha plantejat que potser les dones estaven pitjor alimentades i/o ateses durant la infància.

D'altra banda, els embarassos implicaven un gran desgast físic per a les dones, cosa que també podria influir en la seva menor esperança de vida. En qualsevol cas, entre els 15 i els 20 anys es produïa una mortalitat més gran entre les dones, vinculada a complicacions durant el primer embaràs.


 

Arqueòlogues pioneres

Antoni Ferrer, director de l'Agència Menorca Talaiòtica, ha participat al primer congrés internacional “Sardenya, l’Illa dels nurags” que durant els dies 16 i 17 de novembre va aplegar a un nodrit grup d’experts internacionals a l’illa italiana. Focalitzat a promoure la candidatura del patrimoni nuràgic sard a patrimoni mundial de la UNESCO, els organitzadors van voler comptar amb la participació de Ferrer per explicar l’experiència de Menorca Talaiòtica.

Amb el títol "Llocs insulars: característiques i gestió. El cas de Menorca, nou bé UNESCO 2023”, el director de l’agència va posar en relleu la singularitat de Menorca com a tresor arqueològic, a més d’aprofundir en els èxits aconseguits i els reptes que afronta a partir d’ara Menorca Talaiòtica. Ferrer va destacar com a punts clau garantir la bona conservació dels jaciments que no compten amb control d’accés ni sistemes de vigilància, evitar que la inscripció contribueixi a la massificació l’illa, i establir un sistema estable de col.laboració entre l’agència i els propietaris dels béns. 

El panell de la conferència va estar format per arqueòlegs, economistes, experts en màrqueting, gerents de gestió, antropòlegs i genetistes amb l'objectiu de fer entendre que l'ajuda de diverses ciències i professionals és necessària per poder comunicar l'immens valor d’una civilització antiga i el paisatge monumental que dóna testimoni de la seva grandesa i singularitat.
 

Su Nuraxi de Barumini

XVII Encontre de Gestors de Patrimoni Mundial

Montserrat Anglada és arqueòloga especialitzada en conservació del patrimoni històric i treballa com a tècnica al Museu de Menorca. És membre del Consell Rector de l’Agència Menorca Talaiòtica. Des del 2001 ha treballat en diverses intervencions arqueològiques a Menorca, Mallorca i Catalunya. La seva recerca s’ha centrat en la prehistòria de Menorca i ha format part dels equips de direcció dels projectes d’investigació de Cornia Nou (Maó), Entre Illes (Es Coll de cala Morell a Ciutadella i sa Ferradura a Porto Cristo), Sant Agustí Vell (Es Migjorn) i de l’hipogeu de sa Mola (Alaior). També ha codirigit els projectes de Sa Cudia Cremada (Maó) i Talaies de Can Jordi (Santanyí) fins el 2018.
     

Què us va fer decantar per l’estudi de la cultura talaiòtica?
Sincerament, no tenia una particular predilecció per la cultura talaiòtica fins que vaig tornar de Barcelona, on hi vaig estudiar i després treballar. Establerta a Menorca, vaig entrar en contacte amb el Museu de Menorca i el seu equip. Van anar sorgint projectes molt engrescadors com el de Cornia Nou, i m’hi vaig enganxar completament. Actualment, estic més dedicada a la part de difusió i divulgació des de la meva feina com a tècnica al Museu de Menorca.

Durant la vostra carrera heu treballat en diversos projectes al voltant de la cultura talaiòtica tant a Menorca com a Mallorca. Quina és la importància d’entendre la connexió entre les illes mediterrànies des del punt de vista arqueològic?
Moltíssima. La connexió entre les illes mediterrànies és un tema prou conegut en els darrers segles del talaiòtic final. En canvi, encara hi queda molta feina per conèixer quins eren els fluxos de població que es movien entre illes, en quin grau participava Menorca de les xarxes comercials de l’edat del bronze i el primer ferro i en quina intensitat es donaven aquests intercanvis. El que és clar és que durant l’edat del bronze la cultura material i l’arquitectura de Mallorca i Menorca és molt semblant i a partir del 1200-1100 aC, amb l’inici de la cultura talaiòtica, cada illa comença a tenir unes característiques pròpies ben definides. Per posar un exemple, els talaiots de Mallorca i Menorca són molt diferents, o per exemple aquí es construeixen navetes funeràries, i a Mallorca no existeixen. Però en canvi sí que sabem, per alguns estudis de materials com els metalls, que hi havia intercanvis comercials, sobretot relacionats amb la matèria primera amb què s’elaboren les eines de metall. És un tema complex i hi ha diversos equips que hi fan feina.

Quines són les contribucions més recents de la investigació arqueològica a la nostra comprensió de la Menorca Talaiòtica? Quines us semblen més remarcables?
N’hi ha moltíssimes. Hem de pensar que actualment hi ha una dotzena d’equips d’investigació a l’illa que cada any fan campanyes d’excavació. Fa uns anys enrere, no m’ho hagués pensat mai! Açò vol dir que s’està avançant moltíssim en el coneixement de la cultura talaiòtica. Crec que aquests darrers quinze anys han estat clau per donar un  teòric coherent a l’expedient de la Menorca Talaiòtica i hi ha molts investigadors/es de moltes disciplines que hi han col·laborat. Per tant, la contribució més gran a la Menorca Talaiòtica, segons el meu punt de vista, han estat els projectes d’investigació arqueològica. Sense l’obtenció de dades, no hi ha estudis. Actualment s’han multiplicat els articles sobre la prehistòria de Menorca; alguns es troben en revistes d’impacte, i açò també és projecció internacional per la Menorca Talaiòtica.

Quina és la importància arqueològica de Cornia Nou en el context de la Menorca Talaiòtica?
Cornia Nou és un jaciment clau per conèixer les primeres fases de la cultura talaiòtica a l’illa. Però destacaré tres qüestions: en primer lloc, s’ha pogut documentar com es construïa un talaiot a partir de les excavacions dutes a terme el 2014 a la plataforma superior del talaiot oest. En segon lloc, es va poder conèixer un nou tipus d’edifici monumental destinat a la gestió i el processament d’aliments per part de tota una comunitat talaiòtica, el qual ha donat lloc a estudis molt interessants. I, per acabar, tenim datacions que ens situen el talaiot oest entre el 1200 i 1100 aC, i que han permès que l’equip de Cornia Nou plantegés endarrerir l’inici de la cultura talaiòtica a finals del II mil·lenni, la qual cosa proposa un nou marc cronològic per a la prehistòria de Menorca.

Sobre el projecte Entre Illes, quins són els avenços més destacats que s’han fet enguany en aquest jaciment?
El projecte Entre Illes s’emmarca en un projecte compartit entre investigadors/es de Menorca i Mallorca. Esteim analitzant dos jaciments prehistòrics que es troben a la costa de les illes: Sa Ferradura (Porto Cristo) i Es Coll de Cala Morell (Ciutadella), tots dos situats en promontoris amuradats. Al poblat de navetes des Coll de Cala Morell aquest any s’ha acabat d’excavar el conjunt de cisternes o basses de recollida d’aigua que es situen al centre del poblat. És la primera vegada que s’excava una estructura d’aquest tipus tan antiga. És una vertadera obra d’enginyeria que té més de 3.500 anys!

Com han contribuït aquests dos projectes a la nostra comprensió de la història dels talaiòtics?
D’una banda, Es Coll de cala Morell ens ha permès descobrir un poblat de navetes excepcional en un lloc inhòspit, on hi vivia una comunitat que va viure en unes condicions prou complicades, per tal de protegir-se d’altres comunitats que vivien a Menorca. Aquest poblat ens està indicant possibles moments d’inestabilitat entre diferents grups humans entre el 1600 i el 1200 aC, moment en què tenim datat l’abandonament del poblat. S’ha vist que no és l’únic poblat de navetes que es va ubicar en un lloc fàcilment defensable. A la zona d’Algaiarens hi ha uns quants poblats de navetes dalt de turonets que presenten murs defensius. Hi ha molt de fil a estirar!

Per altra banda, Cornia Nou forma part d’un dels jaciments que ens estan donant un canvi de paradigma i que ens situa l’inici de la cultura talaiòtica entorn al 1200 i 1100 aC. D’aquest mateix moment teníem un bon registre funerari gràcies a la cova des Càrritx, cova des Pas i ara també Biniedrís. Amb Cornia Nou hem conegut un complex d’edificis relacionats amb els espais de vida del talaiòtic inicial (1200-600 aC).

A finals de novembre es posarà en marxa una nova campanya a Sant Agustí. Quins objectius us marqueu per enguany i a llarg termini?
Aquest any s’enceta un nou quinquennal i s’ha d’acabar una habitació que s’està excavant just davant l’entrada del corredor que du a l’interior del talaiot de «ses bigues de mata». A llarg termini, el plantejament del projecte és excavar l’Edifici Sud que s’adossa al talaiot, el qual conserva part de la coberta. Fascinant!

Ara que ja som patrimoni mundial, quins reptes creieu que té per davant Menorca Talaiòtica?
Bàsicament la gestió d’aquest patrimoni mundial, que és la feina que ens ha encomanat la UNESCO, no només a les institucions sinó a tot Menorca. També hem de veure com s’instrumentalitza en relació amb el turisme cultural. D’altra banda, els equips d’investigació arqueològica treballen bastant en precari, falta infraestructura. En aquest sentit, l’Agència de Menorca Talaiòtica ha de tenir un paper clau.

 

Les XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca van acollir el 4 de novembre una presentació d’«Entre el cel i la mar», el videomapatge produït per l’Agència Menorca Talaiòtica i l’empresa iluminaM. Acompanyats pel director de l’Agència, Antoni Ferrer, els responsables d’iluminaM van explicar el procés de creació d’aquest espectacle, que es va estrenar a Montefí i que es va projectar el passat 6 d’octubre a Trepucó, emmarcat en els actes de celebració de la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial.

L’espectacle recorre la gènesi i l’evolució de la cultura talaiòtica menorquina, des de l’edat del bronze fins al seu ocàs amb l’ocupació romana de l’illa (123 aC), i acaba explicant el llegat històric que perviu actualment. Es tracta del relat d’una civilització prehistòrica excepcional —ara reconeguda com a patrimoni mundial— que es va desenvolupar en aquest territori insular, atrapada entre el cel i la mar, i que va marcar per sempre el paisatge de la nostra illa amb les seves construccions monumentals.

El videomapatge compta amb una banda sonora composta pel menorquí David Prats. La productora d’espectacles audiovisuals iluminaM està especialitzada en videomapatge i projeccions de gran format, i està encapçalada per Kodomos, director creatiu, i Tomeu Fiol, director tècnic i productor. Aquí podeu veure un resum de l'espectacle al poblat talaiòtic de Trepucó:

 

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat el contracte menor de serveis per al disseny, la planificació, la gestió i el desenvolupament de les activitats del programa «Ja som patrimoni mundial». El pressupost del contracte tindrà un cost màxim de 7.975,21 €. Les persones interessades poden presentar llurs ofertes fins a les 23.59 h del 15 de novembre de 2023.

Aquest programa ha d’incloure la realització d’una sèrie d’excursions, tallers o activitats guiades a diferents indrets de l’illa que formin part de les zones declarades patrimoni mundial. El servei inclou el disseny, la planificació, la gestió i el desenvolupament d’un mínim de 10 activitats dins el programa «Ja som patrimoni mundial» a celebrar entre els mesos de gener i desembre de 2024.

El Departament de Cultura ha dut terme anualment, al llarg del procés de preparació de la candidatura de la Menorca Talaiòtica, un programa d’excursions que tenia com a objectiu donar a conèixer la candidatura entre la població de l’illa. L’èxit i la bona acollida d’aquests programes han motivat la seva reedició al llarg dels anys.

Un cop assolida la inscripció de la Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial, es pretén oferir una nova edició del programa amb el nom de «Ja som patrimoni mundial», per tal de continuar difonent entre la població el coneixement dels béns i valors que integren la Menorca Talaiòtica.

Podeu consultar les bases aquí.

Al llarg de les tres primeres setmanes d’octubre s’ha duit a terme una nova campanya arqueològica al poblat de navetes d’es Coll de cala Morell, centrada en l’excavació de la denominada Bassa Sud. Aquesta depressió artificial forma part d’una estructura hidràulica única a la prehistòria balear, formada per un conjunt de dos dipòsits per a la recollida d’aigua de pluja situats al centre del promontori. 

Amb aquesta intervenció de 2023 conclou el projecte quinquennal en curs (2019-2023) a es Coll de cala Morell, durant el qual s’han excavat les navetes 14 i 15 i la Bassa Sud, a més de realitzar feines diverses de restauració i adequació al jaciment.

El poblat d’es Coll de Cala Morell està format per unes 15 navetes d’habitació. Aquestes construccions són els habitatges típics de bona part de l’edat del bronze a Menorca i Mallorca. L’assentament compta també amb una murada defensiva i una construcció de funció incerta, a la part més alta del poblat. El lloc va estar ocupat entre el 1600 i el 1200 aC, abans de l’època talaiòtica.

La construcció de la bassa que s’ha acabat d’excavar aquesta campanya es va iniciar amb l’excavació de la roca natural, deixant un retall amb forma de cilindre el·líptic, amb unes dimensions aproximades en planta de 8 m i 4 m de diàmetres major i menor, respectivament. Donat que la superfície del promontori presenta un pendent significatiu, la fondària de l’excavació és variable, arribant a més de 3 m a l’extrem meridional. Tot el retall interior es troba recobert per un mur d’aparell isòdom, una tècnica constructiva molt poc freqüent a l’edat del bronze a Menorca. Aquest mur combina carreus de tres formacions geològiques diferents: dolomies juràssiques del propi substrat del promontori, però també calisses miocèniques i calcarenites quaternàries duites de l’interior.

L’espai entre el retall de la roca i aquest mur es va reblir amb una acumulació d’argila, possiblement per impermeabilitzar el lateral de la bassa. El fons de la bassa també estava format per una capa d’argila, en aquest cas dipositat sobre un enllosat de factura molt acurada.

Els nivells excavats a l’interior de la bassa estaven formats bàsicament per materials de reblert. Les troballes han estat escasses. Destaca la presència d’un contenidor globular de tipus pitoide que descansava sobre la capa d’argila del fons de la bassa. Aquest vas es trobava molt fragmentat però conservava tot el seu volum. Desgraciadament, quan estava a mig excavar va ser objecte d’un acte de vandalisme i, un matí, tota la part superior de la peça va aparèixer remenada. Això dificultarà enormement, o fins i tot farà impossible, la feina de restauració de la peça.

Aquesta intervenció forma part del projecte Entre Illes, que inclou també l’excavació del jaciment de Sa Ferradura (Manacor, Mallorca) i està impulsat per el Museu d’Història de Manacor, l’Associació d’Amics d’aquest mateix museu i el Museu Municipal de Ciutadella-Can Saura. Les excavacions a Es Coll de Cala Morell compten amb el finançament del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella.

¿¡[AQUI]¡¿La celebració del nomenament de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial ha congregat mig miler de persones al poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella), en un fosquet ple d’emoció i talent menorquí.

Encapçalat pel president del Consell Insular de Menorca, Dolfo Vilafranca, l’equip de govern hi ha acudit al complet. El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ha estat el representant del Govern balear. En la seva intervenció, Bauzà ha volgut agrair als menorquins “haver sabut conservar aquest patrimoni impressionant, que és l’orgull de tots vosaltres quan milers de visitants s’hi acosten i hi queden meravellats”. Citant a l'escriptor Àngel Ruiz i Pablo, ha afegit: “La majestuositat de la Menorca Talaiòtica meravellà Ruiz i Pablo i ens meravella encara avui a nosaltres. Que aquesta declaració de la UNESCO serveixi perquè siguin molts més els qui ho facin a partir d’ara”.

Per la seva banda, Vilafranca ha afirmat: “Hem tornat de Riad amb la distinció de la UNESCO perquè tenim un patrimoni valuós i únic en l’àmbit local i mundial, perquè tenim la voluntat de preservar-lo per a la posteritat, d’investigar-lo de manera permanent i de donar-lo a conèixer a tota la societat".

L’oposició ha estat representada pels consellers Bàrbara Torrent (PSOE) i Josep Mercadal (Més per Menorca), entre d'altres representants polítics. També han estat presents a l’acte els dos exconsellers de Cultura, Miquel Àngel Maria, Joan Lluís Torres i Maruja Baíllo, a més de l’expresident del Consell Marc Pons. La batllessa de Ciutadella, Juana Mari Pons; l’alcalde de Maó, Héctor Pons, i Pedro Pons Huguet, alcalde de Ferreries, també han assistit a l’acte.
 

Una nit de música

“Entre el cel i la mar” és el títol de l’espectacle produït per l’Agència Menorca Talaiòtica i l’empresa iluminaM que tindrà lloc el dia 6 d’octubre al poblat de Trepucó, Maó. El videomapatge constarà de tres projeccions, gratuïtes, previstes a les 20:30 h, 21:15 h i 22:00 h. Aquest esdeveniment de llum i música forma part de les accions per celebrar la recent inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L’espectacle recorrerà la gènesi i l’evolució de la cultura talaiòtica menorquina, des de l’edat del bronze fins al seu ocàs amb l’ocupació romana de l’illa (123 aC), i acabarà explicant el llegat històric que perviu actualment. Es tracta del relat d’una civilització prehistòrica excepcional —ara reconeguda com a patrimoni mundial— que es va desenvolupar en aquest territori insular, atrapada entre el cel i la mar, i que va marcar per sempre el paisatge de la nostra illa amb les seves construccions monumentals.

El videomapatge compta amb una banda sonora composta pel menorquí David Prats. La productora d’espectacles audiovisuals iluminaM està especialitzada en videomapatge i projeccions de gran format, i està encapçalada per Kodomos, director creatiu, i Tomeu Fiol, director tècnic i productor.

Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb més de 4 ha d’extensió, i originalment estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l’assentament: alguns trams de la muralla amb dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d’habitatges perfectament visibles.

El talaiot principal, on es faran les projeccions, i la taula estan localitzats al centre d’una fortificació en forma d’estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.
 

Informació pràctica

Menorca Talaiòtica ha estat inscrita oficialment en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO aquest 18 de setembre durant la 45a Sessió del Comitè de Patrimoni Mundial que ha tingut lloc a Riad (Aràbia Saudita), amb la qual cosa se li ha reconegut el seu valor universal excepcional.

Aquesta inscripció també posa de manifesta la bona conservació del patrimoni prehistòric de l’illa i la capacitat de l’Administració competent per garantir-ne la integritat en el futur. En aquest sentit, cal destacar que el Consell Insular de Menorca, com a institució amb competències sobre el patrimoni històric insular, ha tingut un paper protagonista, sempre amb el suport i l’assessorament del Govern de les Illes Balears i del Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Espanya.

"Amb aquest reconeixement Menorca torna a ocupar un lloc destacat en l'àmbit mundial. El patrimoni de Menorca és reconegut ara per la UNESCO com a representant dels valors universals, com a exemple d'autenticitat i integritat. Som un referent de bona gestió i conservació del patrimoni natural i arqueològic. 30 anys després de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera l'illa és, de nou, protagonista internacional. Pocs llocs al món tenen aquest doble reconeixement de la UNESCO. Podem estar molt orgullosos del que som i del que hem aconseguit", ha afirmat el president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca.
 

Menorca, Patrimoni Mundial

Cronologia de la candidatura

El poblat talaiòtic de Son Catlar, a Ciutadella, serà l’escenari el proper 29 de setembre (20 h) de l’acte oficial per celebrar el nomenament de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO. El Consell Insular de Menorca organitza aquest esdeveniment obert a tothom i sense cost.

L’accés només es podrà fer en bus des dels diferents pobles de l’illa amb la corresponent entrada, que estarà a disposició del públic a partir del dia 20 de setembre a les 12 h en aquest enllaç.

L’acte comptarà amb les actuacions musicals de Moisès Coll, glosador, i Miquel Llufriu, guitarra; i del baix-baríton Simón Orfila, acompanyat per la soprano Rosalía Cid i Alejandro Calafat al piano. Es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube del Consell Insular de Menorca. 




Les sortides dels autobusos a cada poble estan programades segons els horaris que consten a continuació. Es recomana arribar al bus 15 minuts abans:
 

• Sortida del bus de Sant Lluís a les 18:15 hores. Parada de bus al costat de les pistes de tennis.
• Sortida del bus des Castell a les 18:15 hores. Parada de bus davant l’església del Roser.
• Sortida del bus de Maó a les 18:30 hores. Estació de busos.
• Sortida del bus d’Alaior a les 18:30 hores. Parada de bus davant l’IES Josep Miquel Guàrdia.
• Sortida del bus  des Mercadal a les 18:45 hores. Parada de bus regular de l’av. del Mestre Garí.
• Sortida del bus des Migjorn Gran a les 18:45 hores. Parada de bus del camp de futbol Los Nogales.
• Sortida del bus de Ferreries a les 19 hores. Parada de bus regular de l’av. de Jaume Mascaró.
• Sortida del bus de Ciutadella a les 19 hores, de la Via Perimetral de Ciutadella, davant el cementeri vell.

• L’esdeveniment està programat per al 29 de setembre, però en cas de mal temps es passaria a un altre dia dins el mateix cap de setmana. El CIM informarà dels possibles canvis pels diferents canals oficials, públics i privats (mitjançant un missatge de correu electrònic a les persones que hagin adquirit els tiquets en línia). L’entrada adquirida també servirà en cas de canvi per a un altre dia.
• Les entrades només es poden adquirir en línia a partir del 20 de setembre a les 12 h en aquest enllaç: https://www.nanventura.es/ca/activitats/menorca-talaiotica-patrimoni-mundial-ho-celebram-a-son-catlar/6199?d=2023-09-29.
• Cada persona registrada podrà adquirir fins a 5 tiquets en el moment de la reserva.
• A la plataforma hi trobareu diferents fotografies de l’esdeveniment amb el nom del poble des d’on sortiran els busos. Assegureu-vos de triar bé el bus i el poble.
• L’accés a Son Catlar es podrà fer exclusivament amb l’entrada corresponent i en bus. No es permetrà accedir-hi amb cotxe particular. L’entrada servirà per accedir al bus.
• Us pregam que adquiriu el nombre de tiquets que sapigueu segur que fareu servir. En el cas que adquiriu algun tiquet que finalment no utilitzareu, el podeu donar a una altra persona o enviar un missatge a nan@nanventura.es tot indicant la petició d’anul·lació de la reserva. Les entrades retornades es tornaran a posar a disposició del públic.
• Les persones discapacitades, usuàries de cadires de rodes o amb alguna necessitat específica que hi vulguin assistir han de contactar a l’organització a través de l’adreça nan@nanventura.es abans de dia 25 de setembre a les 12 hores. Aquestes persones no han d’adquirir tiquet pel procediment ordinari.
• Els seients estaran numerats. Per tant, el públic ha de tenir preparada l’entrada per saber exactament on és el seu lloc.

Encapçalada pel president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, la delegació menorquina iniciarà el seu periple per participar en el 45è Comitè del Patrimoni Mundial el 15 de setembre via Barcelona i Doha, per arribar a Riad (Aràbia Saudita) la nit del 16 de setembre. Un cop materialitzada la possible inscripció de Menorca a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, el 20 setembre iniciaran el viatge de tornada per arribar a l’illa el dia 21.

Vilafranca estarà acompanyat pel vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Simón Gornés; el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, a més de Cipriano Marín, qui des de 2017 ha coordinat l’equip encarregat de reformular la candidatura de Menorca Talaiòtica. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, també serà present al Comitè.

Amb la feina per aconseguir la inscripció ja finalitzada, el paper fonamental de les delegacions del Consell Insular de Menorca i el Govern balear serà el de representació institucional i de participació en el 45è Comitè del Patrimoni Mundial.

Paral·lelament, la delegació menorquina establirà contactes amb altres delegacions per donar a conèixer la Menorca Talaiòtica a altres països i amb vista a l’intercanvi futur de coneixements i experiències amb indrets que tenguin patrimonis mundials amb característiques i problemàtiques semblants a les de Menorca.

“Anam a Riad amb el convenciment d’haver fet la feina ben feta des del Consell Insular i amb la sensació que s’atraquen dies decisius per a un projecte, el de la Menorca Talaiòtica, que s’ha desenvolupat al llarg de més d’una dècada des del consens i la il·lusió”, explica el president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca.
 

Inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial

Funcionament del patrimoni mundial

¿¡[AQUI]¡¿L'ambaixador delegat permanent d'Espanya davant la UNESCO, José Manuel Rodríguez Uribes, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, han visitat avui el jaciment talaiòtic de Torralba d'en Salort com a “darrera empenta” a la candidatura de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO.

El 45è Comitè de Patrimoni Mundial se celebra a partir de demà a Riad (Aràbia Saudita), tot i que Menorca podria rebre el reconeixement oficial entre el 17 i 19 de setembre.

Prohens i Uribes han fet la visita acompanyats pel president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, entre d'altres autoritats. 

“Ens veurem a Riad amb la ferma convicció de poder tornar amb bones notícies i poder celebrar que la Menorca Talaiòtica és Patrimoni Mundial”, ha expressat la presidenta, que ha recordat que després de l'informe favorable d’ICOMOS no hauria d'haver-hi obstacle.

Per la seva banda, Vilafranca ha afirmat que “aquesta visita reforça la candidatura de la Menorca Talaiòtica, una candidatura que arranca el 2009 i que és un projecte de tota Menorca i de tots els menorquins. La proclamació és el punt de partida i dotarem de més recursos l'Agència Menorca Talaiòtica per potenciar la gestió i la investigació”.




Foto de grup (esq. a dta.): Jaime Reurer, director insular de Cultura; Joan Simonet, conseller d’Agricultura del GOIB; Adolfo Vilafranca, president del CIM; José Luís Benejam, batle d'Alaior; Margalida Prohens, presdienta del GOIB; José Manuel Rodríguez Uribes, ambaixador d'Espanya davant la UNESCO; Isaac Sastre de Diego, director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura; Simón Gornés, conseller de Medi Ambient del CIM; Joan Pons Torres, conseller de Cultura del CIM

 

La presidenta del Govern balear, Margalida Prohens, i el president del Consell Insular de Menorca (CIM), Adolfo Vilafranca, es van reunir ahir, 31 d'agost, amb l'ambaixador d'Espanya davant la UNESCO, José Manuel Rodríguez Uribes, per preparar la participació de la delegació balear al Comitè de Patrimoni Mundial que se celebrarà aquest mes de setembre a Aràbia Saudita. Menorca Talaiòtica podria rebre el reconeixement oficial d'UNESCO com a patrimoni mundial entre el 17 i 19 de setembre. Prohens reiterà el suport del Govern a la candidatura menorquina.

A la reunió telemàtica també hi van participar la delegada permanent de l’Ambaixada d’Espanya davant l’UNESCO, Maria Palacio; la membre de la Delegació i experta en el tema, Marta Senar; la subdirectora general de Gestió i Coordinació de Béns Culturals del Ministeri de Cultura i Esport, María Agúndez; el coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín; el vicepresident primer i conseller de Medi Ambient del CIM, José Simón Gornés Hachero; el conseller de Cultura del CIM, Joan Pons Torres; i el director de l'Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer. 

L'ambaixador espanyol davant la UNESCO ha valorat a través de les seves xarxes socials "la bona feina i la unió en aquest temps de tots. En primer lloc, dels menorquins i dels impulsors de la candidatura. També del conjunt dels partits polítics, les organitzacions culturals i els governs de Menorca, les Balears i Espanya". Rodríguez Uribes també ha recordat que fer-se realitat el reconeixement a Menorca Talaiòtica, Espanya comptarà amb 50 llocs patrimoni de la humanitat, el tercer país del món darrere d'Itàlia i la Xina: "50 llocs en poc més de mig segle, des de la Convenció el 1972". 


 

Antoni Ferrer Rotger és arqueòleg, especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, ha codirigit projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou, Cala Morell i Torre d’en Galmés (Menorca), i al de Sa Ferradura (Mallorca).

Actualment és el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, l’organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions i mesures que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional.


La vostra vinculació amb la candidatura ve de llarg, ja que heu estat un dels responsables de la seva reformulació a partir del 2017. Com afronteu aquesta nova etapa al capdavant de l’Agència MT?
En realitat, la meva vinculació amb la candidatura ve fins i tot de més enrere. Cap al 2013 vaig realitzar ja, com a arqueòleg autònom, algunes feines vinculades amb la preparació de l’expedient i vaig fer algunes xerrades divulgatives relacionades amb la candidatura. Per altra banda, m’he estat dedicant professionalment a la prehistòria de Menorca des de fa prop de vint anys: excavant, publicant, realitzant activitats didàctiques, muntant exposicions, fent xerrades... Per tant, en el meu nou càrrec faré feina en un àmbit que conec prou bé, tot i que des d’una perspectiva nova, fins a cert punt.

Com dèiem, s’obre també un nou camí per a Menorca Talaiòtica amb el protagonisme de l’Agència MT. Quins objectius us marqueu per a l’agència en aquests primers anys de vida?
En general, la meva pretensió és que l’Agència MT arribi als cinc anys de vida havent incorporat el personal necessari per al seu bon funcionament. Per altra banda, durant aquests anys s’ha de crear i consolidar l’estructura de feina tècnica de l’agència i s’han d’establir llaços de col·laboració permanent amb altres institucions, com l’Agència Reserva Biosfera, l’Institut Menorquí d’Estudi (IME) o altres centres de recerca que desenvolupen projectes vinculats a la prehistòria de Menorca.

Crec que un dels objectius a llarg termini ha de ser convertir Menorca en un referent en el nostre entorn, en matèria de gestió del patrimoni arqueològic. En aquest sentit, és molt important dotar de major estabilitat els projectes de recerca ja existents, així com recolzar nous projectes en els quals estiguin implicats centres de recerca de fora de l’illa, capaços d’aportar els propis recursos. Així mateix, crec que hem de continuar fent feina per tal que el patrimoni prehistòric menorquí ocupi un lloc destacat entre els valors més importants de l’illa, tant per als residents com per als visitants. 

Finalment, aquests primers anys han de servir també perquè la població menorquina visualitzi i apreciï la feina de l’Agència MT, ja que serà aquesta institució l’encarregada de garantir la conservació, per a les generacions futures, del nostre patrimoni prehistòric.

Quant a les línies de treball, en quina direcció es centraran els esforços?
Per cobrir el càrrec de director de l’Agència MT es va dur a terme un procés de selecció en el qual es va demanar a cada un dels candidats que redactés un projecte per als propers cinc anys. En aquest document, que prest estarà disponible a la pàgina web de Menorca Talaiòtica, hi plantejo una gran quantitat de línies de treball. És impossible exposar-les totes, de forma sintètica, però en voldria destacar tres.

Un dels aspectes més importants és la recollida de dades, que ens permetin planificar actuacions amb coneixement de causa. Ara mateix no tenim dades precises sobre el nombre de visitants que reben anualment els jaciments arqueològics, ja que aquests només es comptabilitzen durant l’estiu, en uns pocs jaciments. Tampoc no sabem quin és el grau de satisfacció dels visitants, sobre quins aspectes els agradaria tenir més informació, etc. Conèixer aquestes dades és essencial per planificar correctament les actuacions de conservació, adequació i divulgació. Per tant, serà necessari implantar tot un sistema de recollida i tractament estadístic de les dades, en col·laboració amb l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca).

Un altre aspecte que cal destacar és el de la investigació científica. Durant els darrers anys, cada vegada més institucions acadèmiques de fora de l’illa participen en projectes d’investigació dirigits per equips locals, o bé arqueòlegs locals s’integren en projectes impulsats per centres forans. Aquesta xarxa de relacions és molt positiva, i s’ha de fomentar i consolidar a través de convenis de col·laboració entre l’Agència MT i els centres d’investigació.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que gran part dels jaciments que formen la Menorca Talaiòtica són de titularitat privada. Els propietaris s’han d’implicar activament en la conservació, i el programa de Contractes de Custòdia que ha desenvolupat el Consell pretén incentivar aquesta implicació, amb el suport de l’administració pública.

Tot sembla indicar que el mes de setembre Menorca Talaiòtica pot ser nomenada patrimoni mundial durant el proper Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO a Riad. Què ha de suposar aquesta distinció per a Menorca Talaiòtica?
La inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO ha de suposar un estímul per als menorquins en la conservació, investigació i divulgació del patrimoni arqueològic. Òbviament, una part important de la feina ens pertoca als gestors, als investigadors i als restauradors, però la preservació d’aquesta herència que hem rebut dels nostres avantpassats és responsabilitat de tots. Des d’una perspectiva més pragmàtica, ser a la Llista de Patrimoni Mundial pot servir per facilitar l’obtenció de recursos econòmics de fora de l’illa, per invertir-los en el patrimoni històric. Aquest fet serà indubtablement positiu, per la seva capacitat de generar llocs de feina i nous coneixements.

I com veieu el futur de Menorca Talaiòtica, quins són els principals reptes als quals s’haurà de fer front?
Hi ha un fet que crec que deixa clar fins a quin punt la societat menorquina ha assumit com a seva la candidatura de Menorca Talaiòtica: el projecte s’ha mantingut al llarg de cinc mandats del Consell, amb diferents colors polítics, d’ençà que el 2009 l’IME proposés impulsar aquesta iniciativa. Possiblement en el futur haurem de mantenir aquesta persistència i unitat per fer front a reptes que avui no podem preveure. Des que vam començar el procés de la candidatura hem viscut una crisi financera, diverses crisis humanitàries i una crisi sanitària. Ara els experts ens adverteixen que correm el risc de patir una crisi climàtica i una crisi energètica.

Dins aquest context, tal vegada el major repte per a Menorca Talaiòtica, i en general per als gestors de patrimoni històric, és reivindicar el valor d’un sector que permet generar moviment econòmic sense generar residus ni contaminants, i sense un gran consum d’energia ni de matèries primeres; que no permet l’especulació ni la deslocalització de negocis; que crea ocupació estable i de qualitat i, finalment, que fomenta el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat i el nostre futur. Hi ha pocs àmbits de l’activitat humana que reuneixin tants aspectes positius i tan estretament relacionats amb la lluita contra els problemes que ens amenacen actualment.

¿¡[AQUI]¡¿L’equip Amics del Museu de Menorca treballa aquests dies en la segona campanya d'excavació i restauració de l'estructura tardomedieval de Torralba d'en Salort. L'equip s'està trobant amb les restes d’un habitatge rural del segle XV i XVI amb reutilitzacions posteriors. 

Es tracta d’una excavació programada inèdita fins al moment a Menorca que permet documentar a través de l’arqueologia com era la vida rural dels repobladors cristians de l’illa després de la conquesta de 1287 i, per tant, el que és l’origen de bona part dels menorquins d’avui. El proper 24 d’agost, a les 19 hores, tindrà lloc una jornada de portes obertes on els investigadors explicaran amb detall els avenços del projecte. 

La zona objecte d’intervenció és un conjunt estructural situat al marge oest de Torralba i del qual només se’n podia identificar una portalada amortitzada amb dues capelletes als laterals coronades per dues creus llatines incises. 

Eclipsada per les monumentals restes arqueològiques, historiadors i arqueòlegs que han escrit sobre el jaciment (Mascaró-Pasarius, Fernández- Miranda, Gornés o Riudavets i Bravo, entre d’altres) havien suggerit que es podria tractar de les runes de les antigues cases de Torralba o, potser, d’una ermita rural. La pagesia que habitava l’entorn generalment es referia a aquestes runes com “ses antigues cases de Torralba”.

La intervenció d’excavació i restauració fou encarregada a l’equip d’especialistes d’Amics del Museu de Menorca, que va determinar que si s’havia de conèixer a fons la història d’aquesta estructura, era necessari abordar-la no només des de l’estudi de les restes arqueològiques —que s’han de preservar i fer comprensibles al públic— , sinó també amb l’estudi en profunditat de la documentació guardada als arxius històrics de l’illa que parla de Torralba. Amb aquest objectiu, es conformà un equip, codirigit per Borja Corral i Carlos de Salort, on hi col·laboren restauradors i conservadors com Francesc Isbert i Cecília Ligero o l’historiador especialitzat en època medieval Jordi Saura, entre d’altres.
 

Campanya 2023

Materials recuperats

¿¡[AQUI]¡¿La campanya d’excavacions arqueològiques 2023 a Sa Mitja Lluna ha finalitzat aquesta setmana. Aquesta mina de coure de l’edat del bronze situada a l’illa d’en Colom és un dels pocs jaciments miners d’aquestes característiques en el sud d’Europa, ja que l’absència de treballs miners posteriors rellevants ha permès una excel·lent conservació de la mina prehistòrica. La seva excepcionalitat l’ha convertit en un element clau dins de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO.

Aquesta és la setena campanya que s’ha realitzat des del seu descobriment, sota la codirecció dels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i María Calderon (grup ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears) i Mark Hunt (Universitat de Sevilla). Com en anys anteriors, la intervenció ha comptat amb el finançament del Consell Insular de Menorca.

Totes les actuacions realitzades fins ara assenyalen que ens trobem davant una explotació de coure que abraça tota l'edat del bronze (1800-900 a.n.e). Per tant, certes comunitats prehistòriques de Menorca extragueren minerals de coure (malaquita, atzurita, calcopirita) de la mina durant uns 900 anys.

La recerca duta a terme permet reflexionar sobre les estratègies d’aprofitament de les comunitats que freqüentaven la mina i és indubtable que durant generacions fou explotada, tot i que no de forma contínua. Els investigadors pensen que potser era un treball temporal que s’adaptava a altres feines del camp en determinats moments de l’any, tal vegada condicionat per les condicions meteomarines o les necessitats de la comunitat.

Entre els materials arqueològics recuperats destaquen les eines lítiques. Des de petits morterets utilitzats per triturar i seleccionar el mineral, fins a grans maces de miner per rompre la roca a on es troben les vetes de mineral. N’hi ha de moltes mides, depenent del treball al qual anaven destinades. A l’edat del bronze, els minerals de coure era essencials per crear instruments metàl·lics, però segurament el més important d’ells era el valor simbòlic intrínsec d’aquests objectes.

Les anàlisis de procedència i distribució mitjançant Isòtops de Plom han permès proposar possibles relacions entre els minerals d’Illa d’en Colom i metalls amortitzats en dipòsits funeraris menorquins de cronologies semblants. Però la cosa no acaba aquí, estudis realitzats sobre peces de metall a les altres illes de l'arxipèlag balear ens demostren la seva relació amb els minerals menorquins. Això ens parla del gran moviment d'objectes i de persones que existia a l’edat del bronze balear.

Des del principi, els investigadors van veure que la mina de coure de Sa Mitja Lluna tenia dues àrees de treball diferenciades. A la zona nord semblava que havia hagut més moviment de material. Les feines en aquesta àrea del jaciment varen posar al descobert l’existència d’una trinxera excavada en la roca, seguint un filó de coure que devia córrer de forma més o manco paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. No és descartable que en futures intervencions hi hagi sorpreses en aquesta zona, com podria ser la troballa de pous o galeries excavades pels antics miners.
 

Campanya 2023 a la zona sud

• Ocult sota el runam de mina s’ha documentat una trinxera de característiques similars a les observades al nord del jaciment, amb la diferència que allà s'intuia que havia hagut un gran moviment de materials, mentres que en el sud això no s’ha pogut detectar fins que no s’ha excavat. Aquesta trinxera fou realitzada pels miners en direcció Oest-Est, seguint la veta de mineral. Encara es desconeixen les dimensions reals de la trinxera, però tot fa pensar que esteim davant uns treballs més importants del que s’havia pensat fins ara.
• En aquesta zona del jaciment s’han documentat més restes ceràmics que al nord, així com restes de focs. Encara que no es detecten foganyes o altres tipus d’estructures de combustió, aquestes restes són evidència que a peu de mina es realitzaven altres feines com cuinar o emmagatzemar aigua, tal com semblen indicar els tipus de peces ceràmiques.
• En algunes de les unitats estratigràfiques més profundes, les eines lítiques són més abundants i les maces de miner de grans dimensions més freqüents que en la zona nord del jaciment, arribant en molts de casos a superar els 15 kg.

Amics del Museu de Menorca ha presentat avui, 14 de juliol, les novetats de la campanya d’excavació 2023 a Torre d’en Galmés, la cinquena a la part nord del poblat. Entre el 3 i el 21 de juliol, l’equip està treballant en aquesta zona juntament amb estudiants de diferents universitats d’Espanya i voluntaris de Menorca. Simón Gornés, conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, i Eva Petrus, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alaior, han estat les autoritats presents. Els han acompanyat els directors del projecte, els arqueòlegs Carlos de Salort i Borja Corral, i la presidenta d'Amics del Museu de Menorca, Cecília Ligero.

El projecte d'excavació a Torre d’en Galmés està centrat en un conjunt d'espais domèstics i estructures annexes ubicades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, testimoni de la fase d'ocupació més antiga de l'assentament. Des del 2021, s'estan excavant els nivells d'ocupació d'una d'aquestes estructures domèstiques, els més fèrtils quant a restes materials que varen pertànyer als últims habitants de l'estructura. Si bé ja s'han excavat diverses cases al poblat amb un patró ben definit, aquesta presenta una distribució i forma lleugerament diferent de les que s'han anat documentant. 

Les diferents campanyes estivals en aquesta casa han estat marcades per recurrents troballes en forma de restes humanes que han estat exhumades per part de l'arqueòloga Elena Sintes. Ara mateix, aquestes estan en procés d'estudi i és impossible concretar res. Entre les cinc campanyes arqueològiques, s’han localitzat restes d’entre cinc i sis individus, el darrer aquest mateix any. 

És evident que trobar esquelets humans dins d'un espai domèstic sense cap classe d'enterrament no és quelcom normal. Es tractaria de persones de diferents sexes i edats, el seu l'estudi específic farà possible afinar com i quan va ser l'episodi final de l'habitatge. Per el moment, a l'espera d'aquests resultats, només s’ha datat un dels esquelets trobats, indicant que va morir entre el 370 i el 201 a.n.e. 

Cal dir que aquesta no és la primera vegada que Amics del Museu es troba amb aquest tipus d’episodis. Entre 2005 i 2010, a una de les cases de la part meridional del poblat, el cercle 7, també es va documentar un conjunt d'individus morts en circumstàncies anòmales en el segle III a.n.e. Aquestes dates marcarien l'abandonament de l'habitatge fins l'actualitat, amb l'excepció d'algunes freqüentacions puntuals que s'han d'analitzar amb més deteniment. 
 

Vaixella indígena i sitjots

La violista Raquel Roldán és la guanyadora de Becatalaiotica 2023 amb “Mort d’una ànima”. Així s’ha donat a conèixer durant l’acte de cloenda de la setena edició del certamen que ha tingut lloc avui fosquet a Torralba d’en Salort. Roldán, que no ha pogut recollir el guardó en persona, s’emporta una beca de 2.000 euros, el premi d’aquest concurs organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Menorca amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i la col·laboració de la Fundació Illes Balears.

L’acte ha comptat amb la presència del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, qui ha entregat el premi a Miquel López, representant de Roldán i guanyador de Becatalaiotica 2022. La proposta de Roldán (Tarragona, 2000) va consistir en un concert de viola sola a la necròpolis de Cala Morell, que va congregar a un seixantena de persones que van gaudir d’un espectacle màgic. El pas del temps, la vida i la mort van ser els fils conductors del programa musical de vuit peces clàssiques presentat per la violista, un estudi d’anacronies entre espai i sonoritat.

Una cinquentena de persones han pogut gaudir de l’acte de cloenda, que ha inclòs una exposició dels objectes utilitzats a Becatalaiotica 2023 i la repetició de l'esdeveniment guanyador del 2022: “Tala-tic-tac”, de Miquel López. Aquest estudiant del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i músic, ens ha apropat a una nova manera de divulgar la història d'una pedra que ha viscut en silenci el pas del temps.

Becatalaiotica és un projecte cultural d’Amics del Museu de Menorca que té com a propòsit reivindicar el paisatge de l'illa com a font d’inspiració i descobrir noves maneres de viure’l i divulgar-lo. S’hi poden presentar persones d'entre 18 i 28 anys que estiguin estudiant o que vulguin cursar qualsevol mena d’estudis. L’objectiu és crear esdeveniments o activitats de caràcter lliure, innovadores i originals, a diferents jaciments de la Menorca Talaiòtica. El públic assistent als esdeveniments s'encarrega de valorar i votar les propostes; la persona guanyadora rep una beca d'estudis de 2.000 €.

La Becatalaiotica tancarà la seva setena edició el proper 10 de juliol, a partir de les 19:30 h, amb un acte de cloenda al jaciment de Torralba d’en Salort. Allà es donarà a conèixer la guanyadora d’una beca d’estudis de 2.000 euros, el premi d’aquest certamen organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Menorca i el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, que compta amb la col·laboració de la Fundació Illes Balears.

La cloenda inclourà una exposició dels objectes utilitzats als esdeveniments de Becatalaiotica 2023 i es repetirà l'esdeveniment guanyador de la passada edició: “Tala-tic-tac”, per Miquel López. El nom de la persona guanyadora es donarà a conèixer cap a les 20:30 h. Música i piscolabis completaran la vetllada. 

Enguany han participat cinc propostes trencadores des de diferents àmbits. Paula Planas (Barcelona, 1998), ballarina professional, va presentar una performance de ball a Talatí de Dalt, on després va ensenyar al públic a ballar polca i fandango. Maria Casadellà (Baix Empordà, 1997), dissenyadora d’exposicions i membre d’una colla de gegants, va crear la primera geganta talaiòtica i la va presentar a Torre d'en Galmés acompanyada de la colla de gegants i gralles des Castell.

Irene Trapote (Gijón, 1998), artista multidisciplinària, ens va convidar a reflexionar sobre el paisatge i les maneres de gestionar-lo a través d’un recorregut amb diferents instal·lacions artístiques per Torrellafuda. Na Kitty Vollmer (Filadelfia, 1994), arquitecte, ens va deixar amb la boca oberta amb una instal·lació nocturna a Torralba d’en Salort on va crear una xarxa de peces bioluminiscents dins el recinte de taula. I, finalment, na Raquel Roldán (Tarragona, 2000), violista, ens va delectar amb el primer concert de viola sola a la necròpolis de Cala Morell.

Becatalaiotica és un projecte cultural d’Amics del Museu de Menorca que té com a propòsit reivindicar el paisatge de Menorca com a font d’inspiració i descobrir noves maneres de viure’l i divulgar-lo. S’hi poden presentar persones d'entre 18 i 28 anys que estiguin estudiant o que vulguin cursar qualsevol mena d’estudis. L’objectiu és crear esdeveniments o activitats de caràcter lliure, innovadores i originals, a diferents jaciments de la Menorca Talaiòtica. El públic assistent als esdeveniments s'encarrega de valorar i votar les propostes; la persona guanyadora rep una beca d'estudis de 2.000 €.

Joaquim Pons Machado és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques”. Amb una extensa carrera d’investigador sobre el terreny, entre d’altres, ha dirigit i coordinat els camps de treball arqueològic de l’Associació Amics del Museu de Menorca als jaciments de Torrre d’en Galmés (Alaior), entitat de la qual n’és el secretari des del 2005.

Des de l’any 2019 fins a principis del 2023 ha estat el tècnic de Menorca Talaiòtica al Consell Insular de Menorca, i ha estat un dels màxims responsables del nou expedient de la candidatura que recentment ha rebut l’aval d’ICOMOS.

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia?
Pel cercle familiar. El meu pare ens duia de petits a passejar per Menorca i un dels llocs que solíem visitar eren jaciments arqueològics. Açò va despertar l’interès per l’arqueologia tant del meu germà, Octavi Pons, com meva. I per acabar d’arrodonir el panorama, la meva dona, na Carmen Lara, també és arqueòloga. Per tant, ha estat un interès que ha arribat per diverses bandes i en diferents moments que m’han dut a dedicar-me a l’arqueologia.

I què us va fer decantar per l’estudi de la cultura talaiòtica?
La proximitat, al ser la cultura prehistòrica que hi ha a l’illa. Tot i haver viscut uns anys per Catalunya i haver participat en alguns projectes per allà, sempre vaig mantenir un vincle amb el meu treball a Menorca i quan va ser hora de plantejar tant el treball de tercer cicle com la tesi doctoral no vaig tenir dubte que serien sobre Menorca. Així, la meva tesina va ser sobre l’excavació que vam fer amb Amics del Museu de Menorca a Talatí de Dalt i la tesi doctoral va ser sobre les cases talaiòtiques de planta circular, estructures que vam estar excavant a Torre d’en Galmés.

En la vostra trajectòria com a investigador, quins són els projectes que us han marcat més?
Sens dubte, els dos que t’he comentat fa un moment. Tot i que ja havia participat en alguna altra excavació abans, com la del talaiot de Trebalúger, l’excavació de Talatí de Dalt va ser molt important per jo, ja que va ser el primer cop que vaig participar en una excavació programada i en tot el treball que hi ha associat. A més, la darrera campanya que vam desenvolupar allà va suposar per jo la primera direcció d’una excavació arqueològica. Amb tot el treball posterior vam poder fer una petita exposició al Museu de Menorca, vam poder publicar el llibre de l’excavació (juntament amb en Gustau Juan) i a jo em va servir per fer el treball de tercer cicle del Màster en Arqueologia Prehistòrica.

L’altre projecte va ser l’excavació dels cercles talaiòtics de Torre d’en Galmés que vam fer amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. Vam poder excavar dues cases i també un parell de patis davanters, i tot aquest treball em va servir de base per poder tirar endavant la tesi doctoral sobre les cases del talaiòtic final.

I quins dels projectes que estan ara en marxa desperten més el vostre interès?
Se’m fa difícil decantar-me per un de concret, ja que crec que esteim davant un moment molt interessant en l’arqueologia de Menorca i hi ha diversos projectes molt interessants.

Per la continuïtat amb el treball que vaig fer, el projecte d’Amics del Museu a la zona nord de Torre d’en Galmés em sembla molt interessant ja que es cerca documentar l’hàbitat del talaiòtic inicial. Però també tota la feina de Boston University amb la documentació de l’ocupació islàmica està aportant molta informació sobre com es desenvolupa i organitza aquesta ocupació.

Altres projectes que cal destacar són el de Cornia Nou i Sant Agustí, amb tota la informació que estan aportant sobre l’inici del món talaiòtic, les navetes de Cala Morell amb la documentació de l’hàbitat naviforme, sa Mitja Lluna amb tota la informació sobre la mineria prehistòrica, l’estudi de les taules amb l’excavació de Sa Cudia Cremada... Com et comentava, és un moment molt interessant i amb moltes línies obertes que segur aportaran molta informació per millorar el coneixement sobre la prehistòria de Menorca.

Tant per la vostra feina com a arqueòleg com pel vostre paper com a tècnic de Menorca Talaiòtica, la vostra trajectòria ha estat molt lligada a la candidatura. Ara que ja hi ha llum verda per part d’ICOMOS, quin balanç feu d’aquesta etapa?
És un balanç molt positiu, tant a nivell personal com professional. El fet de poder treballar en un projecte com Menorca Talaiòtica, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, és un privilegi. És una ocasió única, ja que molt difícilment es tornarà a presentar cap altre bé patrimonial de Menorca a la UNESCO.

Des del punt de vista personal, ha estat un altre projecte clau, juntament amb els dos dels quals ja hem xerrat. Com et comentava, és un privilegi haver pogut treballar en la candidatura i poder-ho fer amb tota la gent que hi ha participat. El treball amb una persona com en Cipriano Marín ha estat un luxe del qual he pogut aprendre molt. Però també ha sigut un privilegi poder treballar amb molta altra gent que s’ha implicat en el projecte. La llista és molt llarga, com es pot veure als agraïments de l’expedient, i a molts els heu anat entrevistant abans que jo en aquesta secció de Protagonistes. 

Per tant, estic molt satisfet d’aquesta etapa ja que s’ha aconseguit l’objectiu principal, que és la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial, i estic molt satisfet per tot el que m’ha aportat a nivell personal.

Tenint en compte que sou un actor important en l’elaboració d’aquest nou expedient, com va ser tot el procés de reconstrucció del relat de la candidatura?
Va ser un procés complex. En un primer moment, s’ha de destacar la feina feta per n’Antoni Ferrer, en aquell moment director insular de Cultura i Patrimoni, juntament amb la incorporació d’en Cipriano Marín en el rol de coordinador. Ells van fer la proposta inicial dels components de Menorca Talaiòtica.

Jo em vaig incorporar al projecte el maig de 2019, quan es va posar damunt la taula aquesta proposta inicial. A partir d’aquest moment es va iniciar el treball de discussió amb els col·laboradors de la candidatura per tal d’anar ajustant aquesta proposta a uns criteris que fossin més reals i que poguessin ser assumits per ICOMOS i UNESCO.

El treball va ser intens, ja que intentar combinar patrimoni i paisatge, com es va demanar a l’informe d’ICOMOS del 2017, no va ser fàcil. Però, per sort, vam comptar amb el suport de grans col·laboradors que ens van ajudar en aquest procés per tal d’arribar a lligar el discurs i el plantejament que es pot veure a l’expedient de Menorca Talaiòtica.

Tot i ser clarament positiu, a l’informe d’ICOMOS també s’assenyalen algunes recomanacions que cal implementar. Quines creieu que han de ser les prioritats d’ara en endavant?
Com ja ha repetit el conseller de Cultura Miquel Àngel Maria en les presentacions que vam fer del documental de Menorca Talaiòtica, la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial no suposa el final del camí. Tot el contrari, no és més que un punt i a part i el treball real amb Menorca Talaiòtica comença ara. Damunt la taula hem posat els instruments, l’Agència Menorca Talaiòtica i el seu pla de gestió, per tal que a partir d’ara es comencin a desenvolupar.

Una de les prioritats que tenim és el desenvolupament dels contractes de custòdia del patrimoni. És una de les eines clau del pla de gestió i a través de la qual l’Agència Menorca Talaiòtica ha d’establir el marc de relació amb els propietaris i gestors dels béns inclosos dins la declaració de Patrimoni Mundial. També la monitorització del bé és un punt molt important. UNESCO demana de forma periòdica informes de l’estat dels béns patrimoni mundial, per la qual cosa s’ha de crear l’estructura de recollida d’informació per tal de complir amb aquestes peticions.

I hem de tenir clar que la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial és un compromís de futur. És el compromís que adquireix Menorca amb la resta del món, amb el qual es compromet a conservar el seu patrimoni prehistòric per tal que es pugui transmetre a les generacions futures, com a mínim, en el mateix estat en què es troba a dia d’avui. I en la mesura del possible, a millorar-lo i a ampliar-ne el coneixement.

L’Agència Menorca Talaiòtica és clau en el futur de la candidatura, més enllà de la probable nominació com a patrimoni mundial. Quin paper ha d’exercir?
El seu paper és clau. Ja he mencionat a la pregunta anterior alguns dels reptes que té per endavant. Però com es pot veure al pla de gestió, van molt més enllà de les poques coses que jo he dit. El paper de l’agència serà fonamental, ja que és l’organisme que ha de desenvolupar aquest document, que no és més que el seu full de ruta per al futur.

Per tant, l’Agència, sota la direcció d’Antoni Ferrer, té per davant el repte de desenvolupar aquest pla de gestió per tal que Menorca Talaiòtica pugui ser un instrument real i útil. El patrimoni arqueològic de Menorca és impressionat tant per quantitat com per qualitat, i Menorca Talaiòtica ha de ser-ne l’ambaixadora davant el món, a través d’aquesta declaració de patrimoni mundial.

Hi ha un sector de gent interessada en el patrimoni cultural i que està atenta a UNESCO i a la seva llista de Patrimoni Mundial, per la qual cosa Menorca serà tinguda més en compte com a destinació cultural. Així doncs, el paper de l’agència, entre altres aspectes, serà que les expectatives creades es vegin recompensades quan aquests visitants vinguin a Menorca.

Però també s’ha de treballar per la implicació de la població local. Això té a veure tant amb el coneixement que pugui tenir la gent de l’illa sobre el patrimoni mundial, que repercutirà en el seu respecte i conservació, com en les possibilitats que s’obren en relació amb la indústria cultural. Bé, podríem seguir, perquè com comentava crec que el paper de l’agència de cara al futur és fonamental i esperem que es pugui desenvolupar amb plenitud per assolir els objectius marcats al pla de gestió.
 

L’arqueòleg Antoni Ferrer ha estat proposat com a director de l’Agència Menorca Talaiòtica pel Consell Rector d’aquest organisme, després que, seguint el procediment reglat, ha obtingut el vot unànime de la Comissió Avaluadora. La proposta s’ha fet efectiva avui, 16 de juny, en el Consell Rector de l’agència, i tindrà efecte a partir de la signatura del decret de nomenament per part de la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora. 

Ferrer és un dels artífexs de la reformulació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a partir del 2017. Epecialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears, va ser director insular de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca entre 2015 i 2019. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, actualment codirigeix els projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou i Cala Morell (Menorca), i el de Sa Ferradura (Mallorca).

L'arqueòleg menorquí serà a partir d’ara el responsable de dirigir i gestionar l’agència perquè compleixi i assoleixi els objectius que li atribueixen els seus estatuts, i garantir la coherència d’aquesta gestió amb els requisits de la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. La durada del seu contracte com a director de l’agència serà de cinc anys, condicionada a l’avaluació permanent i no vinculada al mandat del Consell Rector. L’Agència Menorca Talaiòtica és l’organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions i mesures que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional, especialment les incloses en el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica.

La comissió d’avaluació de l’esmentat procés selectiu ha estat integrada per:

PRESIDÈNCIA:
Titular: Sra. Carolina Desel Gonzàlez, Directora del Museu de Menorca.
Suplent: Sr. Francesc Xavier Patiño García, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis.

VOCALS:
Titular: Sr. Rafael Mata Olmo, membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica.
Suplent: Sra. Margarita Orfila Pons, membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica.

Titular: Sra. Cristina Rita Larrucea, presidenta del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis.
Suplent: Sra. Maria Gràcia Salvà Picó, Directora del Museu de Mallorca.

Titular: Sr. Felipe Criado Boado, director de l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC).
Suplent: Sr. Josep Maria Fullola Pericot, Catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de Barcelona.

Titular: Sra. Carmen Cabrera Lucio-Villegas, Cap de l’Àrea de Convencions UNESCO, Ministeri de Cultura.
Suplent: Sra. Laura de Miguel Riera, Cap de Servei de Patrimoni Mundial, Ministeri de Cultura.

Titular: Sr. Aleix Sintes Piris, tècnic de gestió, Departament de Cultura, Consell Insular de Menorca.
Suplent: Sra. Pilar Vinent Barceló, Cap de Servei de Normalització Lingüística, Departament de Cultura, Consell Insular de Menorca.

Titular: Sra. Catalina Ferrando Ballester, Direcció General de Cultura, Govern de les Illes Balears.
Suplent: Sra. Francesca Tugores Truyol, Direcció General de Cultura, Govern de les Illes Balears.

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat el contracte menor de subministrament per al proveïment de marxandatge de Menorca Talaiòtica.

Aquest contracte té com a objectiu el proveïment de diversos ítems de marxandatge de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO que es destinaran a activitats de difusió que es puguin realitzar en els propers mesos.

El pressupost màxim del contracte menor de subministrament és de 7.000 euros. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca fins el 9 de juny de 2023.





El contractista haurà de proporcionar al Consell Insular de Menorca els béns següents:
 

1. Bosses de cotó «totebag».
2. Miniatures d’una taula a escala de marès, elaborada per un/a artesà/na.
3. Memòries USB amb forma de taula.
4. Llibretes A5 (148 x 210 mm) de tapa dura i llapis.
5. Portafolis A4 (210 x 297 mm).
6.  Botelles tèrmiques de 750 ml.

Cristina Rihuete és professora de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va estudiar arqueologia a la Universitat de Barcelona i un postgrau a Chicago, i es va especialitzar en antropologia física amb la seva tesis sobre la Cova des Càrritx.

Juntament amb Vicente Lull, Roberto Risch i Rafael Micó, formen el grup de recerca ASOME-Arqueoecologia Social Mediterrània, l’objectiu principal del qual és la reconstrucció de la dinàmica social, econòmica i ecològica de les societats que habitaven la conca occidental de la Mediterrània al llarg de la Prehistòria tardana, entre el III i el I mil·lenni aC.

Les seves investigacions s’han centrat principalment a les Balears i al sud-est de la península Ibèrica. Entre els jaciments investigats hi ha l’assentament talaiòtic de Son Fornés (Mallorca), les coves pretalaiòtiques des Càrritx, Es Musol i Es Forat de ses Aritges (Menorca), la naveta funerària de Ses Arenes de Baix (Menorca), i els assentaments i cementiris argàrics de Gatas i Fuente Álamo (Almeria) i La Bastida, Tira del Llenç, Turó del Morrón i L’Almoloya (Múrcia).



Sempre vau tenir clar que volíeu ser arqueòloga? Com va sorgir la vostra passió per aquesta disciplina?
A la meva família, com en tantíssimes altres de l’època, ningú no havia anat a la universitat. La meva mare va fer allò impossible perquè això acabés i ens va inculcar la passió per conèixer, per descobrir. I l’arqueologia és això en estat pur. Van ser les piràmides d’Egipte les que em van enganxar quan van aparèixer al temari de l’institut.

Com va sorgir la connexió amb la cultura talaiòtica de Menorca?
La meva vinculació amb Son Fornés des de finals dels anys vuitanta va fer que m’interessés per la prehistòria de Menorca, tan semblant i, alhora, tan diferent de la Mallorca.

Vau ser part de l’equip que va dur a terme les excavacions a la Cova des Càrritx després del seu descobriment i vau fer la tesi doctoral sobre aquesta cova funerària. Com recordeu aquests moments?
La feina a Càrritx va ser un repte fabulós per al nostre equip. És més que estrany trobar un dipòsit funerari pràcticament intacte, amb objectes arqueològics tan excepcionals i tan meravellosament conservats. Ens va obligar a dissenyar una metodologia d’excavació a l’alçada de la singularitat de la cova i, també, a tastar noves maneres d’analitzar i conservar els materials arqueològics en col·laboració amb especialistes de disciplines tan diverses com la geologia, la bioquímica o la genètica. Els quatre anys que vaig viure a Ciutadella van ser d’una intensitat formidable. Ja ha passat un quart de segle, però els records d’aquella època encara són elèctrics.

Tot i que es va descobrir el 1995, la Cova des Càrritx està de plena actualitat amb el vostre darrer estudi, que ha resultat en la primera prova directa en humans de l’ús de substàncies psicoactives a Europa. Com ha estat el procés d’aquest estudi? Des de quan estava en marxa?
La Cova des Càrritx va guanyar fama internacional pel dipòsit de cabells humans conservat en una de les sales més recòndites, al costat de l’instrumental emprat en un complex ritual funerari basat en el pentinat, tenyit i tallat de flocs que es guardaven en unes fascinants capsetes fetes amb fusta, os i banya. Vam aprendre moltes coses d’aquest dipòsit, però moltes altres continuen sent un enigma, com el nombre de persones a què corresponen els flocs, el sexe i l’edat, o la substància amb què s’elaborava el tint.

La possibilitat d’aprofitar els cabells per indagar sobre el consum de drogues és deguda a Elisa Guerra Doce, de la Universitat de Valladolid, que és una autoritat en la matèria. Va ser el 2015 quan ens va proposar provar als cabells de Càrritx els procediments que Hermann Niemeyer, de la Universitat de Xile, havia assajat amb èxit en mostres de l’arqueologia andina. El temps transcorregut dona compte de la dificultat i la complexitat de l’estudi, ja que a més d’identificar alcaloides específics calia garantir que les anàlisis es poguessin replicar.

Què us ha portat a pensar que es podria tractar dels cabells d’un xaman?
La hipòtesi es basa en diverses línies d’evidència. D’una banda, dues de les tres substàncies identificades són al·lucinògens potents que actuen sobre el sistema nerviós central i alteren la percepció, l’estat d’ànim, la cognició i el comportament. Sabem també que el consum va ser continuat i, atesa la toxicitat d’aquestes substàncies, cal imaginar un coneixement molt especialitzat en la inducció deliberada d’estats alterats de la consciència, que és una característica del xamanisme. A Menorca tenim evidències de l’ús ritual de coves l’accés a les quals podia ser extremament perillós, com la Cova des Mussol, i que denoten cerimònies de tipus endevinatori o propiciatori en què intervenien figuretes amb forma híbrida, meitat humana, meitat animal, i que també podem relacionar amb pràctiques xamàniques.

Finalment, la capseta de la Cova des Càrritx que contenia els cabells analitzats estava decorada amb motius de cercles concèntrics, típics també d’altres grups arqueològics de diferents èpoques, i que solen interpretar-se com un símbol de la dilatació de les pupil·les que es produeix en ingerir substàncies que permeten “obrir l’ull”, obrir la percepció o el coneixement interior, i que, novament, podem relacionar amb el xamanisme.

Considereu alguna hipòtesi de per què els talaiòtics van amagar els cabells després de pintar-los i tallar-los?
Creiem que l’ocultació dels elements d’aquest ritual funerari peculiar es deu a una crisi profunda en els sistemes de creences de la societat menorquina que van coincidir amb el cessament de cerimònies funeràries ancestrals.

Quines altres vies d’estudi sobre els talaiòtics obre la vostra investigació?
Esperem que aquest tipus d’anàlisi es pugui replicar en altres projectes de recerca que, posteriorment al de la Cova des Càrritx, també han recuperat cabell, com al seu dia la Cova des Pas i, més recentment, la Cova de Biniedrís, on ha pogut precisar-se que els flocs van ser tenyits amb ocre. La diversitat de contextos i, si escau, cronologies, podria enriquir les perspectives que ha obert aquesta línia de recerca.

Com a investigadora, quins són els projectes arqueològics de Menorca que seguiu amb més atenció?
Per escala, complexitat i justícia històrica al ciclopeisme menorquí, sens dubte destacaria Cornia Nou i els treballs als diferents cercles de Torre d’en Galmés. També mereix especial atenció la investigació recent a Cala Morell, que devem a l’originalitat i la bona feina del projecte Entre Illes, així com les interessants perspectives que han obert les campanyes realitzades a Sa Cudia Cremada.

A principis d’aquest mes rebíem la notícia de l’aval d’ICOMOS a la candidatura de Menorca Talaiòtica, que deixa el camí clar per ser declarada Patrimoni Mundial. Quins reptes creus que té MT al davant, més enllà d’aconseguir aquest reconeixement?
El mateix repte que tenim com a societat: preservar el llegat dels pobles que ens han precedit perquè les generacions futures puguin continuar aprenent-ne. La nostra espècie té un tresor il·limitat que resideix en la capacitat de crear i d’autoconèixer-se, de viure diverses vides gràcies a la nostra facultat de saber i traspassar coneixement. Això és riquesa i herència de la bona. I no només intangible, també material. Vist així, el veritable repte és que els beneficis dels tresors col·lectius siguin igualment col·lectius.

Menorca Talaiòtica ha participat amb gran èxit de convocatòria al festival de recreació històrica Tarraco Viva. La candidatura menorquina ha portat a terme diverses activitats per donar a conèixer el patrimoni prehistòric de Menorca els dies 20 i 21 de maig, aconseguint congregar a unes 1.500 persones en total entre les recreacions històriques, el taller de fona i la xerrada-tast de la cervesa Talaiòtica.

L’estand de Menorca Talaiòtica a la Fira de Museus va registrar també una constant afluència de públic, propocionant Informació sobre la candidatura, els projectes arqueològics en marxa i els museus de Menorca, a més de ser un punt de venda dels llibres de la col.lecció Sitjot, de rèpliques de ceràmica i de la cervesa Talaiòtica.

Els dos passis de la recreació històrica “Funditores Baleares, Els guerrers de les Illes Balears” que es van fer dissabte 20 de maig van omplir el teatre auditori del Camp de Mart amb 650 persones al matí i unes 750 a l’espectacle de la tarda. A càrrec d’Amics del Museu de Menorca i la Federació de Tir de Fona-Unió excursionista de Menorca, a l’escenari es va montar una rèplica d’un espai domèstic de Torre d’en Galmés i del reciente de taula de Torralba d’en Salort, amb una taula de les mateixes dimensions que l’original. L'arqueòleg Borja Corral va posar al públic en el context del talaiòtic final, a la vegada que una família talaiòtica i els foners realitzaven accions per "il·lustrar" algunes de les tasques domèstiques o rituals que es podrien haver fet durant aquella època.

Per la seva banda, el taller d’elaboració de fona a càrrec de Lluís Pons Livermore d’Honderos de la Menor i la Federació de Tir amb Fona Balear - Unió Excursionista de Menorca, amb límit de 20 places, va tenir 15 participants el dissabte i 20 el diumenge. La xerrada-tast de cervesa Talaiòtica i formatge de Menorca també va superar el límit de places establertes, arribant a reunir a una cinquentena de curiosos. Aquest recorregut històric per la gastronomia menorquina va anar a càrrec de l'arqueòleg Borja Corral i Roger Vila, mestre cerveser de Grahame Pearce. 

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest any ha celebrat el seu 25è aniversari com un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.


 

“On s'alcen les pedres. La sorprenent cultura talaiòtica de Menorca, candidata a patrimoni de la humanitat” és el títol del nou curs que la UNED impartirà el 4 i 5 de juliol a Maó.Aquest nou curs de la UNED dedicat a la Menorca Talaiòtica compta amb la participació del coordinador de la candidatura, Cipriano Marín, i arqueòlegs locals com ara Margarita Orfila, Antoni Ferrer, Montserrat Anglada, Irene Riudavets i Cristina Bravo. El curs vol presentar una visió àmplia i multidisciplinària de la cultura talaiòtica. La matriculació començarà a partir del 17 de maig. L'assistència pot ser presencial o en línia (en directe o en diferit).

Els objectius són: conèixer els trets fonamentals i diferenciadors de la cultura talaiòtica de Menorca; inscriure aquestes manifestacions a l'àmbit del megalitisme a la Mediterrània; relacionar les manifestacions culturals de la prehistòria amb els aspectes mítics i les recreacions en la ficció; i relacionar els valors patrimonials amb un nou concepte de turisme sostenible.



Programació

Dimarts, 4 de juliol
09.30-11.30 h. Art i simbolisme durant la prehistòria recent a la Mediterrània occidental. Per Martí Mas Cornellà. Professor de Prehistòria. UNED.

12.00-14.00 h. La cultura talaiòtica a Menorca i Mallorca.
Per Montserrat Anglada Fontestad. Arqueòloga. Museu de Menorca.

16.30-18.30 h. Un altre turisme és possible. La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Per Cipriano Marín Cabrera. Coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica. UNESCO.

18.30-20.30 h. Les pedres parlen. Mite, màgia i llegenda.
Per Carlos Garrido Torres. Periodista i escriptor.

Dimecres, 5 de juliol
09.30-11.30 h. Les peculiaritats de la cultura talaiòtica a Menorca. Navetes, taules i cercles. Per les arqueòlogues Irene Riudavets González i Cristina Bravo Asensio.

12.00-14.00 h. Els foners baleàrics, els senyors del llançament.
Per Margarida Orfila Pons. Catedràtica emèrita d'Arqueologia. Universitat de Granada.

16.30-18.30 h. Juan Ramis i Ramis, pioner dels estudis sobre prehistòria a Espanya. Per Antoni Ferrer Rotger. Arqueòleg.

18.30-20.30 h. El monòlit inaudit. La Prehistòria a la literatura, el cinema i els còmics. Per A. Francesc Mesperuza Rotger. Periodista i Professor Tutor. UNED Illes Balears.

 

El camí de Menorca Talaiòtica cap al seu reconeixement com a patrimoni mundial rep el recolzament decisiu de l'avaluació positiva d'ICOMOS (Consejo Internacional de Monumentos y Sitios), que al seu informe final recomana a la UNESCO la inclusió de la candidatura menorquina a la Llista de Patrimoni Mundial. Després d'aquest últim pas superat, serà el Comitè de Patrimoni Mundial qui decidirà finalment la seva inscripció durant la 45a sessió que se celebrarà a Riad, Aràbia Saudita, el mes de setembre. Les decisions del Comitè es prenen en aquest cas sobre la base dels informes i les recomanacions d'ICOMOS, per la qual cosa ja no hi ha cap obstacle perquè Menorca Talaiòtica sigui per fi patrimoni mundial.

Segons l'informe, fet públic el 10 de maig, Menorca Talaiòtica compleix els criteris III i IV requerits, atès que és el testimoni únic d'una cultura prehistòrica insular amb un repertori excepcional de monuments il·lustratius de les diferents etapes de la prehistòria.

L'alta densitat de jaciments prehistòrics, el seu inusual nivell de conservació, i les construccions singulars de Menorca —les navetes funeràries, les cases circulars i les taules, juntament amb els talaiots i altres estructures— són considerats per ICOMOS una mostra excepcional d’arquitectura ciclòpia i de la seva evolució al llarg de 1.500 anys, la qual cosa representa una important font de coneixement sobre la vida dels talaiòtics.

La distribució dels jaciments prehistòrics en el paisatge de Menorca és un altre dels punts clau, segons ICOMOS, ja que il·lustra una organització espacial encara apreciable avui dia, que mostra interconnexions visuals entre estructures ciclòpies amb possibles interpretacions sagrades, simbòliques i connotacions polítiques.
 

Reformulació positiva de la candidatura

El 15 de maig comencen els treballs arqueològics per a la restauració i consolidació del talaiot 2 i la cova 4 del jaciment talaiòtic de Montefí (Ciutadella). Aquest projecte està finançat amb Fons Europeus procedents del mecanisme per a la Recuperació i Resiliència Next Generation EU, i té com a objectiu principal millorar la visitabilitat del jaciment. L’empresa Catarqueòlegs, SL. és l’encarregada de realitzar les excavacions.

 L'estat de conservació, especialment el talaiot 2, presenta deficiències d'estabilitat estructural que en dificulten la visita. Aquesta intervenció pretén solucionar la problemàtica i millorar així l’experiència del visitant.

L'any 2015, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca va sol·licitar una sèrie d'ofertes tècniques per a la redacció del Projecte de Consolidació del talaiot 2 i la cova 4 de Montefí. Finalment, s'adjudicà a E. ARQ Enginyeria-Arquitectura, SLP la redacció d'aquests treballs. Posteriorment, a l'octubre del 2017 es va realitzar un avantprojecte per a la sol·licitud de subvencions procedents de l'Estat espanyol per a la realització d'aquestes obres.

Actualment, el jaciment arqueològic de Montefí és propietat del Consell Insular de Menorca. El terreny adquirit per l'administració pública comprèn una extensió de 43.187 m2 on es troba l'àrea on es conserven la majoria de les estructures corresponents al jaciment arqueològic.
 

Poblat de Montefí

• Consolidació de les restes arqueològiques per a la seva conservació.
•  Adequació de l'edifici per a la millora de la visita i interpretació.
•  Activació del jaciment dins la xarxa de patrimoni històric visitable de Menorca.
• Aprofundiment en el coneixement mitjançant la intervenció arqueològica.

Característiques de la intervenció

Becatalaiotica donarà el tret de sortida a la seva programació el proper 13 de maig  (11 h) a Talatí de Dalt, Maó. Enguany arriba a la setena edició amb un calendari de cinc esdeveniments repartits durant els mesos de maig, juny i juliol. Els diferents jaciments de la Menorca Talaiòtica es convertiran en escenaris a l’aire lliure on els cinc finalistes presentaran les seves propostes. Becatalaiotica és un projecte d’Amics del Museu de Menorca i el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, que compta amb la col·laboració de la Fundació Illes Balears.

Aquest concurs vol donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge menorquí i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. Els participants executaran un esdeveniment de caràcter lliure en què qualsevol mètode d’expressió és vàlid. Divulgació cultural, assaig, intervencions artístiques, dansa o interpretació tenen cabuda en aquestes propostes.

El públic assistent als actes, a part de gaudir de l’esdeveniment, haurà d’avaluar la proposta i valorar-ne l’originalitat i l’interès. La més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 €.



El calendari és el següent:

Dissabte 13 de maig a les 11 h al poblat de Talatí de Dalt:
“Terra endins”, un espectacle i taller de dansa tradicional menorquina amb Paula Planas (Barcelona, 1998). Na Paula  emprarà el llenguatge corporal per explicar-nos d'on venim, per explorar les nostres arrels. Un espectacle que fusiona dansa contemporània amb dansa popular. En acabar, practicarem alguns passos de dansa popular menorquina. Un taller dinàmic i apte per a tots els públics.

Diumenge 4 de juny a les 10 h a Torre d’en Galmés:
“La geganta talaiòtica”, un sarau i contacontes geganter amb Maria Casadellà (Baix Empordà, 1997). Queden inaugurades les primeres festes majors a un jaciment talaiòtic! Una geganta talaiòtica recorrerà Torre d'en Galmés i ens contarà la seva mítica història, acompanyada de cançons i balls. Per acabar, clàssic pica-pica i alegria. Hi esteu totes i tots convidats!

Diumenge 11 de juny a les 10 h a Torrellafuda:
“Tantos pasos como piedras”, una excursió i intervenció col·lectiva en el paisatge amb Irene Trapote (Gijón, 1998). Na Irene, artista multidisciplinària, ens obrirà una caixeta de claus per entendre el paisatge a través del diàleg i la intervenció artística, reflexionant sobre el paper de la pedra, transformada pels menorquins en un cicle infinit. En acabar la caminada, es durà a terme una acció efímera: se’n diu land art i serà col·lectiva. Us fa ganes conèixer la història de Menorca des d'un altre punt de vista?

Dissabte 17 de juny a les 21 h a Torralba d’en Salort:
“Light defense”, una instal·lació artística amb Kitty Vollmer (Filadelfia, EUA, 1994). Na Catherina és una freak de la bioluminescència com a sistema de defensa de la vida. Bé, idò, té pensat muntar una instal·lació amb bioplàstics fosforescents fabricats per ella mateixa. Reflexionarem entorn de la contaminació lumínica i les formes de defensa de la natura. Torralba, posta de sol i materials brilli-brilli: què més voleu?

Dissabte 1 de juliol a les 20 h a Cala Morell:
“Mort d’una ànima”, un concert de viola sola amb Raquel Roldán (Tarragona, 2000). Na Raquel, violista, ha preparat un programa musical sobre el pas del temps, la vida i la mort a la necròpolis de Cala Morell. Un estudi d'anacronies entre espai i sonoritat. Inexplicable amb paraules —és música en directe—, i gratis: no t'ho pots perdre.



El cost d’aquesta activitat és assumit pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca. Per assistir als esdeveniments és necessària inscripció prèvia a través de beca@menorcatalayotica.info o al telèfon 608 16 39 34 (també per Whatsapp). S’ha d’indicar el nom i el nombre de persones.

Ja està disponible el resum del videomapatge Entre el cel i la mar que es va estrenar el dia 15 d’abril al jaciment de Montefí, a Ciutadella. Produït per l’Agència Menorca Talaiòtica i l’empresa iluminaM, és un espectacle de llum i música que forma part de les accions per continuar amb la difusió de Menorca Talaiòtica entre el públic en general. Posant èmfasi en el fet que el proper setembre el Comitè de Patrimoni Mundial decidirà sobre la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L’espectacle recorre la gènesi i l’evolució de la cultura talaiòtica menorquina, des de mitjan edat del bronze fins al seu ocàs amb l’ocupació romana de l’illa (123 aC), i acaba explicant el llegat històric que perviu actualment. Es tracta del relat d’una civilització prehistòrica excepcional que es va desenvolupar en aquest territori insular,atrapada entre el cel i la mar, i que va marcar per sempre el paisatge de la nostra illa amb les seves construccions monumentals.

En aquest sentit, el títol escollit, Entre el cel i la mar, fa referència a l’expedient de la candidatura, donat que Menorca Talaiòtica aporta també el testimoniatge excepcional d’una cultura prehistòrica insular associada al cel. Determinats monuments permeten il·lustrar la vigorosa relació que mantenien amb el celatge. Aquest és el cas de les navetes funeràries i les taules, que mostren patrons d’orientació únics que singularitzen els talaiòtics respecte a altres cultures contemporànies de característiques similars. L’odissea d’una cultura insular atrapada entre el cel i la mar.

El videomapatge compta amb una banda sonora composta especialment per a l’ocasió pel músic menorquí David Prats. iluminaM és una productora d’espectacles audiovisuals especialitzada en videomapatge i projeccions de gran format encapçalada per Kodomos, director creatiu, i Tomeu Fiol, direcció tècnica i producció.

Damià Ramis és llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears, doctor en Prehistòria i Premi extraordinari de doctorat per la Universidad Nacional de Educación a Distancia. És membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica. A l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats es va especialitzar en arqueozoologia, amb la tesi doctoral Estudio faunístico de las fases iniciales de la Prehistoria de Mallorca. Des de 2003 exerceix l’arqueologia com a professional independent, anys durant els quals ha dirigit i codirigit 77 campanyes d’excavació arqueològica, totes a les Balears i a Sardenya. És autor o coautor de 150 publicacions científiques de caràcter arqueològic.

Actualment, codirigeix els projectes de Cornia Nou, es Coll de cala Morell i Sant Agustí Vell a Menorca, i s’Hospitalet Vell, Sa Ferradura i ses Talaies de can Jordi a Mallorca. També és membre de l’equip del projecte d’excavació del poblat nuràgic de S’Urachi (San Vero Milis).


D’on va néixer el vostre interès per l’arqueologia?
D’al·lot ja m’agradava la història i l’arqueologia. Quan vaig començar la carrera d’Història a Palma es varen donar diferents circumstàncies propícies. D’una banda, al mateix curs vàrem coincidir un grupet d’alumnes interessats en l’arqueologia que ens vàrem anar engrescant plegats. A més, en aquells anys, a mitjans dels noranta, es varen reactivar els projectes arqueològics a Mallorca i això ens va permetre poder participar a moltes excavacions com a voluntaris. Vàrem conèixer arqueòlegs i també aficionats que feia molts d’anys que col·laboraven en excavacions. Fer feina amb ells i escoltar les seves històries em va fer descobrir tot un món que em va atreure molt.

I què és el que us va fer decantar-vos per l’estudi de la cultura talaiòtica?
De fet, vaig començar per l’extrem oposat de la prehistòria balear, estudiant aspectes del primer poblament de les illes. Mai m’he especialitzat específicament en l’estudi del talaiòtic, però les circumstàncies han fet que cada vegada una part més important de la meva feina estigui relacionada amb aquest període. Em vaig afegir a projectes ja existents d’excavació a jaciments talaiòtics i n’hem encetat d’altres, però seguim treballant a poblats de l’època anterior. Aquest desenvolupament d’una primera cultura autòctona illenca, com és la de les navetes d’habitatge, el trob fascinant. Ara bé, aquestes aldees acaben amb l’inici del talaiòtic, cosa que ens fa veure que hi ha un fil conductor que lliga tota la prehistòria menorquina i que només una visió transversal ens pot permetre enfrontar-nos als grans temes. I, en aquest sentit, la gran pregunta de la prehistòria de Menorca i de Mallorca és per què el món dels poblats de navetes entra en crisi i és substituït per una cultura que es dedica a construir torres monumentals.

Com a investigador, heu treballat en projectes arqueològics arreu de la Mediterrània, especialment a Mallorca i Menorca. Què fa singular la cultura talaiòtica menorquina respecte als seus contemporanis d’altres indrets?
La cultura talaiòtica de Menorca no presenta manifestacions tan monumentals, riques o creatives com la cultura nuràgica de Sardenya i, d’altra banda, mostra semblances molt clares amb el món talaiòtic mallorquí. El canal de Menorca sempre va ser un espai de circulació de persones, objectes i idees entre les dues illes; però també va marcar una separació. Aquesta tensió entre un origen compartit i uns lligams evidents amb Mallorca, d’una banda, i el sentiment d’una identitat pròpia com a illa, de l’altra, es perceben clarament a l’hora d’observar les manifestacions culturals talaiòtiques. En aquest sentit, la cultura talaiòtica de Menorca és original i única, ja que reflecteix tota la part final del procés de creació d’una identitat pròpia per part d’un poble que es va establir fa uns quatre mil anys a una illa verge i que desapareixeria sobtadament, sense deixar cap element de continuïtat, poc després de la conquesta romana.

En la vostra trajectòria com a investigador, quins són els projectes que us han marcat més o que hagin suposat un punt d’inflexió en la vostra carrera?
Segurament va ser el primer projecte, o conjunt de projectes, en què vaig participar, des de 1998 i durant una dècada, i que va consistir en la revisió del primer poblament humà de les Balears. Va ser una recerca que va generar debat, polèmica i enfrontaments. En aquest context és on em vaig formar com a investigador i vaig realitzar la meva tesi doctoral. També va tenir un ressò internacional important. Això em va permetre entrar en contacte amb arqueòlegs i altres especialistes de tot el món, amb alguns dels quals després hi acabaria col·laborant. Precisament, va ser Lluís Plantalamor qui em va proposar venir a treballar a Menorca.

En el Projecte Entre Illes vau començar a excavar de zero. Gràcies als treballs del vostre equip ara sabem que els seus habitants eren pagesos i que practicaven la metal·lúrgia. Quines singularitats més mostra aquest poblat, ubicat en un lloc tan inaccessible i inhòspit?
La nostra hipòtesi de partida quan, l’any 2011, vàrem començar a excavar es Coll de cala Morell és que es tractava d’un assentament vinculat a les xarxes de navegació i comerç exterior de la fi de l’edat del bronze. Després de dotze anys de recerca, no hem trobat evidències de navegació, comerç marítim o pesca. La mar no va ser un factor important a l’hora de fundar l’assentament. En canvi, com has dit, es tracta del poblat habitat per una comunitat pagesa. Té dues grans basses de recollida d’aigua de pluja, que no deixen cap dubte sobre el caràcter estable de l’ocupació. La seva cronologia tampoc és la que s’havia suposat inicialment ja que, igual que els altres assentaments de navetes que s’han estudiat a Menorca, es Coll de cala Morell s’abandona cap al  1200 aC, coincidint amb les primeres evidències de construcció de talaiots a l’illa.

Per tant, la interpretació més raonable que sorgeix sobre la ubicació del poblat és la preocupació defensiva dels seus habitants. Tenint en compte que el mur de tancament protegeix l’accés des de terra ferma, tot això fa plantejar l’existència d’una conflictivitat, possiblement d’una intensitat baixa. És un tema complex, perquè es Coll de cala Morell conviu amb altres poblats propers, com el de Clariana, situats a zones planes i sense elements defensius visibles. Però, a la vegada, a la zona de la Vall existeixen diversos poblats de navetes situats en turons i muradats, com el de sa Bassa Verda.

El projecte de Cornia Nou desperta també molt interès campanya rere campanya. Quins avenços ha suposat en el coneixement dels talaiòtics? Esteim més a prop de poder determinar la funció dels talaiots?
Cornia Nou destaca, especialment, per les seves aportacions a la fase inicial de la cultura talaiòtica, que fins ara es coneixia sobretot a partir dels jaciments funeraris. Les excavacions d’aquests darrers quinze anys han proporcionat informació molt valuosa sobre la comunitat pagesa que el va habitar entre l’any 1000 i el 500 aC, aproximadament. Han permès definir el tipus d’agricultura, de ramaderia i les estratègies de pastura que practicaven, dins el context d’una societat complexa, amb un tipus d’organització del treball de caràcter comunitari a l’interior i a l’entorn dels edificis excavats. Hem pogut determinar que el gran talaiot del jaciment forma part, possiblement ja des de la seva concepció, d’un conjunt arquitectònic amb dos grans edificis adossats on hi tenien lloc feines de transformació i emmagatzematge de productes agropecuaris.

En aquest context, i tenint en compte la gran inversió de treball en la seva construcció, és evident el significat social i simbòlic del talaiot. Ara bé, sobre les activitats concretes que tenien lloc a la plataforma superior dels grans talaiots massissos, encara ens movem al terreny de les especulacions, ja que aquest pis, per desgràcia, no s’havia conservat. De tota manera, probablement els talaiots tenien funcions diverses. En aquest sentit, el talaiot petit de Cornia Nou és en realitat el portal monumental d’accés a un recinte fortificat situat a un turonet. Aquests propers anys tenim l’objectiu d’investigar aquesta murada vinculada al talaiot, que pertany a un moment en què resulta inesperat trobar un assentament fortificat. Cornia Nou no deixa mai de sorprendre.

Ara que ja tenim data per al Comitè de Patrimoni Mundial al setembre, quins reptes creieu que té per davant MT més enllà d’aconseguir aquest reconeixement internacional?
Allò que ha quedat finalment definit com a MT crec que ha de ser considerat com la part representativa d’una realitat molt major com és el conjunt del patrimoni arqueològic de l’illa. Possiblement, la meva visió respecte les motivacions globals de la candidatura és incompleta o esbiaixada, però crec que els objectius fonamentals a llarg termini han de ser la conservació i el coneixement de tot aquest patrimoni. I aquests són uns aspectes sobre els quals s’ha treballat moltíssim durant els anys de preparació de la candidatura. Fa quinze anys no hauria pensat mai que avui ens trobaríem en una situació així de favorable. El coneixement, la sensibilitat i l’interès per part de la població menorquina han augmentat de manera molt rellevant, i també s’ha dinamitzat la recerca arqueològica. Crec que els reptes futurs consisteixen sobretot a consolidar i potenciar el que s’ha aconseguit.

Pel que fa a la recerca científica, seria interessant integrar Menorca en estudis d’àmbit internacional, com els de l’ADN humà antic, que estan proporcionant resultats molt rellevants, i de gran difusió, aquests darrers anys a la Mediterrània. I, des d’un punt de vista local, hi ha temes concrets sobre els quals fa falta aprofundir especialment, com el que ja hem anomenat de l’origen de la cultura talaiòtica, i també el seu final. Això darrer passa necessàriament per una dinamització de l’arqueologia d’època clàssica que permeti explicar el procés de romanització de l’illa i la desaparició de tot el substrat anterior. Però tot arribarà.

 

Menorca Talaiòtica tornarà a participar enguany en el festival de recreació històrica Tarraco Viva. La candidatura menorquina presentarà diverses activitats entre el 19 i el 21 de maig en un escenari únic per donar a conèixer el patrimoni prehistòric de Menorca. D’aquesta manera, es vol continuar amb la difusió de Menorca Talaiòtica en l’àmbit estatal, tal i com es contempla en el Pla de Comunicació de MT.

La delegació menorquina estarà formada per 14 persones entre organitzadors, foners, participants en la recreació històrica i el mestre cerveser de Grahame Pearce. 

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest any celebrarà el seu 25è aniversari com un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.




Les activitats relacionades amb Menorca Talaiòtica són les següents:
 

1.- Recreació històrica Funditores Baleares, Els guerrers de les Illes Balears.

2.- Taller d'elaboració de fona: La fona balear, aprèn a fer la teva pròpia fona.

3.- Xerrada i tast: Cervesa i formatge de Menorca. Un recorregut històric per la gastronomia menorquina.

Descoberta fa ja 28 anys, les excepcionals troballes de la cova des Càrritx segueixen proporcionant informació molt valuosa sobre els hàbits i costums de la població prehistòrica de la nostra illa. La inusual localització, en el seu moment, de cabells humans en aquesta cova funerària del període Naviforme ha propiciat una oportunitat única d’aprofundir en les pràctiques medicinals i rituals dels talaiòtics. El resultat: la primera prova directa de l’ús de substàncies psicoactives trobada en humans a Europa.

Els responsables d’aquest estudi han estat Elisa Guerra, Universitat de Valladolid; Cristina Rihuete, Rafael Micó, Roberto Risch i Vicente Llull de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Hermann M. Niemeyer de la Universitat de Xile. L’equip ha publicat  “Evidència directa de l'ús de múltiples drogues a la Menorca de l'Edat del Bronze (Mediterrani Occidental) a partir d’anàlisis de cabell humà” a Scientific Reports, una revista d'accés obert que dona difusió a investigacions originals de totes les àrees de les ciències naturals, la psicologia, la medicina i l’enginyeria.

Aquest treball ha proporcionat evidència directa del consum de drogues vegetals i, el més interessant, ha revelat l’ús de múltiples espècies psicoactives fa 3.000 anys. En els cabells de la cova des Càrritx han detectat, entre d’altres, efedrina, atropina i escopolamina, i han estimat les seves concentracions. Així, els investigadors han arribat a la conclusió que el consum d’aquestes tres substàncies va ser continuat i prolongat en el temps.

 

Pentinar la mort

Substàncies psicoactives

Hipòtesi del xaman

L’astrònom Juan Antonio Belmonte Avilés és membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica i un dels autors de l’expedient de candidatura menorquina a patrimoni mundial de la UNESCO. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i Doctor en Astrofísica per la Universitat de La Laguna, desenvolupa la seva activitat professional com a Professor de Recerca a l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), des d’on porta a terme investigacions en exoplanetologia i arqueoastronomia. En les darreres dècades ha centrat les seves investigacions en les tradicions astronòmiques de les antigues cultures de la Mediterrània. Actualment, és president de la comissió “Patrimoni mundial i astronomia” de la Unió Astronòmica Internacional (IAU).

A aquesta tasca científica s’hi afegeix la seva àmplia trajectòria com a docent i divulgador: ha publicat una quinzena de llibres i ha redactat més de dos centenars d’articles sobre aquestes matèries, tant en revistes científiques com de divulgació. Està associat al Departament d’Astrofísica de la Universitat de La Laguna, on ha impartit classes d’Història de l’Astronomia i Arqueoastronomia, i hi imparteix Habitabilitat i Astrobiologia. També ha estat director del Museu de la Ciència i el Cosmos de Tenerife (1995-2000), president de la Societat Europea d’Astronomia Cultural (SEAC, 2005-2011) i del Comitè d’Adjudicació de Temps (CAT) dels observatoris de les Canàries (2003-2011).

Comencem coneixent una mica la vostra trajectòria personal. Què us va portar a inclinar-vos per l’estudi dels astres?
En els moments difícils de l’adolescència un pren decisions sense saber gairebé el perquè. La meva passió era la història i la geografia; la meva família estava plena de metges, semblava que el destí m’inclinava a aquesta darrera especialització. La història, a finals dels setanta, a més de la docència, no oferia més perspectives. I, de cop i volta, vaig descobrir l’astronomia. A més, per ser astrofísic calia estudiar Física, carrera que no existia a Múrcia, la meva ciutat natal.

Els meus germans no paraven de pressionar-me que havia de sortir de casa; per això sempre faig broma que si hi hagués hagut Física a Múrcia, jo seria arquitecte. I als 18 anys acabats de fer vaig prendre la decisió. Vaig marxar a Barcelona, però mai no vaig oblidar la meva passió per la història, les llengües antigues, l’arquitectura, la cosmografia. Egipte, Assíria i Roma serien una constant a la meva vida.

D’una passió va néixer una professió. Com us vau arribar a especialitzar en arqueoastronomia?
En acabar els meus estudis en l’especialitat d’Astrofísica a Barcelona, me’n vaig anar a l’IAC, a Tenerife, aleshores una institució jove però molt prometedora i il·lusionant. Vaig iniciar una tesi en física estel·lar i és molt possible que avui continués estudiant l’interior de les estrelles, a través de l’astrosismologia, si una sèrie de casualitats no m’haguessin posat davant d’una disciplina de la qual ho desconeixia tot però que m’oferia una perspectiva somiada d’unir totes les meves passions: l’arqueoastronomia.

No existia, i encara no existeix almenys en castellà, cap estudi reglat que permetés formar-se en una matèria transdisciplinària que s’escapava a totes les classificacions. Per això, es pot dir que soc autodidacte. Vaig llegir tot el que podia llegir, i vaig convidar a impartir part del curs del doctorat d’Història de l’Astronomia, del qual m’havia fet càrrec, la flor i nata de l’arqueoastronomia mundial. Anthony Aveni de Colgate, Michael Hoskin de Cambridge, Clive Ruggles de Leicester, Ivan Sprajç de Ljubliana, Stanislaw Iwanizewski de l’INAH, a Mèxic, Rolf Krauss de Berlín, entre d’altres, van passar per l’IAC i, al mateix temps que els meus alumnes, em vaig anar amarant dels seus coneixements i saber fer.

El canvi de segle va ser una època prodigiosa, en aquest sentit. El 2005, amb projectes en marxa a Egipte, la península Ibèrica, les illes de la Mediterrània, i el nord d’Àfrica, gairebé sense adonar-me’n, vaig ser elegit President de la SEAC. L’arqueoastronomia, ara més coneguda, i més ben citada, com a astronomia cultural, s’havia transformat d’una passió en una professió. El meu referent com a investigador des d’aleshores, juntament amb els exoplanetes, el meu cordó umbilical amb l’astrofísica.
  
Quines dades proporciona l’arqueoastronomia per conèixer una cultura antiga com la talaiòtica?
L’arqueoastronomia és una arqueometria més relacionada amb l’arqueologia del paisatge. No ens podem oblidar del que passa de l’horitzó cap amunt si volem entendre les societats del passat; el celatge era per a ells tan important com el seu entorn terrestre i marí, el paisatge. L’astronomia és,  a més, l’única disciplina que ens permetia orientar-nos en el temps i l’espai, abans de la troballa de la brúixola, els GPS i els rellotges atòmics. A més, els cels, amb els seus moviments regulars i la seva aparent immutabilitat, oferien patrons que ajudaven a crear una cosmovisió i una escatologia que, encara que escapava a (gairebé) tota comprensió, produïa esperança.

Per això s’orientaven edificis cap a la volta celeste, i se’ls emmarcava dins del paisatge sense oblidar el celatge corresponent. S’hi establien patrons que se seguien durant segles. Es creaven calendaris mitjançant l’observació del sol, la lluna i els estels per controlar el temps. Es mapejaven els cels per tenir una guia, sobretot per navegar en mars procel·losos o en deserts inhòspits. Totes aquestes dades són les que analitza l’astronomia cultural i, en particular, l’arqueoastronomia quan parlem d’edificis antics. Menorca n’és un paradigma.

Què us va portar a l’estudi de la cultura talaiòtica i com va començar la vostra relació amb Menorca?
El responsable és el meu mentor, el professor Michael Hoskin, de la Universitat de Cambridge. En Michael havia estat pioner en els estudis d’arqueoastronomia a Espanya, precisament a Menorca, quan a finals dels vuitanta va treballar a les taules, les navetes i els sepulcres megalítics de l’illa. El 1993, ja fa trenta anys, vaig contactar amb ell per veure si volia contribuir a una obra col·lectiva, Arqueoastronomia Hispana, que editaria Equip Sirius, l’editorial de la revista [Tribuna de] Astronomía en aquell temps. La seva resposta va ser entusiasta.

A mi em va tocar traduir i editar els seus capítols, inclòs el dedicat a la cultura talaiòtica, i aquest va ser el meu primer contacte amb Menorca. A finals del segle XX vaig passar una llarga temporada a l’illa i me’n vaig enamorar. Poc després vaig treballar a Mallorca, i la cultura talaiòtica va passar a ser una més de les meves línies de treball, que a més vaig relacionar amb les meves feines a l’illa de Sardenya, tan diferent i alhora tan semblant a Menorca.

Com era la relació dels talaiòtics amb el celatge?
Els estudis d’arqueoastronomia demostren que la població que va arribar a les Balears fa poc més de 4.000 anys va importar amb ells els seus costums orientatius funeraris, cosa que ha servit per suggerir l’origen d’aquesta gent a les costes del Golf de Lleó.

D’altra banda, els cultes sumptuaris, representats pels recintes de taula, suggereixen la necessitat d’observar el cel en horitzons oberts, on s’entreveien patrons, asterismes (constel·lacions), avui invisibles des de l’illa de Menorca. La connexió directa entre aquests i els cultes se’ns escapa, però és molt suggerent adonar-se que quan aquestes estrelles van desaparèixer del cel menorquí, les taules es van deixar de construir. Tot i que la relació causa-efecte no és demostrable, no deixa de ser indicativa.
   
I quines eines o coneixements feien servir els talaiòtics per orientar-se amb les constel·lacions?
No sabem del cert quines constel·lacions coneixien els pobles de les Balears. Com que no navegaven, ignorem si van mapejar el cel amb aquest objectiu. Tampoc sabem si feien servir determinats asterismes per orientar-se en el temps, com per altra banda feien molts altres pobles mediterranis contemporanis. També desconeixem si rendien culte a alguna estrella, planeta o constel·lació.

Tot i això, sí que resulta suggerent adonar-se que Sirià, l’estrella més brillant del cel cap a la qual s’orienta la taula de Torralba, era una fita estacional de primer ordre, per exemple a Egipte, on a més era un avatar de la deessa Isis. La troballa de peces egípcies a les excavacions, o la menció de Caelestis a Son Catlar, és suggeridora però no podem anar gaire més enllà.

També s’ha parlat molt de la possible relació entre les cultures ciclòpies de Menorca i Sardenya; per això, el fet que edificis singulars d’aquestes dues civilitzacions estiguin orientats als mateixos grups d’estrelles, com la Creu del Sud o les lúcides de Centaure, planteja enigmes molt interessants.

Destacant la importància de la figura de Michael Hoskin, quines són les principals conclusions de les seves investigacions a Menorca en les quals vau col·laborar?
La meva col·laboració amb en Michael va culminar en la publicació el 2001 de Reflex del Cosmos, la nostra obra conjunta. Aleshores, jo ja havia assimilat totes les seves troballes a Balears i Ibèria fent-les meves, en cert sentit. Aquesta amistat i col·laboració va continuar durant les dues dècades següents fins que va morir el 2021 amb 91 anys.

Aleshores, jo era ja el principal divulgador del seu treball, barrejant-lo amb el meu. Les seves primeres hipòtesis es veien reforçades per les troballes posteriors; fins i tot van sobreviure a determinats canvis de paradigmes, com les noves dates per a les taules, més properes en el temps.

Quina hipòtesi creieu més plausible per explicar les orientacions dels monuments talaiòtics?
Per tot l’anterior, quan va sorgir la possibilitat d’introduir els estudis d’astronomia cultural com un element més de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, i donada l’avançada edat d’en Michael, jo em trobava en la posició ideal per fer d’ambaixador del cel de Menorca com un referent cultural de primer ordre, que caracteritzava els atributs i en reforçava el valor universal excepcional.

Vam plantejar quins podien ser aquells referents més importants que caracteritzaven l’illa i la singularitzaven a l’hora d’afrontar la tan necessària anàlisi comparativa amb els seus rivals potencials, com Sardenya o Malta, entre d’altres. Per això, vam reprendre les hipòtesis de l’orientació dels dòlmens, les navetes i les taules que havíem plantejat amb anterioritat.

Els monuments funeraris semblaven obeir un patró lunar. Les taules, un patró estel·lar. El sol, ara com ara, no ha ofert proves irrefutables, però els efectes de llums i ombres dins d’algunes coves funeràries ofereixen perspectives interessants per al futur.

Quin és el monument que creieu que representa millor la cosmovisió dels talaiòtics?
Pregunta difícil. El meu favorit és el recinte de taula de Torralba d’en Salort, però també és cert que és l’excepció a la regla, per la qual cosa no és l’estructura més representativa.

En aquest sentit, l’excepcional conjunt de Torre d’en Galmés és insuperable. Hi ha de tot: talaiots dominant el paisatge, una taula orientada al mar i a la Creu del Sud i, a prop, un dolmen (Ses Roques Llises), que evoca migracions del passat. Però podria seguir…

Com han contribuït els vostres estudis i els de Michael Hoskin a singularitzar la cultura talaiòtica de Menorca de cara a la possible nominació com a patrimoni mundial?
Després d’aquesta incertesa desesperant, si es completa amb èxit la declaració de patrimoni mundial a Riad d’aquí a uns mesos, que és el que tots esperem i desitgem, aquesta serà la tercera vegada que l’arqueoastronomia hagi tingut un paper rellevant en la inscripció d’un bé espanyol a la llista. Els antecedents han estat Antequera i els cims de Gran Canària. En tots m’hi he vist involucrat i la meva participació crec que ha representat algun dels moments de la meva carrera com a arqueoastrònom dels quals em sento més orgullós.

Sense en Michael, ni Antequera ni Menorca no haurien inclòs el celatge i la seva interacció amb el paisatge com una part fonamental del valor universal excepcional dels atributs de la candidatura. A Menorca, la seva situació, una terra tancada entre el cel i el mar, l’observació del celatge i la interacció amb el paisatge ha estat un element fonamental. Per això, era crucial que estiguessin representats a la memòria de la nominació i, per la meva experiència en el procés d’avaluació, en què va ser un plaer i un honor participar, i encara que no vull avançar esdeveniments, va ser un factor que va ajudar, i molt, a la posada en valor i al sex-appeal de la nostra candidatura.

En Michael va viure per veure els dòlmens d’Antequera declarats patrimoni mundial; estic segur que estarà molt orgullós, allà on sigui, encara que només sigui a la nostra memòria, quan Menorca Talaiòtica ho aconsegueixi.

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca va aprovar el 20 de març els ajuts per a la realització d’accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric, inclòs el patrimoni cultural immaterial de Menorca. Les sis línies d’ajuts previstes sumen un total de 300.000 euros. El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals a partir de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

El Pla Estratègic de Subvencions del Pressupost General del Consell Insular de Menorca per a l'exercici 2023 preveu els següents objectius generals del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports en l'àmbit del patrimoni històric:
 

• Aconseguir la declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial de la UNESCO.
• Protegir i salvaguardar el patrimoni històric.
• Conservar i restaurar el patrimoni històric per llegar-lo en les millores condicions a les generacions futures.
• Aprofundir en el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través del foment de la investigació.
• Difondre el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través de la realització de publicacions científiques i trobades divulgatives.
• Fomentar la revitalització i recuperació de les diferents manifestacions de la nostra cultura popular i del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de Menorca com un element clau en la millora del desenvolupament sostenible de Menorca a escala social, econòmica i ambiental.

Entre el cel i la mar és el títol de l’espectacle de videomapatge produït per l’Agència Menorca Talaiòtica i l’empresa iluminaM que s’estrenarà el dia 15 d’abril al jaciment de Montefí, a Ciutadella. L’esdeveniment de llum i música forma part de les accions que porta a terme el Departament de Cultura, Joventut, Educació i Esports per continuar amb la difusió de Menorca Talaiòtica entre el públic en general. Posa èmfasi en el fet que el proper setembre el Comitè de Patrimoni Mundial decidirà sobre la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Tal com sempre ha manifestat el Vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, Menorca Talaiòtica és un projecte viu que ha de seguir promocionant-se independentment que ara ens trobem a l’espera de la celebració del Comitè el mes de setembre. D’aquesta manera, es segueix el full de ruta que marca el Pla de Comunicació de l’Agència.

El videomapatge constarà de dues projeccions, gratuïtes, previstes a les 21 h i a les 21:45 h. L’espectacle recorrerà la gènesi i l’evolució de la cultura talaiòtica menorquina, des de mitjan edat del bronze fins al seu ocàs amb l’ocupació romana de l’illa (123 aC), i acabarà explicant el llegat històric que perviu actualment. Es tracta del relat d’una civilització prehistòrica excepcional que es va desenvolupar en aquest territori insular, atrapada entre el cel i la mar, i que va marcar per sempre el paisatge de la nostra illa amb les seves construccions monumentals.

En aquest sentit, el títol escollit, Entre el cel i la mar, fa referència a l’expedient de la candidatura, donat que Menorca Talaiòtica aporta també el testimoniatge excepcional d’una cultura prehistòrica insular associada al cel. Determinats monuments permeten il·lustrar la vigorosa relació que mantenien amb el celatge. Aquest és el cas de les navetes funeràries i les taules, que mostren patrons d’orientació únics que singularitzen els talaiòtics respecte a altres cultures contemporànies de característiques similars. L’odissea d’una cultura insular atrapada entre el cel i la mar.

El poblat de Montefí és un assentament del segle X aC. que es va emprar fins a l’època romana. En el seu moment de màxima esplendor era un dels poblats més grans de l’entorn proper al port de Ciutadella. Montefí té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que originalment n’hi hagués.

El videomapatge compta amb una banda sonora composta especialment per a l’ocasió pel compositor menorquí David Prats. iluminaM és una productora d’espectacles audiovisuals especialitzada en videomapatge i projeccions de gran format encapçalada per Kodomos, director creatiu, i Tomeu Fiol, direcció tècnica i producció.
 

Informació pràctica

Aquesta setmana s’ha publicat un article científic a Spal. Revista de Historia y Arqueología de la Universitat de Sevilla que descriu un esdeveniment arqueoastronòmic en un edifici talaiòtic menorquí no detectat fins ara. L'estudi s'ha fet al santuari de taula oest del poblat de So na Caçana (Alaior). Durant el solstici d’hivern, els rajos del sol entren dins l’edifici a través d’una petita finestra, il·luminant un indret especial a l’interior del recinte. Els autors de l’article proposen que aquest fet representaria, per als menorquins d’època talaiòtica, una hierofania. És a dir, que el sol constituiria una de les divinitats principals del panteó talaiòtic i que la penetració dels seus rajos dins del recinte de taula representaria una manifestació d’aquesta entitat divina.

Els autors d'aquest estudi són Irene Riudavets González (Doctoranda a la Universitat de Barcelona/NURARQ SC/Institut Menorquí d’Estudis), Antoni Ferrer Rotger (Institut Menorquí d’Estudis), Sebastià Barceló Forteza (Dpto. de Física Teórica y Cosmología, Universidad de Granada), Gerard Remolins Zamora (Università di Bari/ReGiraRocs SLU), Antoni Cladera Barceló (PhotoPills SL) i Cristina Bravo Asensio (Institut Menorquí d’Estudis/NURARQ SC).
 

Recintes de taula

So na Caçana

Estudis 2020

Més d'un centenar de persones van assistir ahir, 16 de març, a la presentació de Menorca Talaiòtica que va fer Cipriano Marín, coordinador de l'expedient de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. L'acte va tenir lloc al Musée de l'Homme de París, en el marc de l'exposició 'Piccaso i la Prehistòria' que va obrir les portes el 8 de febrer i es podrà visitar a la capital francesa fins al 12 de juny. La Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFMT) ha estat l'organitzadora juntament amb l'Oficina Espanyola de Turisme (OET) de París, que patrocina la mostra en aquest espai situat al Palau de Chaillot, enfront de la Torre Eiffel.

La directora insular de Promoció Turística del Consell de Menorca, Laura Ruíz, i la consellera de l'OET de París, María José Gómez, van donar la benvinguda a tots els assistents, la majoria periodistes, influencers i agents de viatges. Posteriorment, Marín va explicar els valors excepcionals dels monuments, que són un testimoni de la cultura prehistòrica insular, i els paisatges associats que mantenen l'esperit de Menorca Talaiòtica.

L'acte va servir també per a donar a conèixer l'illa com a destí d'experiències relacionades amb l'entorn natural, a través de la projecció el vídeo de la nova campanya promocional 'Menorca, l'illa dels petits plaers', que recull testimonis reals de turistes que expliquen els atractius turístics que ofereix Menorca. L'illa és un referent en sostenibilitat i això és fruit de la clara aposta per preservar i cuidar el territori. En finalitzar la presentació, la FFTM va oferir als assistents una mostra de la gastronomia menorquina i una degustació de productes locals.

 

La historiadora i arqueòloga Sonia Carbonell ha presentat recentment a la Universitat d’Alacant la seva tesi titulada Complexització social i processos de canvi al I mil·lenni a.n.e. Una anàlisi de la societat menorquina a partir del registre funerari, on planteja una nova hipòtesi sobre l’evolució de la societat del talaiòtic final.

Per a Carbonell, els canvis documentats en les societats talaiòtiques de Mallorca i Menorca van ser conseqüència de la seva inclusió sota l’òrbita de poder púnic d’Eivissa. I és que les Balears eren un punt estratègic en la navegació, i grups de la zona de Cartago s’hi van assentar. Aquest fet va propiciar la transformació econòmica de les illes i un canvi en el si de la societat que es va veure reflectit en l’esfera funerària mitjançant una nova concepció de l’espai, la introducció i/o adaptació d’uns certs elements arquitectònics i una gestió especialitzada de les necròpolis.

En el seu treball, la historiadora recorre l’evolució de la societat menorquina al llarg d’aquest primer mil·lenni a.n.e, tenint en compte els contactes amb aquests grups estrangers i determinant com es va produir la interacció: si es va traduir en una adopció, en una adaptació o en un rebuig d’idees.
 

Estudi de les necròpolis

L’Agència Menorca Talaiòtica i Ràdio Menorca-SER llancen avui, 9 de març, el primer capítol del podcast “Menorca Talaiòtica”, una sèrie en cinc entregues sobre els jaciments més destacats de la candidatura, històries i curiositats d’un patrimoni únic en el món. L’objectiu és continuar amb la difusió de Menorca Talaiòtica entre el gran públic, sobretot enguany, que al mes de setembre el Comitè de Patrimoni Mundial prendrà una decisió sobre la inscripció menorquina a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Tots els capítols estaran disponibles en obert i de forma gratuïta a la web de la Cadena SER, Ivoox i Spotify; i es publicaran el primer dijous de cada mes. La difusió es completarà amb l’emissió en antena al programa “Hoy por Hoy Menorca”.

El primer episodi és una introducció a la candidatura, sota el títol “Què és i què conté la Menorca Talaiòtica?”. La segona entrega serà un recorregut cronològic titulat “La Menorca Talaiòtica en la línia del temps”. “Singularitats de la Menorca Talaiòtica”, “Desenterrant respostes, la tasca arqueològica” i “El Camí cap a convertir-se en patrimoni de la humanitat” són els títols dels capítols restants.

Podeu escoltar el primer podcast aquí.

L’arqueòloga mallorquina Joana Gual Cerdó és membre del Consell Científic i del Consell Rector de l’Agència Menorca Talaiòtica. És llicenciada en Història per la Universitat de les Illes Balears i ha publicat l’estudi Figures de Bronze a la Protohistòria de Mallorca. També té un postgrau en gestió del patrimoni arqueològic per la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis des de 1989, on va ser membre de la comissió científica pel Consorci Menorca, Reserva de Biosfera entre 1996-2004.

A banda de la seva tasca com a investigadora, a l’inici de la seva carrera va treballar al Museu de Mallorca i al Museu de Menorca des de 1986 fins a 1995, quan va començar com a arqueòloga del Consell Insular de Menorca, on va ser cap del Servei de Patrimoni Històric entre els anys 2007-2015 i 2019-2022.

Com va començar el vostre interès per l’arqueologia?
Sempre m’ha agradat la història, des de petita, i de joveneta vaig llegir un llibre que hi havia a casa, Dioses, tumbas y sabios, de C.W. Ceram, que em va impactar sobretot per la narració de la descoberta de la tomba de Tutankamon que el llibre explicava. En això no som original! Durant el meu pas per la universitat em vaig apuntar a participar en alguna excavació arqueològica que el professor Guillem Roselló-Bordoy organitzava a través del Museu de Mallorca, d’on era el director, i ja em vaig centrar en l’arqueologia fent la tesina per treure la llicenciatura amb grau.

I què és el que us va atreure de l’estudi de la cultura talaiòtica?
Respondré com a arqueòloga ja establerta a Menorca. Quan vaig venir em va emocionar veure la primera taula, que va ser la de Torralba d’en Salort. No me l’havia imaginat tan gran i tan impressionant, i aquesta emoció encara perdura, tot i que ja fa anys que les conec. De l’estudi de la cultura talaiòtica no tenc una atracció per cap aspecte en especial perquè me n’interessa tot el coneixement, però la pràctica professional m’ha conduït també cap a les taules perquè tot just a principis dels anys noranta vaig formar part de l’equip de direcció en la investigació del petit recinte de taula de Binissafullet, juntament amb l’equip del Museu de Menorca. Vam poder documentar i conèixer els rituals que s’hi celebraven i un marc temporal on ubicar-ne l’ús.

En la vostra àmplia trajectòria com a investigadora, heu codirigit diversos projectes arqueològics. Quins són els que us han marcat més o que hagin suposat un punt d’inflexió en la vostra carrera?
Diria que la primera excavació arqueològica on vaig tenir un paper de responsabilitat: la del taller de ceràmica vora el talaiot de Can Jordi, a Santanyí, Mallorca, perquè vaig entendre el que era el treball científic d’interpretació, de registre documental i metodològic que requereix una intervenció arqueològica. Però ja a Menorca, a més de Binissafullet, que ja he esmentat, també va ser molt interessant l’excavació del talaiot de Trebalúger o la de l’Hipogeu XXI de Calescoves. Les intervencions més petites en què he participat també han estat interessants: Son Catlar, So na Caçana, Trepucó, Punta de s’Escullar…

En realitat no he tingut un punt d’inflexió a destacar en la meva carrera com a investigadora. Bastant prest vaig començar a fer feina en el Consell i la investigació per mi va canviar, però treballant en el Servei de Patrimoni Històric he viscut unes quantes experiències que mai no podré oblidar. La més impressionant va ser la davallada amb ràpel a la Cova des Mussol, en un penya-segat sobre la mar, amb en Pere Arnau devora que me guiava perquè jo no havia fet mai res semblant. M’enorgulleix dir que vaig ser la primera professional arqueòloga que va arribar a la cova! També va ser emocionant quedar a les fosques dins la cambra secreta de la cova des Càrritx i esperar el retorn de la llum, o tornar caminant cada dia per la vorera de Calescoves amb una bossa plena d’ossos humans.

L’empresa REM Experience, guanyadora del contracte menor per a l’elaboració de fotogrametries i estudis 3D de sis monuments de l’illa, ha entregat tota la documentació realitzada, entre la qual destaca la reproducció en 3D de l’emblemàtic talaiot nord de Sant Agustí Vell, jaciment inclòs a la candidatura de Menorca Talaiòtica. Els nous continguts digitals s’utilitzaran per al foment de la conservació, investigació, catalogació, restauració i difusió d’aquest patrimoni històric de Menorca.

Aquest treball de documentació ha estat finançat amb fons europeus Next Generation EU, transferits des de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i d’aquesta al Consell Insular de Menorca (CIM), que disposa de la competència de la gestió del patrimoni històric de l’illa.

L’objectiu del projecte era aconseguir una rèplica digital el més fidel possible a la realitat. Per aquest motiu, durant el procés de digitalització (des de la captura fotogràfica fins a la producció de l’audiovisual) s’han dut a terme un seguit de metodologies que permeten aconseguir l’acabat fotorealista que es cercava de cada un dels jaciments. Ens alguns dels projectes s’han fet més de 3.000 fotografies, que posteriorment s’han processat en models d’alta qualitat. El resultat final han estat uns models fotogramètrics d’entre 60 i 200 milions de polígons, segons el model.
 

Sant Agustí Vell

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, juntament amb el GOB Menorca i Amics del Museu de Menorca, dona un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica entre la població de l’illa. Per primer cop, enguany es comptarà amb la col·laboració puntual de l’Associació de Persones Sordes de Menorca (ASSORME), que en algunes de les visites oferirà traducció simultània en llenguatge de signes.

La primera excursió serà el diumenge 12 de febrer a Torretrencada (Ciutadella), un assentament talaiòtic que destaca per la seva espectacular taula. Partint des de Ferreries, es passarà pel Barranc d'Algendar, i s'arribarà a Torretrencada. Allà, un parell d'arqueòlogues faran una explicació guiada al jaciment. En aquesta excursió hi haurà acompanyament d’ASSORME, tant a la ruta com a la visita guiada, i es comptarà amb una traducció simultània en llenguatge de signes. 

Els excursionistes de “Som Talaiòtics?” podran conèixer en què consisteix i com s’articulen els components o àrees territorials de la candidatura. La relació dels talaiòtics amb els astres, l’agricultura, la mort o l’arquitectura completaran un viatge fascinant a l’extraordinari patrimoni que ens van llegar. 

El programa “Som Talaiòtics?” és una eina fonamental per donar a conèixer la candidatura de Menorca Talaiòtica, sobretot enguany, que al mes de setembre el Comitè de Patrimoni Mundial prendrà una decisió sobre la inscripció d'aquesta candidatura a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El cost d’aquesta activitat és assumit pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca. Les places són limitades i cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a  https://www.gobmenorca.com/excursions o trucant al 971 35 07 62. Els interessats rebran un correu amb informació sobre el punt de partida i hora de trobada.

En tots els casos, les excursions impliquen una caminada de pocs quilòmetres com a complement a la visita del jaciment. Pel que fa a les excursions que disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, té un cost d’entre 4 i 6 euros per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.

Les excursions programades són les següents:
 

• Diumenge, 12 de febrer: visita a Torretrencada. Servei de bus. Component 1.
• Diumenge, 5 de març: visita a Rafal Rubí. Servei de bus. Component 6.
• Diumenge, 2 d’abril: visita a Sant Agustí. Component 4.
• Diumenge, 7 de maig: visita a Calescoves i Castellàs des Caparrot de Forma. Component 6.
• Dissabte, 3 de juny: visita nocturna a Cala Morell. Servei de bus.
• Dissabte, 2 de setembre: visita nocturna a Torralba d’en Salort. Servei de bus. Component 6.
• Diumenge, 1 d’octubre: visita a Trepucó, Cornia Nou i Santa Anna. Component 6 i 7.
• Diumenge, 5 de novembre: visita a Son Catlar. Servei de bus. Component 2. 
• Diumenge, 3 de desembre:  visita a Torrellisar Vell i So na Caçana. Servei de bus. Component 6.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports publica una oferta de contracte menor per a la participació al festival de recreació històrica Tarraco Viva 2023. D’aquesta manera, es vol continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica en l’àmbit estatal, per mitjà de la participació en festivals de recreació històrica. Aquesta és una de les accions previstes en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins el 20 de febrer de 2023.

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A dia d’avui, més de vint anys després, és un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.

El festival de Tarraco Viva tindrà lloc entre el 8 i el 21 de maig. Per tant, hi haurà una primera fase de la feina consistent en la preparació de l’estand i l’expedició a Tarragona i una segona fase que consisteix en el desenvolupament de l’activitat durant els dies de participació de Menorca Talaiòtica en el festival.

Les despeses previstes per a aquesta activitat no poden superar els 15.000 € (IVA exclòs). Dins aquest cost hi entren totes les despeses relacionades amb l’activitat, inclosos els viatges i allotjament de l’expedició menorquina a Tarraco Viva.

L’objecte del contracte menor és organitzar la participació del Consell Insular en el festival de recreació històrica Tarraco Viva, amb la realització de les tasques i funcions següents:

a) Organitzar l’estand de Menorca Talaiòtica a Tarraco Viva i gestionar-ne amb els organitzadors del festival la participació.
b) Presentar als assistents al festival el patrimoni prehistòric de Menorca i especialment, la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.
c) Elaborar el projecte expositiu de l’estand i activitats a desenvolupar durant el festival, d’acord amb el responsable del contracte.
d) Organitzar activitats complementàries: conferències, recreació històrica, representacions teatrals o altres que es puguin proposar en el projecte.
e) Gestionar el desplaçament de l’equip humà i material necessari a Tarraco Viva (viatges, allotjament, menjar).
f) Difusió de la participació a través de les xarxes socials i pàgina web de Menorca Talaiòtica en coordinació amb l’equip de comunicació de Menorca Talaiòtica.

Per a més informació sobre aquesta oferta podeu enviar un correu electrònic a jgc.patrimoni@cime.es o adreçar-vos al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca. Aquí trobareu la documentació completa.

Johann Jackob Buttikofer és la cara més visible de la família gestora del jaciment de la naveta des Tudons, propietat de la seva família materna des de fa tres generacions. Gemmòleg de formació, ha tocat “totes les tecles” en el món professional. Actualment gestiona les finques des Tudons i Torre Solí Vell juntament amb els seus germans.

Quina és la relació de la vostra família amb la naveta des Tudons?
Aquí tenim un sistema matriarcal. La meva mare, Elisa de Olives, és la propietària de la finca des Tudons, on hi ha la naveta, i de la finca de Torre Solí Vell, on hi tenim una explotació d’agricultura ecològica. Entre tots els germans ho gestionem, i això inclou aquest jaciment tan famós i espectacular.

I des de quan la naveta està lligada a la història de la vostra família?
La finca des Tudons ja era del meu avi, o sigui que nosaltres som la tercera generació que la gestiona. Antigament no es cuidaven gens els monuments, hi pasturava el bestiar i estava tot descuidat. Però el meu avi, per evitar que es malbaratés més, va fer construir aquesta paret seca al voltant perquè es conservés. D’alguna manera ja va tenir la visió que s’havia de protegir i cuidar.

Quins records d’infantesa teniu a la naveta des Tudons?
Doncs quan érem petits hi pujàvem, entràvem a dintre... Abans no hi havia cap tipus de control ni consciència. Lògicament, per necessitats de conservació i protecció d’un monument tan important, ara l’accés està tancat amb una reixa i està prohibidíssim pujar-hi.

I com va sorgir la idea d’explotar el jaciment turísticament?
Aquí des de sempre venien turistes, s’organitzaven excursions des dels hotels, però no hi havia cap benefici econòmic per als propietaris ni per a l’administració local. Crec que vam ser dels primers en explotar turísticament un jaciment prehistòric a Menorca, i després en gestionar-lo d’una manera que una part dels diners de les entrades vagin cap a la conservació dels béns talaiòtics i les investigacions arqueològiques.

D’això ja fa 13 o 14 anys, quan vam fer un acord amb el Consell Insular per organitzar tot el tema de les visites, i estem molt satisfets de la col·laboració amb ells. El que passa és que es necessiten més recursos per a investigació i, sobretot, per recuperar tot el gran patrimoni que tenim en deteriorament. Queda molt per fer per aclarir tots els monuments que tenim al camp menorquí. En els darrers anys s’està fent una bona feina des del Consell, però s’ha de seguir reforçant i incrementant.

Aquest és el monument més visitat de Menorca. Què suposa això per a la vostra família?
És un orgull, és un llegat històric i una meravella mundial que tenim la sort de tenir a ca nostra. El més important és que tothom que vulgui pugui venir a gaudir-ne.

I en un jaciment tan destacat, quins reptes teniu per millorar-ne la visita?
Doncs una de les millores que es podrien fer és eliminar les torres elèctriques en desús que tenim dins la propietat, perquè són contaminació visual. Crec que és un dels temes pendents.

El procés de selecció del/la director/a de l’Agència Menorca Talaiòtica continua el seu curs amb la publicació de l’edicte amb els noms dels vuit candidats que s’han presentat.

Les principals funcions que haurà de complir el candidat/a guanyador/a són: dirigir i gestionar l’Agència Menorca Talaiòtica perquè compleixi i assoleixi els objectius que li atribueixen els seus estatuts, i garantir la coherència d’aquesta gestió amb els requisits de la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La durada del contracte com a director/a de l’agència serà de cinc anys, condicionada a l’avaluació permanent i no vinculada al mandat del Consell Rector.
.
L’Agència Menorca Talaiòtica constitueix l’organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions i mesures que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional, especialment les incloses en el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica.

Trobareu tota la documentació aquí.

La UNESCO ja ha posat data per a la celebració del 45è Comitè de Patrimoni Mundial, que tindrà lloc del 10 al 25 de setembre a la ciutat de Riad, Aràbia Saudita. Llavors és quan es sabrà si Menorca Talaiòtica passa a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest serà el punt i final d’un llarg camí iniciat l’any 2010, que si resultés positiu, suposaria un reconeixement a la universalitat d’aquests béns.

El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha expressat la seva satisfacció per la concreció definitiva de la cita del Comitè de Patrimoni Mundial. “El més important és que ja tenim data i lloc. La feina de preparació de la candidatura està llesta des de fa un any, i ara ja només ens queda esperar fins al setembre. Hauria preferit que el Comitè s’hagués celebrat entre finals de juny i principis de juliol, com sol ser habitual, però benvinguda sigui la convocatòria de setembre”.

El vicepresident Maria ha recordat que, d’acord amb el reglament del Comitè de Patrimoni Mundial, sis setmanes abans de l’inici de la reunió el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) ha d’enviar el seu informe definitiu a les candidatures presentades. “Açò vol dir que a principis d’agost rebrem aquest informe, i ja sabrem si la proposta d’ICOMOS és directament d’inscripció de Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial, o si encara s’haurà de lluitar per aconseguir-ho durant la reunió del setembre”. En qualsevol cas, Maria confia que la bona feina realitzada durant els darrers anys es veurà coronada amb l’èxit de la inscripció. El Consell Insular de Menorca enviarà una representació a Riad, la composició de la qual es decidirà quan correspongui segons el calendari postelectoral.

Aquest anunci arriba després d’uns mesos d’incertesa degut a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, un fet que va provocar la suspensió de la primera convocatòria  del 45è Comitè que s’havia de celebrar el juliol passat a Kazan, en territori rus.

La complicada situació a la UNESCO es va començar a desbloquejar a finals de novembre de l’any passat, amb la dimissió de l’ambaixador rus com a president del Comitè. Durant la 17a sessió extraordinària del Comitè de Patrimoni Mundial, celebrada el 12 de desembre, l’ambaixadora d’Aràbia Saudita, la princesa Haifa Al Mogrin, va assumir la presidència d’aquest òrgan.
 

Comitè de Patrimoni Mundial

Aràbia Saudita, presidenta del Comitè de Patrimoni Mundial, ha traslladat a la resta de països membres l’oferiment de celebrar el 45è Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO a Riad. Les dates proposades pel regne saudita són del 10 al 25 de setembre.

El proper 24 de gener la resta de països membres d’aquest organisme decidiran si accepten la proposta, durant la 18a reunió extraordinària que tindrà lloc a la seu de la UNESCO a París.

Aquest oferiment arriba després d’uns mesos d’incertesa degut a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, un fet que va provocar la suspensió de la primera convocatòria del 45è Comitè que s’havia de celebrar el juliol de 2022 a Kazan, territori rus.

La complicada situació a la UNESCO es va començar a desbloquejar a finals de novembre passat amb la dimissió de l’ambaixador rus com a president del Comitè. Durant la 17a sessió extraordinària del Comitè de Patrimoni Mundial, celebrada el 12 de desembre, l’ambaixadora d’Aràbia Saudita, la princesa Haifa Al Mogrin, va assumir la presidència d’aquest òrgan.

El proper 24 de gener se celebrarà a París una nova reunió del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquesta trobada, tal com es va acordar a la darrera reunió extraordinària del passat 12 de desembre, es posarà data i lloc per a la celebració del 45è Comitè, on finalment es decidirà el futur de la candidatura de Menorca Talaiòtica.

El Consell Insular de Menorca mostra plena satisfacció pel desbloqueig de la situació ocasionada per la guerra d’Ucraïna, i es vol traslladar un missatge de felicitació a la comunitat internacional per haver trobat una solució de consens.

El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha valorat molt positivament aquest pas, i ha transmès confiança en la resolució positiva de la candidatura de Menorca Talaiòtica.

 

El proper dissabte, 14 de gener, se celebrarà a Menorca per cinquè any consecutiu l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània: un cant pels drets humans, una iniciativa original de Mallorca que vol sensibilitzar a la ciutadania en la defensa dels Drets Humans i en suport de les persones refugiades que es veuen obligades a emigrar per trobar una nova llar. Aquesta acció, oberta al públic general, s’inclou en el programa d’activitats de la Diada del Poble de Menorca, Sant Antoni 2023.

Simultàniament, s’encendran torres, talaies i talaiots arreu del Mediterrani amb bengales de fum durant el dia, i amb bengales de llum al vespre. Hi participaran diversos punts de les Illes Balears i de la costa peninsular mediterrània, a més de Grècia i el Nord d’Àfrica.

A Menorca, enguany l’acció es centrarà en dos únics punts, un per a cada encesa programada:

• Dissabte, 14 de gener, a les 13:00 h s’encendran els talaiots del jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior) amb bengales de fum. Es llegirà el manifest de l’acció, que enguany ha estat redactat per Amnistia Internacional; i Annabel Villalonga i Joan Carles Villalonga ens acompanyaran amb el cant Viatge a Ítaca, de Lluís Llach. L’acte conclourà amb l’escenificació del microteatre Aquest sol, hi és per a tots?.
• El mateix dia, a les 17:00 h, l’acció es desplaçarà a Ciutadella, al jaciment de Montefí, on es començarà amb la conferència d’Assuès López titulada Les migracions a la Mediterrània. En acabar, es repetirà la lectura del manifest i el cant, i es conclourà l’acte amb l’encesa dels talaiots del jaciment amb bengales de llum cap a les 18:00 h.

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat la licitació del contracte del servei per a la neteja, el manteniment i la instal.lació de plafons informatius a béns integrants del patrimoni històric de l’illa de Menorca. L’objectiu final és mantenir la xarxa de monuments en les millors condicions per a les visites del públic.

El valor estimat del contracte és de 581.803,20 euros. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins el 16 de gener a través de la Plataforma de Contractació de l’Estat.

Els treballs s’hauran d’organitzar de manera que les feines més molestes estiguin enllestides abans de Setmana Santa i que durant l’estiu els treballs siguin únicament de manteniment. La durada del contracte és de 2 anys, prorrogable a 2 anys més.





Les actuacions que constitueixen l’objecte del contracte són:

1. Neteja i control de la vegetació herbàcia i arbustiva dels jaciments arqueològics, els camins d’accés i els aparcaments.
2. Control dels esdeveniments, les accions vandàliques, les espoliacions, els enderrossalls de parets, etc., o de qualsevol imprevist que afecti els béns.
3. Recollida d’escombraries i dels fems que hi puguin deixar els visitants o el públic en general, tant a les papereres instal·lades com als voltants dels béns.
4. Restitució i restauració selectiva de pedres caigudes per causes naturals o per destrosses vandàliques que es produeixen.
5. Manteniment i neteja dels plafons explicatius instal·lats als jaciments.
6. Manteniment i neteja de papereres i de cartells de senyalització de carretera i instal·lació de noves papereres i de nous cartells, d’acord amb les indicacions del responsable del contracte.
7. Renovació o restitució de vinils dels plafons malmesos per causes antròpiques o climàtiques segons el model i disseny que s’annexa al contracte.
8. Emblanquinada anual i manteniment sense vegetació de l’esquena d’ase de les parets que envolten els jaciments de Trebalúger, Son Mercer de Baix, Cala Morell (necròpolis), Biniac occidental, Torre del Ram, Son Bou, Toraixa i Son Catlar.
9. Mantenir en bon estat les barreres amb sistema antirobatori als jaciments de Cala Morell (necòpolis), Torre del Ram, Biniac occidental, Basílica de Son Bou, Trebalúger, Son Mercer de Baix, Son Catlar i Sant Agustí.
10. Supervisió i control per part d’un arqueòleg de les feines que s’hagin de fer als monuments.
11. Quan sigui necessari, també hi intervendrà un restaurador especialista en patrimoni històric i arqueològic.

Descobreix el nou dolç talaiòtic i al seu creador. Aleix Cánovas Riudavets, 24 anys, és fill i net de pastissers. Des de ben petit va aprendre a estimar un ofici que l’ha portat a continuar la saga familiar de Ca na Maru.

Amb la tradició, la creativitat i la innovació com a elements, ha guanyat el concurs “El dolç talaiòtic”, amb un pastís que ens transporta a la Menorca Talaiòtica fresca i rocosa amb cada mos: ametlla, llimona, mel de Menorca, figat i romaní en són els principals ingredients.
 

¿¡[AQUI]¡¿El Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Maó han signat un conveni de col.laboració per a la restauració i adequació de l’hipogeu de Santa Anna, una tomba col·lectiva excavada al subsol i situada al municipi de Maó. Declarada Be d’Interés Cultural per la Llei de 1985, recentment s’hi han descobert uns gravats de gran valor aqueològic que requereixen actuacions en matèria de restauració, habilitació i senyalització del monument per fer-lo visitable.
 
Aquest matí, el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i la tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola, han visitat el jaciment acompanyats pel cap del Servei de Patrimoni Històric, Simón Gornés.
 
“Sempre que parlem d’un jaciment de fàcil accés, hem de buscar l’equilibri entre el dret dels ciutadans a visitar-lo i les mesures que s’han de prendre per a la seva conservació. Com aquest hipogeu es troba bé al mig del polígon industrial de Maó, era necessari limitar l’accés a l’interior, i això s’ha fet posant un tancament exterior i una senyalització per facilitar la vista”, ha explicat el conseller de Cultura.
 
Inspeccionada la troballa pels tècnics del servei del CIM, es va considerar important controlar i protegir l’accés a l’interior d’aquest hipogeu, per la qual cosa s’ha instal.lat una reixa protectora per impedir l’accés no autoritzat. També es consolidarà l’entrada, que ha sofert alguns despreniments.
 
El CIM és el reponsable de restaurar i rehabilitar l’estructura interna i externa del monument, I l’Ajuntament de Maó, propietari del monument, de la neteja i habilitació del pas per accedir-hi, que actualment es troba bloquejat per la vegetació.
 

Els gravats de Santa Anna 

• Bous de cos sencer, la fisonomia dels quals ens fa pensar que son antics (segle V-IV-III a.c.), atesa la morfologia de les banyes i del cos, i el tipus d'art de la representació.
• Un segon grup amb representacions de Tanit, deesa de la fertilitat en època púnica, que es troben a la cova dins temples o com a figures aillades.
• I un tercer grup de gravats púnics, en forma de betil (pedra allargada que s'interpreta com una representació de divinitat), relacionats directament amb el món funerari. També hi ha algunes representacions de tipus romà però són escasses.

El projecte d’investigació de Cornia Nou tancarà aquest divendres 23 de desembre la seva 16a campanya d’excavacions. Avui, 20 de desembre, s’han presentat els últims avenços al mateix jaciment. 

L’equip de codirectors del projecte de l’Associació Arqueologia i Patrimoni –format per Damià Ramis, Muns Anglada, Antoni Ferrer i Lluís Plantalamor– ha estat acompanyat pel vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; la tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola; i Carolina Desel, directora del Museu de Menorca.

Enguany, les feines s’han centrat en l’excavació dels exteriors de l’edifici oest del sector oest de Cornia Nou, on es localitza un gran conjunt arquitectònic format per un talaiot i dos edificis monumentals que se li adossen. Aquests grans edificis, objecte d’investigació en els darrers 15 anys, s’han interpretat com a espais on es centralitzava la gestió, processat i emmagatzamatge de productes agrícoles i ramaders durant les primeres fases de l’època talaiòtica (1100 a 600 aC).

La campanya 2022 ha permès identificar tot un conjunt d’habitacions així com les restes de fins a tres estructures de combustió a l’aire lliure i quatre als espais interiors, les quals es podrien relacionar amb funcions subsidiàries de processat complementàries a les que es realitzaven a l’interior de l’edifici.
 

Materials trobats

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat la licitació del contracte d’execució del projecte d’excavació arqueològica, restauració i consolidació del talaiot 2 i la cova 4 del jaciment talaiòtic de Montefí (Ciutadella). Aquest projecte està finançat amb Fons Europeus procedents del mecanisme per a la Recuperació i Resiliència Next Generation EU, i té com a objectiu principal millorar la visitabilitat del jaciment.

El valor estimat del contracte és de 259.067 euros. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins el 27 de desembre a través de la Plataforma de Contractació de l’Estat.

Les feines a desenvolupar es separen en obres i serveis:

• Les obres consistiran en la restauració i excavació aqueològica del talaiot 2 i la cova 4.
• Els serveis es centren en els treballs de laboratori i els informes de les analítiques que han de dur a terme els especialistes sobre les troballes que puguin aparèixer amb la finalitat institucional del seu estudi.

Poblat de Montefí

• Consolidant les restes arqueològiques per a la seva conservació.
•  Adequant l'edifici per a la millora de la visita i interpretació.
•  Activant el jaciment dins la xarxa de patrimoni històric visitable de Menorca.
• Aprofundint en el coneixement mitjançant la intervenció arqueològica.

¿¡[AQUI]¡¿Quan el visitant arriba per primera vegada al poblat des Coll de cala Morell sorgeix inevitablement una pregunta: que hi feia aquesta gent aquí dalt? I és que l’assentament està situat a un indret peculiar. Es tracta d’un cap costaner de difícil accés, situat a la costa nord de l’illa. Una zona inhòspita, rocosa, amb escassa vegetació i assotada per la tramuntana.

Els dies de temporal, els esquitxos de les onades cauen amb intensitat sobre els quinze habitatges que formen el poblat. Les persones que van habitar aquest lloc entre els anys 1600 i 1200 aC, durant l’edat del bronze, van construir també una murada, que protegeix l’assentament, i una construcció de funció desconeguda, a la part més alta del promontori.

La pregunta que encapçala aquest article pren encara més rellevància si tenim en compte que les excavacions que s’han portat a terme a Es Coll de Cala Morell han posat de manifest que els habitants del poblat tenien una escassa relació amb la mar. La immensa majoria dels objectes trobats estan fabricats amb materials locals, de forma que les evidències de contactes comercials a través del mar, tot i que existeixen, són molt escasses. 

Per altra banda, sabem que els pobladors de l’indret es dedicaven a la ramaderia (criaven cabres, ovelles, vaques i porcs) i l’agricultura (conreaven blat i ordi). Igual que a la resta d’assentaments prehistòrics menorquins que s’han excavat, sembla que el consum de peix i marisc era molt escàs o nul.

La hipòtesi dels arqueòlegs que investiguen aquest poblat és que la seva ubicació, en un lloc tan inaccessible i inhòspit, respondria sobretot a necessitats defensives, i que la seva proximitat al mar seria un fet incidental. Així, els habitants des Coll de Cala Morell haurien gaudit d’un assentament apartat de l’interior de l’illa, més poblat, i fàcil de protegir en cas d’un atac. Però a canvi van haver d’afrontar altres problemes. Per una banda, els llocs adequats per establir conreus i pastures començaven a més de mig quilòmetre del poblat, cap a l’interior de l’illa. Per altre costat, era necessari abastir d’aigua la població, i per aconseguir-ho es van construir dues grans cisternes, excavades a la roca, que recollien l’aigua de pluja.

Una de les dues cisternes es va excavar durant una campanya anterior. Les feines d’investigació en aquest jaciment tenen ja una història llarga: durant els anys noranta del segle XX, arqueòlegs del Museu de Menorca van dibuixar la planimetria de les estructures que es veien en superfície, sense excavar. En aquell moment es van identificar ja una gran quantitat de construccions, incloses les dues cisternes. L'any 2011, i sobre la base de la feina feta als anys noranta, un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Ciutadella i al Museu d'Història de Manacor van iniciar les excavacions arqueològiques al poblat, amb el suport econòmic del Consell Insular i de l’ajuntament de Ciutadella.

De llavors ençà s’han excavat quatre navetes d’habitació, la construcció situada a la part més alta del promontori i, com ja hem esmentat, una de les cisternes. Gràcies a aquestes intervencions sabem, entre altres coses, que els habitants de l’indret eren pagesos i que al poblat s’hi practicava la metal·lúrgia, ja que es van trobar alguns objectes de bronze i dos motlles de fosa.
 

Novetats campanya 2022

Peus de foto

¿¡[AQUI]¡¿El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha visitat avui, 12 de desembre, el poblat talaiòtic de Trepucó, acompanyat per la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora; el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern balear, Miquel Company, entre d’altres autoritats. 

Aquesta visita és una mostra més del suport del Govern central a la candidatura, que enguany ha atorgat una ajuda d’un milió d’euros al Consell Insular de Menorca per al finançament de dues intervencions arqueològiques, una a Trepucó i l’altra a Torre d’en Galmés.

Precisament, el ministre Iceta ha pogut conèixer en què consistirà la intervenció programada a Trepucó de la mà del cap de Servei de Patrimoni del CIM, l’arqueòleg Simón Gornés. Els treballs arqueològics es centraran al sector oest del poblat, on hi ha un talaiot, un bastió de la muralla i una zona domèstica.

Aquest espai ja va ser objecte d’una intervenció arqueològica als anys vuitanta del segle passat per part del Museu de Menorca. Ara es proposa completar l’excavació, restaurar i consolidar les estructures d’hàbitat, i museïtzar la zona per incorporar-la al circuït de visita del jaciment. El projecte té un pressupost de 629.700 €, mentre que al de Torre d’en Galmés es destinaran 370.000 €.

Iceta ha destacat el gran treball i esforç que s’ha fet des de Menorca per aconseguir el reconeixement com a patrimoni mundial. “És un oferiment que fem al món de participar de l’alegria d’haver conservat aquest patrimoni excepcional. Som molt optimistes sobre la nominació perquè s’ho val, és un motiu d’honor i responsabilitat que s’assumeix”.

Per la seva banda, el conseller de Cultura ha volgut agrair la visita del ministre perquè fa visible el suport del Govern de l’Estat al fenomenal repte que representa la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. “Sempre he destacat el suport constant de l’equip tècnic de patrimoni mundial del ministeri de Cultura, que ens ha ajudat a elaborar una candidatura guanyadora que esperam que molt prest sigui reconeguda per la UNESCO”. El conseller ha recordat que aquest suport enguany s’ha fet encara més concret amb l’aportació d’un milió d’euros per dues intervencions arqueològiques a Trepucó i Torre d’en Galmés, gràcies a una esmena del senador Vicenç Vidal en els Pressupostos Generals. “Avui li hem pogut explicar al ministre com intervindrem amb aquests diners a Trepucó, una intervenció que millorarà la conservació del jaciment i afegirà interès a la visita”, ha afegit Maria.

En finalitzar el recorregut per Trepucó, el ministre ha rebut com a obsequis el llibre La cultura talaiòtica de Menorca, dels arqueòlegs menorquins Antoni Ferrer i Irene Riudavets, i un pack de Menorca Talaiòtica.
 

Reunió extraordinària UNESCO

Becatalaiotica ha tancat avui, 11 de desembre, la seva sisena edició amb un acte al jaciment de Torralba d’en Salort on s’ha anunciat que Miquel López és el guanyador d’una beca de 2.000 euros, el premi d’aquest certamen organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Menorca amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca. Demà, 12 de desembre, s’obrirà la convocatòria per presentar-se a Becatalaiotica 2023.
 
Miquel López García (Mataró, 1998), estudiant del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i músic, ens va apropar a una nova manera de divulgar la història d'una pedra que ha viscut en silenci el pas del temps. Al ròdol d'una instal·lació que conceptualitzava el temps, ens va apropar a dotze moments de la història de Talatí de Dalt, dotze pistes sonores que va acompanyar de diferents instruments. Una "biografia" del jaciment que va servir per encetar els actes de Becatalaiotica 2022.
 
Aquest any s’han presentat propostes originals i molt innovadores a banda de l’espectacle musical guanyador: la performance d’Adela Lafuente; la lectura i anàlisi d’un poema antic que podria desxifrar l’origen dels primers pobladors a Menorca a càrrec de Carles Martínez, i les dues intervencions artístiques en el paisatge de Maria Riera i Ariana Ruíz, que no ens han deixat indiferents.

El públic assistent ha votat cadascuna d’aquestes propostes, guiat per l’opinió i els comentaris d’un comitè d’experts en cultura de Menorca format per: Anna Gornés, gestora cultural; Martí Andreu, arquitecte paisatgista; Carmen Lara, arqueòloga; Cecília Ligero, restauradora; Quim Pons, arqueòleg, i Maria Cardona, guia turística.
 

Obertes inscripcions Becatalaiotica 2023

Becatalaiotica tancarà la seva sisena edició el proper 11 de desembre, a partir de les 11 h, amb un acte de cloenda al jaciment de Torralba d’en Salort. Allà es donarà a conèixer el guanyador/a d’una beca d’estudis de 2.000 euros, el premi d’aquest certamen organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Menorca amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.

A banda de desvelar el nom del guanyador/a, s’han programat diverses activitats per tancar aquesta edició 2022:

• A partir de les 11 h: exposició dels objectes utilitzats als esdeveniments de Becatalaiotica 2022.
• A partir de les 11 h: creació d'un mural en directe on tothom està convidat a participar i del qual posteriorment es faran bosses de tela.
• De les 11:30 a 12:30 h: visita a l'excavació de  l’edifici “postmedieval” de Torralba d’en Salort, un dels projectes arqueològics de l'Associació d'Amics del Museu de Menorca. Es donaran detalls de la campanya realitzada aquest mes d’agost.
• 12:45 h: entrega del premi Becatalaiotica 2022.
• De 13:45 a 15 h: música i piscolabis.

Convocatòria Becatalaiotica 2023

Aleix Cánovas Riudavets, 24 anys, és fill i net de pastissers. Des de ben petit va aprendre a estimar un ofici que l’ha portat a continuar la saga familiar de Ca na Maru. Amb la tradició, la creativitat i la innovació com a ingredients, ha guanyat el concurs “El dolç talaiòtic”, amb un pastís que ens transporta a la Menorca Talaiòtica fresca i rocosa amb cada mos: ametlla, llimona, mel de Menorca, figat i romaní en són els principals ingredients.

Format com a xef al CETT de Barcelona, centre universitari de referència en Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, ha passat per les prestigioses cuines de Torralbenc i Santa Ponça, sense deixar mai de banda l’obrador familiar. Un cuiner amb esperit de músic —és bateria de Ses Bísties de Mongofre— de qui sentirem parlar.


- Malgrat la vostra joventut, ja teniu força experiència rere els fogons. D’on ve la vostra passió per la gastronomia?
Tota la meva vida he estat envoltat de pastisseria. Com que la meva àvia va fundar el negoci de Ca na Maru i ma mare ha seguit la tradició, des de ben petit ho he mamat. Sempre he anat al forn a passar estones, a casa es xerrava de pastisseria… així que gairebé sense voler ho he anat aprenent. Sempre m’ha agradat molt tot el que està relacionat amb pastisseria i gastronomia, així com també amb la música. Com que no era gaire bon estudiant, vaig decantar-me per estudiar cuina, primer amb un grau mitjà a Ciutadella, i després un grau superior al CETT de Barcelona.

És una feina molt sacrificada però que et dona moltes satisfaccions. Agafar un ingredient de temporada del teu hort, cuinar-lo i veure com la gent en gaudeix a la taula per mi no té preu. No només gaudeixo del procés de cuinar: m’agrada atendre l’hort i recollir els meus propis ingredients.

- I com compagineu la feina de cuinar amb el negoci familiar?
Doncs de moment durant la temporada alta treballo a agroturismes. He estat quatre temporades a Torralbenc, on vaig començar com a ajudant de cuina i vaig arribar a cap de partida, i enguany he estat a Santa Ponça. Els hiverns m’agrada molt tornar a Ca na Maru, treballar amb la meva família a l’obrador... Sempre hi ha molta feina de cara a Nadal i així dono un cop de mà.

- El vostre pastís ha estat el que més va agradar al jurat del concurs “El dolç talaiòtic”. Com va ser el procés per crear-lo?
Ma mare va ser la que em va brindar l’oportunitat de representar l’empresa familiar al concurs i vaig estar tot l’estiu pensant en què podríem fer. Al final, tenint en compte que havia de ser una cosa petita i fàcil de transportar, vaig pensar que un pastís petit era la millor opció. El resultat va ser aquest bescuit glacejat amb xocolata blanca, que porta ametlla, llimona, mel de Menorca, figat i romaní.

- I en què us vau inspirar per escollir aquests ingredients?
Com que havien de ser unes postres inspirades en la Menorca Talaiòtica, el primer de tot va ser trobar ingredients que fossin de l’illa. A Santa Ponça teníem una figuera tot just devora la cuina, i un dia vaig pensar que podria fer alguna cosa amb figues. El figat és una confitura molt típica menorquina. D’altra banda, el romaní és de les herbes aromàtiques que més m’agraden, a més de ser una planta salvatge, que creix per tota l’illa i que de ben segur ja existia en època talaiòtica. La llimona l’hi vaig posar perquè és un toc que sempre donam als productes de Ca na Maru, a més que són de casa, del llimoner que tenim a l’obrador i que cada any ens dona molts fruits.

El paisatge natural de Menorca és clau en la candidatura a patrimoni mundial, així que vaig pensar que tots aquests ingredients em transportaven a l’entorn natural fresc i rocós menorquí, un paisatge que encara avui es manté gairebé tal qual el van viure els nostres avantpassats prehistòrics. I per donar-hi l’últim toc, l’acabat per damunt amb un crocant de cacauet que recorda les pedres talaiòtiques, així com el color blanquinós del glacejat de xocolata.

- A partir d’ara, quins són els passos següents?
Doncs estem molt satisfets i contents de representar Menorca Talaiòtica amb aquest dolç. Ara toca posar-se a produir-lo i comercialitzar-lo. La recepta ja és propietat d’APAME i totes les pastisseries de Menorca que ho vulguin podran elaborar-lo. Desitgem que agradi molt i que tothom tasti un poquet de la nostra illa.

¿¡[AQUI]¡¿El llibre Torre d’en Galmés. Com controlaven el territori a la Menorca prehistòrica? de la col·lecció Sitjot ja està disponible en una nova versió de lectura fàcil, seguint amb la línia de Menorca Talaiòtica com a projecte transversal i inclusiu.

L’adaptació, duta a terme per Elisabet Serra, de l’Associació Lectura Fàcil, s’ha fet seguint les directrius internacionals de l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i d’Inclusion Europe sobre el llenguatge, el contingut i la forma, amb l’objectiu de facilitar-ne la comprensió.

Aquesta versió de lectura fàcil es presentarà aquesta setmana a Ciutadella i Alaior, en el marc de les XVIII Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca.

Els dos actes comptaran amb la presència d’Elisabet Serra i dels autors del títol original: els arqueòlegs Antoni Ferrer i Gustau Juan participaran el divendres 25 de novembre a l’acte que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Ciutadella (19 h); i Carmen Lara i Joaquim Pons, a la segona presentació que es farà el dissabte 26 a la Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior (18 h). També en el marc de les jornades, el mateix dissabte a partir de les 20:30 h hi haurà un tast del nou dolç talaiòtic amb el seu creador, Aleix Cànovas (Ca Na Maru).

El llibre original, Torre d’en Galmés. Control del territori a la Menorca prehistòrica, va ser la primera publicació de la col·lecció Sitjot, en la qual es presenten les novetats extretes de les excavacions fetes a Torre d’en Galmés fins al 2018. Com la resta de la col·lecció, l’adaptació a lectura fàcil d’aquest volum està disponible en català, castellà i anglès. Es podrà trobar a la venda al Museu de Menorca i a les biblioteques de l’illa.

Sitjot té com a objectiu difondre la riquesa del patrimoni històric i arqueològic menorquí entre un públic no especialitzat. Amb un marcat caràcter divulgatiu, però sempre respectant el rigor científic, aquestes monografies incorporen il·lustracions i altres recursos visuals per fer més entenedora la informació. La intenció és que aquestes monografies puguin resultar d’interès no només per als menorquins, sinó també per als turistes que arriben a l’illa, especialment els que visiten els museus.

¿¡[AQUI]¡¿La pastisseria Ca na Maru ha estat la guanyadora del concurs “El dolç talaiòtic” amb un pastelet glacejat amb xocolata, i elaborat amb ametlla, llimona, mel de Menorca, figat i romaní. El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el president d’APAME (Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca), Jose A. Jiménez, han fet entrega del premi de 5.000 euros als guanyadors durant l’acte que s’ha celebrat aquest fosquet al Museu de Menorca.

L’objectiu és que tant residents com visitants puguin vincular aquest nou dolç a la Menorca Talaiòtica i el puguin adquirir a les pastisseries de l’illa. A l'entrega de premis han assistit també el conseller d’Economia, Josep Pastrana, i la directora insular de Cultura, Raquel Marqués. 

El jurat ha destacat la creativitat i l’originalitat de la proposta de Mariluz Riudavets i Aleix Canovas de Ca na Maru, així com la utilització de productes que recorden a la Menorca fresca i rocosa com el romaní, el figat i la llimona. Els avaluadors també han valorat que es tracta d’unes postres de dimensions i consistència aptes per al transport, ja que els participants havien de preveure’n la possible venda i enviament fora de Menorca. En total cinc participants han presentat la seva proposta de postres dolces al concurs i tots han complert amb el requisit de ser de nova creació i de no haver-se comercialitzat prèviament. Els altres quatre finalistes han estat El Diamante, Herbera Bakery, Pastisseria i Gelats Ca’n Sintes; i Pastisseria Artesana Lluís Febrer, que s’han emportat 500 euros cadascun i un kit de la Menorca Talaiòtica.

Durant l’entrega de premis, el conseller de Cultura ha volgut remarcar la importancia de les accions de difusió de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial que vagin més enllà de l’àmbit estricte de l’arqueologia i la conservació del patrimoni. “La candidatura és de tota la societat menorquina, i cada vegada són més les iniciatives ciutadanes, empresarials i institucionals que fan seu aquest projecte i li afegeixen algun element propi. El dolç talaiòtic és una experiència nova cridada a convertir-se en un símbol de l’adhesió de tot Menorca a aquesta proposta cultural”,  ha destacat el conseller.

Per la seva banda, el president d’APAME ha destacat la qualitat tècnica de totes les propostes presentades, esperant que la iniciativa contribueixi a la consecució de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO. També ha volgut agrair l’esforç de totes les empreses participants, així com la col·laboració desinteressada dels membres del jurat.

Amb una notable assistència de públic, l’acte ha finalitzat amb una foto de família d’autoritats i participants del concurs. Posteriorment, els assistents han pogut gaudir d’un tast de la cervesa Talaiòtica, una iniciativa de la candidatura de Menorca Talaiòtica, el Museu de Menorca i Grahame Pearce, fruit de les anàlisis i investigacions d’un dels objectes més emblemàtics de la cultura talaiòtica: el vas de fons alt.
 

Membres del jurat

El procés de selecció del/la director/a de l’Agència Menorca Talaiòtica s’ha posat en marxa amb la publicació avui, 16 de novembre, de l’edicte relatiu a l’aprovació de la convocatòria i bases d’aquest càrrec, tot i que encara està pendent de publicació al BOIB.
 
La durada del contracte com a director/a de l’agència serà de cinc anys, condicionada a l’avaluació permanent i no vinculada al mandat del Consell Rector. El termini per la presentació de sol·licituds és de vint dies naturals comptadors a partir de l'endemà d'haver-se publicat la convocatòria al BOIB.
 
L'Agència Menorca Talaiòtica constitueix l'organisme a través del qual es canalitzen i es coordinen totes les actuacions i mesures que afecten la gestió del bé i la conservació del seu valor universal excepcional, especialment les incloses en el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica.
 
Trobareu tota la documentació aquí.

El Consell Insular de Menorca publica una oferta de contracte menor de serveis per a l’organització de l’encesa de talaiots que tindrà lloc el gener de 2023 durant la celebració de l’acte “Talaies i talaiots del Mediterrani. Un cant pels drets humans”. L’objectiu és reivindicar la defensa dels drets humans en el marc de la programació d’activitats i actes de la Diada del Poble de Menorca. El pressupost serà com a màxim de 15.000 €, IVA exclòs. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins el 25 de novembre.

El 2019, el Consell Insular de Menorca es va adherir a la proposta d’Amnistia Internacional de Menorca respecte a l’organització de l’encesa de talaiots pels drets humans arreu del Mediterrani, en coordinació amb altres administracions, i amb la col·laboració de diverses entitats i associacions de l’illa. Aquest acte es realitza a diversos punts de la Mediterrània com les Illes Balears, Catalunya, Quios o el nord d’Àfrica.




L’acte d’encesa de talaiots ha de tenir com a eix central els àmbits i objectius següents:

• La reivindicació i la defensa dels drets humans, especialment en el context de les migracions a través del Mar Mediterrani.
• La promoció i divulgació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial a través del patrimoni històric i arqueològic de l’illa.

El documental de Menorca Talaiòtica augmenta el seu ressò internacional amb la projecció aquest dijous, 10 de novembre, al prestigiós festival de cinema d’arqueologia International Archaeology Film Festival (MFAF), que se celebra del 10 al 12 de novembre a Split, Croàcia.

Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular és l’únic representant espanyol d’un certamen on participen un total de 21 produccions cinematogràfiques de la Gran Bretanya, França, Estònia, Portugal, Alemanya, Itàlia i Irlanda, relacionades amb l’arqueologia i l’art. Menorca Talaiòtica competirà per un dels tres premis que atorgarà el jurat d’experts de la setena edició del MFAF i pel premi del públic.

Manu Balaguer, director del documental, serà el representant del Consell Insular de Menorca a Croàcia. Aquest festival internacional bianual de cinema documental sobre arqueologia, patrimoni cultural i històric té com a objectius difondre el patrimoni cultural i arqueològic mundial i sensibilitzar una audiència més àmplia envers la seva protecció.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic aprofitant l’oportunitat per descobrir la cultura dels nostres avantpassats prehistòrics. 

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV, SL, Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular és un viatge per la història de la nostra illa, des de l’època talaiòtica fins a l’actualitat, on es recullen 17 testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica. Els perfils són diversos: arqueòlegs, un geòleg, el propietari d’un jaciment i el coordinador de l’expedient de la candidatura a patrimoni mundial, Cipriano Marín, entre d’altres. L’actriu que posa veu al documental en català i castellà és la menorquina Enka Alonso.
 

Menorca Talaiòtica al FICAB

El Departament de Cultura del CIM publica una oferta de contracte menor per a l’execució del projecte de diagnòstic per al contracte de custòdia i valorització del patrimoni històric inclòs dins els components de Menorca Talaiòtca. El pressupost del serà com a màxim de 14.950 €, més el 21 % d’IVA. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins 25 dies naturals a partir de la publicació al tauler d’anuncis, comptant el dia de publicació.

A fi de donar compliment a l’interès públic compartit entre l’administració i els particulars en defensa i preservació del patrimoni històric, es vol obtenir un diagnòstic de la realitat de les propietats incloses dins dels components de la candidatura. I amb aquest diagnòstic, la informació necessària que permeti articular les contraprestacions que els propietaris puguin rebre en relació a les obligacions i drets establerts per la llei de patrimoni històric, i ajudar a qualsevol agent privat que pretengui iniciar o consolidar una gestió cultural i/o científica d’un jaciment arqueològic inclòs dins algun dels components de la candidatura, per garantir la conservació, el manteniment i la posada en valor d’aquest, així com l’impuls de bones pràctiques en la seva gestió i difusió.


La proposta, enfocada en la consecució d’un diagnòstic de la situació de les propietats, al menys haurà de tenir el següent contingut:
 

• Diagnòstic. Recollida d’informació de les necessitats de les propietats incloses dins els components de la declaració de Menorca com a patrimoni mundial, amb la finalitat d’obtenir-ne un diagnòstic de necessitats, punts febles i punts forts del bé de cara a la seva gestió.
• Diagnòstic. Recollida d’informació sobre les necessitats de conservació i manteniment de la propietat quan al seu paisatge i entorn ambiental.
• Aportar la fitxa registral de les propietats, per poder comprovar els límits i la titularitat.
• Establir les condicions i prestacions de custodia a dur a terme dins cada propietat o be.
• Preparar una proposta de sistema tècnic i jurídic per a la implementació del programa de custòdia i valorització del patrimoni històric, que inclourà la proposta d’actuacions a desenvolupar entre el CIMe i cada propietat interessada, i els esborranys de documents amb els quals es formalitzarà aquesta relació i el seu contingut i objectius.
• Número mínim de diagnòstics a elaborar és d’onze, d’entre els següents jaciments arqueològics:

1. Cornia Nou
2. Torelló
3. Calescoves
4. Rafal Rubí
5. Torralba d’en Salort
6. So na Caçana
7. Torrellisar, poblat i naveta funerària
8. Ses Roques Llises i Comerma de Sa Garita
9. Talatí de Dalt
10. Torrellafuda
11. Torretrencada
12. Torreta de Tramuntana, poblat i naveta
13. Sant Agustí Vell
14. Binigaus Nou, Galliner de Madona
15. Santa Mónica, poblat talaiòtic
16. Binigaus Vell, turó fortificat
17. Binicodrell de Baix, sales hipòstiles
18. Son Mercer de Baix
19. Son Saura Vell, poblat
20. La Cova (Ciutadella), poblat i naveta
21. Es Tudons, naveta i poblat
22. Son Vell

Us puc assegurar que no hi ha setmana que algú no em demani fins quan haurem d’esperar perquè la UNESCO declari la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial. M’ho demanen a reunions, gent pel carrer, de Menorca i de tot arreu.

Agraesc molt aquesta inquietud, perquè açò vol dir que el projecte, com hem dit moltes vegades, no és una iniciativa del Consell sinó de tota la societat. La gent, de mica en mica, s’ha anat fent seu aquest fenomenal repte, i ara té l’ànsia d’acabar la carrera, com un corredor quan veu allà enfora la línia de meta. Per açò crec que és el meu deure fer un article per actualitzar la situació i compartir la informació que tenim.

Ras i curt: la situació a la UNESCO és molt complicada, però molt senzilla d’explicar. El Comitè de Patrimoni Mundial, que és l’òrgan que aprova les noves candidatures, es reuneix una vegada cada any. El 2022 s’havia de reunir entre el 19 i el 30 de juny a la ciutat russa de Kazan, sota presidència de Rússia. Però la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el passat mes de febrer va fer témer que la reunió del comitè se suspendria, com així va passar.

De llavors ençà hi ha hagut molts contactes diplomàtics a nivell internacional, però de moment cap d’ells ha fructificat. Els països aliats d’Ucraïna consideren intolerable que presideixi el Comitè de Patrimoni Mundial un país que n’ha envaït un altre i que, a més de les víctimes humanes —que certament són el més greu— també està destruint amb bombes el patrimoni històric i cultural d’Ucraïna.

De moment, no hi ha indicis de quan es pot reprendre la convocatòria del Comitè de Patrimoni Mundial. En l’escenari més pessimista, s’hauria d’esperar fins que Rússia finalitzi el seu torn de presidència del Comitè, que serà el novembre de 2023. És possible que la comunitat internacional acordi una solució intermèdia, i que es pugui celebrar la reunió de la UNESCO a un altre país i sota presidència d’un altre país. Però no hi ha res que permeti intuir cap a on aniran les coses. Tot està enlà.

I mentrestant, què podem fer? El pintor Picasso va dir que la inspiració existeix, però que t’ha de trobar treballant. De la mateixa manera, podem dir que la inscripció de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial arribarà, però ens ha de trobar treballant. Què significa açò?

Si retrocedim fins a 2017, quan la UNESCO va posposar la declaració de Menorca Talaiòtica, en el seu informe feia un sèrie de recomanacions. Les més importants: reformular la candidatura per tenir en compte el paisatge que envolta els jaciments prehistòrics i no només els monuments, elaborar i aprovar un Pla de gestió del Patrimoni Mundial menorquí, crear una estructura de gestió específica, diferenciada del Servei de Patirmoni Mundial, i crear un Fòrum de propietaris i gestors de jaciments de titularitat privada. La bona notícia és que tot açò ja està en marxa:
 

• La nova candidatura, que ha complert tots els tràmits i ja està avaluada, consisteix en nou components o àrees territorials que inclouen monuments i el seu paisatge associat.
• El juliol de 2021 el Consell Insular va aprovar el Pla de gestió de Menorca Talaiòtica, que conté la programació de feina a fer durant la propera dècada, i ja es troba plenament vigent i operatiu.
• El 20 de desembre de 2021 el Consell va crear l’Agència Menorca Talaiòtica, que és l’estructura encarregada de gestionar el Patrimoni Mundial a Menorca. Des de llavors, s’han anat posant en marxa els seus òrgans de participació (consell científic, consell social) i els òrgans de govern (consell rector i comissió executiva). I ja s’ha iniciat el procés per a la contractació de la persona que durà la direcció de l’Agència, i d’una altra per als serveis administratius.
• Finalment, el 9 d’agost de 2021 es va fundar l’Associació de propietaris i gestors Menorca Talaiòtica, que ha començat a aplegar els titulars i gestors dels jaciments privats. I el seu president ha estat elegit membre del Consell Rector de l’Agència Menorca Talaiòtica.

Cecília Ligero, restauradora menorquina, és la presidenta d’Amics del Museu de Menorca des de 2016, i forma part del seu equip arqueològic des del 2015, participant a les campanyes d’excavacions de Torre d’en Galmés i Torralba d’en Salort. Juntament amb l’arqueòleg Carlos de Salort, és impulsora del concurs Becatalaiotica, un projecte cultural recolzat pel Consell Insular de Menorca amb l’esperit de promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.


- Què la va empenyer a dedicar-se a la restauració i conservació del patrimoni?
Venia de l’àmbit de les arts plàstiques i sempre m’havia interessat molt l’arqueologia, la història, la història de l’art… Cursar els estudis de conservació-restauració em permetia ajuntar moltes de les coses que eren del meu interès en aquell moment, i que ho continuen essent avui dia. Així, sense deixar de banda la part manual, ni la creativa, i aprofundint coneixements en el àmbit científic i històric, em vaig involucrar amb aquesta formació per aprendre a preservar el patrimoni. M’he especialitzat en l’àmbit arqueològic, tant pel que fa a intervencions de material (ceràmica, vidre, metall, pedra…) com pel que fa a intervencions d’estructures in situ.

També he pres molt de gust amb la vessant divulgadora, per a fer conèixer el patrimoni i els treballs de conservació o recuperació de béns. Si més no, la tasca de protegir el patrimoni és global, per tant, és important que tothom col·labori en la seva preservació. I, el primer pas per a conservar-lo és prendre’n consciència, i açò s’adquireix amb coneixement. Amb la divulgació cultural, es dona a conèixer: quan coneixes, entens i quan entens, estimes, cuides, valores…


- Fa ja sis anys que presideix Amics del Museu de Menorca, quin paper té aquesta associació en relació a la candidatura?
Les principals tasques d’Amics del Museu de Menorca són la investigació i divulgació cultural sobre la història, prehistòria, art i patrimoni de Menorca. L’objectiu és col·laborar en l’estudi i la difusió de la cultura menorquina. Gran part dels treballs que duu a terme l’associació es centren en la cultura talaiòtica pel que tant directa com indirectament es contribueix i dona suport a la candidatura.

L’Associació és una plataforma d’oportunitats, o un mitjà per a executar projectes enriquidors per l’illa a nivell cultural, que en tots els casos implica la participació o aproximació a la població. És un teixit de persones, de treballs interdisciplinaris i de professionals de diversos àmbits, de col·laboracions, de voluntariat… en definitiva, de ciutadans que valoren, treballen i vetllen pel patrimoni menorquí.


- I quines activitats relacionades amb Menorca Talaiòtica tenen previstes en els propers mesos i per 2023?
Tenim en marxa la sisena edició de Becatalaiotica: un certamen dirigit a joves estudiants, amb l’objectiu d’executar diversos esdeveniments o peformances, aprofitant un espai relacionat amb Menorca Talaiòtica. Actualment, el certamen es troba en la fase final, en la que cinc estudiants arriben a Menorca i executen la seva idea a un jaciment davant un públic que valorarà cada una de les propostes. La millor proposta - segons el públic assistent -, serà recompensada amb una beca d’estudis de 2.000 €.

L’equip arqueològic d’Amics del Museu continua el seu projecte d’investigació d’espais domèstics talaiòtics o del període talaiòtic final a Torre d’en Galmés (amb més de vint anys d’experiència en l’àmbit). Els treballs de camp de la campanya arqueològica d’enguany ja han finalitzat i està previst que es reprenguin el pròxim estiu.

Enguany, a més, just s’ha iniciat una nova investigació arqueològica a Torralba d’en Salort, en aquest cas, en un edifici postmedieval, amb l’objectiu d’excavar les estructures i restituir tot allò que es pugui per tal de consolidar-lo i adequar-lo per a la visita durant els anys vinents. I, a banda dels treballs terrestres, també es treballa davall la mar, continuant un any més amb l’estudi de la carta arqueològica subaquàtica de Menorca.

Amics del Museu ha col·laborat en la ideació i coordinació de les visites del programa del Consell Insular i GOB Menorca “Som Talaiòtics?” d’aquest 2022. Un programa en què cada mes s’organitza una excursió a peu fins a diversos jaciments, acompanyada d’una explicació arqueològica. Enguany també s’hi ha afegit un tastet de quelcom d’interès, relacionat amb la cultura històrica, artística o gastronòmica de Menorca, fomentant així el producte local i de proximitat, les iniciatives dels col·lectius o empreses de Menorca que treballen en l’àmbit, etc.

Fins abans de la pandèmia s’havien executat cinc anys de jornades de voluntariat per a la neteja i desbrossament de Torre d’en Galmés. Aquest projecte, que havia quedat pausat, s’està sol·licitant reprendre l’any vinent. En aquest cas han estat les mateixes persones voluntàries, que tants anys havien participat en l’activitat, qui han insistit en què es reprengui. 

A més, l’associació, conjuntament amb Menorca Tir de Fona, compta amb el grup de recreació històrica sobre els foners talaiòtics: una recreació que s’ha executat en diverses ocasions a Menorca i fora (per exemple, amb motiu del Dia del Turisme o al festival romà de recreació històrica Tarraco Viva), i que es pretén repetir en properes ocasions. A banda d’aquests projectes, Amics del Museu de Menorca participa cada any en jornades i congressos d’investigació o divulgació, organitzant o participant en visites guiades, etc.


- Vosté forma part d’una nova fornada de joves professionals que es dediquen a l’estudi i conservació del patrimoni històric menorquí. Què és el que l’atrau més de l’estudi de la cultura talaiòtica?
M’agrada imaginar com era Menorca o com va ser en èpoques anteriors a l'actual. De les més recents en tenim informació directa, fotografies, obres artístiques plàstiques, documents, fonts orals… En canvi, de les més antigues no tenim aquesta informació sinó que en tenim una altra, una de diferent: les restes megalítiques que tan bé es conserven i s’integren en el paisatge menorquí. Tenim restes físiques, que a més són monumentals. Però tot i que siguin grans, no n’hi ha prou amb açò. Necessitam més informació, dades per a poder interpretar i per poder saber amb més certesa com eren i com vivien aquestes persones que avui anomenam “talaiòtiques”. Per aquest motiu és tan important la feina d’investigació arqueològica i la didàctica del patrimoni. I cada any som més equips d’investigació que vetllen per treure noves dades que ens permetin entendre i donar-li forma al nostre imaginari. I d’açò es tracta.

Així, pens que una de les coses que més m’atrau és que, encara que a poc a poc, es van completant els buits i es va actualitzant la perspectiva. Trobo satisfactori saber que hi ha inquietud, motivació i voluntat de continuar estudiant, i, per tant, de seguir treient nova informació. Que en general hi ha suport o, més ben dit, que s’estima que cada vegada hi hagi més suport per part d’entitats públiques. M’atrau poder col·laborar en la tasca de continuar completant les peces d’aquest trencaclosques.


- Com comentava abans, és una de les responsables de les tasques de conservació i restauració dels projectes arqueològics d’Amics a Torre d’en Galmés i Torralba. En quin punt es troben aquests dos projectes i quina és la seva importància per Menorca Talaiòtica?
Torre d’en Galmés, una gran referència com a poblat talaiòtic, conserva moltes estructures que relacionam amb l’àmbit domèstic: cases, o cercles. Amics del Museu fa uns anys que excava un d’aquests edificis situat als peus d’un dels talaiots del poblat i encara queden algunes campanyes per a poder-ho completar. No serà fins al final d’aquestes campanyes de treball arqueològic in situ quan es podrà mirar de restituir els murs, consolidar-los, o aixecar blocs desplaçats o qualevol altra intervenció que serveixi per adequar l’espai per a la seva preservació i per a permetre’n la visita de manera segura.

Fins ara s’ha executat alguna intervenció puntual de consolidació de murs que no eren suficient estables, per tal d’assegurar la seva integritat a temps i la seguretat personal de l’equip d’arqueòlegs i arqueòlogues que hi treballen a sota, però s’haurà d’esperar a les properes campanyes per a poder fer qualsevol altra intervenció. Pel que fa a les feines de laboratori, durant i després de cada intervenció in situ, en Francesc Isbert i jo, com a codirectors del projecte de conservació-restauració, en rebem els materials i aplicam el tractament necessari per a cada un amb l’objectiu de fer les mínimes intervencions (sempre reversibles) garantint la seva conservació preventiva.

Per altra banda, al projecte d’intervenció a l’edifici postmedieval de Torralba d’en Salort, en l’àmbit de conservació-restauració, de moment s’ha apuntalat un mur de cantonada per tal d’assegurar la seva estabilitat durant els treballs arqueològics in situ. Durant les properes campanyes, un cop s’avanci amb les excavacions a l’interior de l’edifici i al voltant d’aquest mur, es podran executar les tasques necessàries per consolidar i estabilitzar el mur sense necessitat d’apuntalar-lo. Es preveu, un cop estiguin més avançats els treballs arqueològics in situ, poder aixecar murs, recol·locar elements desplaçats (sempre que se’n tengui prou informació del seu emplaçament original), i consolidar l’estructura per tal d’habilitar-la per a la visita tot assegurant la seva preservació. Al laboratori ens han arribat els materials arqueològics d’aquesta primera campanya (ceràmiques especialment), que s’han intervingut segons la necessitat de cada objecte o fragment.

En ambdós projectes, dur a terme aquestes tasques arqueològiques i de conservació-restauració és fonamental per tal de mantenir el jaciment i el seu estudi, de cara al coneixement, preservació i divulgació de Menorca Talaiòtica.


- Vosté és una de les impulsores de Becatalaiotica. Com va sorgir aquest projecte cultural?
Becatalaiotica va sorgir de la motivació per executar nous projectes (originals) des d’Amics del Museu de Menorca, i de la necessitat de cobrir la manca de programació d’activitats respecte a Menorca Talaiòtica que hi havia en aquell moment per arribar al sector jove de la població. Amb el suport del Consell Insular, es va fer possible una manera diferent de visitar els jaciments des d’altres punts de vista, més enllà de l’arqueològic; de conèixer el patrimoni des d’una altra perspectiva, donant així una oportunitat a un àmbit més extens de la població, d’una manera més inclusiva: amb la idea que el patrimoni no pertanyi només a l’àmbit cultural, sinó que tota la població pot trobar diverses maneres d’aproximar-s’hi per poder-lo gaudir.

Becatalaiotica ha servit - i serveix-, per divulgar Menorca Talaiòtica dins i fora de l’illa, ja que el concurs està obert a estudiants d’arreu de l’estat. És una manera de mostrar que la gent jove pot tenir aptitud per crear, executar i transmetre. Una plataforma per engrescar a la gent jove a creure i demostrar les seves capacitats, aprenent a xerrar en públic, a coordinar tasques i persones o a empatitzar amb públics de diferents edats.

Els impulsors del certamen érem bastant joves quan el vam crear (25 i 21 anys), pel que supòs que d’una manera o altra podíem entendre el punt en què es trobaria la majoria de les persones participants, factor important a l’hora de difondre o explicar el concurs. Ens era proper i açò va fer que fos proper per al públic a qui anava - i encara va - dirigit.


- Creu que encara hi ha un cert desconeixement sobre la importància del patrimoni talaiòtic entre els joves menorquins? Què troba que es podria millorar per fomentar-ne l’interès?
Sí, pens que hi ha cert desconeixement sobre la importància del patrimoni talaiòtic entre els joves menorquins, però no només entre els joves, sinó en tots els sectors de la població. Tot i açò, consider que cada vegada s’està fent més feina de divulgació per educar en la importància de la preservació del patrimoni. A l’àmbit educatiu, per exemple, per partir de la base: tant a escoles d’infantil, primària o a instituts d’educació secundària, la Menorca Talaiòtica a poc a poc hi és més present.

Així i tot, no es pot pretendre que a tothom li interessi la cultura, o en el cas de Menorca, la cultura talaiòtica i el seu llegat. La població és molt variada, tant en aficions o curiositats, com en edat. Que a poc a poc es vagin fent més accions per a donar valor al patrimoni i la seva protecció, ho fa més fàcil. Arribar a tothom no és -ni serà- una tasca senzilla, però sí que ha de ser un objectiu per continuar fent feina en aquest sentit. 

Per una banda, pens que no es pot fer arribar el valor d’aquesta cultura a tothom de la mateixa manera. Per aconseguir-ho és rellevant el treball entre diverses disciplines i entitats. L’estudi, coneixement i divulgació de la cultura talaiòtica avui en dia toca molts àmbits, pel que s’han d’aprofitar. No a tothom li interessen les visites guiades, així com tampoc interessa a tothom la gastronomia, els esports, les arts plàstiques, etc. Però pens que és enriquidor que qualsevol àmbit pugui treballar amb la cultura talaiòtica, perquè d’aquesta manera, cada cop més gent podrà trobar la manera d’interactuar amb el patrimoni. I, per poc que sigui, ja ho estarà valorant i, per tant, col·laborarà directa o indirectament en la preservació dels béns.

Avui en dia - segurament impensable fa uns anys -, hi ha moltes activitats en diferents àmbits, no exclusivament patrimonial, que es relacionen d’alguna forma amb la cultura talaiòtica: la cervesa local talaiòtica, els motlles de pastissets amb forma de sa Naveta des Tudons o el concurs de reposteria talaiòtica en són alguns exemples. També curses esportives amb recorreguts que inclouen passar per diversos jaciments, concerts musicals de lluna plena davant monuments arqueològics, activitats didàctiques al museu i al carrer, concursos o exposicions d’arts plàstiques i/o visuals sobre Menorca Talaiòtica, entre d’altres.

Per fomentar-ne l’interès, crec que Menorca Talaiòtica, i per tant totes les persones i entitats que hi treballen, ha d’estar oberta a continuar col·laborant amb aquests àmbits i també a experimentar i explorar-ne de nous.

 

Fa 41 anys que Josep Florit treballa al Consell Insular de Menorca, dels quals en fa 21 que és un dels dos vigilants del Servei de Patrimoni. Enamorat del camp menorquí i amb una curiositat innata, coneix pam a pam la nostra illa. Quan falta un any perquè es jubili, ens explica com es viu la Menorca Talaiòtica sobre el terreny.


En què consisteix la vostra feina de vigilant de Patrimoni?
De tots els jaciments que hi ha a Menorca, més de mil, n’hi ha 53 que estan dins un conveni entre el Consell i els ajuntaments per garantir-ne el manteniment. No tots són de titularitat pública. Per tant, una de les nostres feines és assegurar-nos que aquest manteniment sigui correcte: comprovar que els senyals estiguin en bon estat, avisar si la vegetació ha crescut massa, si hi ha brutícia, si hi ha algun acte de vandalisme… Comunicam el que hi ha. Som dues persones que feim aquesta feina i ens repartim en dos el territori de Menorca.

Quan algú demana per fer una carretera o una urbanització, nosaltres feim una primera prospecció i, segons el que trobem, després hi va un arqueòleg. També ubicam sobre el terreny tots els vestigis dels quals es té constància. Apuntam tot el que té a veure amb patrimoni, no només els monuments talaiòtics: barraques, aljubs, pous, eres… perquè es sàpiga que hi és. Tenim un arxiu amb més de 100.000 fotografies de totes aquestes coses.

De tant en tant, també feim prospeccions a zones on hi ha poca documentació i on es sospita que hi pot haver restes de valor. Aquesta tasca ha servit per trobar bastants jaciments inèdits, com unes naviformes que vaig trobar fa poc temps a prop de l’ermita de Ferreries. També, recentment, vam localitzar una cova inèdita talaiòtica a la zona de Ciutadella, i fa uns anys fins i tot un nou talaiot a Binillobet. Sempre es van trobant coses noves. De fet, en tots aquests anys jo encara no he vist tots els jaciments talaiòtics que hi ha a Menorca. N’hi ha que tenen un accés molt difícil.

I amb la vostra àmplia experiència sobre el terreny, quina creieu que és la força principal que té Menorca Talaiòtica per aconseguir entrar a la Llista de Patrimoni Mundial?
Per jo una de les coses més importants és la quantitat de jaciments que té Menorca, alguns molt peculiars, en un territori tan petit. Abans es pensava que a la zona nord no hi havia res, i no és així. El meu company, que hi ha treballat més, hi ha trobat molta cosa. Hi ha tant, que només per la quantitat ja és excepcional.

Com diríeu que ha canviat la percepció de la ciutadania sobre el patrimoni talaiòtic en tots aquests anys?
Avui en dia s’ha posat molt en valor. Sempre s’ha dit que els menorquins hem cuidat la nostra illa. Quan el Consell comença a fer neteges dels jaciments dona visibilitat a una sèrie d’espais, i des que hi ha la candidatura de Menorca Talaiòtica hi ha hagut un boom. Tot ha agafat una dimensió que no s’havia vist fins ara. Hi havia jaciments on abans no t’hi trobaves ningú mai, i ara en canvi hi ha visitants per tot arreu, com per exemple a Torrellafuda. Vull dir que la gent agafa les guies, la informació i es posa a recórrer. També ha augmentat molt la curiositat entre els mateixos menorquins. Tothom és al camp, tothom surt. Per tant, el patrimoni està molt més visitat.

I com creieu que pot canviar tenir el títol de patrimoni mundial?
Jo crec que la majoria de menorquins espera que Menorca sigui declarada patrimoni mundial, tot i que si no fos així la seva importància no minvaria. Però seria un pas molt important per al reconeixement internacional.

Per la vostra experiència com a vigilant, com veieu la conjugació entre turisme i conservació del patrimoni?
Jo crec que, si no hi ha turisme, no hi haurà conservació del patrimoni. Això necessita molts diners. Una de les coses que manca fer a Menorca és l’excavació de talaiots, perquè és molt costós. Una altra cosa és buscar l’equilibri, però si no hi ha turisme no hi ha diners. El que s’hauria d’aconseguir és que venguin més visitants fora de temporada alta.

Vós que coneixeu molts indrets més desconeguts, si haguéssiu de triar un jaciment per la seva espectacularitat, quin seria?
Doncs, per exemple, el poblat des Tudons o el de Torre Vella són fantàstics, però no es poden visitar. Hi ha necròpolis molt espectaculars com la de Sa Serola amb unes 15 coves talaiòtiques d’accés molt difícil al costat de la costa. I dels que estan oberts al públic, el meu preferit és Na Comerma de Sa Garita.

Menorca Talaiòtica ha participat avui al XVI Encontre de Gestors de Patrimoni Mundial celebrat a Mèrida, Extremadura, el 28 i 29 de setembre. En aquest fòrum anual, creat el 2007 pel Ministeri de Cultura i Esports, s’analitza i es debat sobre iniciatives i projectes de gestió dels llocs inscrits en la llista de patrimoni mundial de la Unesco. Tot i que Menorca Talaiòtica encara no forma part d’aquesta llista, el Ministeri ha convidat la candidatura menorquina per la seva rellevància i projecció.

El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha intervingut aquest matí, 29 de setembre, amb la ponència “L’Agència Menorca Talaiòtica i l’associació de Propietaris i gestors: una gestió compartida del patrimoni arqueològic”. En espera de la convocatòria del 45è Comitè de Patrimoni Mundial, Maria ha explicat el camí que segueix avui dia la candidatura: “L’objectiu que ens ha guiat durant aquesta etapa és no esperar a la inscripció per a posar en marxa el Pla de gestió, l’Agència Menorca Talaiòtica i el Fòrum de propietaris. Ja és una feina feta”. El tècnic de Menorca Talaiòtica i arqueòleg, Joaquim Pons, també ha participat en la trobada.

Sota el lema “Els propers 50 anys: el patrimoni mundial com a font de resiliència, humanitat i innovació per a les generacions futures”, l’Encontre de Gestors ha girat al voltant del 50 aniversari de la Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO i els reptes que afronta, com el desenvolupament sostenible i les eines de gestió del turisme.
 

50 aniversari de la Convenció de Patrimoni Mundial

¿¡[AQUI]¡¿L'associació Menorca Heritage Recovery ha finalitzat avui el treball de camp a la zona central del jaciment arqueològic de Torre d´en Galmés. Aquesta cinquena campanya ha estat dirigida pels arqueòlegs Luis M. Cobos Rodríguez, gestor de l'empresa ARQ Patrimonio, i Julia García González, professora de la Universitat de Granada, amb el seu equip conformat, entre d'altres, per l’arqueòleg Adrián Castro.

La intervenció d’enguany s'ha centrat en l'excavació de l'estructura quadrangular amb entrada al sud, on l'equip ha arribat a la roca mare i ha pogut clarificar que la darrera ocupació d'aquest espai correspon a una cronologia relativa de finals del segle III i II aC, provada principalment pels materials ceràmics registrats. L´interior presenta un espai distribuït en dues zones, a través d´un mur longitudinal assentat ja sobre el nivell geològic. A l’espai situat més a l'est, encara per definir en la seva totalitat, s'ha documentat una estructura circular que serà definida a la propera campanya.

D'altra banda, aquesta estructura d'hàbitat quadrangular formaria part d'un complex més gran d’estances vinculades entre si: una estructura de tendència circular, el pòrtic adovellat, l'espai de trànsit, i una zona oberta cap al nord encara per definir. En campanyes anteriors s’han documentat altres estances islàmiques dels segles X al XIII, adossades a aquest complex habitacional, que aprofitaren els paraments talaiòtics i que formen part de l'ocupació islàmica del jaciment.

Amb totes aquestes dades, al llarg dels propers mesos els investigadors d’Heritage Recovery podran extreure més informació gràcies als treballs de laboratori i estudi dels materials arqueològics. En definitiva, interpretar per després transferir el coneixement a través de la divulgació patrimonial.



 

El documental de Menorca Talaiòtica augmenta el seu ressò internacional amb la participació aquesta tardor en dos prestigiosos festivals de cinema d’arqueologia: l’International Archaeology Film Festival (MFAF), que se celebrarà del 10 al 12 de novembre a Split, Croàcia; i el XXII Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB), del 14 al 19 de novembre a Irun, País Basc.

Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular competirà per un dels tres premis que atorgarà el jurat d’experts de la setena edició del MFAF i pel premi del públic. Manu Balaguer, director del documental, serà el representant del Consell Insular de Menorca a Croàcia. Aquest festival internacional bianual de cinema documental sobre arqueologia, patrimoni cultural i històric té com a objectius difondre el patrimoni cultural i arqueològic mundial i sensibilitzar una audiència més àmplia envers la seva protecció.

D’altra banda, al FICAB d’Irun el documental de Menorca Talaiòtica optarà a quatre premis: el Gran Premi del Festival, el premi Especial del Públic, el premi Arkeolan a la divulgació científica, i el premi Secció Educativa. Aquest festival busca apropar l’arqueologia a la societat, mitjançant la difusió d’obres audiovisuals que recullen els resultats d’investigacions arqueològiques.

Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular es va presentar per primer cop fora de Menorca durant el Firenze Archeofilm, el festival internacional de cinema d’arqueologia, art i medi ambient de Florència, Itàlia.

La final de Becatalaiotica 2022 ja és aquí. El concurs organitzat per Amics del Museu de Menorca amb el suport del Consell Insular arriba enguany a la seva sisena edició amb un calendari de cinc esdeveniments els dies 22 i 29 d’octubre, i 5, 13 i 27 de novembre. Els diferents jaciments de la Menorca Talaiòtica es convertiran en escenaris a l’aire lliure on els cinc finalistes presentaran les seves propostes.

Destinat a joves d’entre 18 i 28 anys, Becatalaiotica vol donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge menorquí i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.

Els participants executaran un esdeveniment de caràcter lliure en què qualsevol mètode d’expressió és vàlid per transmetre la seva visió del patrimoni de Menorca. Divulgació cultural, assaig, intervencions artístiques, dansa o interpretació tenen cabuda en aquestes propostes. El públic assistent als actes, a part de gaudir de l’esdeveniment, haurà d’avaluar la proposta i valorar-ne l’originalitat i l’interès. La més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 €.



Aquestes són les dates i els llocs de cada esdeveniment:

-Dissabte 22 d’octubre a les 19 h al poblat de Talatí de Dalt: “Tala-tic-tac”, narració històrica a través del so a càrrec de Miquel López (Barcelona). Des que es va assentar la primera pedra, els jaciments arqueològics han romàs al pas del temps i de tota classe d’agents que hi han conviscut. En Miquel, arqueòleg i músic, representarà i narrarà la història d’aquest trànsit a través de la producció de diversos sons.

-Dissabte 29 d’octubre a les 18 h al poblat de So Na Caçana: “Conversant amb Tanit”, espectacle d’interpretació, dansa i moviment a càrrec d’Adela Lafuente (Caldes de Montbui, Barcelona). Trasbalsada per la pèrdua d’identitat, una dona fuig de la comunitat i es refugia entre les mil·lenàries estructures de So Na Caçana: —Com ho farà per retrobar-se a si mateixa?— una performance que combina dansa i moviment.

-Dissabte 5 de novembre a les 17.30 h al poblat de Torralba d’en Salort: “L’anamnesi del mar”, assaig, diàleg literari a càrrec de Carles Martínez (Sóller, Mallorca). Dos investigadors de mites i llegendes han descobert un antiquíssim papir. Conté un poema que versa sobre els fabulosos orígens del poble que va construir les taules. Ens endinsem a les entranyes de la cultura clàssica per a bastir un passat mític de la cultura talaiòtica.

-Diumenge 13 de novembre a les 10 h a Ses Roques Llises i Na Comerma de Sa Garita: “De terra”, intervenció artística en el paisatge a càrrec de Maria Riera (Manacor, Mallorca). Terrissaire mallorquina que ha modelat figures amb la terra de diferents llocs de Menorca. Aquestes figures han quedat amagades en el mateix lloc, a l’espera que els agents naturals les ensorrin i reintegrin a la terra d’on han sortit.

-Diumenge 27 de novembre a les 12 h al poblat de Son Catlar: “Epifania desde el pigmento”, intervenció artística a càrrec d’Ariana Ruiz (Vitoria Gasteiz, País Basc). Artista multidisciplinària basca decidida a atrapar el relleu i la forma de les pedres sobre el paper. Reinterpretarà les pedres jugant amb els estampats resultants i els seus traços més personals. Voleu formar part d’aquesta intervenció?


L’assistència als esdeveniments és gratuïta. El cost d’aquesta activitat és assumit pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.

És necessària inscripció prèvia a través d'aquest formulari, del correu beca@menorcatalayotica.info o del telèfon 608 16 39 34 (s’accepten whatsapps). S’ha d’indicar el nom i el nombre de persones que hi volen assistir com a públic.

El concurs “El dolç talaiòtic” organitzat conjuntament per l’Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca (APAME) i el CIM, amplia el seu període d’inscripcions fins el 31 d’octubre a mitjanit.

El certamen per a la creació d’un postre inspirat en la Menorca Talaiòtica és una més de les accions incloses en el Pla de Comunicació de MT, amb la finalitat que tant residents com visitants puguin vincular i identificar el dolç guanyador amb la candidatura. L’entrega de premis se celebrarà el 19 de novembre.

 

L’Agència Menorca Talaiòtica ja està en ple funcionament des d’avui, 21 de setembre, amb la constitució del Consell Rector, màxim òrgan de decisió d’aquest ens responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica. La reunió constitutiva ha tingut lloc aquest matí a la sala de plens del Consell Insular de Menorca, i ha estat presidida pel vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

Així doncs, amb la creació el mes de juliol del Consell Social i el Consell Rector, l’organigrama de l’agència queda complet, a falta del nomenament del seu director/a. En les properes setmanes es publicaran les bases del concurs públic pel qual serà escollit aquest nou càrrec de l’Agència Menorca Talaiòtica.

El conseller de Cultura ha manifestat que, a pesar de la falta de notícies clares de la UNESCO sobre les dates del Comitè de Patrimoni Mundial, el Consell Insular de Menorca ja treballa en el sistema de gestió proposat a ple rendiment. «A la pràctica, des del punt de vista de la gestió, ja treballam com si fóssim patrimoni mundial. Només hi falta la declaració formal», ha afirmat Maria.

A la reunió constitutiva hi han participat tots els membres titulars del Consell Rector. El llistat complet, inclosos els suplents, és el següent:
 

• President de l’Agència Menorca Talaiòtica: Miquel Àngel Maria Ballester, conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.
• Vicepresidenta: Raquel Marquès Díez, directora insular de Cultura i Patrimoni.
• Héctor Pons Riudavets, titular, alcalde de Maó, en representació de la Comissió de Presidents de les Corporacions Locals de Menorca.
• Conxa Juanola Pons, suplent, tinenta d’alcaldia de Cultura i Medi Ambient de l’Ajuntament de Maó, en representació de la Comissió de Presidents de les Corporacions Locals de Menorca.
• Catalina Solivellas Rotger, titular, directora general de Cultura, en representació de la Conselleria del Govern de les Illes Balears.
• Catalina Ferrando Ballester, suplent, cap del departament de Cultura, en representació de la Conselleria del Govern de les Illes Balears.
• Carmen Cabrera, titular, cap de l’àrea de Convencions de patrimoni mundial de la UNESCO, en representació del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya.
• Laura de Miguel Riera, suplent, cap del servei de patrimoni mundial en representació del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya.
• Verònica Llufriu, titular, directora insular en matèria d’ordenació del territori del CIM.
• Mateu Martínez Martínez, suplent, tècnic en matèria d’ordenació del territori del CIM.
• Francisca Teixidor Lozano, titular, directora insular en matèria d’ordenació turística del CIM.
• Fernando Pons Juanico, suplent, tècnic en matèria d’ordenació turística del CIM.
• Irene Estaun Clarisó, titular, directora de l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera.
• Félix de Pablo Pons, suplent, tècnic de l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera.
• José Simón Gornés Hachero, titular, cap del servei de patrimoni històric del CIM.
• Joaquin Pons Machado, suplent, arqueòleg del servei de patrimoni històric del CIM.
• Elena Costa Coll, titular, directora de la Fundació Foment del Turisme de Menorca.
• Francina Cardona Moll, suplent, tècnica de la Fundació Foment del Turisme de Menorca.
• Marta Jordi Vidal, titular, coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis.
• Antoni Ferrer Rotger, suplent, cap de secció d’Història i Arqueologia de l’IME.
• Joana Gual Cerdó, titular, en representació del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica.
• Cipriano Marín Cabrera, titular, coordinador de la candidatura Menorca Talaiòtica, en representació del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica.
• Bernat Pons Pons, titular, propietari de Talatí de Dalt, en representació del Consell Social de l’Agència Menorca Talaiòtica.
• Montserrat Anglada Fontestad, titular, arqueòloga, en representació del Consell Social de l’Agència Menorca Talaiòtica.

Consell Científic i Social

L’Agència MT

María José León Moll és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Arqueologia, i un màster en Gestió Cultural. És arqueòloga i directora de Can Saura, el nou Museu Municipal de Ciutadella. També és membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica, i com a investigadora codirigeix les excavacions del projecte Modular al poblat talaiòtic de Son Catlar, i també les del jaciment costaner del cap de Cala Morell dins el marc del projecte “Entre Illes”.

Comencem per conèixer una mica la vostra trajectòria. Què us va fer dedicar-vos a l’arqueologia i a l’estudi de la cultura talaiòtica?
En aquest cas la resposta és molt fàcil. El paisatge menorquí hi va tenir molt a veure. De petita els caps de setmana anàvem amb la família a veure jaciments, sobretot el de Son Catlar. Aquest fet va marcar molt la meva infantesa. A més, quan jo era petita hi havia una saga de pel·lícules que estava molt de moda, “Indiana Jones” i, evidentment, al veure-les encara vaig tenir més clar que em volia dedicar a l’arqueologia, tot i que en aquell moment tenia un concepte molt diferent del que era aquesta ciència. Un concepte que amb els anys i sobretot amb les diferents excavacions que he dut a terme ha anat canviant. Tot i així, si hagués de tornar a triar, tornaria a triar l’arqueologia com a feina i mode de vida.

Què trobarà a Can Saura el visitant interessat a conèixer aquesta etapa de la prehistòria menorquina?
El nou museu de Can Saura s’ha construït a partir d’un  concepte nou. Can Saura és un museu de la ciutat, és a dir, centrat en explicar la història de Ciutadella. Aquesta nova concepció museogràfica és present en totes les sales que componen el museu, incloses les dedicades a la prehistòria. Així, el visitant el que trobarà són les particularitats de la prehistòria menorquina al territori de Ciutadella. D’aquesta manera podrà gaudir de les troballes de les coves des Càrritx i des Mussol o veure alguns dels materials recuperats de les excavacions al poblat de navetes des Coll de Cala Morell o de les navetes d’enterrament que trobem al terme de Ciutadella, entre les quals destaca la naveta des Tudons. Per tant, des d’aquí recomano molt la visita al nou museu!

Com comentàveu, al Museu Municipal de Ciutadella es conserven alguns objectes molt valuosos de la cultura talaiòtica. Quantes peces hi ha actualment d’aquest període? I des del vostre punt de vista, quines són les més rellevants?
Des del meu punt de vista tots els objectes que exposem al museu són valuosos i rellevants, independentment del període històric al qual pertanyen. Amb la nova exposició permanent hem fet un gran esforç per tal de poder exposar materials més enllà dels objectes arqueològics, ja que creiem que Menorca és molt més que arqueologia.

Al museu exposem uns 250 objectes (més o menys) de la prehistòria menorquina, dividits en diferents sales. D’aquests, les peces més rellevants que tenim l’oportunitat d’exposar a Can Saura són: per una banda, les talles de fusta recuperades de la Cova des Mussol; i, per l’altra, tots els objectes de fusta, os, bronze, ceràmica i cabell humà que es recuperaren de l’amagatall de la Cova des Càrritx. La troballa d’aquest conjunt d’objectes de la cova des Càrritx va permetre documentar, per primer cop, el ritual mortuori conegut amb el nom de “pentinar la mort” i que, actualment, sabem que també es practicava a altres llocs funeraris de la prehistòria menorquina com la Cova des Pas o la Cova de Biniedrís.

Quines activitats relacionades amb la cultura talaiòtica té programades el Museu per a enguany?
Aquest primer any encara és un any de prova i error per al museu. Ara mateix tenim previst reprendre els tallers per a escolars que s’inclouen dins el programa “Obrint portes” de l’Ajuntament de Ciutadella. Una bona part d’aquests tallers estan dedicats a la prehistòria menorquina i tenen com a finalitat apropar aquesta matèria als infants del municipi a través del museu, com a institució implicada dins l’educació no formal dels infants. Aquests tallers impliquen visites guiades al museu, visites a jaciments com Torre d’en Galmés o Son Catlar, i tallers més manipulatius que es desenvolupen a l’espai aula. A més, durant el mes d’octubre el museu té previst desenvolupar la campanya d’excavació al jaciment de navetes d’habitació del cap costaner de Cala Morell.
 

Projecte Modular

• convertir Menorca en un escenari més del gran conflicte protagonitzat per Roma i Cartago (Segona Guerra Púnica).
• veure Menorca com un espai de contacte entre el món fenício-púnic i les comunitats locals.
• obtenir una seqüència estratigràfica i arquitectònica concreta dels principals esdeveniments històrics que va viure el poblat de Son Catlar.
• localitzar una segona porta del poblat: la porta en colze que es configura com un “unicum” dins el Mediterrani.
• localitzar un horitzó constructiu de refortificació del poblat  de Son Catlar que té com a objectiu adaptar la muralla talaiòtica al nou panorama militar del Mediterrani que es configura a partir del segle V aC.
• veure la influència púnica en la construcció de tota aquesta refortificació del poblat de Son Catlar.

Museu i patrimoni

¿¡[AQUI]¡¿Amics del Museu de Menorca i la Fundació Illes Balears han presentat avui, 19 d'agost, els resultats preliminars de la primera campanya del projecte arqueològic de l'edifici "postmedieval" de Torralba d'en Salort, un projecte que continuarà quatre anys més amb l'objectiu de conèixer l’origen i funcionalitat de l’edifici i poder-lo recuperar i preservar.

Durant el mes d'agost, l'equip d'investigadors ha retirat un total de 50 tones de pedres, deixant a la vista part d'aquesta construcció situada a l'oest de la parcel·la que ocupa el jaciment. L'equip d’arqueòlegs, historiadors i conservadors-restauradors d’Amics del Museu, amb la col·laboració d’una desena de voluntaris de l’illa i de quatre estudiants, continuarà les tasques de laboratori fins a finals de mes.

Es tracta d'una estructura d'uns 250 m² conformada per dos volums adossats, un dels quals destaca per tenir un portal orientat al nord-oest amb dues capelletes a les bandes. A la part superior de les dues capelletes de marès s'hi poden observar incises dues creus llatines.

Tot i que investigadors i visitants del poblat han anat donant hipòtesis, tant de l'època a la qual podria pertànyer com de la funcionalitat que podria tenir, la realitat és que, a dia d'avui, la història d'aquesta estructura és desconeguda.
 

Un casat rural

Materials trobats

El documental complet Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular està disponible a la web de la candidatura a partir d’avui, 10 d’agost. Com a projecte transversal i inclusiu que és la Menorca Talaiòtica, el migmetratge està penjat en versió subtitulada en català, castellà i anglès, i també en llengua de signes, perquè tota la ciutadania pugui gaudir d’aquest viatge a través de la civilització talaiòtica, encara viva i present en cada paisatge de la nostra illa. 

L’adaptació a llengua de signes ha estat possible gràcies al personal i voluntariat d’ASSORME (Associació de Persones Sordes de Menorca) i el suport i col·laboració del Servei d’Atenció a Persones Sordes de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic aprofitant l’oportunitat per descobrir la cultura dels nostres avantpassats prehistòrics. 

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV, SL, Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez. Amb una durada de 38 minuts, és un viatge per la història de la nostra illa, des de l’època talaiòtica fins a l’actualitat, on es recullen 17 testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica. Els perfils són diversos: arqueòlegs, un geòleg, el propietari d’un jaciment i el coordinador de l’expedient de la candidatura a patrimoni mundial, Cipriano Marín, entre d’altres. L’actriu que posa veu al documental en català i castellà és la menorquina Enka Alonso.
 

Adaptació llengua de signes

¿¡[AQUI]¡¿La cinquena campanya d’excavacions arqueològiques del projecte Modular al poblat de Son Catlar ha finalitzat. Del 4 al 30 de juliol, l'equip d'arqueòlegs liderat per Fernando Prados, M. José León, Helena Jiménez i Joan de Nicolás ha centrat els esforços al lloc de la troballa de la porta en colze, descoberta el 2017. Un cop intervingudes tant la part exterior com l’accés, es va plantejar una intervenció en extensió cap a l’interior.

Durant l’excavació del 2021 es va detectar un dipòsit de materials d’època romana republicana, que es va relacionar amb un segellat ritual de l’accés esdevingut després de la conquesta del poblat. Els materials permeten situar aquesta acció a finals del segle II aC o a les primeres dècades del segle I aC.
 

Novetats

Rafael Mata és catedràtic d'Anàlisi Geogràfica per la Universitat Autònoma de Madrid i membre del Consell Científic de l'Agència Menorca Talaiòtica. Especialista en l'estudi de sistemes i paisatges rurals, en polítiques d'ordenació del territori i conservació de la natura a Espanya i Llatinoamèrica, ha participat en els darrers vint anys en l'elaboració de diversos plans d'ordenació del territori i directrius de paisatge a diferents comunitats autònomes, entre els quals el Pla Territorial Insular de Menorca (Premi Nacional d'Urbanisme 2005 i Premi Gubbio. ANCSA Itàlia, 2006).

Especialista en fronteres internacionals (Geògraf del Tribunal Internacional Argentina-Xile, Organització d’Estats Americans, 1994-1996) i assessor dels governs d’Equador i Nicaragua (1996-1999) a fronteres continentals i marítimes, ha estat president de l’Associació de Geògrafs Espanyols (2005-2009) i del Comitè Espanyol de la Unió Geogràfica Internacional. Actualment dirigeix el Departament de Geografia de la UAM i presideix Europarc-Espanya Valle del Nansa y Peñarrubia, dins del Programa Patrimoni i Territori de la Fundació Botín (Premi Hispania Nostra 2014 a la “millor intervenció en el paisatge”).

Quines són les característiques que creieu que compleix Menorca Talaiòtica per convertir-se en patrimoni cultural amb reconeixement mundial?
És evident, com posa molt bé de manifest l'expedient de la candidatura, que el valor excepcional d'aquesta singular manifestació cultural prehistòrica rau en l'altíssima densitat de monuments ciclopis, en la diversitat tipològica i en la singularitat a escala mundial d'algunes de les construccions, que es troben aquí a Menorca, i només aquí. Però a aquestes característiques i valors fonamentals cal afegir-hi l'ancoratge al territori i l'adaptació intel·ligent dels assentaments i dels monuments talaiòtics més conspicus, dels vius i dels morts, a la diversitat fisicoambiental de l’illa: als contrastos a petita i gran escala de litologia i de topografia, al potencial divers dels sòls, a la presència d'aigua o a les diferents condicions de visibilitat i intervisibilitat de l'aparentment homogènia plana del Migjorn.

El dens sistema territorial talaiòtic esdevé de fet una bella i estimulant història per comprendre el passat, però també per interpretar i valorar el paisatge del present. I hi ha una última circumstància que al meu parer resulta també fonamental per a aquest merescut reconeixement com a patrimoni mundial. Em refereixo a l'excel·lent estat de conservació del ric i abundant repertori de construccions i jaciments de la cultura talaiòtica i la seva convivència mil·lenària amb un paisatge dinàmic i humanitzat, on els testimonis materials i la vivència de l'espai per les comunitats talaiòtiques no són simples empremtes d'un passat molt llunyà, sinó elements decisius del palimpsest paisatgístic de Menorca, de la biografia del seu territori, i part essencial de la identitat dels qui han habitat aquesta illa durant mil·lennis.
 

El nou expedient de Menorca Talaiòtica

Com va ser el procés d'elaboració de l'expedient de MT en l'aspecte geogràfic? Quins reptes us vau trobar?

El PTI i Menorca Talaiòtica

La relació amb el turisme és també un dels punts clau en la preservació de la Menorca Talaiòtica. Com es pot aconseguir l’equilibri entre turisme i respecte al paisatge i al patrimoni?

L’interés per Menorca Talaiòtica a escala internacional segueix augmentant, tal i com es demostra amb la publicació d’un article sobre la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO a l’edició digital de National Geographic. Aquest article és una versió del reportatge publicat al número d’abril de l’edició espanyola de la mateixa capçalera, on la candidatura menorquina va ocupar la portada i un impressionant reportatge interior de 20 pàgines. Aquesta publicació, realitzada per iniciativa de National Geographic, contribuirà sens dubte a la difusió de la candidatura a tot el món.

National Geographic és una de les revistes de divulgació més prestigioses del món, i compta amb alguns dels millors periodistes i fotògrafs com a col·laboradors. Especialitzada en temes de divulgació, la qualitat dels seus continguts ve avalada per grans experts en disciplines com l’arqueologia, la biologia o l’antropologia.

National Geographic Media és una editoral internacional que opera a més de 170 països, amb diferents mitjans impresos i digitals, i amb més de 500 milions de seguidors a les xarxes socials.

Podeu trobar l’article aquí.

Com cada any, el Consell Insular de Menorca ha convocat els ajuts per promoure un millor coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric de l’illa. En la convocatòria corresponent a 2022 s’ha afegit una nova línia per tal d’incloure dins aquests ajuts les accions que promoguin la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

D’aquesta manera, pel que fa a la línia 1 (Restauracions de béns del patrimoni històric) s’han concedit set ajuts per un valor total de 60.000 €; en la línia 2 (Intervencions arqueològiques i paleontològiques) han estat onze els ajuts concedits, per un import global de 132.178,05 €; en la línia 3 (Investigacions de tipus històric) s’han atès sis sol·licituds amb un import total de 29.050 €; en la línia 4 (Publicacions científiques) s’han atorgat quatre ajuts per valor total de 6.000 €; en la línia 5 (Organització i realització de jornades i activitats de difusió) han estat tres els ajuts concedits, per una suma total de 13.171,95 €. I pel que fa a la línia 6 (Accions de salvaguarda, coneixement i difusió del patrimoni cultural immaterial), s’han atorgat quatre ajuts per un import total de 9.600 €.
 

Patrimoni cultural immaterial

El Consell de Ministres extraordinari celebrat ahir, 26 de juliol, va aprovar la concessió d’una ajuda extraordinària d’un milió d’euros al Consell Insular de Menorca, per al finançament d’intervencions arqueològiques als jaciments públics de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Es tracta d’una de les accions previstes al Reial Decret 630/2022, que publica el BOE d’avui, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a diverses institucions per al desenvolupament de projectes culturals.

El vicepresident i conseller de Cultura del Consell, Miquel Àngel Maria, ha informat que aquesta subvenció es destinarà íntegrament a dos projectes d’excavació, restauració i consolidació, a dos dels poblats de titularitat pública més importants de l’illa, Torre d’en Galmés i Trepucó.
 

Intervencions a Trepucó i Torre d'en Galmés

El Consell Insular de Menorca patrocina Archaeologist, un punter videojoc educatiu per a ordinador que completa l'aprenentatge de les Ciències Socials a través de la ludificació, tant dins com fora de les aules. Menorca Talaiòtica és un dels vuit escenaris del joc, que permet conèixer diferents aspectes de l'home prehistòric i la cultura talaiòtica menorquina. Aquest matí, 19 de juliol, el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha presentat el projecte a la seu del Consell Insular de Menorca (CIM), acompanyat pel CEO d’Archaeologist, Andreu Florit, i l’arqueòleg Borja Corral.

L’empresa REM Experience ha fet realitat aquest videojoc, pensat per a estudiants d’ESO i Batxillerat, amb el recolzament del Ministeri de Cultura i el CIM, que a través del seu Departament de Cultura ha aportat 4.840 € euros. Els videojocs educatius permeten treballar diferents matèries d'una forma immersiva i motivadora, formar-se en qualsevol moment o lloc sense posar límits a la pràctica, i aprendre mitjançant el procediment assaig-error, que millora la retenció de conceptes a través d'una experiència enriquidora.

Maria ha afirmat que el Departament de Cultura està molt atent i interessat en la creació i desenvolupament de recursos didàctics que ajudin a comprendre i estimar el patrimoni arqueològic i, en particular, la Menorca Talaiòtica. “Aquest joc és una eina privilegiada perquè ajunta l’aspecte lúdic i aventurer d’un joc digital amb uns fonaments científics i tècnics que faran que qui hi jugui no només s’ho passi bé sinó que anirà aprenent. He de felicitar molt efusivament n’Andreu Florit i tot el seu equip per aquesta iniciativa i, evidentment, desitjar que tengui molt èxit entre els nostres joves”, ha afegit el conseller.

“El joc et converteix en un autèntic arqueòleg o arqueòloga que ha d'excavar en diferents jaciments i analitzar les restes al laboratori per a aprendre i comprendre diferents aspectes de la història i les antigues civilitzacions a través de la gamificació”, ha explicat Florit.
 

Inspiració talaiòtica

Arqueòlegs reconeguts

¿¡[AQUI]¡¿Menorca Archaeological Project (MAP), dirigit per professors de Boston University i SUNY Brockport, ha finalitzat avui la campanya d’excavacions 2022 a Torre d’en Galmés, on l’equip ha treballat per comprendre millor les relacions entre les múltiples estructures andalusines del jaciment.

L’objectiu ha estat aprofundir en l’alqueria andalusina que va existir al poblat durant els segles XII i XIII, i entendre com van fer servir i modificar l’espai talaiòtic. Per fer-ho, s’ha continuat amb la documentació d’estructures medievals, organitzades al voltant de patis oberts, i s’ha completat també l’excavació de dues d’aquestes construccions, amb resultats reveladors sobre la manera d’organitzar l’espai, explotar els recursos circumdants i adaptar-lo a la pròpia forma de vida. D’altra banda, s’ha dut a terme la flotació del sediment de tots els àmbits i l’estudi de llavors i carbons per tal de reconstruir-ne el paisatge i la seva gestió.
 

Campanya 2022

¿¡[AQUI]¡¿Aquest matí, 14 de juliol, s’ha presentat Deus ex petra, llibre fotogràfic inspirat en la Menorca Talaiòtica, al Consell Insular de Menorca. L’acte ha comptat amb la presència de l’autor, el fotògraf menorquí Carlos Permuy; i el vicepresident i conseller de Cultura del CIM, Miquel Àngel Maria.

A Deus ex petra, “Un déu que baixa de la pedra”, Permuy vol captar l’empremta espiritual dels nostres avantpassats prehistòrics a través de 102 fotografies en blanc i negre de monuments talaiòtics, acompanyades pels poemes de Pons Ponç, Llucia Palliser, Pere Gomila i Damià Rotger. El pròleg corre a càrrec de l’arqueòleg Antoni Ferrer. El Departament de Cultura ha adquirit 50 exemplars del llibre que es distribuiran entre les diferents biblioteques públiques de Menorca.

Durant dos anys, el fotògraf ha recorregut els diferents jaciments de l’illa per completar aquest projecte. El llibre es divideix en dues grans seccions de dos capítols cadascuna: una sobre el món dels vius, i l’altra sobre el món dels difunts. Cada capítol comença amb simbologia real trobada arreu de Menorca i amb quatre haikus dels quatre poetes menorquins.
 

Els talaiòtics i l'art

Sobre Carlos Permuy

¿¡[AQUI]¡¿Amics del Museu de Menorca ha presentat avui, 13 de juliol, les novetats de la campanya d’excavació 2022, la quarta a la part nord del poblat. El proper 20 de juliol, a les 19:30 h, està prevista una jornada de portes obertes per a explicar al públic els resultats preliminars de la intervenció arqueològica. 

D’ençà de la dècada dels noranta, l’associació d’Amics del Museu de Menorca desenvolupa tasques d’investigació, posada en valor i divulgació de la prehistòria de Menorca al jaciment de Torre d’en Galmés. Actualment, codirigeixen la intervenció els arqueòlegs Borja Corral i Carlos de Salort.

Les tasques de restauració són a càrrec dels restauradors-conservadors Francesc Isbert i Cecília Ligero; i participen en el projecte estudiants i graduats de diferents universitats d’Espanya i voluntaris de Menorca. Concretament, enguany s’ha comptat amb vint estudiants i graduats de Barcelona, Madrid, Sevilla i Almeria. També dinou voluntaris de Menorca i dos joves del programa Un estiu per créixer.

La campanya 2022 es divideix en dues fases: tres setmanes d’excavació al jaciment entre els dies 4 i 15 de juliol, i feines de laboratori fins al 29 d’agost al local de l’associació a Maó. El projecte d’excavació està centrat en un conjunt d’estructures situades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, que segurament devien ser de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament. 
 

Noves restes humanes 

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports publica una oferta de contracte menor per a l’elaboració de fotogrametries i estudis 3D de sis monuments de l’illa: cinc monuments prehistòrics —la sala hipòstila de Torre Vella, el talaiot nord de Sant Agustí Vell, la sala hipòstila des Lloc Nou (Alaior), el talaiot de Rafal Roig (Es Mercadal) i el talaiot de Torre Vella d’en Lozano (Ciutadella)— i la Sala d’Armes del Castell de Santa Àgueda (Ferreries). Els objectius són el foment de la conservació, investigació, catalogació, restauració i difusió del patrimoni històric, mitjançant l’elaboració de documentació fotogramètrica de diferents béns del patrimoni històric de Menorca.

Aquest contracte està finançat amb fons europeus Next Generation EU, transferits des de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i d’aquesta al Consell Insular de Menorca (CIM), que disposa de la competència de la gestió del patrimoni històric de l’illa. El pressupost del contracte menor de serveis serà com a màxim de 14.975 € sense IVA. Les empreses o professionals que hi estiguin interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura fins 20 dies naturals a partir de la publicació al tauler d’anuncis del CIM, comptant el dia de publicació (7 de juliol). El desenvolupament del servei s’iniciarà en la data de la formalització de l’encàrrec i la seva durada serà de sis mesos.
 

Patrimoni i 3D

Avui, 4 de juliol, s’ha constituït el Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica en una reunió celebrada aquest matí a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) que ha comptat amb la presència del president de l’agència i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, de la directora insular de Cultura, Raquel Marquès, com a vicepresidenta, i del director en funcions de l’agència, Simón Gornés, cap de servei de Patrimoni del CIM.

Aquest Consell Científic, conformat per institucions i persones de reconegut prestigi, s’encarregarà de programar i supervisar les activitats de l’agència en matèria d’estudi, recerca, formació i divulgació científica. A més, participarà en l’elaboració d’informes per a la UNESCO i oferirà assessorament en qüestions de la seva competència. A banda dels membres que tenen dret a formar-ne part pel seu càrrec, en la reunió constitutiva hi han participat altres persones i entitats relacionades amb el patrimoni talaiòtic.

El proper 7 de juliol es constituirà una altra de les peces importants en l’organigrama de l’Agència MT: el Consell Social. La reunió constitutiva es celebrarà a porta tancada a la Sala de Plens del CIM, i comptarà amb la participació de representants dels diferents partits polítics, entitats empresarials i culturals de l’illa. Aquest consell haurà de facilitar la integració i participació de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’iniciativa social més representatives en l’àmbit de gestió del patrimoni històric i cultural. La seva funció serà vehicular la participació social i ciutadana. De cada un d’aquests consells han de sortir dos representants que formaran part del Consell Rector de l’Agència MT, que serà el màxim òrgan de decisió i que es posarà en marxa després de les reunions dels Consells Científic i Social.
 

Calendari de l’agència

¿¡[AQUI]¡¿Avui ha finalitzat la campanya 2022 a Sa Mitja Lluna, la mina de coure de l’edat del bronze situada a l’illa d’en Colom. Aquest és un jaciment molt peculiar on no hi trobarem espectaculars construccions com talaiots o navetes. Tot i així, s’ha convertit en un dels jaciments menorquins amb més repercussió dins l’àmbit científic europeu per la seva excepcionalitat, ja que l’absència de treballs miners posteriors rellevants n’ha permès l’excel·lent conservació.

Les noves datacions radiocarbòniques han permès constatar que la mina va estar en ús entre el 1800 aC i el 900 aC, aproximadament. Per tant, els antics habitants de Menorca extragueren minerals de coure (malaquita, atzurita, calcopirita) de la mina durant uns 900 anys. Generacions i generacions de menorquins degueren treballar a Sa Mitja Lluna, probablement no de forma contínua, sinó com un treball temporal que s’adaptava a altres feines del camp en determinats moments de l’any.
 

Sisena campanya 

Zona sud de la mina

El documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular s’emetrà per primera vegada a IB3 Televisió aquest diumenge, 3 de juliol, a les 19.50 h. A partir de l’estrena, el documental es tornarà a retransmetre en futures ocasions pel canal autonòmic. Es tracta d’una col·laboració entre el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic i aprofitar l’oportunitat per descobrir i compartir un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa.

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV, SL, Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez. Amb una durada de 38 minuts, és un viatge per la història de la nostra illa, des de l’època talaiòtica fins l’actualitat, on es recullen 17 testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica. Els perfils són diversos, tot i que hi predominen els arqueòlegs; també hi intervenen un geòleg, el propietari d’un jaciment i el coordinador de l’expedient de la candidatura a patrimoni mundial, Cipriano Marín, entre d’altres. L’actriu que posa veu al documental en català i castellà és la menorquina Enka Alonso.

El Consell Insular de Menorca acollirà aquest 17 i 18 de juny la taula rodona “Cercles, l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca”, organitzada conjuntament pel Servei de Patrimoni i els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez i Octavio Torres. Aquestes dues jornades giraran al voltant de l’hàbitat protohistòric de l’illa i seran un espai de debat i reflexió sobre els cercles menorquins, construccions úniques al món. El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, obrirà les jornades aquest divendres a les 9’30 h, en el primer bloc d’introducció i estat de la qüestió.

Especialistes de diferents institucions i procedències compartiran els seus coneixements sobre aquests peculiars habitatges prehistòrics. Per part del Servei de Patrimoni, intervendran els arqueòlegs Simón Gornés, amb una presentació sobre simbologia i espais sacralitzats al posttalaiòtic de Menorca, i Joaquim Pons amb “Els cercles en la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial”.

Les jornades finalitzaran dissabte amb una visita a Torre d’en Galmés, on els participants podran veure de primera mà les excavacions de cercles que equips d’investigadors com el de Boston University porten a terme al poblat talaiòtic. Adjuntem el programa complet.

El 41 Fòrum d’Associacions i Gestors Culturals: Patrimoni i Sostenibilitat, se celebra del 2 al 5 de juny a Llatzeret, Maó. Aquestes jornades estan organitzades per Hispania Nostra, associació dedicada a la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural. Cipriano Marín, coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, obrirà el Fòrum aquesta tarda (18:30 h) amb la conferència “Patrimoni i sostenibilitat. Menorca com a paradigma?”, un acte que comptarà amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

En l’ampli programa de conferències i activitats s’inclouen visites guiades als jaciments de Torre d’en Galmés, a càrrec del tècnic de Menorca Talaiòtica, Joaquim Pons; de Torralba d’en Salort, i de la naveta des Tudons. El dissabte 4 de juny, l’arqueòloga i responsable de turisme cultural de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, Carmen Lara, moderarà la taula rodona “Patrimoni oblidat”; i també el mateix dia, el conseller de Cultura intervendrà en la taula rodona “Coresponsabilitat compartida en la gestió del patrimoni”.

Hispania Nostra és una associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública, constituïda el 1976 amb motiu de la celebració de l’Any del Patrimoni Arquitectònic Europeu. Els seus objectius són la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural, que considera com a vector de desenvolupament social i econòmic. Per això, porta a terme programes de vigilància sobre patrimoni en perill i d’estímul a les bones pràctiques; promou la col·laboració ciutadana entre institucions públiques i privades, i participa en activitats d’educació i promoció del valor social del patrimoni.

Podeu seguir totes les conferències en directe a través del canal de YouTube d’Hispania Nostra. Aquí trobareu el programa complet.

 

¿¡[AQUI]¡¿L’expedient presentat davant la UNESCO per aconseguir el reconeixement com a patrimoni mundial ja està disponible a la web de Menorca Talaiòtica, així com el Pla de Gestió del bé. Amb el títol de Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, aquest expedient —coordinat per Cipriano Marín— exposa el relat al voltant d’una cultura insular única atrapada entre el cel i el mar. Per al disseny de la portada, el director creatiu de Vibra Design, Carles Andreu, es va inspirar en les constel·lacions que es veuen des de Menorca.

Fonamentada en la integració i relació harmoniosa dels monuments prehistòrics en l’entorn natural de l’illa, la candidatura s’articula en nou àrees territorials o components, que inclouen 280 jaciments d’època prehistòrica. Això representa el 21 % dels llocs arqueològics de Menorca i una superfície de 3.527 ha. Aquests components mostren els vestigis més destacats des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l’ocàs de la cultura talaiòtica amb l’inici de la romanització, al voltant de l’any 123 aC. Menorca Talaiòtica constitueix així una expressió única d’arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge viu del present, un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica.

D’altra banda, el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica, elaborat per l’empresa Kultura, sota la direcció d’Antoni Nicolau, estableix els mecanismes per garantir el manteniment i la millora del Valor Universal Excepcional (VUE), les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de la Menorca Talaiòtica i el seu estat de conservació, així com l’enfortiment de la relació d’aquests béns amb la comunitat. 

Així doncs, totes aquelles persones interessades en aprofundir el seu coneixement sobre Menorca Talaiòtica poden consultar ambdós documents a l’apartat sobre la candidatura. Tant l’expedient com el Pla de Gestió del bé estan disponibles en català, castellà i anglès.

Trobareu tota la documentació aquí.

Fani Montoro és informadora de la Fundació Foment del Turisme de Menorca des de 2018, quan va començar la seva feina a Torre d’en Galmés. Llicenciada en Turisme, és una apassionada de l’arqueologia i la cultura talaiòtica, i forma part de l’important equip humà que contribueix a difondre el nostre patrimoni prehistòric, un llegat del passat únic i excepcional.

Sou una apassionada de l’arqueologia. Què us va portar a aquest món?
Sempre he sentit molta curiositat per les cultures anteriors a la nostra, la seva expressió i com de diferents eren a nosaltres. Ja de ben petita llegia i devorava novel·la històrica. M’agradava transportar-me a temps llunyans i imaginar-me com vivia la gent en altres èpoques. Va ser quan vaig arribar a Menorca que vaig descobrir la prehistòria de molt a prop; mai abans havia estat en contacte directe amb una cultura tan llunyana. Aquí a Menorca gairebé cada pedra que toques té molta història.

A més, a la resta d’Espanya, a la majoria de jaciments hi has de posar molta imaginació per veure-hi més que pedres. Aquí és al revés: cada jaciment et transporta al passat i t’estimula la imaginació. És impossible no tenir curiositat sobre per què feien aquestes construccions tan descomunals com els talaiots o les taules, i investigar sobre el tema. Així que comences a fer una mica de recerca, descobreixes detalls molt curiosos, a la vegada que hi ha també moltes hipòtesis que donen pas a cert misteri i et deixen amb ganes de seguir investigant sobre el tema.

Havíeu pensat mai de treballar en un jaciment o el vostre interès per aquesta disciplina us va fer especialitzar-vos en turisme cultural?
La veritat és que tot ha estat una mica casualitat. Vaig estudiar Turisme perquè m’agrada viatjar. Quan visito un altre indret m’agrada recórrer els racons i fixar-me en cada detall. Quan vaig arribar a Menorca em vaig quedar enamorada de l’illa i buscava feines que m’ajudessin a conèixer-la millor. D’aquesta manera, vaig treballar per Medi Ambient i també per Patrimoni de l’illa, i en vaig aprendre moltes coses, mentre anava coneixent Menorca pam a pam. Els meus estudis, el meu interès i coneixements, i l’experiència prèvia és el que em va donar l’oportunitat de poder començar com a informadora a un jaciment. És un sector que m’agrada molt i més endavant vaig continuar especialitzant-me en aquest tipus de disciplina.

 

Experiència a Torre d'en Galmés

Què és el que sorprèn més els visitants de Torre d’en Galmés? Quin és el monument del poblat que més interès desperta?

Turisme i patrimoni

Menorca Talaiòtica torna aquest cap de setmana, 28 i 29 de maig, al festival de recreació històrica Tarraco Viva, després de dos anys d'aturada per la pandèmia. Aquest és un escenari únic per presentar la candidatura i el patrimoni prehistòric de Menorca, un festival consolidat i amb una gran afluència de públic. D’aquesta manera, es vol continuar amb la difusió de Menorca Talaiòtica en l’àmbit estatal, tal com es preveu en el Pla de Comunicació de MT. La delegació menorquina estarà formada per tretze persones entre organitzadors, foners, participants en la recreació històrica i el mestre cerveser de Grahame Pearce. 

Les activitats relacionades amb la Menorca Talaiòtica programades són les següents:

1.- Recreació històrica Funditores baleares, Els guerrers de les Illes Balears, a càrrec d’Amics del Museu de Menorca i Federació de Tir de Fona-Unió Excursionista de Menorca. Els romans coneixien Menorca i Mallorca perquè els foners nascuts en aquestes illes llançaven pedres amb més destresa que ningú. Res que fos estrany, ja que a l’insula Balearis Minor hi ha més pedres que cap altre recurs, i per això la vida dels seus pobladors mai va ser fàcil. Els poblats d’aquest temps que encara avui es conserven en el paisatge menorquí ens parlen d’una cultura excepcional -la talaiòtica-, amb construccions fetes amb pedra que són úniques i exclusives, com ara les navetes, els recintes de taula i les cases circulars.

En l’espectacle es mostrarà quin és l’origen dels funditores baleares, que des d’infants havien d’aprendre a utilitzar la fona per vigilar el ramat, per caçar o per sobreviure. Molts acabaren enrolats, com a mercenaris, al servei d’exèrcits cartaginesos i romans, i van participar en nombroses batalles de l’antiguitat. Es faran dues representacions: dissabte 28 en català, i diumenge 29 en castellà, tots dos dies a les 11:00 h. 

Aquesta recreació ja s'ha fet altres vegades a Menorca en un entorn natural, però aquest cop s'ha adaptat per fer-la sobre un escenari. S'ha produït una escenografia que permeti conceptualitzar la monumentalitat de la Menorca Talaiòtica: s'han replicat elements arquitectònics concrets d'un cercle talaiòtic de Torre d'en Galmés i d'un recinte de taula, tenint en compte que s'han de poder transportar dins una furgoneta fins a Tarragona. Entre aquests elements, cal destacar la construcció d’una rèplica de la taula de Torralba d’en Salord d'uns 5 m d'alçada. La part portant, és a dir el fust, és una estructura de fusta que es pot muntar en dues hores i desmuntar-la en una. El capitell està fet amb tubs de PVC perquè el fust no hagi de suportar tant de pes, i l'acabat exterior és una tela pintada que imita els colors i detalls de la taula de Torralba.

2.- El taller d'elaboració de fones La fona balear, a càrrec de Lluís Pons Livermore, de la Federació de Tir de Fona-Unió Excursionista de Menorca. La fona és un dels ginys més antics del món, amb un ús que està documentat a molts indrets del planeta. Està especialment vinculada a pobles dedicats a la pastura i a la caça, on pot cobrir múltiples necessitats. Els talaiòtics de Menorca, enrolats com a mercenaris en els exèrcits cartaginesos i romans, empraven la fona com una arma perillosa. Anaven a la batalla amb tres fones trenades amb espart o cànem: una de llarga distància fermada a la cintura, una de curta distància al cap o al coll i una d’abast intermedi a la mà.

En aquest taller, un dels millors tiradors del món mostrarà diverses tipologies de fona i de projectils, ensenyarà a trenar una fona i a llançar amb la tècnica dels foners menorquins (pilotes de tennis). Es farà dues vegades, una després de cada recreació històrica: dissabte 28 en català, i diumenge 29 en castellà, tots dos dies a les 12:00 h. 

3.- Projecció del documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular. Menorca està immersa en el procés d’avaluació de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO. Per donar suport a la candidatura, el Consell Insular de Menorca ha impulsat aquest documental, realitzat per Espiral Produccions i dirigit per Manu Balaguer, i que compta amb la participació de nombrosos especialistes. Després de la projecció, es convidarà a un tast de la cervesa Talaiòtica, elaborada per la cerveseria artesanal menorquina Grahame Pearce, conduïda pel mestre cerveser que la va crear, Roger Vila. Dissabte 28 de maig, a les 13:00 h. 

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A dia d’avui, més de vint anys després, és un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que s'organitzen a l’Estat espanyol.
 

El nou concurs per a la creació d’un dolç inspirat en la Menorca Talaiòtica s’ha presentat avui, 18 de maig, al Consell Insular de Menorca (CIM). Organitzat conjuntament per l’Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca (APAME) i el CIM, el certamen El dolç talaiòtic és una més de les accions incloses en el Pla de Comunicació d’MT, amb la finalitat que tant residents com visitants puguin vincular i identificar el dolç guanyador amb la candidatura. El període d’inscripcions ha començat avui i es tancarà el 23 de setembre a mitjanit. L’entrega de premis se celebrarà el dia primer d’octubre.

Un màxim de 18 participants podran presentar la seva proposta de postres dolces al concurs, amb la condició que siguin de nova creació i que no s’hagin comercialitzat prèviament. El guanyador s’endurà 5.000 euros de premi (IVA exclòs), i la resta de participants 500 euros cadascun (IVA exclòs). El dolç guanyador passarà a ser propietat d’APAME, que en distribuirà l’elaboració i composició entre totes les entitats membres per a la posterior comercialització.

La presentació d’El dolç talaiòtic ha comptat amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el president d’APAME, José Ángel Giménez. En la seva intervenció, Maria ha destacat que un dels aspectes més importants d’una candidatura a patrimoni mundial és que la societat se la faci seva, i assegura que a Menorca açò succeeix. “Si ja veníem d’una estima important del poble de Menorca pel seu patrimoni prehistòric, la candidatura ha impulsat iniciatives ciutadanes i fins i tot empresarials que fan de Menorca Talaiòtica un projecte ampli, transversal, que va molt més enllà de l’arqueologia”, i ha afegit que la implicació d’APAME en aquesta iniciativa és un bon exemple d’aquesta extensió del projecte.

Per la seva banda, el president d’APAME ha volgut remarcar la total predisposició del gremi a col·laborar amb aquesta acció per donar suport al procés perquè Menorca Talaiòtica sigui patrimoni mundial, però també una volta aconseguida la inscripció, si s’escau. L’objectiu és que tant residents com visitants puguin vincular aquestes postres a la Menorca Talaiòtica i les puguin adquirir a les pastisseries de Menorca.

El jurat del certamen estarà format per tres representants del Consell Insular i tres d’APAME, i valorarà especialment la creativitat i originalitat en la presentació de les postres, així com la utilització de sabors típics de la rebosteria menorquina. També es tindrà en compte que siguin postres de dimensions i consistència aptes per al transport, a fi de preveure’n la possible venda i enviament fora de Menorca. Trobareu les bases del concurs a enllaços relacionats. 

Aquí podeu veure la roda de premsa completa. 


Foto: d'esquerra a dreta, director general de PIME, Jordi Bosch; vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; José Ángel Giménez, president APAME; Raquel Marqués, directora insular de Cultura i Patrimoni. 

¿¡[AQUI]¡¿El llibre Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau, el sisè de la col·lecció Sitjot i el primer destinat al públic infantil, s’ha presentat aquest matí, 17 de maig, al Consell Insular de Menorca amb la participació del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i el seu autor, l’i.lustrador i arqueòleg ciutadellenc Andreu Torres.

Aquesta edició vol ser un primer contacte amb la cultura talaiòtica per als més joves, fent un recorregut per tota la prehistòria menorquina acompanyats per na Laia i en Tau, des dels primers pobladors fins a la conquesta de l’illa per part de l’exèrcit romà. D’aquesta manera, coneixeran com vivien, què menjaven i els rituals funeraris dels talaiòtics, entre moltes altres curiositats.

Durant la seva intervenció, Miquel Àngel Maria ha destacat que ja existien altres publicacions sobre la prehistòria de Menorca adreçades als infants, però que hi mancava una presentació general de la Menorca Talaiòtica, en el context de la candidatura a patrimoni mundial, dirigida expressament al públic infantil. “El llibre d’Andreu Torres cobreix amb escreix aquesta necessitat, és un molt bon llibre, que sens dubte interessarà els més joves, però la seva vocació didáctica i la profusió d’il·lustracions faran les delícies també del lector adult. És perfecte per descobrir la prehistòria de Menorca en familia, tant si ets de Menorca com si ets un visitant”.

Per la seva banda, l’autor del llibre ha expressat la seva il.lusió per haver fet realitat aquest projecte: “Feia temps que el tenia al cap i amb el Rescat Cultural finalment ha estat possible. Espero que serveixi per a que els més joves, tant menorquins com visitants, es sentin atrets pel coneixement del passat i aprenguin a estimar el nostre patrimoni”.

Sitjot té com a objectiu difondre la riquesa del patrimoni històric i arqueològic menorquí entre un públic no especialitzat. Amb un marcat caràcter divulgatiu, però sempre respectant el rigor científic, aquestes monografies incorporen il·lustracions i altres recursos visuals per fer més entenedora la informació. Tot i que avui s’ha presentat només l’edició en català, Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau també està disponible en castellà i anglès, com la resta de la col.lecció.

La intenció és que aquestes monografies puguin resultar d'interès no només per als menorquins, sinó també per als turistes que arriben a l'illa, especialment els que visiten els museus. És per això que tant Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau com la resta de la col.lecció està disponible al Museu de Menorca i a Can Saura. Aquest llibre infantil ha estat finançat amb el Rescat Cultural llançat pel Departament de Cultura del Consell Insular durant la pandèmia, i compta amb el suport de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Els altres cinc títols de la col·lecció
La col·lecció Sitjot es va inaugurar el 2018 amb la monografia Torre d’en Galmés. Control del territori a la Menorca prehistòrica, una actualització del llibre del mateix títol que va publicar el Consell Insular de Menorca l’any 2007. En aquesta nova edició, també a càrrec dels arqueòlegs Carmen Lara, Joaquim Pons, Gustau Juan i Antoni Ferrer, es presenten les novetats extretes de les excavacions realitzades a Torre d’en Galmés fins al 2018.

A La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca, de l’autor Simón Gornés, s’hi recullen els coneixements actuals sobre aquest tipus d'edificis, exclusius de Menorca. Un altre dels volums està dedicat també als rituals funeraris, però amb una visió transversal, que abraça bona part de la prehistòria i la història de l'illa. Aquest llibret, que du per títol Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca, està basat en l'exposició que es pot veure actualment a Can Saura (Ciutadella). Les autores són Elena Sintes i María José León.

El títol Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l'edat del bronze a Mallorca i Menorca està igualment relacionat amb una exposició. En el llibre es donen a conèixer les noves dades recollides a les excavacions dels assentaments de Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Manacor). Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas en van coordinar l’edició.

El cinquè llibre de Sitjot va ser Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca, presentat el 2020, on els lectors poden descobrir el món d’aquests singulars monuments que només es troben a Menorca. Les arqueòlogues Irene Riudavets i Cristina Bravo fan un recorregut per les diferents intervencions arqueològiques a recintes de taula, les seves característiques arquitectòniques i els cultes religiosos i rituals associats. Finalment, les autores se centren en Torralba d’en Salort, amb una detallada descripció dels seus principals punts d’interès i la història de la investigació sobre el poblat.

El nou vídeo de la naveta funerària de Torrellisar Vell en 3D ja està disponible al canal de YouTube de Menorca Talaiòtica. Elaborat per l'arqueòleg i especialista en documentació 3D i virtualització del patrimoni Bruno Parés, aquesta peça audiovisual permet conèixer com és l’interior i l’exterior d’aquest edifici i recórrer, tal com ho fa la llum, cadascuna de les pedres que el conformen. Per tant, és un recurs divulgatiu i didàctic molt potent que permet veure aquest excepcional monument prehistòric menorquí arreu del món. El projecte és fruit del Rescat Cultural posat en marxa pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca el 2021.

A més d’aquest audiovisual divulgatiu (en format 4K, en HD i en format lleuger per a dispositius mòbils), amb la documentació 3D obtinguda mitjançant la tècnica de la fotogrametria digital s’han generat altres recursos:

• les ortofotos de planta, alçats i seccions del moment actual de la naveta amb altíssima precisió (en format .jpg d’alta resolució 20.000 x 20.000 megapíxels).
• models 3D escalats i en format .obj (que es pot obrir amb tots els programes d’edició 3D), i en format .blend, que és el programa de programari lliure més utilitzat.

La Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) posa en marxa per primera vegada visites guiades a un poblat talaiòtic, el de Torre d’en Galmés, un dels més grans documentats de les Illes Balears. Les visites s’ofereixen cada dimarts, dijous i diumenge, en diferents horaris segons l’idioma, ja que es poden seguir en castellà, anglès o francès. Les entrades es poden reservar també a través de la web oficial www.menorca.es

Durant els 75 minuts que dura la visita, els assistents poden conèixer millor com era el poblat que dominava bona part de la costa sud de Menorca gràcies a la seva privilegiada ubicació damunt un turó. Tot i que algunes coves ja havien estat ocupades al Bronze Inicial i Mitjà, el poblat com a tal es va formar a finals de l’Edat del Bronze, sobre el 1.200 abans de Crist, i va viure el seu apogeu fins l’època romana. Després, va continuar ocupat fins l’època medieval.

Els visitants descobriran com eren les seves cases, com s’alimentaven o a què es dedicaven els habitants d’aquest poblat format per un gran nombre de construccions, destacant entre elles els tres talaiots, les cases de planta circular, el recinte de taula, les sales hipòstiles, els quatre hipogeus i el sistema de recollida d’aigües.

Es poden apuntar fins a 20 persones per visita i hi ha preus especials per menors d’entre 8 i 15 anys (pels fillets de menys de 8 anys és gratuïta), majors de 65 i jubilats, i també persones amb diversitat funcional.

 

Ja està disponible el reportatge complet sobre Menorca Talaiòtica que ocupa la portada i 20 pàgines interiors del número d'abril de National Geographic Espanya. El text aborda l’excepcionalitat de la candidatura menorquina, l’evolució de l’arquitectura ciclòpia, com vivien els antics pobladors de la nostra illa i la seva relació amb el celatge.

Per elaborar aquest recorregut per la cultura talaiòtica de Menorca, National Geographic ha comptat amb la col·laboració dels arqueòlegs menorquins Margarita Orfila, presidenta de l’Ateneu de Maó; Joaquín Pons, tècnic de Menorca Talaiòtica del CIM, i Antoni Ferrer, assessor de la candidatura i investigador de l’Institut Menorquí d’Estudis. El coordinador del nou expedient de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, Cipriano Marín, també ha participat en l’article. 

Trobareu el document a enllaços relacionats.

El documental de Menorca Talaiòtica es presentarà el proper dilluns, 25 d’abril, a CineCiutat Palma, un espai de referència per a la difusió de la cultura i el cinema a la capital mallorquina. L’objectiu és donar a conèixer el contingut de la nova candidatura a la ciutadania amb una breu presentació per part del vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca (CIM), Miquel Àngel Maria; i la projecció del documental amb introducció del seu director, Manu Balaguer.

Hi assistiran el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern Balear, Miquel Company; i la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets. L’acte finalitzarà amb un tast de la cervesa Talaiòtica i les explicacions de Joaquim Pons, tècnic de Menorca Talaiòtica al CIM. Aquesta cervesa és fruit de la col·laboració entre el Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce.

El CIM ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic i aprofitar l’oportunitat per descobrir i compartir un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa.

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, “Menorca Talaiòtica: una odissea ciclòpia insular” ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de la reputada arqueòloga Amalia Pérez-Juez. Amb una durada de 38 minuts, és un viatge per la història de la nostra illa, desde l’època talaiòtica fins l’actualitat, on es recullen 17 testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica. Els perfils són diversos, tot i que predominen els arqueòlegs, també intervenen un geòleg; el propietari d’un jaciment; i el coordinador de l’expedient de la candidatura a patrimoni mundial, Cipriano Marín, entre d’altres. L’actriu que posa veu al documental en català i castellà és la menorquina Enka Alonso.
 

• 25 d’abril: CineCiutat, Palma de Mallorca, 19 h

El 45è Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO, presidit per Rússia, s’havia convocat pels dies 19 a 30 de juny a la ciutat de Kazan. Amb la invasió russa d’Ucraïna, la celebració efectiva d’aquesta reunió, en la qual s’ha de decidir, entre d’altres, la inscripció de la candidatura de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial, ha quedat en suspens, a l’espera d’esdeveniments. Els passats 15 i 16 de març es va reunir el Consell Executiu del Comitè de Patrimoni Mundial, i malgrat els països membres van considerar diverses possibilitats, la reunió va finalitzar sense acord.
 
Davant l’estancament de la situació i l’agreujament de la guerra a Ucraïna, els representants de quaranta-sis països membres de la Convenció de Patrimoni Mundial, entre els quals Espanya, van signar a principis d’abril una carta oberta declarant que no acudirien a la 45a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial si se celebrava a Rússia, i que tampoc hi assistirien si se celebrava a un altre país però baix presidència russa.
 
Finalment, dia 19 d’abril l’ambaixador delegat permanent de Rússia davant la UNESCO, Alexander Kuznetsov, en la seva qualitat d’actual president del Consell Executiu del Comitè de Patrimoni Mundial, va enviar una carta a tots els membres d’aquest consell notificant l’ajornament de la celebració de la 45a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial, inicialment prevista pels dies 19 a 30 de juny. En aquesta comunicació no especifica cap termini o solució alternativa a la celebració del Comitè, i indica que si no rebia resposta abans del 21 d’abril a les 13:00h, entendria que s’està d’acord amb aquesta decisió.
 
Davant d’aquesta situació, tots els estats membres de la Unió Europea han decidit unànimement no respondre a l’escrit del president rus del Comitè de Patrimoni Mundial, en considerar que, de moment, l’ajornament de la 45a sessió del Comitè és la solució més pragmàtica.
 
El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, considera que aquesta decisió, encara que previsible, no deixa de ser dolorosa, en primer lloc i per damunt de tot perquè significa que la guerra d’agressió contra Ucraïna continua viva, amb el greu patiment de totes les seves víctimes directes i indirectes, i en segon lloc perquè significa que la inscripció de Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial haurà de continuar esperant.
 
En aquest sentit, s’ha de dir que aquesta notícia no afecta el procés d’avaluació de la candidatura menorquina per part d’ICOMOS, que ja es troba molt avançat i, en teoria, pràcticament finalitzat. D’acord amb les Directrius pràctiques per a l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial d’UNESCO, guia de referència obligada, l’informe definitiu d’ICOMOS sobre les candidatures presentades s’ha de fer arribar als seus promotors sis setmanes abans de l’inici de la sessió del Comitè de Patrimoni Mundial.
 
Açò significa que si s’hagués mantingut la convocatòria de Kazan, que s’havia d’iniciar el 19 de juny, a principis de la segona setmana de maig s’hauria conegut l’informe definitiu sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica, i la seva eventual recomanació d’inscripció a la UNESCO. Ara, amb l’ajornament de la 45a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial, el més probable és que ICOMOS, seguint els procediments establerts, esperi a enviar els informes definitius fins que es conegui la nova data de celebració d’aquesta reunió decisiva per als interessos de la candidatura menorquina.
 
En aquest sentit, Miquel Àngel Maria indica que la feina per part de la candidatura estava ja enllestida, amb independència del que pogués passar, i que només restava esperar la recepció de l’esmentat informe definitiu d’ICOMOS. Amb la prudència amb què s’ha expressat sempre que ha estat preguntat sobre les possibilitats de la candidatura de Menorca Talaiòtica, Maria es mostra satisfet per la feina realitzada, i manté les sensacions positives sobre el desenllaç final que va expressar després de les trobades d’avaluació mantingudes amb ICOMOS.
 
Maria conclou que la concreció d’una nova convocatòria de la 45a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial seria la millor notícia per culminar el llarg camí de la candidatura de Menorca Talaiòtica, amb el desig que també significàs el retorn de la pau, la llibertat i l’estabilitat a Ucraïna i al món.

Andreu Torres és il·lustrador i arqueòleg. Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i amb màster en Arqueologia i Recerca en Humanitats pel mateix centre, es va especialitzar en il·lustració historicoarqueològica a la Universitat d’Alacant. Aquest mes de maig presentarà el seu nou treball: Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau, el primer llibre infantil de la col·lecció Sitjot, editada pel Consell Insular de Menorca per difondre la cultura talaiòtica i el patrimoni històric menorquí.

Abans de parlar del vostre nou llibre, comencem per contar una mica la vostra història. Com vau arribar al món de l’arqueologia i la il·lustració?
A la carrera d'Història va ser on vaig descobrir l’arqueologia. Des de la universitat es realitzaven excavacions i va ser en aquell moment quan em vaig sentir atret per tot aquest món. La il·lustració historicoarqueològica és una cosa que faig des de fa quatre o cinc anys. Des de ben petit m’ha agradat dibuixar, i quan vaig estar immers en el món de l’arqueologia vaig començar a provar de dibuixar com podrien ser les coses que excavava o visitava. A dia d’avui ho tinc com una feina!

Estau especialitzat en l’estudi d’una època concreta?
Realment no estic especialitzat en cap època en particular, però, a través de les excavacions que he realitzat i el meu interès propi, podria dir que em duc molt bé amb l’època talaiòtica i la romana, sobretot l’època tardorepublicana i imperial. I fora del món arqueològic, també som molt aficionat a l’època de la Segona Guerra Mundial.

Què és el que us fascina més de la cultura talaiòtica? 
Doncs per no entrar en tòpics com el de la monumentalitat de les grans pedres, que després costen molt de treure quan excavam, et diré que el que em fascina de la cultura talaiòtica és que, en un moment en què la resta de societats del seu voltant utilitzaven l’escriptura, ells no ens hagin deixat res escrit (almenys fins al moment) i, per tant, ens fan intentar conèixer la seva manera de viure tan sols amb les seves restes materials, sense cap pista per interpretar res. Això fa que molts cops els arqueòlegs ens imaginem massa coses.
 

LLibre sobre els talaiòtics

Il.lustració arqueològica

¿¡[AQUI]¡¿El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell ha tancat la seva cinquena campanya d’excavacions amb la presentació avui, 8 d’abril, dels últims avenços. L'excavació l'ha duit a terme l'Associació Arqueologia i Patrimoni sota la direcció de Damià Ramis, Montserrat Anglada i Ismael Moll Pelegrí; i ha tingut el suport del Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament des Migjorn i la Fundació ASMAR-Catalina Seguí. Ramis i Moll han estat els encarregats d’exposar els resultats, amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i la batllesa d’Es Migjorn Gran, Antonia Camps, entre d’altres autoritats.

Sant Agustí Vell està situat al Component 4, que conformen els assentaments talaiòtics de la zona de barrancs del migjorn de l'illa. De les nou àrees territorials o components que articulen la nova candidatura de Menorca Talaiòtica, aquesta és la que té una major densitat de jaciments. Durant els mesos d’octubre i novembre de 2021 les feines es van centrar en l'excavació de l'habitació adossada a l'Edifici Sud del Conjunt Est del jaciment, on trobam el gran talaiot amb cambra que encara conserva l’embigat d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat.


En la situació actual del projecte, es poden avançar algunes conclusions sobre l'excavació en curs:

• És clar que l'espai al voltant de l'Edifici Sud va patir una ocupació tardana durant l'edat del ferro, que es va perllongar fins al 300 BC, aproximadament, d'acord amb la tipologia de les ceràmiques d'importació recuperades tant al corredor d'accés al talaiot com als nivells d'enderroc de l'habitació exterior que s'adossa a la façana de l'Edifici Sud.
• El caràcter d'aquesta ocupació és clarament domèstic, d'acord amb els materials recuperats. La funcionalitat del corredor de l'edifici donava accés a l'interior del talaiot, tot i que encara no es pot definir de manera precisa. Per la gran quantitat de fragments d'àmfora trobada, principalment d'Eivissa, és possible que fos femer un cop l'espai està amortitzat de la seva funció original. L'altra hipòtesi és que les restes descobertes provinguin de l'interior del talaiot o de les altres habitacions de l'edifici, on se situarien possibles llocs d’emmagatzematge.
• Per altra banda, s'han recuperat diferents fragments de molons, així com un morter de pedra, que junt amb la quantitat de llavors de cereal recuperada durant el garbellat del sediment de l'excavació, ens pot fer pensar en el treball relacionat amb el processament d'aquestes llavors per transformar-les en aliment, potser un treball comunitari. Manquen encara els resultats de les analítiques tant de llavors com de carbons, així com l'estudi de fauna entre altres. Tots aquests estudis aportaran noves dades que ens ajudin a comprendre millor com eren les comunitats humanes que van habitar el poblat de Sant Agustí a finals de l'època talaiòtica.
• També s'està preparant un model 3D de l'àrea de l'excavació.

¿¡[AQUI]¡¿Menorca Talaiòtica protagonitza el número d’abril de National Geographic, ja a la venda des del 24 de març. La candidatura menorquina a patrimoni mundial n’ocupa la portada i un impressionant reportatge interior de 20 pàgines. Amb el títol “Menorca Talayótica. Un viaje a la prehistoria”, la periodista Eva Van Den Berg explica la història mil·lenària de la cultura talaiòtica, just pocs mesos abans que es decideixi si Menorca Talaiòtica entra a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquesta publicació, realitzada per iniciativa de National Geographic, contribuirà sens dubte a la difusió de la candidatura en l’àmbit estatal.

Una espectacular imatge nocturna de la naveta des Tudons en portada, realitzada pel fotògraf Sebas Iturralde, convida els lectors a endinsar-se en els misteris d’una cultura prehistòrica única en el món. En pàgines interiors, es troba un extens reportatge que aborda l’excepcionalitat de la candidatura de Menorca Talaiòtica, l’evolució de l’arquitectura ciclòpia, com eren i com vivien els antics pobladors de la nostra illa i la seva relació amb el celatge.

Per elaborar aquest recorregut per la cultura talaiòtica de Menorca, National Geographic ha comptat amb la col·laboració dels arqueòlegs menorquins Margarita Orfila, presidenta de l’Ateneu de Maó; Joaquín Pons, tècnic de Menorca Talaiòtica del CIM, i Toni Ferrer, assessor de la candidatura i investigador de l’Institut Menorquí d’Estudis. El coordinador del nou expedient de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, Cipriano Marín, també ha participat en l’article.

National Geographic és una de les revistes de divulgació més prestigioses del món, i compta amb alguns dels millors periodistes i fotògrafs com a col·laboradors. Especialitzada en temes de divulgació, la qualitat dels seus continguts ve avalada per grans experts en disciplines com l’arqueologia, la biologia o l’antropologia. National Geographic España celebra enguany el 25è aniversari.

Podeu llegir l’article complet aquí.

“Talaiòtics i Myotragus” és el nou joc de rol per a descobrir Menorca Talaiòtica que tindrà lloc els propers 2 d’abril a Trepucó, 9 d’abril a Torre d’en Galmés, i 30 d’abril a Son Catlar, de 10:30 a 13 h. Aquesta activitat familiar està organitzada pel Consell Insular de Menorca conjuntament amb l’empresa Juga Cultura, i forma part de les accions previstes en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica per tal de posar en valor, dinamitzar i difondre la cultura talaiòtica.

Amb una durada aproximada de 2 hores i 30 minuts, en l’activitat participaran un màxim de 25 persones per dia (adults i infants a partir de 8 anys), que podran descobrir com era la vida dels nostres avantpassats amb aquest original joc de rol immersiu. L’objectiu final és donar a conèixer la cultura talaiòtica: els diferents elements constructius; el paper de cada persona i la seva aportació al poblat; les jerarquies socials; com s’organitzaven i relacionaven els talaiòtics; i com es defensaven dels posibles perills de l’exterior. L’estratègia, la imaginació, l’esperit competitiu i les habilitats comunicatives seran claus per aconseguir la victòria.



Història del joc
És  l’any 500 aC, entrem al darrer període de l'època talaiòtica. Des de fa uns dies, estan ocorrent fets mai vistos. Encara que els humans pensen que els Myotragus es van extinguir, la realitat és que un grup ha aconseguit sobreviure tot aquest temps amagat dels humans. Aquest grup de Myotragus supervivents, cada vegada més reduït i en un últim esforç, està portant a terme un pla per acabar amb els talaiòtics i evitar així l'extinció definitiva. Amb l'ajuda de la sacerdotessa, els Myotragus han adquirit l'habilitat de fer-se passar per talaiòtics, everinant al llarg de la nit als talaiòtics i talaiòtiques del poblat. El verí està el.laborat amb Amanita Phalloides, un dels bolets més mortífers de l'illa. Durant el dia, els talaiòtics decidiran en assemblea, desenmascarant un per un la identitat dels possibles Myotragus. Aconseguiran els Myotragus enverinar a tots els talaiòtics? O els talaiótics descobriran als Myotragus abans?

Així doncs, els participants es dividiran en dos bàndols: els talaiòtics i els Myotragus, enfrontats per la supervivència d’aquests últims. L’activitat es desenvoluparà en dues parts:

1. En primer lloc es farà un recorregut pel poblat, mentre es narra la història del joc i s’expliquen els diferents elements arquitectònics, la vida i costums de l’època talaiòtica. En aquesta part s’aniran descobrint els personatges que més tard es faran servir en el joc.
2. La segona part és la de desenvolupament del joc de rol. Es jugarà amb tots els participants asseguts en cercle, i cadascun exercirà el rol que se li hagi assignat aleatòriament amb una carta.

El Consell Insular de Menorca ha obert la convocatòria per sol·licitar els ajuts per a la realització d’accions que millorin el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric, inclòs el patrimoni cultural immaterial de Menorca. Les sis línies d’ajuts previstes sumen un total de 250.000 euros. El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals a partir de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Les sis línies d’ajuts tenen, en cada cas, els objectes i finalitats següents:

• Línia 1. Restauracions de béns del patrimoni històric

• Línia 2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques

• Línia 3. Investigacions de tipus històric

• Línia 4. Publicacions científiques

• Línia 5. Organització i realització de jornades i activitats de difusió

• Línia 6. Accions de salvaguarda, coneixement i difusió del patrimoni cultural immaterial

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports publica una oferta de contracte menor de serveis per a l’organització el 2022 del primer festival de recreació històrica de Menorca, sota el títol de Talaiòtic Fest. D’aquesta manera, es vol impulsar la celebració d’unes jornades sobre Menorca Talaiòtica amb propostes per a tots els públics i des de diferents perspectives, totes elles des del màxim rigor científic, però amb un caràcter marcadament divulgatiu i lúdic.

En plena fase final del procés de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, el Consell Insular de Menorca considera que aquesta acció, recollida en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica, ajudarà a mantenir l’interès i l’expectativa de la població menorquina en relació a la candidatura.

Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca fins al dia 6 d’abril de 2022. Les despeses previstes per a aquesta activitat no poden superar els 15.000 € (IVA exclòs).


L’objecte del contracte menor és la realització de les tasques i funcions següents:

1. Elaboració del projecte de festival, definició de les seves característiques i objectius, i disseny de producció.
2. Elaboració del pressupost total: despeses de les activitats, logística, publicitat, honoraris per les tasques de gestió, etc.
3. Localització, selecció i gestió dels professionals i entitats que hi han de participar.
4. Disseny de l’activitat o activitats que portarà a terme cada persona o entitat participant durant el festival.
5. Gestió de viatges, allotjament, avituallament i transport dels participants no residents a Menorca.
6. Elaboració de textos, disseny, edició i supervisió de les proves d'impremta dels fulletons i cartells per publicitar el festival.
7. Coordinació amb l’equip de comunicació de Menorca Talaiòtica per a la difusió del festival, abans, durant i després de la seva celebració.
8. Elaboració i coordinació del protocol de la inauguració del festival amb el Consell Insular i les entitats col·laboradores.
9. Vetllar perquè totes les assegurances civils i de riscos estiguin vigents.
10. Les altres funcions inherents a l’organització del festival.

La sisena edició del certamen cultural Becatalaiotica 2022 ja està en marxa i les inscripcions romandran obertes fins el 23 de maig, a les 23:59h. El concurs té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. La proposta més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 euros.

Aquest projecte, nascut de la mà d’Amics del Museu de Menorca, compta des de l’inici amb el suport del Consell Insular de Menorca. Hi poden participar estudiants de qualsevol àmbit, que tenguin entre 18 i 28 anys, residents a l'estat espanyol. Per fer-ho, s'ha d'emplenar i enviar un formulari d'inscripció que es troba en el següent enllaç: https://linktr.ee/Becatalaiotica.
 
El calendari del concurs
Entre tots els formularis rebuts, un jurat de professionals lligats al patrimoni cultural, la docència, les Belles Arts i la comunicació de Menorca s'encarregarà de valorar i puntuar les propostes. Seran 10 els participants que passaran a una segona fase, que consistirà en donar forma a una proposta d’esdeveniment a un dels jaciments de la Menorca Talaiòtica, amb la tutorització dels membres de l'equip de Becatalaiotica.
 
La temàtica d'aquestes propostes així com el mètode d'expressió és totalment lliure mentre es mantengui alguna relació amb la Menorca Talaiòtica: divulgació científica i/o cultural, dansa, interpretació, discursos d'actualitat, monòlegs sobre qualsevol tema…
Les cinc propostes d'esdeveniment que tant el jurat d'experts com els membres de l'organització considerin més originals i obtinguin les millors puntuacions, seran les que es duran a terme a Menorca. Els participants hauran d’escenificar la seva propsta durant els mesos de setembre i octubre a un dels jaciments de Menorca Talaiòtica.

El públic assistent als esdeveniments és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueixi una millor valoració rebrà com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Per a més informació: beca@menorcatalayotica.info o tel. 617 840 204.
 

El documental de Menorca Talaiòtica es presentarà aquest divendres per primer cop fora de Menorca durant el Firenze Archeofilm, el festival internacional de cinema d’arqueologia, art i medi ambient que se celebra fins el 6 de març a la ciutat de Florència, Itàlia. Per aquesta estrena, la mateixa organització del festival ha fet una versió en Italià del documental. Més de 60 produccions cinematogràfiques relacionades amb l’arqueologia, l’art i el medi ambient de 14 nacionalitats participen en aquesta trobada, una de les més importants del sector a nivell europeu.

Firenze Archeofilm compta amb tres premis que es reparteixen entre els documentals projectats, i als que aspira la peça de Menorca Talaiòtica: premi “Firenze Archeofilm 2022” a la producció més votada pel públic; Premi “Università di Firenze”, escollit per un jurat de docents de la Universitat de Florència; i el premi “Museo e Istituto Florentino di Preistoria Paolo Graziosi” al millor film d’arqueologia prehistòrica escollit per un jurat d’experts.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic i aprofitar l’oportunitat per descobrir i compartir un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa.

Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular” ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de la reputada arqueòloga Amalia Pérez-Juez. Amb una durada de 38 minuts, és un viatge per la història de la nostra illa, desde l’època talaiòtica fins l’actualitat, on es recullen 17 testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica. Els perfils són diversos, tot i que predominen els arqueòlegs, també intervenen un geòleg; el propietari d’un jaciment; i el coordinador de l’expedient de la candidatura a patrimoni mundial, Cipriano Marín, entre d’altres. L’actriu que posa veu al documental en català i castellà és la menorquina Enka Alonso.

Continuen les projeccions a Menorca
El cicle de projeccions a Menorca continua el 10 de març a Llucmaçanes i el dia 11 a Ciutadella. L’objectiu és donar a conèixer el contingut de la nova candidatura a la ciutadania amb una breu presentació per part del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i la projecció del documental. L’acte finalitzarà amb un tast de la cervesa Talaiòtica a càrrec de Roger Vila, fruit de la col·laboració entre el Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce.
 

• 10 de març: Llucmaçanes, esglèsia de Sant Gaietà, 19h

• 11 de març: Ciutadella, Teatre des Born, 20h

Carolina Desel González és directora del Museu de Menorca des de l’any 2014, quan va substituir en el càrrec l’arqueòleg Lluís Plantalamor. Llicenciada en Història de l’Art i amb un màster en Museologia, sota la seva direcció aquesta institució cultural va començar un nou camí amb la voluntat d’obrir el Museu a la ciutadania i reforçar-ne el vessant més didàctic. Com un dels espais museístics més emblemàtics de l’illa, el Museu de Menorca exerceix de guardià dels majors tresors de la cultura material talaiòtica.

Comencem per conèixer una mica la vostra trajectòria. Què us va fer dedicar-vos a la museologia i a la difusió del patrimoni?
Vaig estudiar Història de l’Art i dins la carrera tens assignatures de museologia i difusió del patrimoni. Això és el que em va agradar més de la carrera. En acabar, et planteges què més vols fer i vaig cursar el màster en Museologia. Sempre m’ha agradat molt el tema didàctic, ser com un pont entre l’art i la gent. Algú ha de traduir l’art, la cultura i la història al públic. Aquesta mena de difusió sempre m’ha agradat.

De la passió n’heu fet la vostra professió. Com vau arribar a la direcció del Museu de Menorca?
Jo era la directora del Museu de la Vall d’Aran, a Viella. Per qüestions familiars, vam venir a viure a Menorca i em vaig assabentar que Lluís Plantalamor, l’anterior director del Museu, es jubilava. Vaig presentar la meva candidatura i proposta per a la direcció del Museu a Maruja Baíllo, que llavors era la consellera de Cultura, i em va donar l’oportunitat de ser la directora. I Miquel Àngel Maria, l’actual conseller de Cultura, em va tornar a donar la confiança, i aquí som dirigint el Museu des del 2014.


Quin pes té la cultura talaiòtica dins la col·lecció del Museu de Menorca? Què hi trobarà el visitant interessat a conèixer aquesta etapa de la prehistòria menorquina?
Si haguéssim de parlar de xifres, la col·lecció total del Museu aproximadament té 250.000 peces i potser el 80 % serien de la prehistòria de Menorca, no només de la cultura talaiòtica. El discurs sobre la prehistòria de Menorca que oferim al Museu l’explicam des de diferents punts de vista: com vivien, què menjaven, com treballaven, com concebien la mort i com eren enterrats… Tots aquests aspectes quotidians que coneixem a través de l’arqueologia i els estudis que l’envolten és el que hem intentat plasmar en les dues primeres sales d’exposició del Museu. Per a nosaltres, la part de prehistòria és, juntament amb la del segle XVIII, un dels àmbits més singulars i que susciten més interès.

Al Museu es conserven alguns dels tresors més importants de la cultura talaiòtica. Quantes peces hi ha actualment d’aquest període? I des del vostre punt de vista, quines són les més rellevants?
A l’exposició permanent hi ha aproximadament 600 peces. Quan vam fer la reforma del 2018 vam intentar que totes les peces que s’exposessin tinguessin unes bones condicions de lectura, és a dir, que fossin peces més senceres i que servissin per explicar les històries que hi havia al darrere: com es vivia en aquesta època. Quant a les més rellevants, per a mi tot el tema relacionat amb el ritual funerari dels cabells. Tenim una trena, un tub on es dipositaven els cabells dels morts, pintes…; crec que són les peces més interessants perquè se n’han conservat molt poques i perquè és un ritual únic en la prehistòria. Després també destacaria tot el relacionat amb la producció de menjar, el gran nombre de molons que tenim a la col·lecció.

Fidels a la idea d’apropar la cultura talaiòtica a la ciutadania, al Museu heu engegat accions tan originals com la creació de la cervesa Talaiòtica. Com va sorgir aquesta iniciativa conjunta amb la candidatura de Menorca Talaiòtica?
Vam començar amb la primera cala a l’hipogeu de sa Mola, on vam trobar 50 vasos de fons alt, que se sumaven als 400 que ja teníem del fons Flaquer, i vam decidir analitzar-los. És una ceràmica única a Menorca, que només s’ha trobat en aquest lloc i mai havia estat analitzada amb un rerefons científic. Se’n van fer unes extraccions que es van analitzar a la Universitat de Granada i a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, i es va concloure que aquests vasos haurien contingut un beuratge semblant a la cervesa. Aleshores vam contactar amb Grahame Pearce, cervesers de Sant Climent, i juntament amb les anàlisis inicials i altres que s’havien fet sobre l’ús de plantes a l’època vam anar fent proves. Va ser una mena d'arqueologia experimental. El resultat ens va agradar molt i vam decidir comercialitzar-la, juntament amb la candidatura de Menorca Talaiòtica. Ha tingut molt bona acollida. El que en principi era una iniciativa purament d’arqueologia experimental ha acabat al carrer. És un producte de km 0 i fet amb gent de Menorca, semblant al que haurien fet els talaiòtics.

Quines activitats relacionades amb la cultura talaiòtica té programades el Museu per a enguany?
Nosaltres anam fent activitats entorn a l’exposició temporal del moment, perquè és una manera d’anar fent activitats noves. Volem donar l’oportunitat a la gent de descobrir nous aspectes de la cultura de Menorca. Tot i això, la cultura talaiòtica i la prehistòria de l’illa són un dels nostres puntals. A banda de les excursions que feim, tenim la peça del mes, organitzam conferències sobre la cultura talaiòtica… Enguany parlarem molt de la importància del bou dins la cultura talaiòtica, una de les divinitats. Una de les excursions més interessants que farem és la de So n’Olives, que no s’ha fet mai, un jaciment interessant i prou desconegut encara.

Precisament les excavacions a l’hipogeu de sa Mola formen part dels importants projectes d’investigació sobre la cultura talaiòtica del Museu, juntament amb les de Cornia Nou. Quins són els principals avenços de la campanya 2021?
A l’hipogeu de sa Mola el que es va fer l’any passat va ser més aviat una campanya d’extracció; ja sabíem que hi trobaríem molt de material. Van aparèixer una seixantena de vasos de fons alt i altres tipus de ceràmica. Es va decidir que enguany no hi hauria campanya d’excavació, serà de microexcavacions i les durem a terme al laboratori, on analitzarem totes les peces que es van extreure.
Cornia Nou és una de les excavacions que actualment ha donat notícies més rellevants, perquè s’han fet anàlisis de carboni 14 amb universitats europees i s’ha anat variant la cronologia que es considerava de la prehistòria menorquina.

Com comentàvem, a més del vessant social i didàctic, el Museu té en marxa importants projectes d’investigació, com les prospeccions arqueològiques subaquàtiques del litoral menorquí. Les campanyes d’excavació al derelicte de Binissafúller que es van dur a terme entre 2006 i 2016 en són un exemple. Què teniu previst per a enguany en aquest apartat de patrimoni subaquàtic?
En l’àmbit de patrimoni subaquàtic hem estat col·laborant molt amb Amics del Museu, perquè Octavi Pons, un dels nostres arqueòlegs, és arqueòleg subaquàtic. Enguany no n’hi ha cap de concreta; són més de control. S’ha de ser molt conscient d’aquest patrimoni, és molt delicat i susceptible d'espoli. La darrera gran campanya que vam fer va ser abans de la pandèmia, 2019, quan vam treballar amb la Universitat de Catalunya a la badia de Calescoves. Recentment, vam col·laborar en el darrer dragatge del port de Maó. El patrimoni subaquàtic és més desconegut i tota la feina que comporta la restauració d’una peça extreta de la mar per les restauradores del museu és importantíssima.

Aquest any és cabdal per a la candidatura de Menorca Talaiòtica. Quin paper ha de tenir el Museu en vista a la possible inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial el mes de juny?
En el Museu de Menorca i en el de Ciutadella és on hi ha tots els béns que es recuperen de les excavacions. Per tant, ens hem de preocupar del llegat material de la cultura talaiòtica. Ens agrada pensar que som la porta d’entrada a aquesta cultura, perquè t’explicam com eren, com vivien, què feien, com moria la gent talaiòtica. Un cop que estàs impregnat d’aquesta cultura pots anar a veure els jaciments i segurament entendràs moltes més coses. Tenim maquetes de tota l’arquitectura d’aquesta època, que ajuden a entendre aquest món. Durant tot el procés de la candidatura, nosaltres hem donat suport tant tècnic com moral i estam en els òrgans consultors. Si el mes de juny obtenim la declaració, el Museu ha de ser la porta per entrar a conèixer aquesta cultura fascinant. Acollir els visitants i investigadors per estudiar els objectes, aquest és el nostre paper.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports publica una oferta de contracte menor per a la participació al festival de recreació històrica Tarraco Viva 2022. D’aquesta manera, es vol continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica en l’àmbit estatal, per mitjà de la participació en festivals de recreació històrica. Aquesta és una de les accions previstes en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta fins el 14 de març de 2022.

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A dia d’avui, més de vint anys després, és un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.

Les despeses previstes per a aquesta activitat no poden superar els 15.000 € (IVA exclòs). Dins aquest cost hi entren totes les despeses relacionades amb l’activitat, inclosos els viatges i allotjament de l’expedició menorquina a Tarraco Viva. La feina s’haurà d’executar entre els mesos de març i maig de 2022. El festival de Tarraco Viva tindrà lloc els dos darrers caps de setmana del mes de maig i la participació de Menorca Talaiòtica serà els dies 27, 28 i 29 de maig.

L’objecte del contracte menor és organitzar la participació del Consell Insular en el festival de recreació històrica Tarraco Viva, amb la realització de les tasques i funcions següents:
a) Organitzar l’estand de Menorca Talaiòtica a Tarraco Viva i gestionar-ne amb els organitzadors del festival la participació.
b) Presentar als assistents al festival el patrimoni prehistòric de Menorca i especialment, la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.
c) Elaborar el projecte expositiu de l’estand i activitats a desenvolupar durant el festival, d’acord amb el responsable del contracte.
d) Organitzar activitats complementàries: conferències, recreació històrica, representacions teatrals o altres que es puguin proposar en el projecte.
e) Gestionar el desplaçament de l’equip humà i material necessari a Tarraco Viva (viatges, allotjament, menjar).
f) Difusió de la participació a través de les xarxes socials i pàgina web de Menorca Talaiòtica en coordinació amb l’equip de comunicació de Menorca Talaiòtica.

Per a més informació sobre aquesta oferta podeu enviar un correu electrònic a: joaquin.pons@cime.es En aquest enllaç trobareu la documentació completa.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports publica una oferta de contracte menor per al comissariat de l’exposició d’art relacionada amb la prehistòria de Menorca com a mostra institucional del 2022-23. D’aquesta manera, es vol emprendre una nova temàtica expositiva en el camp de les arts visuals, juntant l’art i la prehistòria de l’illa, tenint en compte que aquest mes de juny se sabrà si Menorca Talaiòtica s’inscriu a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquesta activitat s’emmarca en el Pla de Comunicació de Menorca Talaiòtica.

En aquesta exposició hi poden participar un o més artistes, de manera que expressin i difonguin les seves creacions relacionades amb la cultura talaiòtica de l’illa, tant si pertanyen a les disciplines tradicionals (dibuix, pintura, gravat, escultura) com a noves formes d’expressió artística, amb obra física o de caràcter performatiu: fotografia, art digital, instal·lacions, intervencions, art- acció, performance, etc. El pressupost disponible per a aquest projecte és de 30.000 euros.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports convida les entitats, empreses i professionals perquè presentin la seva proposta de comissariat de l’exposició, provisionalment anomenada «Art talaiòtic», fins que el Consell Insular i el comissariat acordin el títol definitiu. L’exposició tindrà caràcter itinerant. Es farà en primer lloc al centre d’art Ca n’Oliver de Maó, entre setembre de 2022 i gener de 2023; i es traslladarà a la Sala El Roser de Ciutadella el gener de 2023.

En aquest document trobareu tots els detalls. Per a més informació sobre aquesta oferta podeu enviar un correu electrònic a david.andreu@cime.es

El vicepresident i Conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, va ser nomenat ahir, 14 de febrer, president de la nova Agència Menorca Talaiòtica. La presidenta del Consell Insular, Susana Mora, ha delegat aquesta funció en el conseller de Cultura per tenir atribuïdes les competències en matèria de patrimoni històric. El Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar definitivament la constitució i els estatuts de l’Agència MT en la sessió extraordinaria del passat 31 de gener, una organització especialitzada dependent del Consell Insular que entrarà en funcionament durant aquest primer semestre de l’any.

D’altra banda, aquesta tarda se celebraran les darreres reunions de la Comissió Permanent i la Comissió Assesora de la candidatura de Menorca Talaiòtica. Amb la creació de l’Agència MT, les comissions actuals desapareixen, ja que s’ha derogat el reglament pel qual es van nomenar. Les properes reunions aniran lligades a la creació dels diferents consells que conformaran l’organigrama de l’Agència MT: Consell Social, Consell Científic i, finalment, Consell Rector.

Organigrama de l’Agència Menorca Talaiòtica
El Consell Rector serà l’òrgan encarregat d’establir les directrius d’organització interna i les línies d’actuació de l’entitat. El Consell Social ha de facilitar la integració i participació de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’inicativa social més representatives en l’àmbit de gestió del patrimoni històric i cultural. La seva funció serà vehicular la participació social i ciutadana. El Consell Científic, conformat per institucions i persones de reconegut prestigi, s’encarregarà de programar i supervisar les activitats de l’agència en matèria d’estudi, recerca, formació i divulgació científica. A més, participarà en l’elaboració d’informes per a la UNESCO i oferirà assessorament en qüestions de la seva competència.

A banda, l’agència comptarà amb un Forum de Titulars I Gestors on s’aglutinaran totes les persones físiques i jurídiques implicades en la gestió quotidiana dels béns que formen part de la candidatura a patrimoni mundial. Aquest Forum serà una entitat privada que actualment està en procés de creació, i formarà part del Consell Social, tot i que també ha de ser un instrument de relació directe entre propietaris/gestors i CIM.

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat la licitació del contracte del Servei de Comunicació i Difusió de Menorca Talaiòtica, que fins el mes de juny de 2022 es centrarà en la candidatura a patrimoni mundial i a partir del mes de juliol continuarà amb la difusió i comunicació de Menorca Talaiòtica adaptada a la situació que resulti del procés d'inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. El pressupost màxim de licitació, pels dos anys previstos de contracte, és de 73.831,76 €, IVA inclòs.

El Consell Insular de Menorca, com a institució amb competència en matèria de protecció i gestió del patrimoni cultural de l’illa, ha assumit el repte de preparar i presentar la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO. Per tant, el Consell Insular ha de desenvolupar, en primer terme, una feina de comunicació i difusió de la candidatura basada en els documents orientatius següents: el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica (en el qual es marquen les línies generals) i el Pla de Comunicació de MT, en què es proposen accions concretes per a aquesta feina de comunicació i difusió.

L’objectiu és arribar al major àmbit possible amb actuacions dirigides al major espectre de públics. Així, la població de Menorca ha de ser un dels principals receptors d’aquesta difusió, per tal que tengui un coneixement de la candidatura. I s’ha de tenir en compte tot tipus de públic, des de fillets en edat escolar fins a les empreses i associacions. La població de l’illa ha de tenir un coneixement ampli de Menorca Talaiòtica per tal que s’involucri en la seva conservació i el seu manteniment de cara al futur. Tampoc es pot descuidar la difusió de la candidatura tant a escala nacional com internacional. En aquest sentit, s’han de desenvolupar accions que permetin obtenir la màxima projecció i difusió possible en aquests sectors.

Específicament, és objecte del contracte tant la gestió de les xarxes socials pròpies com l'execució d'una estratègia de difusió i la programació de campanyes publicitàries per a la promoció de Menorca Talaiòtica que es basin en el Pla de Gestió i el Pla de Comunicació, mitjançant el desenvolupament d'una sèrie de tasques que es relacionen seguidament:
 

• Gestionar i actualitzar la pàgina web de Menorca Talaiòtica i els perfils de xarxes socials que deriven d’aquesta.
• Redactar les notes de premsa que derivin de Menorca Talaiòtica.
• Elaborar materials de difusió i promoció de Menorca Talaiòtica.
• Desenvolupar els apartats de comunicació i difusió del Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica.
• Difusió de Menorca Talaiòtica, d’acord amb el Pla de Comunicació, entre diferents tipus de públic:

1. - Població de Menorca
2. - Empreses i associacions de Menorca
3. - Administracions públiques
4. - Mitjans de comunicació (locals, nacionals, internacionals)
5. - Àmbit escolar i acadèmic
6. - Turistes

•  Difusió de Menorca Talaiòtica, d’acord amb el Pla de Comunicació, en diferents àmbits:

1. - Local
2. - Nacional
3. - Internacional

• Difusió general de Menorca Talaiòtica patrimoni mundial.
• Donar a conèixer què significa ser patrimoni mundial.
• Informar sobre el contingut de l’expedient de Menorca Talaiòtica.
• Involucrar la ciutadania i les empreses en la Menorca Talaiòtica.

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, juntament amb el GOB Menorca, dona un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica entre la població de l’illa. La primera visita serà aquest diumenge 13 de febrer a Son Catlar (Ciutadella), el gran poblat talaiòtic del ponent menorquí que destaca per conservar bona part de la seva murada defensiva. Des de la platja de cala en Turqueta s’agafarà el Camí de Cavalls fins a arribar a Son Saura, on l’excursió es desviarà cap al jaciment de Son Catlar.

Què ens uneix i què ens separa amb la cultura talaiòtica? Els visitants podran conèixer en què consisteix i com s’articulen els components o àrees territorials de la candidatura. La relació dels talaiòtics amb els astres, l’agricultura, la mort o l’arquitectura completaran un viatge fascinant a l’extraordinari patrimoni que ens van llegar. 

El programa “Som Talaiòtics?” és una eina fonamental per donar a conèixer la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la UNESCO, sobretot enguany, quan el mes de juny el Comitè de Patrimoni Mundial prendrà una decisió sobre la seva inscripció en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El cost d’aquesta activitat és assumit pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca. Atesa la situació sanitària, les places són limitades i cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a  www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o trucant al 971 35 07 62. En tots els casos, les excursions impliquen una caminada de pocs quilòmetres com a complement a la visita del jaciment. Pel que fa a les excursions que disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, aquest té un cost d’entre 3 i 5 euros per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.

Les dates són les següents:

• Diumenge, 13 de febrer: visita a Son Catlar (Ciutadella). Servei de bus. Component 2.
• Diumenge, 6 de març: visita a Trepucó (Maó). Servei de bus. Component 8.
• Diumenge, 3 d’abril: visita a Calescoves (Alaior). Component 6.
• Diumenge, 8 de maig: visita a Son Mercer de Baix (Ferreries). Component 3.
• Dissabte, 4 de juny: visita nocturna a  Binissafullet (Maó-Sant Lluís). Servei de bus.
• Dissabte, 3 de setembre: visita nocturna a Torre d’en Galmés (Alaior). Servei de bus. Component 5.
• Diumenge, 2 d’octubre: visita a Torelló i Cornia Nou (Maó). Component 7.
• Diumenge, 6 de novembre: visita a Binicodrell i Cova des Coloms (Es Migjorn Gran). Servei de bus. Component 4. 
• Diumenge, 4 de desembre:  visita a la Naveta des Tudons (Ciutadella). Servei de bus. Component 1.

Ja està disponible la conferència en línia Menorca Talaiòtica: una odissea ciclòpia insular, que el passat 1 de febrer van impartir el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; el coordinador de l'expedient de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO, Cipriano Marín; i el tècnic de Menorca Talaiòtica del Consell Insular de Menorca, Joaquim Pons Machado al cicle Hispania Nostra contigo en casa.

Aquesta iniciativa en línia posada en marxa per Hispania Nostra, associació dedicada a la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural, va començar com una forma d'acompanyar els seus socis i persones afins al patrimoni durant la pandèmia. Les conferències setmanals són impartides per professionals que, de manera altruista, regalen el seu temps i coneixement.

Aquí podeu tornar a gaudir d´aquesta conferència (1 hora de durada).

El Consell Insular de Menorca (CIM) presenta el vídeo Talaiots pels drets humans 2022, sobre l’acció «Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels drets humans» que va tenir lloc el 15 de gener amb l’encesa de 28 monuments prehistòrics de l'illa. Aquest va ser el quart any consecutiu que el CIM s’adhereix a la iniciativa original del Consell Insular de Mallorca. L’acte central es va celebrar al jaciment de Son Catlar (Ciutadella), on es va llegir el manifest de la causa (per part de representants d’Amnistía Internacional i el Fons Menorquí de Cooperació), i la cantant ciutadellenca Clara Gorrias va interpretar “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach.

«Necessitam llum i necessitam horitzons i talaies, necessitam que se'ns marqui un rumb. Durant el 2021, un total de 4.404 persones han mort a la frontera occidental africana, cosa que representa tota la població de Ferreries», tal com exlica Marga Benejam, directora del Fons Menorquí de Cooperació, a la peça audiovisual produïda per Bendito Films. Aquesta entrevista i els fragments de les realitzades a Carlos López, dels Escoltes de Menorca, i a Biel Olivar d'Amnistia Internacional Menorca formen part d’aquest resum audiovisual de l’acció d’enguany.

El vídeo es difondrà a través de les diferents xarxes institucionals del CIM, Menorca Talaiòtica i Menorca Illa de Cultura. Compta amb tres versions: català, castellà i anglès.

L’objectiu de l’encesa de talaiots pels drets humans és doble: d’una banda, sensibilitzar la ciutadania del drama que pateixen a la Mediterrània les persones migrants, i de l’altra, en el marc de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria, una època en la qual els moviments de població d’un lloc a l’altre de la Mediterrània ja eren comuns.

 

Es Migjorn Gran és el proper municipi que acollirà la presentació del documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular. Serà el dimarts 8 de febrer al Saló Verd, a les 19h. Aquesta projecció està enmarcada en el cicle de presentacions de Menorca Talaiòtica a tots els municipis de l’illa, per tal de donar a conèixer el contingut de la nova candidatura a la ciutadania. La presentació anirà a càrrec del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta peça audiovisual per donar suport a la candidatura i contribuir a la difusió i conservació del patrimoni talaiòtic. El documental és una oportunitat per descobrir i compartir el viatge d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa. Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez.




El calendari restant de presentacions és el següent:

• 18 de febrer: Es Castell, carpa plaça Esplanada, 19h
• 10 de març: Llucmaçanes, local AAVV, 19h
• 11 de març: Ciutadella, Teatre des Born, 20h

Menorca Talaiòtica centrarà l'1 de febrer, a les 19 h via Zoom, la propera conferència del cicle Hispania Nostra contigo en casa, una iniciativa en línia posada en marxa per Hispania Nostra, associació dedicada a la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural. Oberta a tots els públics, aquesta activitat no té cap cost, però cal inscripció prèvia.

Amb el títol Menorca Talaiòtica: una odissea ciclòpia insular, la conferència serà impartida pel vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; el coordinador de l'expedient de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO, Cipriano Marín; i el tècnic de Menorca Talaiòtica del Consell Insular de Menorca, Joaquim Pons Machado. El projecte de la candidatura i el repte de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic, una civilització que segueix viva i present a cada paisatge de l'illa, seran els eixos centrals de les seves intervencions.

Hispania Nostra contigo en casa neix durant la pandèmia per acompanyar els socis de l'associació i les persones afins al patrimoni cultural i natural. Les conferències setmanals són impartides per professionals que, de manera altruista, regalen el seu temps i coneixement.

Què és Hispania Nostra?
Hispania Nostra és una associació sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública, constituïda el 1976 amb motiu de la celebració de l'Any del Patrimoni Arquitectònic Europeu. Els seus objectius són la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural, que considera com a vector de desenvolupament social i econòmic. Per això, duu a terme programes de vigilància sobre patrimoni en perill; d'estímul a les bones pràctiques; promou la col·laboració ciutadana entre institucions públiques i privades; i participa en activitats deducació i promoció del valor social del patrimoni.
 

• Data: 1 de febrer
• Hora: 19 h
• Lloc: plataforma Zoom
• Activitat sense cost, oberta al públic.
• Inscripció prèvia obligatòria emplenant aquest formulari. 
• Més informació aquí. 

Menorca Talaiòtica ha centrat l’atenció avui dimecres, 19 de gener, amb la presentació de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO 2022 a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) de Madrid. El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria; la subdirectora general de gestió i coordinació de béns culturals del Ministeri de Cultura, Pilar Barrero García; i el coordinador de la candidatura, Cipriano Marín, han estat els encarregats de conduir l’acte celebrat aquesta tarda a l’estand de les Illes Balears.
 
En la seva intervenció, el conseller de Cultura ha volgut ressaltar la importància de Menorca Talaiòtica en el marc de l’estratègia turística de l’illa: “Menorca fa anys que treballa per diversificar i desestacionalitzar el turisme. Un dels àmbits més efectius per fer-ho és el turisme cultural. Esteim convençuts que Menorca Talaiòtica té potencial per atraure fora de temporada alta un turisme interessat per la cultura, el paisatge i els valors tradicionals de la vida a l’illa. La possible declaració com a patrimoni mundial serà un estaló a aquesta estratègia”.
 
L’acte ha finalitzat amb la projecció d’un resum de quatre minuts del documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular. El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquesta peça audiovisual per donar suport a la candidatura i contribuir a la difusió i conservació del patrimoni talaiòtic. El documental és una oportunitat per descobrir i compartir el viatge d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa. Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez.
 
En quin punt es troba la candidatura?
El proper 28 de febrer es donarà resposta a l’informe de petició d’informació enviat per ICOMOS, després que l’equip de la candidatura defensés l’expedient davant el panell d’ICOMOS internacional el passat 26 de novembre a París. Després d’aquest darrer procediment, el mes de maig ICOMOS publicarà l’informe definitiu. A finals de juny està previst que se celebri el Comitè del Patrimoni Mundial a Kazan (Rússia), on es decidirà la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO.
 
Podeu veure el resum del documental aquí.

Han passat tot just set mesos des de la darrera edició presencial i la Fira Internacional de Turisme (FITUR) de Madrid arrenca de nou motors per obrir portes la propera setmana al recinte IFEMA, del 19 al 23 de gener.

Menorca acudeix a aquest important esdeveniment –que aplegarà 600 expositors i prop de 7.000 empreses– amb més presència i protagonisme que mai per dos motius. Per una banda, l’illa és converteix en el primer Destí Col·laborador de FITURTECHY i, com a tal, tindrà un estand i un paper destacat en aquesta secció de la fira dedicada a la tecnologia, innovació i la sostenibilitat. Per altra, creix el número d’ajuntaments que acudeixen a cita de la mà de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) i que tindran un espai propi per donar a conèixer la seva oferta i el seus atractius turístics i reforçar el missatge conjunt de Menorca com un territori amb una riquesa natural, cultural i de turisme actiu, com espai per a la celebració de trobades i congressos o per al descans i la connexió amb la natura que es pot gaudir en qualsevol moment de l’any.

Menorca Talaiòtica rebrà tota l’atenció el proper dimecres, 19 de gener, amb la presentació de la candidatura a l’estand de les Illes Balears. El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular, Miquel Àngel Maria, i el coordinador de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO, Cipriano Marín, seran els encarregats de conduir l’acte, que inclourà la projecció del documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular.

La delegació menorquina encapçalada per la presidenta del Consell Insular i de la FFTM, Susana Mora, i la directora insular de Promoció Turística i Fons Europeus, Laura Ruiz, assisteix a FITUR amb una agenda de reunions amb companyies, turoperadors i agències de viatge. La intenció és consolidar i millorar les connexions i la disponibilitat de places per viatjar a l’illa fora dels mesos punta de temporada i aconseguir acords de col·laboració i de promoció que siguin beneficiosos per la comercialització de Menorca i la diversificació de mercats emissors després d’un any 2021 marcat per les restriccions per la pandèmia i els viatges de proximitat en què el turisme nacional va representar pràcticament el 70% del volum total de visitants.

La presidenta Susana Mora també serà l’encarregada de presentar la nova campanya promocional de 2022 “Por los pequeños placeres” i l’oferta d’activitats que es programaran al llarg de tot l’any de mandat com a Regió Europea de Gastronomia com a un reclam que es suma als atractius i a l’oferta turística que ofereix l’illa per gaudir de la natura, la cultura, el patrimoni, el turisme actiu, la seva mar i les seves platges i la Menorca Talaiòtica, que enguany aspira a ser proclamada patrimoni mundial de la UNESCO. Serà a l’acte del dia de les Illes Balears que tindrà lloc el dijous dia 20.
 

Dissabte, dia 15 de gener, el Consell Insular de Menorca s’adhereix per quart any consecutiu, a la iniciativa original del Consell Insular de Mallorca “Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània: Un cant pels Drets Humans”. Una acció que s’inclou al programa d’activitats del Dia de Menorca, ja que és un acte obert al públic.

L’objectiu és, per una banda, sensibilitzar la ciutadania en la defensa dels drets humans, com a suport de les persones refugiades que es veuen obligades a emigrar per a trobar noves llars; i per altra banda, aprofitar i recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics durant la prehistòria de Menorca. 

Els talaiots de Menorca s’encendran dissabte, dia 15 de gener, a les 13 h amb bengales de fum i a les 18:30 h amb bengales de llum, de manera simultània a altres indrets de la Mediterrània com Mallorca, Eivissa i Formentera, alguns punts de la península (a Andalusia, Comunitat Valenciana i Catalunya), i altres punts de Grècia o el nord d’Àfrica. 

A Menorca s’encendran al voltant d’una trentena de talaiots dels municipis de Ciutadella, Ferreries, Es Migjorn Gran, Alaior, Maó, Sant Lluís i Es Castell. S’encarregaran d’encendre els talaiots entitats de l’illa i persones a títol personal que s’han volgut sumar a aquesta iniciativa.

L’acte central serà al jaciment de Son Catlar (Ciutadella), on es llegirà el manifest de la causa (per part de representants d’Amnistía Internacional i el Fons Menorquí de Cooperació), i la cantant ciutadellenca Clara Gorrias interpretarà “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach, a les 13 h.

Dels 28 talaiots que es preveu encendre, es recomana assistir a l’encesa als jaciments de Son Catlar o Montefí (a Ciutadella), Binicodrell (as Migjorn Gran), Torre d’en Galmés (a Alaior) o Talatí de Dalt o Trepucó (a Maó), perquè són els punts de més fàcil accés i millor visibilitat.

Per a més informació podeu contactar amb l’organització a través del correu talaiotsdretshumans@gmail.com o telefònicament amb Miquel López (666731072) o Cecília Ligero (679570372).

Bruno Parés és arqueòleg especialista en documentació virtual i reconstrucció 3D de patrimoni terrestre i subaquàtic. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar els seus coneixements en Virtualització del Patrimoni a la Universitat d’Alacant. Recentment ha fet la documentació 3D de la impressionant sala hipòstila del Galliner de Madona. 

Què és el que el va captivar de l’arqueologia per fer-ne la seva professió?
Sempre m’ha agradat la història, i el patrimoni en general. De petit tenia molts llibres divulgatius de cultures de l’antiguitat, de com funcionaven els castells i els vaixells pirates, o sobre mitologia grega. Tots tenien grans il·lustracions i infografies que em podia passar hores mirant i remirant. També per la tele, en aquell moment, feien series com Dragui, Història de Catalunya o Érase una vez el hombre, que van fer que m’interessés per saber més sobre la història. Els bons museus també em van marcar molt de petit, recordo una exposició temporal al Museu de la Ciència de Barcelona sobre un naufragi del segle xvii. No era una exposició normal, l’ambientació impressionava molt i feies servir tots els sentits. Vaig obligar els meus pares a tornar-hi uns quants cops. Tractava sobre els vaixells enfonsats, com els afecta en la seva preservació el fet d’estar submergits i la informació que ens dona el seu estudi avui dia, ja que són una càpsula del temps. Aquest va ser el meu primer contacte amb l’arqueologia subaquàtica. 

Quan vaig començar la carrera d’Història vaig cursar l'assignatura d’Arqueologia subaquàtica, que em va fascinar i va fer decidir-me per ser arqueòleg subaquàtic. Un dels problemes de l’arqueologia subaquàtica és el poc temps que pots estar sota l’aigua treballant al jaciment, ja que estàs limitat per l’aire comprimit que portes a l’ampolla de submarinisme i la profunditat a què estàs. Així que quan vaig descobrir que existia una tecnologia capaç de capturar amb fotografies un objecte, i mitjançant un programari generar un model 3D idèntic en molt menys temps que la documentació tradicional a partir del dibuix arqueològic, vaig decidir apostar per aquesta nova tecnologia i aplicar-la a l’arqueologia subaquàtica. Una volta vaig descobrir les possibilitats d’aquesta tecnologia, vaig començar a aplicar-la a diferents jaciments on treballava, no sols subaquàtics, sinó també terrestres. I a poc a poc també vaig iniciar la documentació 3D d’objectes arqueològics, les reconstrucions 3D i la impressió 3D…  Actualment faig una mica de tot.

I com va començar la seva relació amb Menorca i la cultura talaiòtica?
Vaig arribar a Menorca gràcies a la documentació 3D subaquàtica. Un company i amic amb qui havia treballat a Catalunya, Xavier Aguelo, em va contractar per excavar i documentar en 3D la darrera campanya del derelicte de Binissafúller el 2016. Després de la campanya vaig estar-m’hi 15 dies més fent la carta arqueològica subaquàtica de Menorca. Aquest fet em va permetre voltar tota l’illa i la vaig conèixer tant per terra com per sota l’aigua. L’illa em va captivar, en veure la gran quantitat de patrimoni de totes les èpoques de què disposa.

Des de llavors, cada any he estat fent la carta subaquàtica de Menorca i el 2018 vaig excavar i documentar el jaciment subaquàtic de Calescoves. Aquest mateix any també vaig conèixer a la meva parella, i des de llavors ja fa tres anys que visc i treballo a Menorca. 

Des del 2018 faig els treballs de documentació 3D de jaciments i materials arqueològics de l’illa, la qual cosa ha fet que investigués sobre la història i la prehistòria de Menorca per tal de poder fer bé la meva feina. Crec que tinc molta sort, ja que la meva especialitat no està lligada a un període concret de la història i, per tant, cada projecte em dona l’oportunitat de conèixer un moment diferent de la història de l’illa. Tant puc estar a la cova de sa Mola excavant i documentant en 3D els vasos de fons alt, com reconstruint la vida dels soldats britànics de la torre de defensa costanera de Sanitja.

Com que la recerca arqueològica implica la destrucció dels nivells que es van trobant, és molt important la documentació. Aquí és on entra la seva feina. Com és el procés de documentació d’un jaciment?
Les tècniques de documentació d’un jaciment arqueològic han anat evolucionant. Es va començar documentant els jaciments amb el dibuix arqueològic de camp amb paper mil·limetrat i plomada. Més tard s’hi va incorporar la fotografia, que es va democratitzar amb l’arribada de la fotografia digital. Actualment, amb les noves tecnologies aplicades al patrimoni s’ha fet un pas més i tenim la documentació 3D o virtualització del patrimoni. Aquesta tècnica permet no només tenir un seguit de fotografies, plantes i seccions, sinó que ens deixa poder tornar al moment documentat i passejar virtualment per totes les fases de l’excavació arqueològica. 

Mentre excavem un jaciment, la meva feina és anar documentant en 3D cada una de les capes i els nivells de l’excavació amb el major detall possible, per tal de després, amb l’ordinador, poder generar un model 3D que ens permeti tornar virtualment a la capa documentada i tenir el màxim d'informació d’aquell moment històric. Aquests models 3D ens serveixen tant ara, als que estem estudiant els jaciments, com en un futur, quan es vulgui accedir a la feina que s’hi va fer. Els arqueòlegs del futur podran veure i caminar virtualment pels jaciments talaiòtics tal com els veim nosaltres.

Quin és l’objectiu final de la seva feina?
Si hagués de buscar un sol objectiu diria que és preservar el patrimoni amb la màxima informació possible per al futur. Però això és simplificar molt, ja que la documentació 3D serveix tant per a la investigació, l’estudi i la preservació del patrimoni, com per a la divulgació i difusió. El fet de poder apropar els jaciments i el patrimoni, que normalment només poden veure els arqueòlegs i restauradors, a tothom mitjançant recorreguts virtuals em sembla un objectiu molt social.

A més a més, amb la impressió 3D tot el que es documenta, ja siguin monuments o objectes, pot ser replicat en resina. Per exemple, els objectes de fusta prehistòrica de les coves des Mussol  i des Càrritx, un material altament sensible i delicat, els vaig documentar en 3D i imprimir en resina per tal que el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella en tinguessin unes rèpliques exactes, que es poden tocar sense perill de degradar el material original.

En quants jaciments ha treballat ja durant aquests anys a Menorca??
He tingut la sort de treballar a diversos jaciments terrestres i subaquàtics de diferents etapes històriques per tota l’illa, però sobretot he treballat en jaciments de la prehistòria menorquina. Com he comentat abans, he fet la documentació dels objectes de fusta de les coves des Mussol i des Càrritx, també la documentació del poblat costaner de Cala Morell amb les seves navetes d’habitació, la documentació d’alta precisió de la sala hipòstila del Galliner de Madona, els derelictes de Binissafúller i Calescoves, els centenars de vasos de fons alt de la cova de sa Mola a Alaior i l’impressionant poblat fortificat de Son Catlar. 

També he documentat la Menorca medieval amb el repoblament andalusí al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i l’alcàsser islàmic sota l’actual Ajuntament de Ciutadella. De finals d'època moderna, he documentat les torres angleses de defensa costanera de Sanitja i de Rambla. Però encara hi queden molts jaciments i monuments que tinc ganes de documentar en 3D a Menorca.

Què ens falta per explorar del patrimoni subaquàtic de Menorca?
El patrimoni subaquàtic de Menorca és immens i està lligat a la protecció i conservació del fons marí. Coneixem molts jaciments subaquàtics per tota la costa menorquina, però segur que encara n’hi ha molts més que romanen a les profunditats, enterrats. Els temporals i canvis de corrents marins a vegades poden destapar algun jaciment subaquàtic que no forma part de la carta arqueològica subaquàtica. Quan un jaciment subaquàtic es descobreix de forma natural anem a documentar-lo, i si està en perill de destrucció o espoli actuarem per protegir-lo. 

Una de les seves darreres feines és la documentació 3D del Galliner de Madona. Quines són les aportacions més importants?
El Galliner de Madona és una sala hipòstila impressionant. Les columnes mediterrànies i el seu sostre de lloses en forma d’estrella són una construcció realment única. El problema és que part del sostre de lloses estava en perill de col·lapse i s’havia d’apuntalar. Per tal de saber com era el monument abans d’apuntalar-lo, i a fi de poder planificar futures intervencions de restauració i fer un control del deteriorament, es va decidir documentar-lo en 3D d’alta precisió; és a dir, fent servir un gran nombre de fotografies i obtenint un model 3D final de molts milions de polígons. Cada una de les pedres que formen part del monument estan documentades amb precisió mil·limètrica, i coneixem la seva posició exacta en el moment de la documentació. Aprofitant el model 3D, el vaig rebaixar de polígons i vaig renderitzar la visita virtual per tal que tothom el pugui visitar i entendre com és per dins i per fora.


I ja per acabar, quins són els propers projectes que té sobre la taula? 
Encara han de sortir a la llum alguns projectes que ja he acabat, dels quals encara no puc dir res, i per altra banda estic a punt de començar altres projectes de documentació 3D i divulgació de la història de Menorca, que tampoc puc comentar però tinc moltes ganes de començar. El que més ganes em fa és no parar d’aprendre sobre la història de Menorca, documentar el present i apropar el patrimoni a tothom.

Aquest òrgan serà el responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica, per tal d’assegurar la seva transferència a les generacions presents i futures de menorquins. El CIM ha procedit a la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica seguint les recomanacions de l’informe 2017 d’ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments I Llocs Històrics). 

Aquesta nova entitat serà la responsable de la coordinació i implementació eficaç del Pla de gestió de Menorca Talaiòtica, a més d’elaborar i elevar propostes als diferents òrgans del CIM; promoure la gestió, conservació i difusió dels valors dels monuments arqueològics i els paisatges associats; i fomentar la participació i la cooperació social al voltant de la conservació del nostre patrimoni prehistòric. Impulsar el desenvolupament sostenible del patrimoni arqueològic i paisatjístic, afavorint la inversió pública i privada, i promoure la investigació científica són altres dels objectius de l’Agència.

Organigrama 
L’Agència Menorca Talaiòtica constarà d’un Consell Rector amb representants de les diferents institucions de l’illa i dels consells Científic i Social de l’agència. Aquest serà l’òrgan encarregat d’establir les directrius d’organització interna i les línies d’actuació de l’entitat. El Consell Social ha de facilitar la integració i participació de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’inicativa social més representatives en l’àmbit de gestió del patrimoni històric i cultural. La seva funció serà vehicular la participació social i ciutadana. El Consell Científic, conformat per institucions i persones de reconegut prestigi, s’encarregarà de programar i supervisar les activitats de l’agència en matèria d’estudi, recerca, formació i divulgació científica. A més, participarà en l’elaboració d’informes per a la UNESCO i oferirà assessorament en qüestions de la seva competència. 

A banda, l’agència comptarà amb un Forum de Titulars I Gestors on s’aglutinaran totes les persones físiques i jurídiques implicades en la gestió quotidiana dels béns que formen part de la candidatura a patrimoni mundial. Aquest Forum serà una entitat privada que actualment està en procés de creació, i formarà part del Consell Social, tot i que també ha de ser un instrument de relació directe entre propietaris/gestors i CIM.
 
Calendari
El 19 de juliol el Ple del Consell Insular del CIM va fer l’aprovació inicial de l’esborrany dels estatuts de l’agència. Durant 30 dies, l’esborrany va estar en exposició pública, temps durant el qual es van poder presentar les alegacions. A la vegada, es van fer consultes als diferents organismes implicats: administracions públiques, entitats vinculades al patrimoni històric i la conservació mediambiental, entre d’altres.  Un cop revisades i resoltes les alegacions, el 20 de desembre s’han aprovat definitivament els estatuts. Està previst que l’Agència Menorca Talaiòtica entri en funcionament a principis de l’any 2022. 

La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO rebrà un milió d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2022. La protecció, conservació i difusió de la Menorca Talaiòtica comptaran l’any que ve amb aquest important recolzament econòmic, uns recursos que es destinaran a accions ja previstes en el Pla de Gestió de la candidatura.

El Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica té diferents programes, dels quals se’n deriven les línies d’inversió. Les inversions que es facin amb aquest milió d’euros aniran dirigides en dues direccions, tal i com ha explicat el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria: “hi ha un programa que per a nosaltres és prioritari, que és el de preservació, conservació i manteniment per millorar l’estat dels jaciments. I l’altre programa que en els propers anys ha de tenir un desenvolupament important és el de recerca i investigació”.

Maria també ha afegit que “no hem de descartar la possibilitat d’adquirir algun jaciment que actualment sigui de titularitat privada, i que d’aquesta manera passaria a formar part de la xarxa pública de jaciments de Menorca Talaiòtica”.

¿¡[AQUI]¡¿Leire Pellejero és la guanyadora de la cinquena edició de Becatalaiòtica 2021, una iniciativa d’Amics del Museu de Menorca que compta amb el suport del Consell Insular de Menorca (CIM). El premi és una beca d’estudis de 2.000 euros.

L'anunci es va fer dissabte 18 de desembre a Talatí de Dalt durant l'acte de cloenda d'aquesta edició, que va reunir a una vintena de persones. A les 13 hores es va fer entrega d'un val per a una beca d'estudis valorada en 2.000 euros a Leire Pellejero. Tots els assistents varen convenir que la victòria de Pellejero era més que merescuda. Fa dues setmanes, realitzà un espectacle nocturn d'ombres xineses i dansa al jaciment de Na Comerma de Sa Garita que va captivar al públic. 

Durant l'acte, dos dels organitzadors de Becatalaiotica, Maria Eva Melià i Biel Nadal, van improvisar un mural sobre una tela de 5 x 2 metres. L'objectiu era pintar a partir de la inspiració que proporcionen els monuments i el paisatge de Menorca, cosa que, de fet, és l'essència del concurs Becatalaiotica. L'endemà, aquesta tela es va convertir en bosses que seran repartides entre els assistents a l'acte.


Què és Becatalaiòtica?
El primer concurs de Becatalaiòtica es va celebrar el 2017 a iniciativa d’Amics del Museu de Menorca, amb el suport del Departament de Cultura del CIM. El certamen té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.

La posada en escena de Becatalaiòtica té lloc a diferents jaciments arqueològics de Menorca Talaiòtica, on els finalistes (joves d’entre 16 i 25 anys) presenten un esdeveniment de caràcter lliure en el qual qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid, mentre atorgui el seu lloc just al coneixement científic. El públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueix una millor valoració rep com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

En aquesta edició, Talatí, Torre d'en Galmés, la necròpolis de Cala Morell, Torrellafuda i Na Comerma de Sa Garita han estat els escenaris dels esdeveniments presentats per Leire Pellejero, Noelia Mostajo, Sonia Buj, Aroa Dürst i Sofia Zamrik.

Becatalaiotica tornarà a començar de nou el 2022.
 

El proper dijous, 2 de desembre, tindrà lloc l’estrena del documental “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular”, a les 19 h, a la Sala d’Audiències del Claustre de Maó.

Aquesta serà la primera projecció en el marc del cicle de presentacions que recorrerà tots els municipis de l’illa en col·laboració amb els consistoris de Menorca. L’objectiu és donar a conèixer el contingut de la nova candidatura a la ciutadania amb una breu presentació i la projecció del documental. L’acte finalitzarà amb un tast de la cervesa Talaiòtica a càrrec de Roger Vila, fruit de la col·laboració entre el Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce.

El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació d’aquest documental per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. La finalitat d’aquest projecte audiovisual és afrontar el desafiament de continuar vetllant per la conservació del patrimoni talaiòtic i aprofitar l’oportunitat de descobrir i compartir aquest viatge, un viatge a través d’una civilització que continua viva i present en cada paisatge de l’illa. Realitzat per la productora Espiral Producciones TV SL, “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular” ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez.

L’aforament és limitat, cal inscriure’s prèviament a través del correu electrònic de Menorca Talaiòtica: info@menorcatalayotica.info

El 16 de novembre de 1972 es va signar a París la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural durant la 17a Conferència General de la UNESCO. Per això, cada 16 de novembre se celebra el Dia internacional del patrimoni mundial.

ICOMOS és l'òrgan assessor del Comitè del Patrimoni Mundial per a l'aplicació de la Convenció. En conseqüència, i amb l'objectiu de participar en la commemoració del Dia internacional del patrimoni mundial, es va organitzar una sessió especial de la sèrie de webinaris «Dilluns del patrimoni mundial», iniciativa d'ICOMOS-Espanya dedicada a contribuir a la difusió de la Convenció, al coneixement dels llocs Patrimoni Mundial i participar en la discussió sobre els principals conceptes i problemes vinculats amb la conservació i gestió dels béns inscrits a la Llista.

Sota el títol «El (llarg) camí cap a la inscripció com a Patrimoni Mundial», aquest webinar especial va presentar tres casos diferents per il·lustrar l'extens recorregut que han de travessar els monuments i llocs que aspiren a ser inscrits a la Llista. Entre ells, el cas de Menorca Talaiòtica amb l’exposició del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, com a responsable de la candidatura.

Les intervencions van estar moderades per la vicepresidenta d'ICOMOS-España, Mónica Luengo. Els altres dos ponents van ser:

• Jose Ramón Menéndez de Luarca Navia Osorio, coordinador de l'expedient de Ciutat Califal de Medina Azahara.
• Cipriano Marín Cabrera, que tot i ser el coordinador de l’expedient de Menorca Talaiòtica, en aquest cas va intervenir com a coordinador de l'expedient de Risco Caído i les Muntanyes Sagrades de Gran Canària.

La sala de Plens del Consell Insular de Menorca (Maó) acollirà, els dies 11 i 12 de novembre, la 89a reunió del Consell de Patrimoni Històric, organitzada pel Ministeri de Cultura i Esport amb la participació de representants de totes les comunitats autònomes. En aquesta trobada, que l'any passat va ser posposada per la crisi sanitària de la COVID 19, es donarà seguiment a l'estat de la candidatura menorquina a patrimoni mundial de la UNESCO el 2022 i s'avaluaran els projectes nacionals que hauran d'iniciar el procés per ser inscrites en aquesta llista.

El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, agraeix aquest gest del Ministeri de Cultura i Esport: «La reunió del Consell celebrada telemàticament el novembre de l'any passat s'havia d'haver celebrat presencialment a Menorca, però al final va ser telemàtica per la pandèmia. Va ser llavors quan es va triar la candidatura de Menorca Talaiòtica per representar Espanya davant el Comitè de Patrimoni de la UNESCO el 2022. Ara que ja està decidit, la celebració del Consell de Patrimoni a Menorca és una mostra clara de suport del Govern d'Espanya a la candidatura menorquina». Dins del programa del Consell està prevista una visita al Museu de Menorca, que compta amb una important col.lecció de peces úniques de la cultura talaiòtica.

Aquest mateix mes, el 26 de novembre, Menorca Talaiòtica viurà un altre moment decisiu a París amb la defensa de la candidatura davant del panell d'ICOMOS internacional, el grup d'experts encarregat de l'avaluació de les candidatures que es presenten davant de la UNESCO el 2022. El conseller Miquel Àngel Maria encapçalarà la comitiva menorquina. Tot aquest procés hauria de culminar el juliol de 2022, quan el Comitè de Patrimoni Mundial prengui la decisió definitiva sobre la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial.

El Consell de Patrimoni Històric
Espanya és un dels 193 estats que, fins avui, han ratificat la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO del 1972. Com a tal, una de les seves missions és proposar nous béns del seu territori perquè siguin inscrits a la Llista de patrimoni mundial. El Consell de Patrimoni Històric és l'òrgan encarregat de fer aquesta selecció a escala estatal després de rebre les diferents propostes de les comunitats autònomes.
 

Identificar bones pràctiques en la conservació, preservació, gestió i explotació del patrimoni amb finalitat turística és l'objectiu del Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents, de la qual Menorca forma part. Els passats dies 25 i 26 d'octubre es va celebrar a Palma la primera reunió d'aquest grup, amb la participació de més de 45 experts en patrimoni cultural.

La trobada va servir per a compartir experiències sobre bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural. Des de Menorca, la responsable de Turisme Cultural de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), Carmen Lara, va exposar el cas de governança compartida del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés com a exemple de sostenibilitat en la gestió del patrimoni. La Fundació és l'encarregada de la gestió del recinte, encara que en aquesta labor intervenen també altres administracions com l'Ajuntament d'Alaior o el Consell Insular. Segons Carmen Lara, l'experiència de cogovernança de Torre d’en Galmés és molt positiva, ja que ha aconseguit que el jaciment es converteixi en patrimoni viu, un lloc on es desenvolupen des de recerques arqueològiques fins a actuacions musicals passant per labors de voluntariat. 


La xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) és un projecte pioner a escala internacional, proposat per la Secretaria d'Estat de Turisme, que té com a objectiu implantar un nou model de millora de la competitivitat i el desenvolupament turístic basat en la governança sostenible i la corresponsabilitat turística. Les destinacions turístiques innovadores garanteixen el desenvolupament sostenible del territori, facilitant la integració del visitant amb l'entorn, la qual cosa incrementa la qualitat de la seva experiència i millora la qualitat de vida del resident. La Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents està composta per 347 membres, dels quals 226 són destins.

L'associació Menorca Heritage Recovery va finalitzar al setembre el treball de camp a la zona central del jaciment arqueològic de Torre d´en Galmés. Aquesta quarta campanya ha estat dirigida pels arqueòlegs Luis Mª Cobos Rodríguez, gestor de l'empresa ARQ Patrimonio, i Julia García González, professora de la Universitat de Granada, amb el seu equip conformat, entre d'altres, pels arqueòlegs Ismael Moll i Adrián Castro. Aquest any s'han unit novament diversos voluntaris de l'illa i alumnat de la Universitat de Màlaga, Universitat de Granada, Universitat de Múrcia i Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, pertanyents a diverses àrees de coneixement vinculades al patrimoni arqueològic com l'Arqueologia, la Història o el Turisme. És per això que la campanya s'ha emmarcat dins d'un camp de treball on l'alumnat, a més de realitzar tasques d'excavació arqueològica i de laboratori, ha assistit a conferències i ha realitzat visites a diversos enclavaments patrimonials de la illa com la Naveta des Tudons o Son Catlar, entre d'altres.


Aquesta intervenció ha servit per conèixer millor l'esdevenir històric d'aquest espai central del jaciment, a l'indagar en l'evolució de les seves restes constructives i la relació entre elles. Com que es tracta d'una excavació en àrea oberta o en extensió, ha predominat l'amplitud de la superfície a excavar per tal de documentar totes les estructures arqueològiques existents a l'espai predeterminat. Així, en aquesta campanya s'ha pogut documentar una estança islàmica associada a la trobada en la campanya anterior i comunicada amb aquesta mitjançant un espai de trànsit. De la mateixa manera, s'ha intervingut a l'espai central permetent definir estructures de compartimentació de l'espai interior.

L'actuació s'ha efectuat un any més gràcies al suport econòmic del Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament d'Alaior, institucions que fan possible les intervencions des del 2017.

De la mà de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), Menorca Talaiòtica ha estat present al Saló Internacional de Patrimoni Cultural celebrat al Carrousel du Louvre, al cor de París, del 28 al 31 d’octubre. Aquesta és la segona vegada des de 2019 que Menorca hi participa, després de l’aturada forçada per la pandèmia. Durant aquestes jornades, s’ha pogut constatar l’interès que desperta la Menorca Talaiòtica en el mercat francés. Aquest és el saló de referència a nivell europeu per a tots els actors relacionats amb el patrimoni, aplegant cada any més de 300 expositors i 20.000 visitants, entre públic general i professionals.

En el marc del saló, el diumenge 31 d’octubre va tenir lloc la conferència “El territori en la prehistòria de Menorca: un paisatge actual”, a càrrec de Carmen Lara, arqueòloga i responsable de Turisme Cultural de la FFTM. Lara va destacar l’excepcionalitat de la cultura talaiòtica i la prehistòria menorquina, amb els més de 1.500 jaciments prehistòrics i els magnífics monuments talaiòtics que configuren el paisatge de l’illa. Una presentació que va girar al voltant de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO i com aquest patrimoni forma part de la vida quotidiana dels menorquins. La conferència va finalitzar amb la projecció del trailer del documental “La Menorca Talaiòtica”, realitzat per la productora mallorquina Espiral per encàrrec del Consell Insular de Menorca.

La FFTM ha estat present a l’estand d’Illes Balears, sota l’organització de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB). En aquest punt, s’ha ofert informació sobre les possibilitats relacionades amb el turisme cultural a Menorca, com la Menorca Talaiòtica, la Menorca britànica i el Camí de Cavalls. Entre les visites a l’estand balear, destaca la del president de l’INRAP (l’Institut Nacional de Recerca Arqueològica Preventiva de França), Dominique Garcia, que va posar en valor l’alt nivell del patrimoni cultural menorquí.

¿¡[AQUI]¡¿El proper 26 de novembre Menorca Talaiòtica viurà a París un altre moment decisiu amb la defensa de la candidatura davant el panell d’ICOMOS internacional, el grup d’experts encarregat de l’avaluació de les candidatures que es presenten davant la UNESCO el 2022. El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, encapçalarà la comitiva menorquina.

Aquesta nova prova a superar arriba després de la misió d’avaluació a càrrec d’un representant d’ICOMOS a principis d’octubre, i la demostració de suport a la candidatura per part del Govern balear amb la visita de la presidenta Francina Armengol, i el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, aquest dimecres 27 d’octubre.

En aquesta ocasió, la presidenta Armengol i el conseller Company han recorregut el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, el jaciment talaiòtic més gran de Menorca, acompanyats per la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora; el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i la directora insular de Cultura i Patrimoni, Raquel Marqués.

Durant la visita, han pogut conèixer les característiques del poblat talaiòtic, on van arribar a viure prop de 900 persones. El poblat disposa de tres talaiots, nombroses cases circulars, un sistema de recollida d’aigües i un recinte de taula. Té una extensió de sis hectàrees i és una de les nou àrees que s’han inclòs en la candidatura per formar part de la Llista de patrimoni mundial, una decisió que el Comitè del Patrimoni Mundial haurà de pendre el juliol de 2022.

Armengol ha assegurat que el Govern està “plenament implicat en la candidatura” i ha mostrat el seu “suport absolut” a l'equip que treballa en fer que Menorca Talaiòtica, l'única candidatura que presenta Espanya a Patrimoni de la Humanitat, sigui una realitat. La presidenta també ha defensat que “Menorca és un exemple dins de les Balears de cura del paisatge i del seu passat”.

Per la seva banda, Susana Mora ha recordat que la propera fita en aquesta cursa de fons per aconseguir la nominació serà a finals de novembre: “a París podrem defensar la candidatura davant els membres d’ICOMOS per tal que l’informe inicial que s’emetrà a principis del 2022 sigui positiu”. Així ho ha confirmat el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, marcant el proper 26 de novembre com a data important en el calendari de Menorca Talaiòtica. “És molt important aquesta visibilització avui del suport institucional del Govern de les Illes Balears perquè aquesta darrera etapa que ens queda per caminar sigui exitosa. No tenim la clau, la té UNESCO, però pensam que ho tenim tot per poder arribar a bon port”, ha afegit.

El Govern dona suport a la candidatura i col·labora amb el Consell Insular de Menorca a través d’una subvenció destinada a cobrir despeses de difusió i divulgació o a fer actuacions sobre els jaciments. El passat mes de juny es va aprovar l’aportació d’enguany, de 200.000 €, que, sumada a les tres anteriors, suposa una inversió total d’un milió d’euros.

En finalitzar el recorregut per Torre d’en Galmés, el grup s’ha desplaçat a la fàbrica cervesera Grahame Pearce de Sant Climent, a Maó, on es produeix la cervesa Talaiòtica, un producte creat en col·laboració amb el Museu de Menorca i la candidatura de Menorca Talaiòtica.

L’arqueòloga i historiadora menorquina Cristina Rita Larrucea és membre de la Comissió Permanent de Menorca Talaiòtica i presidenta del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis des del 2020, institució de la qual és fundadora. Llicenciada en Filosofia i Lletres en l’especialitat de Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, també té un màster en Museologia i Gestió de patrimoni cultural per la mateixa universitat. A banda de la seva tasca com a investigadora, a l’inici de la seva carrera va exercir com a auxiliar al Museu de Menorca i després com a arqueòloga del Consell Insular de Menorca, d’on fou nomenada cap del Servei de Patrimoni Històric l’any 2000. 

Com va començar el vostre interès per l’arqueologia?
Va començar de molt joveneta. M’agradava molt la història en general i a ca meva sempre ens van estimular a la lectura. Ma mare, que era mestra, comprava la revista Selecciones de Reader’s Digest, el Correo de la Unesco, ens regalaven llibres de la col·lecció Historias, també teníem una enciclopèdia, El mundo de los niños, de Salvat (encara la conserv), amb moltes coses interessants per a mi explicades com si fossin contes. Com que en aquell temps gairebé no veien la televisió i no teníem tauletes ni mòbils, jo em dedicava a llegir. Quan em vaig topar amb les cultures precolombines i amb l’Egipte faraònic, em van fascinar i vaig decidir que seria arqueòloga; també pel desig d’aventura que em semblava que venia implícit en el descobriment d’antigues civilitzacions.

I què és el que us va atreure de l’estudi de la cultura talaiòtica?
Després ja vaig aterrar i vaig començar a conèixer i apreciar allò que tenia al costat, que també em semblava espectacular. Sobretot quan vaig cursar l’especialitat de Prehistòria-Història Antiga a Barcelona. En aquell moment em vaig formular preguntes sobre la quotidianitat dels antics pobladors de Menorca i la singularitat de la nostra cultura autòctona. 
El que m’atreu més del seu estudi són els moments inicials i els finals, és a dir, el moment pretalaiòtic i la romanització; en definitiva, les èpoques de canvi i evolució de les societats. 

Formau part de la Comissió Permanent de Menorca Talaiòtica. Com heu viscut el procés de transformació de l’expedient de la candidatura?
M’ha semblat absolutament engrescador i transcendental. S’ha fet una feina ingent, primer per intentar desxifrar què era el que UNESCO ens volia dir en el seu informe sobre el primer expedient. Açò va comportar fer una feina prèvia de consulta a experts internacionals per enfocar la candidatura, amb una mirada diferent, que no fos únicament la valoració d’una sèrie de monuments espectaculars, que eren exemples de l’autenticitat i la integritat d’uns valors únics i universals, sinó fer una anàlisi acurada de la cultura talaiòtica en múltiples aspectes, un dels quals és la seva relació amb el paisatge on està inserida. En poc temps, es van haver de realitzar nous estudis que han estat d’un interès excepcional i que ens permeten conèixer millor la cultura i també saber explicar-la millor. En aquest procés han participat tots els arqueòlegs de Menorca i també alguns de fora. Ha estat una feina real en equip i amb un horitzó comú.

La meva experiència personal en aquesta transformació de l’expedient és que ara sabem molt més sobre la cultura talaiòtica, valoram molt més la seva evolució i transformació des d’aquesta illa tan petita (l’odissea d’una cultura, tal com es titula la candidatura). Finalment, i essent un poc egoistes, si m’ho deixau dir així, ens ha permès tractar de primera mà amb especialistes mundials que ens han vingut a ajudar, perquè també creuen en el valor universal de la cultura talaiòtica, i que d’una altra manera només hauríem conegut per la bibliografia.

Com a experta, heu participat en la visita de la missió avaluadora d’ICOMOS. Quines sensacions us n’heu enduit? Sou optimista?
Sí que som optimista. Crec que la feina que han fet, sobretot el nou redactor de l’expedient, Cipriano Marín, i l’equip del Servei de Patrimoni del Consell Insular, liderats pel conseller Miquel Àngel Maria i el que va ser director insular Antoni Ferrer, i ara també amb el tècnic Joaquim Pons, ha tingut el colofó que es mereixia. També s’ha fet una feina de lobby a escala nacional i internacional en la qual també han intervingut el Ministeri de Cultura i l’ambaixador d’Espanya davant la UNESCO per posicionar la candidatura que abans no s’havia fet, i que és necessària en aquests nivells.

Totes les vegades que s’ha demanat la meva participació, ara ja jubilada, en les reunions i excursions que s’han fet, he pogut apreciar la professionalitat d’un equip ben cohesionat que ha sabut transmetre, més enllà de l’expedient en si, l’excepcionalitat de la cultura talaiòtica i el paisatge en què està inserida. La meva impressió és que l’avaluador ha apreciat la feina feta, l’estat impecable dels monuments, l’interès del paisatge i la seva relació amb la vida dels pobladors talaiòtics, i la bona conservació tant del paisatge com dels monuments. L’avaluador d’ICOMOS ha pogut formular totes les preguntes que li havien sorgit de la lectura de l’expedient, per la qual cosa pens que el seu informe ha de ser favorable.

Com a presidenta del Consell Científic de l’IME, també vau acompanyar el president d’ICOMOS Espanya durant la seva visita fa uns mesos. Quin és el compromís de la institució insular amb la candidatura?
Sí, semblava interessant que el nou president d’ICOMOS Espanya també conegués de primera mà la candidatura, atès que les anteriors presidentes també varen visitar l’illa en diverses ocasions. Per aquesta raó, l’IME el va convidar a impartir una conferència i es van poder realitzar diverses excursions i reunions amb els tècnics del Servei de Patrimoni del Consell. També es va reunir amb el Consell Assessor de l’Associació Fra Roger Gastronomia i Cultura i va visitar el paisatge de pedra en sec de Punta Nati.

El compromís de l’Institut Menorquí d’Estudis ha estat total des del primer moment. El suggeriment al Consell Insular de Menorca l’any 2010 de presentar aquesta candidatura justament va sorgir de la Secció d’Història i Arqueologia de l’IME. Tenim un representant en la Comissió Assessora de la candidatura Menorca Talaiòtica i tant ell com jo formam part  del Consell Científic o Comissió Permanent de la candidatura. A més, pràcticament tots els arqueòlegs que hi han intervingut són membres de l’IME, encara que la seva intervenció sigui com a investigadors i experts.

Amb la vostra experiència com a arqueòloga i en l’àmbit de la gestió del patrimoni històric, quins reptes veis per a Menorca Talaiòtica més enllà de la inscripció en la Llista de patrimoni mundial?
Crec que hem d’anar pas a pas perquè encara queda molta feina a fer. Primer de tot, defensar la candidatura davant el panel d’ICOMOS, després s’hauran de respondre els dubtes i les preguntes que segurament ens faran per escrit i, finalment, hi haurà el debat a l’estiu de 2022 al Comitè del Patrimoni Mundial. No ens ho posaran fàcil, perquè dins la UNESCO hi ha la creença que Espanya ja té molts béns inscrits, el darrer, el Paseo del Prado i el Buen Retiro aquest mateix any. També s’han de convèncer que encara que som una illa petita tenim capacitat de gestió i de conservació del bé i del valor universal que representa.

Però pens que, tant si ens concedeixen la inscripció com si no, la feina que s’ha fet serveix per valorar més i millor la nostra riquesa arqueològica. Tenim per endavant un dels reptes importants de gestió del bé: fer partícip la nostra societat de la seva importància i de la necessitat de conservar-lo per a les futures generacions, i també el repte de donar a conèixer no només turísticament, sinó científicament, els valors que ens transmet. La Menorca Talaiòtica no ha de ser una càrrega per als titulars dels monuments, tant si són públics com privats, sinó una oportunitat i un orgull.

La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO ha entrat en la seva fase decisiva amb la missió d’avaluació celebrada del 5 al 9 d’octubre a càrrec d’un representant del Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS).

Per indicacions expresses d’aquest organisme assessor de la UNESCO, la missió d’avaluació in situ s’ha realitzat en la més estricta confidencialitat, per tal que el representant d’ICOMOS, després d’haver llegit i estudiat l’expedient de Menorca Talaiòtica durant els últims mesos, pogués conèixer de primera mà i sense interferències la proposta que presenta Menorca. També es va comptar amb la presència d'un representant d'ICOMOS Espanya.

L’equip de la candidatura es mostra molt satisfet amb la visita, que ha deixat sensacions positives. Així ho manifesta el vicepresident i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria: “L’objectiu de la missió d’avaluació és comprovar que allò que s’explica a l’expedient concorda amb la realitat que pot observar i analitzar in situ un expert. I el nostre objectiu era demostrar que aquesta proposta compleix amb tots els requisits per ser inscrita en la llista de patrimoni mundial. Hem de ser prudents, perquè encara hi queda feina per fer, l’avaluació no s’ha acabat amb aquesta visita. Però no puc negar que estam satisfets i esperançats“. Aquesta és l’única visita oficial a Menorca que farà l’equip d’ICOMOS que treballa en el procés de designació.

La missió d’avaluació d’aquests dies es va iniciar amb una recepció oficial al Consell Insular de Menorca amb la presència de la presidenta del CIM, Susana Mora; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern, Miquel Company; els vuit alcaldes de l’illa; una delegació del Ministeri de Cultura encapçalada per la subdirectora general de gestió i coordinació de béns culturals, Pilar Barrero; la directora insular de l’Estat a Menorca, Isabel López; el vicepresident Miquel Àngel Maria; la directora de Cultura i Patrimoni, Raquel Marquès; els tècnics del Servei de Patrimoni Històric del Consell; i l’equip de la candidatura.

Des de dimarts fins dissabte s’han dut a terme cinc jornades intenses, amb visites als principals components de la candidatura, dirigides per arqueòlegs i altres experts que han treballat els distints aspectes de l’expedient, com la inclusió del paisatge associat als jaciments prehistòrics, la dimensió arqueoastronòmica incorporada al nou expedient, o el pla i els programes de gestió.

El dimarts dia 5 es va fer un passi privat del documental “La Menorca Talaiòtica” a la Comissió Assessora de la candidatura. El projecte de la productora mallorquina Espiral va emocionar als assistents i va obrir un debat sobre com la societat menorquina viu i valora la cultura talaiòtica. Val a dir que en les properes setmanes està previst que el documental es projecti a tots els municipis de l’illa. Un acte que anirà acompanyat per una exposició del que significa la candidatura per a Menorca i que clourà amb un tast de la nova cervesa Talaiòtica.

El proper mes de novembre tindrà lloc una reunió, encapçalada pel Ministeri de Cultura, amb el «Panel» (grup d’experts) al complet d’ICOMOS internacional que duu a terme l’avaluació de les candidatures que es presenten davant la UNESCO l’any que ve. Després, a principis de 2022, es rebrà el primer informe intermedi d’ICOMOS, i en el mes de maig veurà la llum l’informe definitu. La inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO es decidirà finalment al Comitè del Patrimoni Mundial que es celebrarà el proper juliol a Kazan (Rússia).

Ja és aquí la FINAL de Becatalaiotica 2021! El concurs organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Menorca, que aquesta edició compleix cinc anys, es durà a terme cada cap de setmana d’octubre amb un esdeveniment cultural als jaciments de la Menorca Talaiòtica.

Cinc esdeveniments, cinc participants, cinc jaciments. Convertint els jaciments en escenaris a l'aire lliure, els cinc finalistes -joves estudiants d’entre 16 i 25 anys- tenen com a objectiu crear un esdeveniment de caràcter lliure on qualsevol mètode d'expressió serà vàlid per transmetre d'una forma subjectiva la seva visió del patrimoni de Menorca, o de proposar noves formes d'entendre-ho.

El públic assistent als actes, a part de gaudir de l'esdeveniment, haurà d’avaluar la proposta, valorant l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió d’aquesta.  L’autora més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 €.


 
Aquestes són les dates i els llocs de cada esdeveniment:
 

• Dissabte 2 d’octubre, 19.00 h - Talatí de Dalt, Maó

• Diumenge 10 d’octubre, 10.00 h - Torre d’en Galmés

• Dissabte 16 d’octubre, 18.30 h - Caparrot d'en Forma, Maó

• Diumenge 24 d’octubre, 19.00 h - Na comerma de Sa Garita, Alaior

• Diumenge 31 d’octubre, 10.00 h - Torrellafuda, Ciutadella

Els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez i Paul Goldberg, dos dels responsables del projecte d’investigació de Boston University a Torre d’en Galmés, han presentat l'article "Evidències de l'ús de foc - o no - al jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés" a la Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueologia (Annual Meeting of the European Association of Archaeology), celebrat en línia entre el 6 i l’11 de setembre. 

El jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés va estar ocupat des de principis del primer mil·lenni aC fins al segle XIII dC, durant els períodes talaiòtic, romà i musulmà. En aquests 2.000 anys d’ocupació, cadascun dels pobladors va emprar l’espai segons les seves necessitats i patrons culturals. També van utilitzar el foc, un fet sobre el qual l’equip de Boston University ha trobat evidències arreu del jaciment.

Els investigadors han documentat focs per cuinar, per mantenir-se calent, il·luminar una habitació, netejar, a més de per usos industrials. També han identificat diferents combustibles com la fusta o els fems. Les traces de combustió del registre arqueològic són múltiples i depenen de nombrosos factors. Aquestes traces no sempre són clares, i fer servir només l’observació de camp pot conduir a una mala interpretació de les restes i les possibles activitats relacionades.

És per això que en el seu article, Pérez Juez i Goldberg presenten les evidències de l’ús del foc aplicant l’anàlisi micromorfològica com a forma d’identificar i avaluar el foc, les característiques de la combustió i les seves traces o restes que van resultar no estar associades al foc. D’aquesta manera, inclouen exemples de l'interior i l'exterior d'estructures domèstiques i espais oberts que mostren com la micromorfologia pot contribuir a una millor comprensió de les activitats del jaciment en el seu conjunt.

Un altre projecte d’investigació relacionat amb Menorca Talaiòtica s’ha presentat durant el congrés, sota el títol “Integració de registres de microfòssils de fems de bestiar utilitzat com a combustible a Menorca, Illes Balears: una aproximació experimental”. Marta Portillo, investigadora del departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) - CSIC ha estat l’encarregada de fer l’exposició. Els arqueòlegs Montserrat Anglada y Damià Ramis del Museu de Menorca, i Antoni Ferrer de l’Institut Menorquí d’Estudis també participen en el projecte.

Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs
Les reunions anuals de l'Associació Europea d’Arqueòlegs (EAA en anglès) són el punt culminant de l’any, on es reuneixen col·legues de tota Europa per debatre qüestions importants en investigació, gestió del patrimoni i pràctiques comercials, ètica i teoria, a més dels resultats més recents en treball de camp. Amb més de 2.000 delegats i més de 150 sessions, les reunions anuals de l’EAA són un esdeveniment essencial de l’escena arqueològica europea.

Bernat Pons és el propietari de Talatí de Dalt, un dels jaciments talaiòtics més emblemàtics de Menorca. La seva peculiar taula, amb una pilastra lateral que s’hi recolza, s’ha convertit en una de les imatges icòniques de la Menorca Talaiòtica. Des de ben petit va aprendre a fer paret seca i els oficis del camp, quan passava els estius ajudant a la finca familiar, molt a prop de Talatí: “Tenc molts records d’infantesa jugant al voltant d’aquesta taula; per mi és el lloc més especial”. Treballant des dels 14 anys, ara dirigeix amb la seva família el lloc de Talatí de Dalt. Aquesta explotació d’agricultura ecològica i ramadera, des de fa 17 anys, es complementa amb les visites turístiques a la zona arqueològica, on convergeixen un poblat talaiòtic, una necròpolis de coves artificials, trams de murada, un santuari de taula i cases talaiòtiques.

Com va començar la història de la vostra família amb Talatí?
Ja fa més de 30 anys, quan ma mare encara era propietària de les terres de davant i les va vendre. Després, el 1989 tota la família vam decidir comprar Talatí. Ja vam veure que tenia un potencial molt gros, tant com a explotació agrícola, perquè era una finca molt gran, com pel jaciment. En aquella època es considerava que tenir unes restes com aquestes dintre d’una finca era un maldecap, era un impediment per vendre-la, ja que sempre hi havia gent que volia venir a visitar-les. Per a la nostra família, la veritat és que comprar Talatí ha estat la cosa més bona que ens ha passat en generacions.

I d’on va sorgir la idea d’explotar el jaciment turísticament?
Al principi, nosaltres teníem vaques de llet i no era rendible. Fa 25 anys vam decidir dur el lloc nosaltres mateixos i ja vam donar d’alta la segona llicència d’agroturisme de Menorca, que després vam transformar en casa rural per tenir un complement d’ingressos a l’activitat agrícola. L’explotació agrícola la vam enfocar en races autòctones de vaca i be de Menorca i agricultura ecològica. Crec que devíem ser dels primers a l’illa que ens vam centrar en agricultura ecològica.

Arran de tenir la casa rural, vam contactar amb un operador turístic anglès i ens van començar a arribar els primers turistes d’aquesta nacionalitat que ja anaven cercant un turisme rural. Ja l’any 1997 els Amics del Museu de Menorca van demanar permís per excavar la zona dels recintes coberts amb un arqueòleg, en De Nicolás. Ell va ser qui ens va proposar la idea d’explotar el jaciment turísticament i vam començar a fer-ho el 2004. Fins que ell es va jubilar, ho dúiem com a socis. Ara ja fa 10 anys que ho explotam tots sols i ara se n’encarreguen els nostres fills. Quan el camp sembla que no té viabilitat, aquesta és una finca que té un futur garantit, crea llocs de feina i té una sortida econòmica. El jaciment és un complement més de la resta d’activitats de la finca.

Essent una finca privada, vau ser dels primers a explotar turísticament un jaciment a Menorca. Què hi vau veure, més enllà de les possibilitats econòmiques?
Sí, fa uns 17 anys, com dèiem abans. Vam ser dels dos primers, juntament amb la Fundació Illes Balears, que va comprar Torralba d’en Salort. Llavors no es valorava tenir un jaciment prehistòric, semblava que era més un problema. Està clar que per tenir-ho ben cuidat es necessita una entrada de diners, per açò cobram entrada en temporada alta. Quan acaba la temporada, a final d’octubre, perquè la gent de Menorca pugui venir deixam la barrera oberta i no cobram res.

El que no pot ser és que tinguem una meravella com aquesta, única en el món, i que no es cuidi i estigui abandonat. Ara per sort la gent ha adquirit cultura i entén que açò és un llegat del poble de Menorca que s’ha de preservar per a les generacions futures. Nosaltres som aquí una temporada i el qui vengui darrere nostre ho ha de trobar igual o millor que com ho hem trobat nosaltres. És responsabilitat nostra que així sigui i és la finalitat principal de la nostra feina.

Aquesta responsabilitat de la qual parlau quina feina implica de manteniment del jaciment?
Cada hivern feim net la tanca, esporgam els ullastres; és necessari un manteniment, si no seria un desastre. Els ullastres arriben a trencar les pedres. Dos mesos abans de començar la temporada turística, amollam els bens i es mengen tota l’herba —és un animal no agressiu—, i després acabam de fer net nosaltres.

Quan vau comprar Talatí, en quin estat estava el jaciment?
Açò era una tanca més del lloc, tot era ple de còdols i ullastres. Aquí abans es llaurava i hi pasturaven vaques, porcs i bens. No donaven gens d'importància a les restes arqueològiques. Fixa’t que fins i tot, quan van fer la base militar de Maó, d’aquí se’n van endur un munt de pedres que segur que eren d’època talaiòtica.

Ma mare va néixer aquí al costat, a Algendaró, i em contava que aquí sempre hi havia hagut bestiar. Les cases talaiòtiques que tenim aquí eren plenes de fems de be, que hi anaven a dormir. Un senyor va fer una donació a Amics del Museu de Menorca perquè vingués a excavar-les i així ho van fer entre el 1997 i el 2001. Tot el que es va trobar dins es va dur al Museu i hi està exposat. Des dels temps de la dominació àrab, aquest jaciment no s’ha tornat a ocupar, per tant ho van trobar tot tal qual ho havien deixat. Abans d’obrir el jaciment al públic, vam haver de fer molt net, arreplegar els còdols petits, a més de preparar el recorregut i la senyalització.

I què creis que fa especial al jaciment de Talatí?
El més important és que en un tros petit té de tot. Aproximadament en una hectàrea trobes cases talaiòtiques, dòlmens, un talaiot, un recinte de taula, i tot enmig d’un entorn únic de naturalesa ben conservada. El que oferim és l’experiència de visitar una part de la Menorca rural ben conservada.

Quins reptes heu enfrontat durant aquests 17 anys d’explotació turística del jaciment?
Al principi quan vam fer la proposta hi va haver reticències, però després es van adonar que tenia futur. Vam tardar un any de procediments legals per tenir els permisos. En els darrers anys tot han estat facilitats per part del Consell Insular, hi ha una consciència que açò és important per a Menorca, una oportunitat única per fer la darrera passa d’una transformació a un turisme més sostenible i respectuós.

Ara que ja comença la recta final de la carrera pel nomenament de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial, què podria suposar per a un jaciment com Talatí?
Com deia, és una oportunitat molt bona per a l’illa. A nosaltres en concret, ens obriria moltes possibilitats per oferir més experiències. Hauríem de fer visites guiades, en diversos idiomes, tenim la idea de fer tasts de producte de local… Si s’aconsegueix, s’obrirà un nou espai tant cultural com econòmic.

Avui, dia 30 d'agost, el Convent de Sant Diego d'Alaior ha acollit la presentació dels resultats de la de Campanya d'Intervenció Arqueològica a Torre d'en Galmés (2021) de Boston University i SUNY Brockport. Els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez Gil i Bruno Parés Sansano han estat els membres de l'equip d'investigació encarregats de mostrar part del material recuperat, a més de les fotografies aèries i reconstrucció 3D d'una part del jaciment. L'acte ha comptat amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; Santiago Reurer, regidor de Cultura d'Alaior; i Cecilia Ligero, presidenta d'Amics del Museu de Menorca.

La campanya d'intervenció arqueològica a Torre d'en Galmés 2021 ha estat dirigida pels professors de Boston University i SUNY Brockport: Amalia Pérez-Juez, Alexander Smith, Paul Goldberg i Ricardo Elia. Hi ha participat un ampli equip de professionals de diferents institucions i disciplines que s'han incorporat des de Menorca, Mallorca, Barcelona i Madrid, alumnes nord-americans i, com en anys anteriors, s'ha comptat amb la col·laboració d'Amics del Museu de Menorca. La campanya, que ha estat finançada per les institucions d'origen dels membres de l'equip, així com pel Consell Insular de Menorca, ha acabat amb interessants resultats sobre l'ocupació andalusina de l'jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés.

L'objectiu de la campanya de 2021 ha estat seguir estudiant la reocupació andalusí dels segles XII i XIII del jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés. On s'assenten els nouvinguts? Com aprofiten el jaciment? Modifiquen les estructures talaiòtiques? Utilitzen les seves cisternes i coves? Per això s'ha continuat amb l'excavació de la zona central del jaciment, on coneixem almenys cinc recintes formats per dues o tres habitacions rectangulars, organitzats en forma de L o d'U, al voltant d'un pati.

La primera estructura on s'ha intervingut és la SPU 9, ja excavada en anys anteriors, i on s'havia localitzat una cisterna talaiòtica. Els musulmans van construir la seva casa just a la vora de la mateixa, van aixecar un brocal de pou sobre la cisterna i la van emprar, segurament, recollint l'aigua de pluja des de la teulada. Tot el sediment de la cisterna ha estat surat per a la seva anàlisi al laboratori, però ja en el jaciment hem observat la presència de restes de gra -cebada- i de fauna -una important quantitat d'espines de peix-. Just al costat de SPU 9, hi ha una altra casa andalusina formada per al menys dues habitacions al voltant d'un pati obert. Totes les cases estaven arrebossades de calç per dins i cobertes amb teules.

També s'ha començat amb l'excavació d'una nova habitació medieval -SPU 7- que es troba al sud del santuari de taula. És un recinte més extens, segurament format per tres habitacions en forma d'U al voltant d'un pati. S'ha completat l'excavació de la meitat d'una habitació per valorar l'estratigrafia i entendre com es construeix en relació a les estructures talaiòtiques. La seqüència estratigràfica és més complicada que a les habitacions excavades amb anterioritat perquè no hi ha un nivell d'ensorrament clar. El que sí s'ha pogut documentar és que s'aixeca directament sobre el nivell talaiòtic, on s'ha recuperat un vas de fons alt intacte, vasos tradicionalment datats entre els segles III i II a.C. Aquests objectes s'han relacionat amb activitats rituals i servirien per libacions, ofrenes o fins i tot amb algun ritual fundacional.

El material andalusí recuperat és molt similar al de campanyes anteriors i confirma, com s'ha comentat, una ocupació intensa en els segles XII i XIII: ceràmica de cuina com olles, ribells o gerres. Les analítiques realitzades aquest any inclouen la flotació de sediment de totes les unitats estratigràfiques i les datacions de carboni 14. També s'han pres mostres de totes les unitats estratigràfiques per a la realització de làmines primes amb la metodologia de la micromorfologia de sòls. Això permetrà conèixer millor la naturalesa de tots els dipòsits excavats i fer un estudi més detallat de la microestratigrafia. Finalment, s'ha realitzat la fotogrametria i reconstrucció 3D de tots els espais excavats.

En resum, cada any coneixem una mica més de la comunitat andalusina que es va instal·lar al jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés entre els segles XII i XIII i d'aquesta part de la història de Menorca tan important en el paisatge actual de l'illa. 

Aquí podeu veure el vídeo de la reconstrucció en 3D d'una part del poblat.

La revista Patrimonio Mundial editada per la UNESCO inclou en la seva última edició, ja disponible per a consulta, un article sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. El núm. 98 d'aquesta publicació està dedicat a l'observació de llocs patrimonials des de l'espai per assegurar la seva preservació.

El 1972, la Conferència General de la UNESCO va aprovar la Convenció sobre el Patrimoni Mundial, i aquest mateix any es va iniciar de forma rutinària la teleobservació des de satèl·lits civils. A mesura que ens acostem al 50 aniversari d'aquestes dues fites, un nombre creixent de països i organitzacions estan buscant relacions més estretes entre els professionals del patrimoni i els especialistes en tecnologia espacial. 

Pots llegir l’article sobre Menorca Talaiòtica aquí: https: //es.calameo.com/read/0033299721ee051761da9

La candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la Unesco per a l'any 2022 afronta hores decisives. En pocs mesos se sabrà si l'illa aconsegueix la preuada distinció. Seria la culminació d'un procés en el qual han treballat braç a braç durant anys el sector científic, l'administració i multitud d'entitats. Un camí llarg, molt més llarg del que segurament es pensava en un inici, que ha implicat comunicar molts processos sovint molt complexes per a gran part de la població, però que eren necessaris per a arribar exactament on ens trobem ara.

Per a afrontar aquesta etapa decisiva, hem redactat un pla de comunicació. Un pla de comunicació és una eina que habitualment fan servir empreses i tota classe d'entitats i administracions, un document on es defineixen les estratègies comunicatives i les accions que s'han de portar a terme per a aconseguir un objectiu, en aquest cas ser patrimoni mundial, el que implica explicar què som i què fem, a quin públic ens volem dirigir a cada moment, com ens hi adrecem i quin missatge els transmetem. Per a elaborar-lo vam mantenir reunions amb professionals vinculats amb la candidatura, com la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, la presidenta del Consell Científic de l'IME, Cristina Rita, i amb gestors culturals de la península, com l'artífex del festival Tarraco Viva, Magí Seritjol. Després vam fer un estudi per a definir tots els segments de públics (local, nacional i internacional) als quals ens volem adreçar i els agents amb els quals arribar a ells de la millor manera possible. Vam fer una anàlisi posant en relleu les fortaleses, però també les debilitats de la candidatura, vam repassar les accions més representatives que s'han fet fins ara, i en funció de tot n'hem proposat 83 de noves, de les quals se'n portaran a terme 8 fins a final d'any. I és que el pla és un document viu, amb la voluntat de perdurar més enllà de la candidatura, que es pot fer servir més enllà de juliol de 2022.

Entre les propostes, n'hi ha que ja s'han començat a fer, com estalonar un producte propi i artesà com és la cervesa Talaiòtica, d'altres s'han realitzat recentment, com propiciar la visita de l'ambaixador d'Espanya davant la Unesco, i d'altres es faran en els pròxims mesos, com fer un cicle de presentacions de la candidatura a cada municipi de Menorca o realitzar un programa de tallers escolars amb entitat pròpia.

El que proposem és establir sinergies amb altres plataformes, com són la Menorca Regió Gastronòmica Europea, la marca Reserva de Biosfera o la Menorca Starlight amb l'objectiu d'estalviar costos i aprofitar la visibilitat que tenen. Ja s'ha vist recentment al concurs European Food Gift Challenge. El pla també proposa eines per a fer més accessible l'arqueologia i redescobrir el patrimoni comú.

Partim de la base que només s'estima el que es coneix, i quan es coneix a la vegada es valora, s'estudia i es protegeix. En aquest sentit, possiblement la pandèmia sanitària que vivim ha posat de manifest el que implica viure que en un territori finit com és una illa, que exigeix fer una gestió sostenible dels recursos i sortir-se'n gràcies a l'esforç de tots.

Tot això també ens remet al nostre passat talaiòtic. La dimensió de les construccions de la cultura talaiòtica transmet un missatge d'esforç col·lectiu portat a terme per una comunitat reduïda amb recursos finits i un mode de vida basat en la sostenibilitat. Ara és l'hora de deixar ben clar la importància d'una civilització única amb una manera de ser i d'estar en el món que ha perviscut al pas dels segles a través dels monuments arqueològics i del paisatge que ens envolta.

¿¡[AQUI]¡¿Amics del Museu de Menorca ha presentat les novetats de la campanya d'excavació 2021, la tercera a la part nord del poblat. El vicepresident i conseller de Cultura, Esports, Educació i Joventut, Miquel Àngel Maria, i l'alcalde d'Alaior, José Luis Benejam, han estat les autoritats presents. D'ençà de la dècada dels 90, l'associació d'Amics del Museu de Menorca desenvolupa tasques d'investigació, posada en valor i divulgació de la prehistòria de Menorca al jaciment de Torre d'en Galmés. 

Codirigeixen la intervenció els arqueòlegs Borja Corral, Antoni Ferrer i Carlos de Salort. Les tasques de restauració són a càrrec dels restauradors-conservadors Francesc Isbert i Cecília Ligero. Participen en el projecte estudiants i graduats de diferents universitats d'Espanya i voluntaris de Menorca. Concretament enguany s'ha comptat amb 20 estudiants i graduats de Barcelona, de Madrid, Sevilla i Almeria. També 19 voluntaris de Menorca i dos joves del programa Un estiu per créixer. Totes les feines s’estan realitzant seguint les “recomanacions d’actuació per a excavacions arqueológiques a Menorca a causa de la crisi sanitària de la COVID-19”. 

La campanya 2021 es divideix en dues fases: tres setmanes d'excavació al jaciment entre els dies 26 de juliol i 13 d'agost; i feines de laboratori fins dia 31 d’agost al local de l'associació a Maó. El projecte d’excavació està centrat en un conjunt d’estructures situades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, que segurament serien de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament. 

Restes humanes i 34 pesos de teler

Durant aquesta campanya s’han excavat nivells d’enderroc de l’Estructura 1. Segurament es tracta d’un espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre d’argila i fang. La distribució de les estances és lleugerament diferent a les que s’han vingut documentant a les altres cases excavades al poblat. 

A una de les estances s’han documentat restes humanes, concretament d’un individu adult al·lofís -amb un esquelet que no permet determinar-ne el sexe perquè els caràcters indicadors no són evidents-. Dues datacions radiocarbòniques d’aquest esquelet permeten situar la seva mort entorn el segle III abans de la nostra era. És també força interessant el fet que els ossos de l’individu, un cop passat un temps, van ser aplegats i amuntegats. L’esquelet estava cobert per una capa d’enderroc, de forma que quan es dipositar dins la casa, aquesta encara no havia col·lapsat del tot; però també estava dipositat sobre un petit nivell de pedres caigudes, de forma que la casa probablement ja estava abandonada quan aquestes restes humanes s’hi van dipositar. A la mateixa habitació que l’esquelet s’ha documentat també un conjunt de 34 pondera, anses d’àmfora reutilitzades com a pesos de teler. 

Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior i els socis de l'associació d'Amics del Museu de Menorca. Compta amb el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, l'empresa de topografia TANIT SL. També hi col·laboren l'Ajuntament de Maó, la Fundació Foment del Turisme de Menorca, el Museu de Menorca, INJOVE, Menorca Foto, menjars preparats La Paella, Rótulos Ornaque, el Consell Escolar de Menorca que participa durant el mes d'agost amb el programa «Un estiu per créixer».

El 19 d’agost a les 19 hores està prevista una jornada de portes obertes per a mostrar i explicar a tothom com ha anat la intervenció. 

Menorca Talaiòtica patrocina la gira 2021 de l’espectacle The Other Side amb la voluntat de promoure la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO a nivell nacional. El reconegut grup menorquí de tribut a Pink Floyd, encapçalat pels músics Shanti Gordi i Pedro Sánchez Tuomala, té programades les següents actuacions a Catalunya i les Illes Balears:

22 d’agost, Festival Som de Mar, Lloret de Mar
8 d’octubre, Auditorium de Palma, Mallorca
9 i 10 d’octubre, Teatre des Born, Ciutadella

La gira continuarà fins el mes de desembre 2021 amb més concerts que encara estan pendents de confirmar, depenent de l’evolució de la situació sanitària. El conjunt menorquí farà difusió de la candidatura per diversos canals, com les entrevistes que facin amb mitjans de comunicació per promocionar l’espectacle. Els logotips oficials de Menorca Talaiòtica i del Consell Insular de Menorca, així com la web oficial www.menorcatalayotica.info, apareixeran a la cartelleria i les entrades de cada concert de la gira. A més, tant a l’inici com al final de l’espectacle es projectarà un vídeo sobre Menorca Talaiòtica proporcionat pel Consell Insular.

 

Avui s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l’aprovació del estatuts de l’Agència Menorca Talaiòtica, després de la seva aprovació inicial en el Ple del Consell Insular de Menorca el passat 19 de juliol. Durant 30 dies, l’esborrany estarà en exposició pública, temps durant el qual es podran fer alegacions.

Aquest òrgan, que entrarà en funcionament a principis de 2022, serà el responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica, per tal d’assegurar la seva transferència a les generacions presents i futures de menorquins. El CIM ha engegat el procés de creació de l’Agència Menorca Talaiòtica seguint les recomanacions de l’informe 2017 d’ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments I Llocs Històrics).

Aquesta nova entitat serà la responsable de la coordinació i implementació eficaç del Pla de gestió de Menorca Talaiòtica, a més d’elaborar i elevar propostes als diferents òrgans del CIM; promoure la gestió, conservació i difusió dels valors dels monuments arqueològics i els paisatges associats; i fomentar la participació i la cooperació social al voltant de la conservació del nostre patrimoni prehistòric. Impulsar el desenvolupament sostenible del patrimoni arqueològic i paisatjístic, afavorint la inversió pública i privada, i promoure la investigació científica són altres dels objectius de l’Agència.

Organigrama
L’Agència Menorca Talaiòtica constarà d’un Consell Rector amb representants de les diferents institucions de l’illa i dels consells Científic i Social de l’agència. Aquest serà l’òrgan encarregat d’establir les directrius d’organització interna i les línies d’actuació de l’entitat. El Consell Social ha de facilitar la integració i participació de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’inicativa social més representatives en l’àmbit de gestió del patrimoni històric i cultural. La seva funció serà vehicular la participació social i ciutadana. El Consell Científic, conformat per institucions i persones de reconegut prestigi, s’encarregarà de programar i supervisar les activitats de l’agència en matèria d’estudi, recerca, formació i divulgació científica. A més, participarà en l’elaboració d’informes per a la UNESCO i oferirà assessorament en qüestions de la seva competència.

A banda, l’agència comptarà amb un Forum de Titulars I Gestors on s’aglutinaran totes les persones físiques i jurídiques implicades en la gestió quotidiana dels béns que formen part de la candidatura a patrimoni mundial. Aquest Forum serà una entitat privada que actualment està en procés de creació, i formarà part del Consell Social, tot i que també ha de ser un instrument de relació directe entre propietaris/gestors i CIM.

Calendari
El 19 de juliol el Ple del Consell Insular del CIM va fer l’aprovació inicial de l’esborrany dels estatuts de l’agència. Durant 30 dies, l’esborrany estarà en exposició pública, temps durant el qual es podran fer alegacions. A la vegada, es realitzaran consultes als diferents organismes implicats: administracions públiques, entitats vinculades al patrimoni històric i la conservació mediambiental, entre d’altres.  Un cop revisades I resoltes les alegacions, abans de final d’any es farà l’aprovació definitva dels estatuts. Està previst que l’Agència Menorca Talaiòtica entri en funcionament a principis de l’any 2022.

Podeu consultar els estatuts aquí: http://www.cime.es/Tauler/ObrirEdicte.aspx?Id=12181

Cristina Bravo i Irene Riudavets són les dues arqueòlogues que hi ha darrere de Nurarq Menorca Arqueologia i Cultura, empresa amb la qual gestionen el poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior). Aquestes dues llicenciades en Història (per la Universitat d’Aberdeen i la Universitat de Barcelona, respectivament) acumulen una llarga experiència de camp i han treballat en projectes arqueològics a Escòcia, Anglaterra, Egipte i Mallorca, entre d’altres. En equip dirigeixen l’escola d’arqueologia de Sa Cudia Cremada Fieldschool Archaelogy i les excavacions a Torralba d’en Salort.

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia? Per què us vau decantar per la cultura talaiòtica?
(Irene) En el meu cas, em vaig començar a interessar per l’arqueologia gràcies a llibres i documentals sobre Egipte, quan era molt petita. Des de sempre m’ha fascinat aquella civilització, i per aquesta raó vaig decidir estudiar història amb l’objectiu de ser arqueòloga. Un cop acabada la llicenciatura, vaig realitzar un màster en Història Antiga i em vaig especialitzar en Egipte. D’aquesta manera vaig entrar a treballar amb un equip d’investigació (del qual encara som membre) que treballa a la ciutat d’Oxirrinc, a l’Egipte Mitjà.
Tot i això, la meva primera experiència de camp va ser als divuit anys a Torre d’en Galmés. La connexió entre la cultura talaiòtica, que em va interessar des del moment en què vaig començar a excavar, i el món egipci la vaig trobar en la figureta d’Imhotep, a la qual vaig dedicar el meu treball final de màster. Ara compagín les dues coses i dedic gran part de la meva investigació als recintes de taula, dels quals encara queda molt per descobrir.

(Cristina) Des de sempre m’havia agradat la història, les llengües antigues i l’arqueologia, si bé d’adolescent la meva passió era la història medieval, per la qual cosa en acabar la carrera a Escòcia m’hi vaig especialitzar. Posteriorment, em vaig especialitzar en Món Grecollatí per la UOC i la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’arqueologia romana és el meu interès principal des de fa anys. Després de treballar en l’àmbit de l’arqueologia d’urgència al Regne Unit i a diferents parts de la península Ibèrica, vaig arribar a Menorca, on em vaig endinsar cada cop més dins la cultura talaiòtica.
Vaig trobar finalment que l’època del talaiòtic final i l’inici del món romà a l’illa era el moment que més m’interessava. La cultura talaiòtica ara centra la meva vida professional amb els projectes de recerca que tenim en marxa tant a sa Cudia Cremada com a Torralba, a més de pel fet de gestionar aquest segon jaciment.

Amb la vostra empresa Nurarq gestionau el jaciment de Torralba d’en Salort. Com va començar aquesta aventura més enllà de la vostra professió com a arqueòlogues? Per què vau decidir fer aquest pas?
Com a arqueòlogues autònomes vam pensar en la possibilitat de muntar una empresa que ens pogués aportar romanent per invertir-lo en investigació científica. És a dir, el que ens interessava era trobar una font extra de finançament que ens ajudés a dedicar-nos més a la investigació. La nostra idea era que aquesta empresa estigués relacionada amb el patrimoni arqueològic. L’any 2017 se’ns va ocórrer presentar una proposta de gestió integral del jaciment de Torralba d’en Salort als seus propietaris, la Fundació Illes Balears, emplaçada a Mallorca.

Què fa especial el jaciment de Torralba d’en Salort?
Torralba d’en Salort és un jaciment espectacular. Conserva, com a monument estrella, el recinte de taula més ben conservat de Menorca, a l’interior del qual, a més, es van documentar tres de les possibles divinitats que els talaiòtics adoraven, entre elles la icona de la Menorca talaiòtica, el brauet de bronze de Torralba. A banda d’això, té dos talaiots, una sala hipòstila, una petita necròpolis d’hipogeus i altres estructures que el fan un dels poblats més interessants de l’illa.

Sou un bon exemple de com es pot mantenir un equilibri entre la conservació del nostre patrimoni i el turisme, una tasca complicada. Quins són els principals reptes que heu afrontat?
Els reptes a l’hora de gestionar un jaciment no s’acaben mai. Les tres primeres temporades (l’etapa pre-COVID) van ser intenses perquè l’estat de les infraestructures del jaciment era bastant precari. A més, s’ha de tenir en compte que totes les despeses les sufragam nosaltres amb els nostres propis ingressos. L’any 2018, just una setmana abans d’iniciar la primera campanya d’intervenció arqueològica, ens va passar per sobre el famós cap de fibló, que va arrabassar més de vint arbres i va causar desperfectes a parets seques i al quiosc. Tot i així, vam aconseguir que l’empresa fos rendible i a partir del segon any vam poder destinar diners generats de l’activitat econòmica a la investigació científica i iniciar el projecte d’investigació.
Un dels reptes principals al qual ens enfrontam és l’acceptació del nostre model per part de la societat menorquina. Gestionar un jaciment de forma privada, sense ajuts públics de cap tipus, és un concepte que no acaba de quedar clar i que ens agradaria remarcar. Quan una persona paga l’entrada per visitar el jaciment, o per qualsevol de les nostres activitats, contribueix íntegrament no només al seu manteniment, sinó també a la recerca arqueològica, és a dir, a les excavacions anuals que feim. A més, aquest model de gestió també considera important tenir recursos suficients per a la contractació de gent (informadors a la caseta, personal de manteniment, etc.). Pensam que la gestió del patrimoni menorquí pot ser una via per generar llocs de feina a l’illa. Quan algú considera que no hauria de pagar per visitar Torralba, remarcam que cap cèntim dels seus impostos va destinat a aquest jaciment i, per tant, lliurement decideix invertir-hi quan el visita.

Com bé comentau, la investigació és un dels principals eixos de la vostra gestió. Quin és l’objectiu del vostre projecte arqueològic?
El nostre projecte d’investigació ara mateix se centra en l’excavació i posada en valor de la part central del jaciment, és a dir la zona on es concentren el recinte de taula i els dos talaiots. És una zona amb una alta densitat d’estructures, en algunes de les quals encara no s’ha intervingut mai. El 2020 vam encetar l’estudi de les estructures que envolten el talaiot gran. Es tracta d’un projecte ambiciós, a anys vista, que esperam que generi resultats que ens ajudin a comprendre una mica més l’etapa del talaiòtic inicial, de la qual encara tenim poca informació, i la transició entre aquesta etapa i el talaiòtic final, quan aparentment es construeixen els recintes de taula.

Recordàveu abans la primera campanya de l’any 2018. Quins resultats destacaríeu del que heu descobert fins ara?
La primera campanya tenia un objectiu molt clar: retornar l’espectacularitat al recinte de taula mitjançant l’eliminació del gran obstacle visual que representava l’enorme mur de paret seca construït davant la façana del monument. Evidentment, es va valorar l’impacte de l’eliminació de part del bé etnològic que representava aquest mur, que té fins i tot nom propi (“mur de sa Misèria”) i fa uns 200 metres de longitud. Tot i així, la intervenció era prou rellevant i vam eliminar només els 18 metres que tapaven la façana. D’aquesta manera vam aconseguir el nostre objectiu, a més de preservar gran part del bé etnològic.
La nostra sorpresa va ser que entre el mur i la façana del santuari van aparèixer estructures d’elevat interès arqueològic, que no s’havien documentat mai. Entre aquestes estructures hi destaca un paviment original del talaiòtic final que condueix a l’entrada del recinte, una llar de foc adossada a aquest paviment, un monòlit i dues cisternes, que també vam excavar, amb resultats força interessants que es publicaran en breu.

Quan comença la campanya 2021 i què teniu previst?
La campanya d’intervenció de 2021 a Torralba està prevista per al desembre. Es preveu continuar l’excavació de la plataforma superior i la zona sud del talaiot gran. Durant aquest any, a més, redactam dues memòries d’intervenció. La primera és la memòria quinquennal del projecte d’intervenció al recinte de taula de sa Cudia Cremada i la segona és la memòria de la intervenció centrada a la zona davantera del recinte de taula de Torralba. Aquestes memòries inclouen tot un seguit d’estudis especialitzats, entre els quals destaquen els de fauna, de ceràmica, d’indústria lítica i diverses datacions radiocarbòniques. Esperam poder publicar els resultats d’aquests projectes pròximament a revistes científiques especialitzades, una tasca que també és imprescindible en investigació, però normalment poc visible per al gran públic.

Què creis que podria suposar per a l’illa la declaració com a patrimoni mundial de Menorca Talaiòtica?
És clar que aquesta declaració generaria més interès cap a l’arqueologia de Menorca, una oportunitat per donar-se més a conèixer i, a més a més, rebre un turisme cultural amb gent interessada a venir a Menorca en qualsevol època de l’any per conèixer els jaciments de l’illa. Això no només seria positiu per a la gent que ens dedicam a l’arqueologia i la gestió cultural, sinó també per als propietaris d’allotjaments, restaurants, bars, cafeteries, botigues, etc. En definitiva, aquesta declaració, en termes econòmics, seria molt positiva per a molts sectors.
I, per descomptat, i encara més important, ser patrimoni mundial seria el major reconeixement que es podria rebre i ajudaria que la Menorca talaiòtica fos valorada per part de qui encara no la conegui o no hi hagi donat importància. Es tracta d’un títol que dona valor al patrimoni per si mateix, i un dels objectius més importants és que això ajuda a la seva conservació.

I com a investigadores, quin és el potencial de Menorca Talaiòtica? Quins reptes presenta la cultura talaiòtica?
Menorca Talaiòtica té tot el potencial que es vulgui. Parlant en termes d’investigació arqueològica, encara és més el que no sabem que el que sabem sobre molts aspectes de la prehistòria de l’illa. Per això, es fa imprescindible assegurar la continuïtat dels diferents equips que realitzam investigació en l’actualitat. Durant els darrers quinze anys s’han anat consolidant una sèrie d’equips que treballen molt bé a diferents jaciments i des de diferents perspectives. Això fa que darrerament s’hagi avançat en el coneixement de la prehistòria de l’illa a un ritme que s’hauria de, com a mínim, poder mantenir.
Econòmicament, creim que el potencial també és força elevat, encara que, ara com ara, viure del patrimoni arqueològic sigui bastant complicat. Creim que això és un problema, en part, d’actitud, ja que els mateixos menorquins no ens acabam de creure que el que tenim aquí és espectacular i que un viatger o un turista pot estar realment interessat a venir a l’illa pel simple motiu de visitar els monuments arqueològics. Això passa a altres llocs del món i és una cosa que de cada vegada és més comuna. El primer pas és creure’ns-ho i apostar-hi com una forma més de crear riquesa.
Finalment, i no per això menys important, la conservació d’aquest patrimoni arqueològic tan ric és també un dels grans reptes. Actualment els jaciments, en general, estan en un estat de conservació bastant bo, i això s’hauria de poder mantenir i millorar per a les generacions futures.

El Consell Insular de Menorca ha publicat una oferta per al servei de disseny de rutes marítimes del projecte Menorca Reserva de Biosfera - Turisme 0CO2, que s’emmarca dins el Pla de Sostenibilitat Turística a l’illa de Menorca (PSTD). 

L’objecte del contracte és el disseny d’una xarxa de rutes marítimes, costaneres i subaquàtiques en forma ruta o itinerari aprofitable per activitats de turisme sostenible. L’objectiu és posar en valor i apropar a la societat la relació de Menorca amb la mar i des de la mar, així com els elements mediambientals i el patrimoni històric i cultural. En aquest últim apartat, hi entren els jaciments vinculats al propi patrimoni marítim i a l'arqueologia subaquàtica, en un doble aspecte: jaciments costaners de rellevància marítima (ciutats i estructures portuàries, estructures en terra però vinculades amb l'activitat marítima, etc.) i els propis jaciments subaquàtics (derelictes, ports, ancoratges, estructures submergides, etc.) 

Aquest patrimoni pot ser submergit o emergit, però es farà allò possible perquè les rutes siguin per la mar, només baixant a terra per accedir al patrimoni emergit promocionant les activitats socioeconòmiques al voltant del medi marí, especialment en allò relacionat amb el turisme, l’esport i l’ús de transport marítim (des de caiac i vela a barques o mitjans de qualsevol tipus, així com la pràctica del submarinisme). El projecte ha de contenir com a mínim un derelicte, encara que es desitjable més d’un i serà ben acollida tota proposta de millora que potencii les activitats subaquàtiques a l’illa. 

Termini de presentació de les ofertes

Els interessats podran presentar la seva oferta al Consell Insular de Menorca des del dia següent a la seva publicació i fins les 23:59:59 del proper 15 de juliol, dirigint-la al «Servei de Promoció Turística i Fons europeus» de la presidència.

Trobareu tota la informació sobre l'oferta en el document adjunt. 

El Consell Insular de Menorca, a través del seu Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, promou la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. La seva presentació davant la UNESCO ja és una realitat i ara mateix ja es disposa de la versió en anglès i en castellà de l’expedient.

1. Objectius generals
L’objectiu d’aquest contracte és fer la traducció del text de l’expedient de Menorca Talaiòtica al català.

2. Serveis que es contractaran
El servei a contractar és la traducció del text del castellà al català. S’ha de fer en suport informàtic en arxiu de processador de textos compatible amb Libreoffice Writer. El document en castellà està dividit en tres arxius de text amb el gruix del text de l’expedient, més cinc arxius amb les taules principals. En total, el nombre de paraules de tots els arxius puja a 214.311. La traducció ha de seguir el llenguatge tècnic i científic adient per a un text d’aquestes característiques en cada un dels seus apartats. Per veure un exemple del llenguatge utilitzat, consultar l’apartat «La candidatura» de la web www.menorcatalayotica.info.

3. Característiques bàsiques de l’execució del servei
Les persones o empreses que presentin una proposta a aquesta oferta de serveis, hauran d’emprar els seus propis mitjans per a l’execució del servei. Es considera inclòs en el preu del servei tota l’aportació de recursos tècnics i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les tasques descrites. L’esmena de deficiències que es detectin al llarg de la realització del servei es consideren incloses en l’oferta.

4. Calendari d’execució del servei
El desenvolupament del servei s’iniciarà en la data de la formalització de l'encàrrec i la seva durada serà de sis mesos. En cap cas podrà ser superior a un any ni ser objecte de cap pròrroga, tal com preveu l’art. 29.8 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP).
A la formalització de l’encàrrec es fitxarà la temporalització envers les entregues i revisions a fer per part del servei.

5. Pressupost
El pressupost que es presenti no podrà superar l’establert per la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP) per a la contractació menor.

6. Presentació de les propostes
La difusió d'aquesta oferta es realitzarà mitjançant el tauler d'anuncis del web del CIM. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca fins 20 dies naturals a partir de la publicació al tauler d’anuncis, comptant el dia de publicació. Les propostes s’han de presentar per una persona física o jurídica, i en cas de que sigui una persona jurídica s’ha d’indicar qui serà el responsable del contracte.

Les ofertes s’han de presentar amb la indicació «Traducció al català de l’expedient Menorca Talaiòtica», dins el termini abans indicat, d’acord amb les indicacions següents:

a) Per mitjans electrònics, pels subjectes legalment prevists d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 i 2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, al registre electrònic del Consell Insular de Menorca (www.cime.es) o a qualsevol altre registre electrònic dels establerts en l'art. 16.4 de l'esmentada Llei 39/2015.

b) També la poden presentar presencialment, d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 de la Llei 39/2015, les persones físiques (per tal de preservar el dret de comunicar-se amb l'Administració pública també per mitjans no electrònics) en el registre electrònic del Consell Insular de Menorca (a la Seu del CIM de Maó i a les oficines administratives de Ciutadella) o a qualsevol altre registre i lloc dels establerts en l'article 16.4 de l'esmentada Llei 39/2015.

Si algun dels subjectes obligats als quals fa referència l’art. 14, apartats 2 i 3 de la LPACAP, presenta l’oferta presencialment se’l requerirà perquè l’esmeni mitjançant la seva presentació electrònica. A aquests efectes, i d’acord amb allò establert en l’article 68.4 de la mateixa llei, es considerarà com a data de presentació de l’oferta aquella en què hagi tingut lloc l’esmena.

7. Documentació que s’ha d’aportar

- Documentació acreditativa dels treballs de traducció al català executats anteriorment.
- Pressupost d’execució
- Proposta de cronograma d’execució

8. Procediment per a l'adjudicació de l'oferta de serveis
El servei de Patrimoni Històric del CIM procedirà a la selecció d’aquella oferta que consideri més adient tenint en compte la documentació presentada i la justificació del preu de la oferta.

Per a més informació, poden dirigir-se al Servei de Patrimoni Històric del CIM.

CONSELL INSULAR DE MENORCA
Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports
Plaça de la Biosfera, 5 07703 Maó
Tel. 971 36 07 93
joaquin.pons@cime.es

El Butlletí Oficial de les Illes Balears ha fet públic avui l'aprovació de les bases que regeixen la concessió d’ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca corresponent a la convocatòria per a l’any 2021.

D’aquesta manera, el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca preveu una inversió total de 200.000 euros a través d’una convocatòria que estableix cinc línies d’ajuts:

1. Restauració de béns del patrimoni històric.
2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques.
3. Investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.
4. Publicacions científiques.
5. Jornades i activitats de difusió.

El termini previst d'execució d'aquestes accions és pluriennal (anys 2021-2022).

El Pla Estratègic de Subvencions del pressupost general del Consell per a l'exercici 2021 preveu els següents objectius generals del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports en l'àmbit del patrimoni històric:

- Aconseguir la declaració de la Cultura Talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO.
- Protegir i salvaguardar el patrimoni històric.
- Conservar i restaurar el patrimoni històric per llegar-lo en les millores condicions a les generacions futures.
- Aprofundir en el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través del foment de la investigació.
- Difondre el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través de la realització de publicacions científiques i trobades divulgatives.

I els objectius específics que preveu són donar suport econòmic a les activitats que signifiquin ampliar i millorar el coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric a partir d'intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigacions de tipus històric, restauració de béns, difusió i debat, tenint present que ajudin a completar l'expedient de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

El termini de presentació de sol·licituds per acollir-se a aquests ajuts és de 30 dies naturals a partir de l'endemà d'haver-se'n publicat la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per a més informació podeu consultar l’enllaç: http://gestio.cime.es/Documents/Edictes/12085edi.pdf

Juan Andrés Perelló Rodríguez és l’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la UNESCO des de l’any 2018. Com a tal, tindrà la responsabilitat de defensar la candidatura de Menorca Talaiòtica enfront del Comitè del Patrimoni Mundial previst per a l’estiu de 2022 a Kazan (Rússia). Aquest serà el moment clau, quan es decidirà si Menorca entra a formar part de la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO.

Quin era l'objectiu marcat per a aquesta visita?
L'objectiu era conciliar el material que tenim de l'expedient, el que és el relat estructurat sobre el paper, amb la realitat. A l'hora de defensar una candidatura, per més coneixement que en tenguis a distància, no és el mateix que palpar el lloc i viure-ho. Partim de la base que és una candidatura que s'ha treballat molt, que té molta solidesa. Tot i això, l'òrgan avaluador és imprevisible, té una exigència molt alta amb qualsevol candidatura espanyola, perquè jugam a la primera lliga del patrimoni mundial. Però tenc molta esperança que la feina immensa que s'ha fet amb aquesta candidatura doni els seus fruits.

Quina valoració feis de la candidatura després de visitar els jaciments i paisatges associats més destacats?
Un pot trobar restes prehistòriques a moltes parts de món, però aquí hi ha singularitats que sustenten molt bé el caràcter excepcional i universal que exigeix la UNESCO. Fins i tot, amb la proximitat d'altres illes on hi pot haver elements prehistòrics, però no tan singulars i diferencials com els que tenim a Menorca. Els talaiots, per exemple, que són tan diferents dels de Mallorca. Per tant, aquests dos grans punts d'exigència es recullen molt bé. A més, a la Llista de patrimoni mundial actual la cultura prehistòrica no està gaire representada, per tant, Menorca Talaiòtica vindria a omplir un buit en aquest espai.





















Comentàveu que Espanya juga a la primera divisió del patrimoni mundial, ja que és un dels tres països del món amb més béns inscrits a la Llista. Com pot afectar açò a la candidatura?
Som el tercer país del món amb més béns inscrits i competim amb la Xina i Itàlia, una per la seva envergadura territorial i l’altra per la seva història. Açò fa que siguin més exigents amb nosaltres, però també ens singularitza des del punt de vista de l'experiència. Un país que té molt patrimoni reconegut és perquè té molt a mostrar i perquè sap treballar-ho. Tenim una gran competència patrimonial. Nosaltres tenim plena confiança tant en els nostres equips, com en el personal que fa feina en la candidatura a Menorca.

I com ha estat la col·laboració entre la Delegació Permanent d'Espanya davant la UNESCO i la candidatura?
Ha estat una col·laboració molt estreta. Els primers contactes van ser a través dels nostres equips al Ministeri de Cultura, sobretot la secció de Patrimoni. Tant la directora general, com la sotsdirectora i els experts hi han estat molt implicats. A la UNESCO, amb la relació que tenim amb el Centre de Patrimoni, perquè fins aquest any som membres del Comitè de Patrimoni amb veu i vot. Per tant, hem tingut més facilitats per conèixer l'expedient i per entendre el que s’exigeix.

El proper gran pas és la visita de la missió d'ICOMOS a l'octubre per valorar la candidatura sobre el terreny. Ara que l’heu poguda conèixer de primera mà, com veis el futur de la candidatura?
Tenim un any per arribar a Kazan i defensar-la. En aquell moment, ja no serem membres del Comitè de Patrimoni com a Estat, però tenim molta relació amb la resta de membres; alguns canviaran, però ja establim relacions amb els nous; tindrem converses amb el Centre de Patrimoni, i al final defensarem la candidatura amb molta passió, perquè tenim molta base per fer-ho.

I què pot suposar per a Menorca un reconeixement d'aquesta classe?
Menorca ja té molta fama pel seu respecte al territori, els seus esforços en sostenibilitat, però això et col·loca en un altre focus. No és el mateix que molta gent del món conegui Menorca, que Menorca sigui patrimoni del món i es posi el focus a l'illa. Hi ha molt fetitxisme turístic entorn al patrimoni, molta gent que viatja amb aquesta motivació. Suposa una porta més al reconeixement internacional. I de passada, una col·laboració implícita amb la missió de pau de la UNESCO, perquè cada patrimoni mundial nomenat implica que anem fent comuna internacional per conservar-lo, ja no és una responsabilitat local o individual, sinó mundial. I la millor manera per conservar el patrimoni és que no hi hagi guerres, per tant, així es col·labora indirectament amb la missió de construcció de la pau de la UNESCO.

L’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la UNESCO, Juan Andrés Perelló Rodríguez, ha visitat avui matí la seu del CIM (Maó), on ha estat rebut per la presidenta del Consell, Susana Mora; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, Miquel Company; el conseller de Cultura del CIM, Miquel Àngel Maria; l’equip de govern, i la subdirectora general de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Pilar Barrero. La recepció s’ha celebrat a la Sala de Plens del CIM. 

Posteriorment, l’ambaixador ha participat en una sessió de treball amb la Comissió Permanent de Menorca Talaiòtica, encapçalada pel conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el coordinador de l’expedient de Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín. Durant la trobada, l’ambaixador ha pogut intercanviar impressions amb els diferents actors implicats en la transformació de la candidatura que finalment va resultar candidata oficial d’Espanya a patrimoni mundial de la UNESCO per al 2022. 

Juan Andrés Perelló Rodríguez serà a Menorca fins al 28 de maig, juntament amb Pilar Barrero, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la Menorca Talaiòtica. Els dies 27 i 28 de maig recorreran els principals jaciments talaiòtics i paisatges associats a la candidatura acompanyats per membres de l’equip de Menorca Talaiòtica i, en cada cas, per experts en el lloc i els seus atributs. Les visites previstes en el programa són: Talatí de Dalt, Trepucó, Torre d’en Galmés, la naveta des Tudons, Torralba d’en Salord, So na Caçana, Calescoves i el tram costaner de tramuntana i l’illa d’en Colom. 

 














 

¿¡[AQUI]¡¿El Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce presenten la Cervesa Talaiòtica, fruit de les anàlisis i investigacions d’un dels objectes més emblemàtics de la cultura talaiòtica: el vas de fons alt, un objecte únic i exclusiu de la prehistòria menorquina que situam en el talaiòtic final, és a dir, entre els segles IV i II aC.

El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria; la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, i el responsable i mestre cerveser de Grahame Pearce, Roger Vila, han estat els encarregats de mostrar avui en primícia aquesta original beguda al Museu de Menorca.

Els ingredients que han inspirat l’elaboració de la Cervesa Talaiòtica han estat triats a partir de les anàlisis abans esmentades i d’altres estudis sobre l’ús de les plantes en el període talaiòtic menorquí. Aigua, blat xeixa i ordi menorquins, artemisa, camamil·la, romaní, tem i mel s’han combinat per crear aquest beuratge inspirat en els nostres avantpassats prehistòrics, custodis d’una cultura insular poderosa, original i imaginativa.

L’enigma dels 400 vasos de Flaquer
El vas de fons alt és un recipient de ceràmica, normalment molt decorat, que presenta el fons més elevat que el peu, cosa que genera una cambra d’aire a la part inferior. La cassoleta queda aixecada de manera que la capacitat d’aquesta es molt reduïda. Aquesta morfologia va donar peu al fet que la bibliografia científica interpretés aquest recipient com a peveter, és a dir, com a cremador d’herbes aromàtiques. Aquests vasos es troben dins espais simbòlics, com a santuaris de taula i necròpolis funeràries.

Arran de l’exposició Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos, el Museu de Menorca inicià l’any 2019 la investigació d’un dipòsit de més de 400 vasos que provenien de la necròpolis de sa Mola (Alaior). Així es posà en marxa un nou projecte d’excavació en el qual es va descobrir un conjunt d’objectes que formaven part d’un ritual funerari. La majoria eren vasos de fons alt, que es van vincular a cerimònies de comensalia en honor als difunts fins ara mai documentades a Menorca.

Ja que els vasos de fons alt no havien estat mai analitzats, i encara es considerava correcta la teoria que eren cremadors, el Museu de Menorca decideix realitzar mostreigs per a les anàlisis de possibles continguts: d’una banda, s’analitzen els fitolits a l’Institut Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC) per identificar les traces de restes vegetals i, d’altra banda, els residus orgànics al Departament de Prehistòria i Arqueologia i al Departament de Química Analítica de la Universitat de Granada. Els resultats van confirmar que aquests vasos havien contingut cereals, principalment blat, ordi i traces de làctics, elements compatibles amb un beuratge com la cervesa.

A partir d’aquí, es comença a treballar amb l’empresa de cervesa menorquina Grahame Pearce per produir una cervesa d’inspiració talaiòtica, que és la que us presentam i que a partir d’avui es comercialitzarà al Museu de Menorca i a botigues especialitzades.

En aquest vídeo podeu veure el procés.  

Amalia Pérez-Juez és doctora en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat Autònoma de Madrid. En l'actualitat, és directora de Boston University Study Abroad Programs a Espanya i professora titular adjunta dels departaments d'Història i Arqueologia d’aquesta universitat. Des de fa més de vint anys, treballa excavant, investigant i impartint classes sobre jaciments arqueològics a Espanya, que van des de l'edat del ferro fins al segle xx. A més, la seva especialitat se centra en la gestió del patrimoni arqueològic, part indissociable de la investigació i que va poder desenvolupar dirigint l'àrea de gestió cultural de la Fundació Atapuerca. Ha publicat nombrosos llibres i articles, i des de l'any 2001 codirigeix el projecte d'investigació arqueològica de la Universitat de Boston a Menorca, que treballa a diferents jaciments de l'illa, especialment a Torre d'en Galmés. Pérez-Juez és membre de l'Institut Menorquí d'Estudis i del Comitè d'ICOMOS Espanya.

Inicialment, vau estudiar Dret. Què us va fer canviar el rumb de la carrera professional?
De fet vaig començar estudiant Història, m'agradava moltíssim el tema de la protecció del patrimoni. Quan jo vaig començar, ningú feia gestió de patrimoni. Llavors vaig simultaniejar Història i Dret fins que em van donar dues beques Erasmus, una de les quals a França.

La vostra relació amb la Universitat de Boston va començar a l’època d'estudiant, què us va empènyer a travessar l’Atlàntic?
Quan vaig tornar de França, vaig demanar la beca de doctorat als EUA i me la van donar. Vaig estudiar a Boston, vaig fer alguns contactes i, quan vaig tornar a Madrid i en haver acabat la tesi, em van contractar a Boston University Madrid. I des de llavors sempre he tingut relació constant amb els seus programes d'estudi internacionals.

I com va sorgir el vostre interès per Menorca Talaiòtica?
En el departament de la Universitat de Boston em van demanar que organitzés un camp de treball d'arqueologia, unes pràctiques obligatòries per als alumnes que s’havien de fer a l'estiu. I jo vaig pensar: quin lloc hi ha que sigui científicament al·lucinant i on puguem passar sis setmanes amb els alumnes durant l'estiu? La resposta estava claríssima. A més, conec molt Menorca perquè des que era petita he vingut amb la meva família i sempre m'han interessat moltíssim les taules i la conservació dels jaciments. Sempre estava molt atenta al que passava a l'illa. Diguem que van coincidir personalment i científicament dos interessos. Perquè els projectes tirin endavant necessites que hi hagi una persona que tengui entusiasme i a mi no em va costar gaire arribar al departament i presentar el projecte de Menorca. Tot d’una van venir dos col·legues de la universitat, es van enamorar de l'illa, de les possibilitats científiques del projecte... A Madrid havia excavat molta edat del ferro, que és el mateix període que els jaciments talaiòtics.

Des del vostre punt de vista, quines són les aportacions més valuoses de la candidatura de Menorca Talaiòtica?
La candidatura em sembla excel·lent, no entenc com no s'havia fet abans, és una passada. Aporta moltes coses al patrimoni mundial, la primera: l'excel·lent estat de conservació dels monuments. És impressionant el nombre de jaciments, que a més estan ben preservats. Es poden comptar per desenes. A més, és un estat de conservació viu, no és que s'hagin abandonat i els hagi cobert la vegetació, és que s'han continuat utilitzant d'alguna manera al llarg de 2.000 anys. I aquesta relació entre l'home i el territori és fonamental. A més, científicament té un potencial enorme. És una cultura que interactua a la Mediterrània durant el I mil·lenni aC i de la qual se saben coses, però a escala local. Compartir tot aquest coneixement amb el món és molt important, és una candidatura boníssima.

Ja fa 17 campanyes que la Universitat de Boston treballa a Menorca. Com va ser el començament del projecte?
Nosaltres vam començar a treballar aquí el 2001, de la mà d'Amics del Museu de Menorca. En aquella època, només treballaven ells i els de Sanitja. A partir de 2003, vam decidir separar els projectes perquè van començar a aparèixer alumnes de doctorat de la Universitat de Boston que volien continuar amb el treball durant l'any; també tenia col·legues que s’hi volien incorporar per fer geoarqueologia, fauna, botànica, etc. Vam aconseguir armar un equip prou gran per poder muntar el nostre propi projecte. Des de llavors, hem vingut cada any, exceptuant quan ens hem agafat una study season, que és quan ens dedicam a estudiar i analitzar les coses.

Quins considerau que són els principals èxits del projecte de la Universitat de Boston a Menorca?
Quan vam començar fa 20 anys volíem estudiar l'ocupació diacrònica dels jaciments talaiòtics, és a dir, no ens volíem aturar en el talaiòtic final o en l'època romana. El nostre projecte estava centrat en l'ús de l'espai domèstic a través del temps, en com les diferents cultures havien anat adaptant els jaciments: els talaiòtics, els romans, els musulmans, fins i tot en època moderna. Aquest estudi diacrònic va ser una aportació de la Universitat de Boston i crec que hem contribuït a fer entendre que els jaciments es continuen reocupant i abandonat al llarg del temps. Fins i tot al segle xxi estan ocupats pels turistes o els arqueòlegs! Són un espai viu en el qual es pot seguir la seqüència de l'ocupació.
La segona cosa que crec que hem aportat és l'estudi del món andalusí en els jaciments talaiòtics. La petjada musulmana és present a Menorca, ho veim en la toponímia per exemple, però no hi havia un estudi concret sobre la reocupació dels jaciments a l'edat mitjana. Des de l'any 2010 hem intentat mapar i excavar, en col·laboració amb altres col·legues, totes les estructures islàmiques que apareixen almenys a Torre d'en Galmés.
En tercer lloc, quan vam arribar el 2001, vam aportar una forma de veure l'excavació arqueològica molt interdisciplinària, potser perquè teníem un equip que venia de totes les branques, gent que feia estudi de fauna, llavors, carboni... Ara ja es fa a tots els jaciments, però llavors no era tan comú.
I finalment, des del principi vam dir que duríem els resultats dels nostres estudis als congressos més importants d'Espanya, Europa i els EUA. I així ho vam fer des del segon any. D'aquesta manera, hi ha hagut una presentació o publicació de la Universitat de Boston anualment, cosa que crec que ha ajudat a difondre la feina que es fa a Menorca.

Tot i la pandèmia, la Universitat de Boston va poder continuar els treballs a Torre d'en Galmés. Quins avenços s'han aconseguit?
Tot i que no van poder venir els alumnes per la situació sanitària, vam aconseguir tirar endavant la campanya 2020 amb voluntaris, amb la col·laboració d'Amics del Museu i col·legues que van venir de tot arreu.
Hem identificat vuit cases islàmiques a Torre d'en Galmés, vam excavar-ne dues fa uns anys i el 2019 una altra. El 2020 vam acabar d'excavar una casa del segle XII, la vam restaurar i ara està oberta al públic. Així es poden veure totes les fases d'ocupació del jaciment.

El 17 de juny teniu previst reprendre els treballs a Torre d'en Galmés. Quins són els plans per a la campanya 2021?
Doncs esperem que duri fins a final de juliol. Continuarem fent el mateix, volem aconseguir una imatge completa del que és la seqüència islàmica a Torre d'en Galmés i com s'articula amb el substrat talaiòtic que hi ha davall.

El viatge talaiòtic de Gaudí és la primera novel·la de l’economista Gabriel Subirats (es Migjorn Gran, 1968), que es va presentar ahir, 22 d’abril, a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). Subirats imagina la visita de l’arquitecte Antoni Gaudí a l’illa entre l’1 i el 7 de maig de 1910, durant la qual va recórrer alguns dels jaciments més emblemàtics de la cultura talaiòtica acompanyat per un grup d’interessants personalitats de l’època, vinculades a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. 

Aquest relat de caràcter històric, editat per l’IME, està ambientat a principi del segle xx, un moment apassionant per a l’arqueologia a Menorca, en què destaquen personatges com Francesc Hernández Sanz, impulsor de l’Ateneu de Maó. Gràcies als seus treballs d’investigació i als seus dibuixos, podem conèixer l’estat de molts jaciments en aquella època abans de les intervencions posteriors. 

Què us va portar a escriure una novel·la sobre Gaudí? Com vau descobrir la seva vista a Menorca?

Vaig afinar la visita per casualitat, i certa intenció, posant al cercador les paraules Gaudí i Menorca. Una molt breu referència al web d'un estudiós de Gaudí, Josep M. Tarragona i Clarasó, em va exaltar la curiositat. Després de documentar-me sobre l'època i sobre la vida i obra de Gaudí, i constatar, sobretot, certes peculiaritats en l’obra gaudiniana i alguns paral·lelismes històrics, vaig decidir escriure-ho en forma de relat imaginari. 

Sembla que de la visita de Gaudí a Menorca només n’hi ha constància a dues notícies publicades a la premsa. Quines són les informacions reals que tenim de la seva estada?

Realment és un fet gairebé inèdit, perquè existeix l'apunt esmentat abans i poca cosa més: a El Bien Público, en la relació dels viatgers del vapor Monte Toro que entren i surten del port de Maó, apareixen els noms de Gaudí i Rubió. Dues són les raons, val a dir, que explicarien el dit viatge com una "escapada": el delicat estat de salut de Gaudí, que li exigia repòs o suau esbargiment, i la seva aversió als mitjans de premsa; així que avui dia, la notícia, per si mateixa, és motiu d’agradable sorpresa.

“La gran quantitat de jaciments sense excavar convertien el passat prehistòric de l’illa en un univers per descobrir, un món per explorar, ple d’interrogants per abordar i d’hipòtesis per contrastar”, tal com deis en el llibre. Quines són les aportacions més apassionats d’aquella època, a parer vostre? 

Crec que són aportacions inicials, però essencials per marcar el camí de posada en valor d’un patrimoni extraordinari en tots els sentits. Pensem que l'arqueologia encara no s'havia desplegat com la coneixem ara, tot i que els treballs d’Armstrong, Ramis, Cartailhac o del mateix Hernández conformaven un primer i bàsic compendi teòric de la nostra cultura talaiòtica; les excavacions i les feines de restauració més ambicioses vindrien bastants anys després.

En el vostre relat ficcionat dels dies de Gaudí a Menorca, visitau els jaciments de Talatí de Dalt, Torre d’en Galmés, Rafal Rubí i la naveta des Tudons. Què creis que el devia impactar més de les construccions talaiòtiques? Hi ha alguna certesa sobre quins van ser els llocs que va visitar?

Segurament, més que les suposades funcionalitats de les diverses construccions, la tècnica de la pedra en sec. A més, si hi afegim el sentit espiritual d'alguns elements (les taules o els recintes d’enterrament), davant els mites i tabús socials de l’època, l'emoció i la curiositat estarien ben servides. En la premsa de l'època només hi he trobat aquesta referència: “[...] avui capvespre, Antoni Gaudí i Joan Rubió han sortit a visitar talaiots [...]”. No som historiador, però ja m'agradaria que algú trobàs més informació del seu pas per aquí. 

“Aquell dissabte, 7 de maig de 1910, Antoni Gaudí i Cornet ja sabia de més que aquell viatge resultaria revelador per a la seva obra”, sentencia la novel·la. Hi ha constància de la influència de les construccions ciclòpies en l’obra posterior de l’arquitecte?

L'any 1914 Antoni Gaudí culmina el Park Güell amb l'anomenat Turó de les Tres Creus, una espècie de talaiot que domina la part alta d'aquella ciutat jardí, avui parc públic. Pens, i no som l'únic, que la inspiració talaiòtica és evident; i una altra prova la tenim en el mateix parc: un immens espai sota la plaça, construït amb columnes i dissenyat per a la recollida d’aigua de pluja, denominat, curiosament, Sala Hipòstila. En un altre sentit, però açò ja són coses meves, hi ha dues imatges que, posades una al costat de l'altra i observant l'acabat de la pedra, sempre m'han cridat l’atenció: la naveta des Tudons i la Casa Milà.

L’Ateneu de Maó i els seus membres tenen un paper cabdal en el relat, ja que exerceixen com a guies de Gaudí durant la seva estada: “[…] aquell equip formidable de gent, extraordinàriament motivada per conèixer com visqueren els seus avantpassats i del tot implicada a conservar aquell enorme llegat històric”. Quin paper va tenir l’Ateneu en l’estudi de la cultura talaiòtica?  

El seu paper va ser fonamental, sense el seu concurs, el llegat que avui mostram orgullosos es trobaria en pitjors condicions o hauria estat més complicat reconstruir-lo. Les contribucions del grup excursionista ateneista, liderat per Francesc Hernández Sanz, són de caràcter científic (museístiques, descriptives i divulgatives, vull dir), com també en una direcció clarament sensibilitzadora, atès que es preocupaven d’avisar els propietaris perquè conservessin els jaciments nets de vegetació, que ja és molt. L'entitat, que havia nascut cinc anys abans amb la finalitat d'estendre el coneixement científic, artístic i literari, s'havia fet càrrec de la Revista de Menorca; el mateix Hernández (catedràtic de dibuix, historiador, arxiver i conservador del Museu Municipal) dirigia la publicació, que es feia ressò de les troballes, recerques, estudis o visites d’estudiosos estrangers. M’atrevesc a proclamar que ens referim als inicis de l’esperit talaiòtic, tal com el podem concebre a hores d’ara.  

“Ara ho veig clar! És una illa de pedres… on la pedra n’és, al mateix temps, l’illa…”, afirma Gaudí en un moment de la història. Creis que devia entendre la odissea de la pedra que va suposar aixecar les construccions talaiòtiques?

Més que pel patiment, pens que devia quedar meravellat imaginant com se les devien apanyar per trobar un mètode i unes tècniques que els fessin la feina més fàcil i més eficient. Açò també ho tenc clar, aquella gent feia servir molt millor la intel·ligència que nosaltres, que, davant l’adversitat, sembla que només sabem augmentar les nostres diferències. 

El Consell Insular de Menorca (CIM) presenta el vídeo Talaiots pels drets humans 2021, sobre l’acció «Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels drets humans», que va tenir lloc el 27 de març passat amb l’encesa de 32 monuments prehistòrics de Menorca. Aquesta va ser la tercera edició de l’activitat, organitzada pel CIM en col·laboració amb 22 entitats solidàries, veïnals i culturals de l’illa. L’acte central, amb la lectura d’un manifest i la interpretació de la cançó Ítaca de Lluís Llach, va tenir lloc al jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior).

«En moments de foscor, l’encesa de les talaies i talaiots és un punt de llum i esperança», tal com es manifesta a la peça audiovisual, produïda per Bendito Films. Un fragment de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, marca l’inici d’aquest resum audiovisual de l’acció d’enguany. El vídeo es difondrà a través de les diferents xarxes institucionals del CIM, Menorca Talaiòtica i Menorca Illa de Cultura. Compta amb tres versions: català, castellà i anglès.

L’objectiu de l’encesa de talaiots pels drets humans és doble: d’una banda, sensibilitzar la ciutadania del drama que pateixen a la Mediterrània les persones migrants, i de l’altra, en el marc de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria, una època en la qual els moviments de població d’un lloc a l’altre de la Mediterrània ja eren comuns.

L’arqueòleg menorquí Antoni Ferrer és un dels artífexs de la reformulació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a partir del 2017. Director insular de Cultura i Patrimoni entre 2015 i 2019, està especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, actualment codirigeix els projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou i Cala Morell (Menorca), i el de Sa Ferradura (Mallorca).

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia? Per què us vau decantar per la cultura talaiòtica?
El passat m’ha interessat d’ençà que era petit. La naturalesa també ha estat des de sempre quelcom que m’ha cridat poderosament l’atenció. Crec que en l’arqueologia conflueixen aquests dos interessos, no només perquè una part de la feina de l’arqueòleg es desenvolupa al camp, sinó també perquè un dels aspectes que estudia l’arqueologia és la forma en què els éssers humans del passat es relacionaven amb el seu medi ambient.
La cultura talaiòtica, i la prehistòria en general, em resulten especialment intrigants perquè les persones d’aquella època tenien una forma d’entendre el món radicalment diferent de la nostra. Amb una persona culta d’època romana o medieval podríem parlar de molts temes (educació, economia o fins i tot política) i veuríem que, tot i les diferències, hi ha molts conceptes compartits... Amb una persona d’època talaiòtica seria molt més complicat. I no per una qüestió de primitivisme, perquè la seva era una cultura rica i complexa.

Heu estat un dels artífexs de la reformulació de la candidatura després del primer intent el 2017.
Què ha estat el més complicat d’aquesta tasca?
Per mi, amb molta diferència, el més complicat han estat les qüestions administratives. Tenim una administració amb moltes mesures de control per evitar que es faci un mal ús dels recursos públics, i açò provoca que contractar serveis (com per exemple la redacció d’un pla de gestió per als béns de la candidatura) sigui una feina extremadament llarga i laboriosa.

I amb aquest nou expedient, quin creis que és el principal valor de la nostra candidatura que pot decantar la balança perquè sigui patrimoni mundial?
Com va dir una vegada Cipriano Marín, l’actual supervisor de l’expedient de la candidatura, el patrimoni arqueològic de Menorca ja és patrimoni mundial; la nostra feina és aconseguir que la UNESCO se n’adoni. Crec que per aconseguir-ho la visió de tot el paisatge de l’illa com a objecte d’estudi arqueològic és fonamental.

Quines peculiaritats presenta la cultura talaiòtica menorquina respecte a la de Mallorca?
Tot i que són dues cultures germanes, s’aprecien diferències per exemple en l’àmbit arquitectònic. Els talaiots de les dues illes són bastant diferents. Se sol dir que l’arquitectura és la plasmació dels esquemes socials i ideològics d’una societat, de forma que aquestes diferències entre les construccions de les dues illes possiblement tenen un rerefons que ara mateix només podem intuir.

Com a investigador, recentment heu publicat amb altres companys un estudi que apunta a una nova interpretació dels recintes de taula. Quina és la vostra hipòtesi i com va ser el procés per arribar-hi?
A grans trets, la hipòtesi és que existeix un paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època. Dins d’aquesta visió, el lloc que ocupa la taula és anàleg al que ocupa la porta que dona accés a l’habitació més important de les cases. La taula, per tant, podria representar una porta. L’estudi estadístic de les proporcions de portes i taules ha permès determinar que hi ha una semblança entre els dos elements. 

Heu trobat algun indici del tipus de cultes religiosos que es practicaven als recintes de taula?
Una part dels cultes que se celebraven dins els recintes s’han pogut reconstruir gràcies a totes les excavacions que s’han realitzat en recintes de taula al llarg del segle xx. Sabem, entre altres coses, que possiblement es realitzaven banquets rituals en els quals es consumia vi i carn.

Quins altres estudis recents sobre la cultura talaiòtica destacaríeu?
Crec que tots els nombrosos projectes que es desenvolupen actualment aporten o aportaran dades valuoses per entendre millor la prehistòria de l’illa. Si n’he de destacar dos, tal vegada un seria el projecte Modular, que ha proporcionat una visió nova sobre la influència púnica durant el talaiòtic final. Un altre projecte que em sembla destacable és el que encapçala Marta Portillo: partint de l’anàlisi d’excrements de vaques, ovelles i porcs actuals, estableix patrons que ens ajudaran a obtenir més informació de les restes d’excrements prehistòrics que trobam als jaciments arqueològics. Així, es podrà saber per exemple si els excrements de vaca s'empraven per fer foc o com a material constructiu, com passa en algunes cultures actuals.

Actualment, a Menorca codirigiu els projectes d’investigació de Cornia Nou i Cala Morell. Quins resultats vau obtenir el 2020? I què teniu previst per a la campanya 2021?
El 2020 ha estat un any complicat també per a l’arqueologia, però hem pogut treballar. A Cornia Nou hem documentat les restes d’una possible casa del talaiòtic inicial, fet que és interessant perquè a Menorca encara no se sap com eren els habitatges d’aquella època. En el cas de Cala Morell, tot i que també hem fet un poc de treball de camp, ens hem centrat en els treballs de laboratori, fet que permetrà publicar nous resultats al llarg d’enguany. Les campanyes de 2021, a tots dos jaciments, seguiran la mateixa línia que les d’enguany.

Estau involucrat en algun altre projecte aquest any?
Sí. L’Institut d’Estudis Baleàrics va obrir l’any passat una convocatòria de beques per a la investigació. Hi vaig presentar un projecte per estudiar la indústria lítica (les eines de pedra: molins, morters, percussors...) de diversos jaciments arqueològics de Menorca i vaig aconseguir una de les beques. Aquesta és una feina que m’ocuparà part de l’any.

Com a divulgador, heu tingut un paper destacat en la creació de la col·lecció Sitjot. Creis que encara hi ha un cert desconeixement sobre la cultura talaiòtica menorquina entre la població local? Què trobau que es podria millorar per fomentar-ne l’interès?
Sens dubte, existeix encara un cert desconeixement. Però hem de ser conscients d’una cosa: tot i que és recomanable tenir uns coneixements bàsics sobre tots els aspectes de la realitat que ens envolta, no podem pretendre que tothom s’interessi en profunditat per tots els àmbits del saber. Jo mateix reconec que els meus interessos intel·lectuals, tot i que no es redueixen a l’arqueologia, estan molt focalitzats. En aquest sentit, crec que l’objectiu de l’Administració, a través del sistema educatiu, hauria de ser aconseguir que no hi hagi ciutadans sense cap tipus d’inquietud intel·lectual. Crec que una de les pitjors coses que li poden passar a una persona és patir una manca absoluta de curiositat per conèixer i de desig d’aprendre.
Per altra banda, l’Administració ha d’intentar que tothom tengui al seu abast les eines i els materials per satisfer aquests interessos. Açò implica, entre altres coses, incentivar les publicacions de divulgació i síntesi científica. Puc acceptar que el desconeixement d’una persona sobre una matèria estigui motivada per la manca d’interès personal per aquell tema concret, però crec que s’ha d’evitar a tota costa que la ignorància estigui motivada per la manca de mitjans per instruir-se.
Finalment, s’ha d’intentar que tothom entengui la importància i la complexitat de tots els àmbits del coneixement humà, més enllà de la seva parcel·la d’interès personal. Alguna vegada, tots opinam sense prou coneixement de causa, açò és inevitable. Ara bé, al llarg del darrer any, per exemple, hem hagut d’escoltar de forma habitual com persones sense cap formació científica opinaven sobre qüestions mèdiques i fins i tot desqualificaven les opinions de la comunitat científica. Hem de lluitar contra aquest menyspreu cap al coneixement, tant si va dirigit cap a l’epidemiologia, l’arqueologia o qualsevol altra disciplina seriosa.

La cinquena edició del certamen cultural Becatalaiotica 2021 ja està en marxa i les inscripcions romandran obertes fins l’1 de maig. El concurs, destinat a joves d’entre 16 i 25 anys, té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.  La proposta més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 euros.

Aquest projecte, nascut de la mà d’Amics del Museu de Menorca, compta des de l’inici amb el suport del Consell Insular de Menorca. A la presentació de Becatalaiotica 2021, que s’ha celebrat avui 6 d’abril al poblat de Talatí de Dalt, han assistit el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i l’equip organitzador format per: Cecília Ligero, Maria Meliá, Biel Parreta i Carles Salort.

Durant l’acte, s’ha mostrat el vídeo promocional d’aquesta edició, una metàfora sobre el funcionament del concurs, on un cuiner (el concursant) ha de crear un plat original partint de la tradició que després els comensals (el públic) hauran d’avaluar. Una manera de suggerir que Becatalaiotica consisteix en cuinar noves coses a partir de la revisió del patrimoni menorquí.



El calendari del concurs

Els organitzadors han explicat que d’entre tots els formularis rebuts abans de l’1 de maig, es seleccionaran 10 participants, que en una segona fase del concurs hauran de realitzar un vídeo d’un minut de temàtica lliure, amb l’única condició que hi aparegui Menorca Talaiòtica. Aquestes peces audiovisuals es penjaran a YouTube i podran ser votades pel públic. Els cinc més votats passaran a la fase final, on durant el mes d’octubre hauran de crear i executar un esdeveniment de caràcter lliure a un dels jaciments de Menorca Talaiòtica.

A la fase final, el públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueix una millor valoració rebrà com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Per participar: emplenar el formulari que es troba a www.beca.menorcatalayotica.info i enviar-lo al correu electrònic beca@menorcatalayotica.info abans de l’1 de maig. 

     

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha adjudicat la licitació del documental sobre Menorca Talaiòtica a l’empresa Espiral Producciones, SL. L’objectiu és que aquesta peça audiovisual doni suport a la candidatura, contribuint a demostrar la seva idoneïtat per ser inscrita a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO. El valor estimat del contracte és de 66.069,28 €.

Amb seu a Mallorca, Espiral Producciones és una productora audiovisual dedicada al cinema, TV, publicitat i documentals. Per a la realització del documental de Menorca Talaiòtica, comptarà amb el següent equip:

Productora: Luisa Lagartera
Guionista: Laura Jurado
Director: Manuel Balaguer
Director de Fotografia: Agustí Torres
Arqueòloga-assessora: Amalia Pérez-Juez

El documental “La mort com coartada” (Agustí Torres), “La ciutat dels caiguts” (Manuel Balaguer), el programa informatiu d’IB3 “Panorama” (Luisa Lagartera) i la pel.lícula “Dona” (Agustí Torres) són algunes de les produccions en les quals han col.laborat els membres de l’equip.

El Consell Insular de Menorca considera imprescindible dotar a la candidatura d’un documental que plasmi el discurs de l’expedient en format audiovisual. El documental haurà de mostrar la singularitat i excepcionalitat de Menorca Talaiòtica i emocionar a l’espectador traslladant la importància que té el paisatge talaiòtic en la vida dels menorquins, gràcies al seu bon estat de conservació.

Margarita Orfila és catedràtica d'Arqueologia per la Universitat de Granada, on va exercir com a docent, així com a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat de València. La Dra. Orfila està especialitzada en el món romà i actualment és la presidenta de l'Ateneu de Maó. Ha dirigit les excavacions de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) i la cova dels Jurats, a Calescoves (Menorca), entre d'altres.

• Com va néixer el vostre interès per l'arqueologia?
Molt senzill, vaig tenir la sort de passar els estius de la meva infantesa a Calescoves, just coincidint amb els anys en què es van dur a terme les excavacions arqueològiques de Cristòfol Veny. Va ser com un joc, cada matí amb els arqueòlegs, i de joc va acabar essent la meva professió.

• Precisament la cova dels Jurats, a la necròpolis de Calescoves, ha centrat els darrers treballs d'investigació que heu fet a Menorca. Què va despertar el vostre interès per aquest jaciment, a banda de les vivències d'infantesa?
La cova ha cridat l'atenció des de sempre a molts investigadors. Les inscripcions rupestres romanes a l'entrada, ja donades a conèixer per Joan Ramis el 1817; una gruta d'uns 20 metres de longitud segellada pels despreniments del sostre, que només deixaren espai per intervenir en un passadís lateral i part del fons de la gruta, i les evidències que no s'havia destinat a enterraments, com sí que ho van ser el gairebé centenar de coves que donen nom a la cala, eren alguns dels motius d'atracció per dur a terme una intervenció arqueològica en aquest lloc. Dedicant-me jo a l'època romana, des que vaig iniciar la meva carrera acadèmica vaig saber que algun dia investigaria aquesta cova. Era prioritari crear un equip d'arqueòlegs i filòlegs, com va ser el cas, atès que els responsables vam ser el Dr. Marc Mayer, filòleg i epigrafista de gran prestigi; la professora de la Universitat de Macerata (Itàlia) Giulia Baratta, i jo mateixa. El resultat va ser molt bo per al coneixement de les activitats culturals dels menorquins des del segle II aC fins a mitjan segle III dC.

• Les excavacions van determinar que es tractava del primer santuari rupestre documentat en la cultura talaiòtica. Des de quan va estar en ús? Com va ser el procés que us va dur a aquesta conclusió?
Les evidències arqueològiques i filològiques van ser molt clares, com confirma la repetició d'una data en les inscripcions tallades a la roca: les "XI Kal(endas) Maias", que equival al 21 d'abril, el dia assenyalat per les fonts romanes com el dia en què Ròmul va fundar Roma el 753 aC. Una data molt important en el calendari romà, ja que no només es commemorava aquesta fundació, també era el dedicat a la deessa Palília, protectora dels naixements. Són unes dades que porten a proposar com a interpretació que som davant un santuari dedicat a aquests dos esdeveniments. És més, en l'estudi que el Dr. Mayer va desenvolupar es va poder comprovar que aquestes inscripcions estaven datades —no es va poder identificar la data en totes pel mal estat de conservació que algunes presenten—, atès que estan encapçalades per referències consulars, que és la manera d'assenyalar l'any en època romana. La més antiga, entorn de l'any 125 dC; la més moderna, propera al 230 dC.
D'altra banda, la intervenció mitjançant excavació a l'interior de la gruta va permetre determinar un ús sacre des de final del segle III aC i seria, per tant, l'únic santuari relacionat amb la cultura talaiòtica en cova, on la comensalitat era un hàbit. També es va poder determinar que va ser freqüentat fins a final del segle III dC, coincidint amb les dates de les darreres inscripcions de l'exterior que s'han pogut datar.

• El 2009, quan éreu responsable de la Secció d'Història i Arqueologia de l'Institut Menorquí d'Estudis, vau proposar a la secció la presentació de la primera candidatura de Menorca Talaiòtica a la UNESCO, un acord que posteriorment va assumir el Consell Insular de Menorca. Què us va impulsar a fer aquest primer pas que posaria en marxa tot el procés?
Crec que les intervencions a Cornia, amb aquest passadís al talaiot petit o l'escalinata del major, d'alguna manera em van fer reflexionar sobre la monumentalitat, la singularitat i l'espectacularitat, a més de l'increïble estat de conservació, dels béns de la prehistòria de Menorca. També la densitat de jaciments i que han perdurat i s'han fet servir d'alguna manera fins a l'actualitat. Vull recordar aquí Joan Hernández Mora i la seva frase sobre que l'arqueologia és la "història que es pot veure", i realment les nostres restes es veuen, i tant que es veuen! Quan va sortir aquest tema a la secció de l'IME, tots els membres presents en aquella reunió vam acordar que havíem d’aspirar al fet que la cultura talaiòtica de Menorca fos declarada patrimoni mundial.
D'altra banda, que a Espanya hi hagi pocs béns prehistòrics declarats patrimoni mundial per la UNESCO va ser un altre dels esperons. A més, no s'ha de deixar de banda que quan un bé, o bé seriat com és el nostre cas, rep aquesta distinció, l'anomenat turisme cultural augmenta més d'un 50 % i no és estacional. Aquests factors també van pesar a l'hora de proposar la candidatura a la Secció d'Història i Arqueologia de l’IME.

• Com a membre de la Comissió Permanent de la candidatura heu contribuït amb escrits i revisions al nou expedient que s'ha presentat recentment a la seu parisenca de la UNESCO. En què ha millorat respecte a l'anterior?
La base documental del primer dossier va ser molt important, ja hi havia una feina feta i això s’ha de destacar. El canvi més consubstancial en relació amb l'anterior és que tota la informació de l'actual expedient està enllaçada a través d'un relat, que era la mancança que tenia l'anterior, més focalitzat a presentar els béns de la candidatura en si. Crec que la tasca de Cipriano Marín és impressionant i que les col·laboracions de tots els que s'han implicat en aquest projecte tan il·lusionant han acompanyat i enriquit l'actual dossier. Tota la sèrie de reunions, tant de la Comissió Permanent, com les que s'han organitzat amb membres externs, han potenciat el resultat final d'aquest document. Diguem que es tenia un diamant en brut i que en aquests anys s'ha polit.

• Com a presidenta de l'Ateneu, quines activitats de suport a la candidatura ha realitzat l’entitat?
Doncs en aquest sentit s'han realitzat una gran diversitat d'actes en els darrers anys i en suport del primer intent de declaració: des de cicles de conferències, com el que va durar més d'un curs i va permetre conèixer els béns patrimoni de la humanitat espanyols que són arqueològics, fins a presentacions del projecte. No obstant això, cal agafar les idees al vol i segur que alguna cosa més organitzarem d'aquí a la primera meitat del 2022. Les ganes i la il·lusió per aquesta candidatura hi són!

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca juntament amb el GOB Menorca donen un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica entre la població de l’illa. La primera visita serà el diumenge 7 de març a Son Catlar (Ciutadella), el gran poblat talaiòtic del ponent menorquí que destaca per conservar bona part de la murada defensiva. L’arqueòloga Majo León serà l’encarregada de guiar l’excursió. 

Què ens uneix i què ens separa amb la cultura talaiòtica? Els visitants podran conèixer en què consisteix i com s’articulen els components o àrees territorials de la candidatura. La relació dels talaiòtics amb els astres, l’agricultura, la mort o l’arquitectura completaran un viatge fascinant a l’extraordinari patrimoni que ens van llegar. 

El programa “Som Talaiòtics?” pretén que els participants no només coneguin en profunditat els jaciments, sinó també el paisatge en el qual s'insereixen. A final de gener, el Consell Insular de Menorca va entregar a la UNESCO el nou expedient de la candidatura, amb un marcat accent en l’anàlisi de la relació entre el paisatge i els monuments talaiòtics.

Les activitats són gratuïtes, però en alguns casos les places són limitades. Cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a la web www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o trucant al telèfon 971 35 07 62. 

Pel que fa a les excursions que disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, el servei té un cost d’entre 3 i 5 euros per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.

Les dates són les següents:

• Diumenge 7 de març: visita a Son Catlar (Ciutadella) amb l’arqueòloga Majo León. Servei de bus. Component 2.
• Diumenge 11 d’abril: visita a Torrellafuda (Ciutadella) amb l’arqueòleg Ismael Moll. Servei de bus. Component 1.
• Diumenge 9 de maig: visita a Sant Agustí (es Migjorn Gran) amb l’arqueòleg Ismael Moll. Servei de bus. Component 4.
• Dissabte 5 de juny: visita nocturna a Trepucó (Maó) amb l’arqueòloga Elena Sintes. Servei de bus. Component 8.
• Dissabte 18 de setembre: visita nocturna a Torre d’en Galmés (Alaior) amb l’arqueòleg Borja Corral. Servei de bus. Component 5.
• Diumenge 3 d’octubre: visita a Son Mercer de Baix (Ferreries) amb l’arqueòloga Cristina Rita. Servei de bus. Component 3.
• Diumenge 7 de novembre: visita a Torelló, Talatí de Dalt i Cornia Nou (Maó) amb l’arqueòleg Toni Ferrer. Servei de bus. Component 7.
• Diumenge 12 de desembre: visita a So na Caçana (Alaior) amb l’arqueòloga Cristina Bravo. Servei de bus. Component 6. 

¿¡[AQUI]¡¿Maite Mira (Alacant, 2000) ha estat la guanyadora de la quarta edició de Becatalaiòtica 2020, una iniciativa d’Amics del Museu de Menorca que compta amb el suport del Consell Insular de Menorca (CIM). El premi és una beca d’estudis de 2.000 euros.

L’anunci de la guanyadora es va fer dissabte, 6 de febrer, a través d’un directe a l’Instagram de @becatalaiotica, amb la participació del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el vencedor de la Becatalaiòtica 2019, Pau Canivell, qui va desvelar el nom de la premiada. Els organitzadors van aprofitar per anunciar que el període d’inscripció de Becatalaiòtica 2021 està obert fins a l’1 de maig.

Un joc de rol talaiòtic
L’alacantina va ser la primera finalista a presentar el seu projecte, “206 ANE: Un dia a So na Caçana”, el 25 d’octubre passat a So na Caçana. La proposta d’aquesta estudiant d’economia i història va ser un joc de rol en el qual es prenien decisions a força d’emprar la intuïció i els coneixements sobre el passat de l’illa. Els visitants s’havien de posar en la pell de personatges de l’època posttalaiòtica. Quan la situació sociosanitària ho permeti, Mira tornarà a Menorca per repetir el seu joc de rol.

El conseller de Cultura recordà que Becatalaiòtica “va néixer fa quatre anys com una acció de suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica. La principal virtut que té és arribar a nous públics, sobretot joves, vinculats a la participació en temes de patrimoni històric i arqueologia”. Referent a Menorca Talaiòtica, Maria va apuntar que “ara estem en un moment dolç de rellançament de la candidatura. El 29 de gener el nou expedient va ser lliurat a París a les oficines de la UNESCO, ara venen uns mesos d’espera fins que al setembre tinguem la valoració in situ de l’inspector d’ICOMOS. El primer semestre de 2022 serà d'interès creixent i intensificació d’accions relatives a la candidatura. La Becatalaiòtica 2021, que lliurarem a principi del 2022, tindrà encara un major ressò i ens ajudarà a posicionar-nos davant la UNESCO”.

Què és Becatalaiòtica?
El primer concurs de Becatalaiòtica es va celebrar el 2017 a iniciativa d’Amics del Museu de Menorca, amb el suport del Departament de Cultura del CIM. El certamen té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.

La posada en escena de Becatalaiòtica té lloc a diferents jaciments arqueològics de Menorca Talaiòtica, on els finalistes (joves d’entre 16 i 25 anys) presenten un esdeveniment de caràcter lliure en el qual qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid, mentre atorgui el seu lloc just al coneixement científic. Maite Mira, María Sánchez, Mateu Tur, Guillem Andreu i Júlia Rubio han estat els cinc finalistes d’aquesta atípica edició.

El públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueix una millor valoració rep com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Cipriano Marín és un dels majors experts del món en desenvolupament sostenible insular. Coordinador de programes de la UNESCO com Starlight, RENFORUS i Biosphere Smart, ha estat promotor de nombrosos projectes d’innovació relacionats amb el turisme sostenible i l’ecologia. Entre 1992 i 2005 va ser el màxim responsable d’INSULA (International Scientific Council for Island Development-UNESCO), englobat en l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. La seva història amb Menorca es remunta a la declaració com a reserva de biosfera el 1993, de la qual va ser un dels promotors. Ara, també participa en la consecució d’una altra fita històrica per a l’illa, ja que des de 2017 coordina l’equip encarregat de reformular la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO.

• Heu dit alguna vegada que una illa ho és precisament per la seva cultura, que els insulars tenen la sensació de ser un altre univers. La cultura talaiòtica és el que fa illa Menorca?
És veritat i no ho dic jo. El 1992 la Cimera de la Terra vaticinava que les illes són un cas molt especial per al desenvolupament sostenible, ja que alberguen una immensa quantitat d’ecosistemes i espècies endèmiques, així com una extremada diversitat de cultures diferents i singulars adaptades al fet insular. D’aquesta manera, podem entendre que el binomi naturalesa-cultura és el pilar sobre el qual es construeixen els fonaments de la insularitat. En aquests termes, no tots els territoris envoltats de mar han de ser considerats com a autènticament insulars. Aquest seria el cas del Japó, on no podem dir que a les principals illes s’hagi desenvolupat una cultura netament insular, a diferència de moltes altres de les 7.000 illes d’aquest arxipèlag, o de Nova Zelanda, illes tan grans com les centrals del Japó, on els seus habitants s’autodenominen autèntics insulars, orgullosos de les seves arrels maoris.

La majoria dels insulars del planeta estan extremadament orgullosos de la seva illa i de la seva cultura local. Però no solem ser conscients que formam part d’un univers de més de 100.000 illes, habitades per almenys 500 milions de persones. Per això, en un món global cada vegada més pla, resulta essencial preservar l’enorme força conjunta de la diversitat insular, que inclou la diversitat natural i cultural. I això té molt a veure amb el marc global en el qual es presenta la candidatura de Menorca, entenent el patrimoni talaiòtic com un component representatiu i excepcional de l’herència de les cultures insulars del planeta.

Amb aquesta visió, crec que podem afirmar que els antics moais fan encara més illa Rapa Nui en termes culturals, de la mateixa manera que la gran base aeronaval fa menys illa Guam, per molt aïllada que estigui en el Pacífic. Seguint aquesta idea, la pervivència de les restes de la cultura talaiòtica no només fan més illa Menorca, sinó que són un element aglutinador de la seva identitat cultural. Podríem definir-les com la cola de la història de l’illa a través del temps.

• “Una odissea ciclòpia insular” és el lema del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica, per què vau decidir donar-hi aquest punt èpic?
Al marge de la rigorositat tècnica i científica necessària, res impedeix que el relat d’una candidatura sigui vibrant i, a vegades, emotiu o poètic. Cal recalcar que un expedient de candidatura a patrimoni mundial no només va dirigit als experts d’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites) o de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) que analitzen i avaluen la proposta, sinó que es dirigeix a tota la comunitat internacional. Per això, a l’hora de comunicar el missatge, hem decidit incloure expressions que també arribin a l’ànima de la gent i no només als estudiosos de les diverses matèries que aborda l’expedient.

Sobre el lema “Una odissea ciclòpia insular”, crec que no és necessàriament grandiloqüent, sinó que s’ajusta bé al que coneixem. Parlam d’una cultura que va construir multitud d’estructures ciclòpies en un reduït territori insular de la Mediterrània. Però si només agaféssim com a referència els centenars de talaiots distribuïts per tota l’illa de Menorca, és indubtable que, per a una comunitat humana tan petita i amb pocs mitjans, va ser un esforç colossal incomparable. No és en absolut exagerat parlar d’una autèntica odissea de la pedra. Crec que també és una expressió que ret tribut a aquelles comunitats i reforça el caràcter netament insular de la proposta.

• Des de 2017 coordinau l’equip que ha reformulat la candidatura, ha estat una odissea aconseguir-ho? En què ha canviat?
Pel que fa al temps de realització, crec que ha estat una autèntica odissea aconseguir finalitzar l’actual expedient en els terminis que ens havíem marcat. Hem de considerar que les candidatures a patrimoni mundial s’han tornat infinitament més complexes i exigents en la darrera dècada, i els terminis per desenvolupar-les són més amplis que el temps esmerçat en aquesta proposta. Això hauria estat impossible sense el gran esforç col·lectiu de l’equip que ha participat en la reformulació i el decidit lideratge del Consell Insular a tots els nivells. Tampoc s’hauria aconseguit sense la cooperació permanent entre les diferents administracions, començant pel suport del Govern de les Illes Balears i incloent el paper proactiu del mateix Ministeri de Cultura. Quan tots remen en la mateixa direcció, és més fàcil aconseguir l’objectiu. També és indiscutible que comptar amb els fonaments de la proposta anterior ha estat un avantatge important.

L’aspecte més destacat de la nova candidatura és que ara no es tracta d’una sèrie de monuments aïllats representatius d’aquesta cultura, sinó que es proposa un bé seriat constituït per nou unitats territorials que integren les millors representacions de les construccions ciclòpies i els excepcionals paisatges associats, amb els quals estableixen una relació harmònica i simbiòtica.

La nova candidatura aporta també elements nous, com la dimensió astronòmica de determinats monuments i la vigorosa relació d’aquesta cultura amb el cel. Igualment, en la seva formulació s’ha afinat molt el relat d’un procés cultural divergent d’una cultura insular en la prehistòria, que crea expressions úniques en relació amb el seu entorn balear i mediterrani.

Un altre dels aspectes que més s’ha reforçat és l’anàlisi comparativa. Hem de recordar que perquè un bé sigui inscrit en la Llista de patrimoni mundial, no només s’ha de demostrar l’excepcionalitat i singularitat d’aquest i els seus elements, sinó el més important: que contribueixi al fet que la llista sigui més representativa. És a dir, que la proposta serveixi per omplir buits que completin el gran llegat cultural de la humanitat. I això es demostra a través de l’anàlisi comparativa amb altres béns inscrits o no inscrits en la llista. En aquest sentit, estic convençut que s’ha aportat un relat convincent del nivell de representativitat de les expressions d’aquesta cultura insular en el marc de la Mediterrània i de les illes del món, i s’ha recordat un cop més l’escassa representació de la prehistòria de les illes en la Llista de patrimoni mundial.

Finalment, convé indicar que la nova proposta ha enfortit i presentat un pla de gestió molt detallat i convincent, que parteix d’un diagnòstic exhaustiu de l’estat de conservació.

• Per a vós, quins són els atributs que fan excepcional aquesta candidatura?
Lògicament en essència són els mateixos que sustenten la nostra proposta de valor universal excepcional per a Menorca Talaiòtica. A banda d’alguns aspectes que ja he mencionat, en primer lloc destaca l’extrema quantitat i densitat de jaciments prehistòrics de tot tipus que han sobreviscut a Menorca. A això s’hi suma la diversitat d’expressions presents, tant funeràries com habitacionals o defensives, incloent-hi obres hidràuliques i mineria. Per cert, amb un nivell de protecció inaudit en relació amb altres territoris, l’illa BIC, com li agrada dir al conseller Miquel Maria Ballester. Aquesta extrema densitat i diversitat de vestigis del passat permet conèixer en detall l’evolució d’aquesta cultura, i fan del bé proposat una finestra excepcional a la prehistòria, un autèntic llibre obert on llegir el passat d’una odissea insular.

En segon lloc, la proposta defensa que, malgrat la limitació de recursos, aquelles comunitats humanes van ser capaces de generar obres ciclòpies excepcionals, úniques i exclusives d’aquesta illa, com és el cas de les navetes funeràries, les monumentals cases circulars o els irrepetibles santuaris de taula. Juntament amb els singulars talaiots menorquins i el colossal esforç que va suposar-ne la construcció, constitueixen els principals atributs arquitectònics que transmeten el valor del bé proposat. Considerant, a més a més, el valor excepcional en el marc de l’astronomia cultural d’alguns d’aquests monuments.

En tercer lloc, s’ha de considerar que aquests monuments han marcat indeleblement el paisatge de l’illa durant els darrers 3.000 anys, i han conviscut amb generacions de menorquins al llarg de la seva història. Però el més significatiu és que s’insereixen avui en un paisatge extraordinàriament ben conservat, que caracteritza el tradicional agroecosistema menorquí. En aquest paisatge en mosaic tan singular es desplega la increïble malla de paret seca que resguarda els vestigis del passat i manté l’esperit dels jaciments arqueològics. El més destacat és que es tracta d’un paisatge viu i viscut, a diferència de la majoria de llocs arqueològics. Així, som davant un dels paisatges monumentals i arqueològics més rics i singulars del planeta en termes comparatius. 

Una carrera de fons

• Ja estam en plena cursa per a la nominació. Lliurat ja l’expedient a París, què ens espera a partir d’ara?
Tot i que preparar l’expedient final de nominació, amb tots els passos que s’han aconseguit fins avui, ha estat la tasca més llarga i complexa, encara queda un bon tros de camí per fer. A final de gener, el Ministeri de Cultura va remetre l’expedient definitiu al Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO a París. A partir d’aquest moment, la proposta comença a ser analitzada pel Panell d’Experts de l’ICOMOS i, eventualment, per experts de la IUCN. Durant aquest procés d’anàlisi, es pot recórrer fins i tot a informes d’experts independents. 

Tenint en mà les primeres conclusions del Panell d’Experts, la tardor de l’any en curs tindrem la missió d’avaluació in situ. La funció d’aquesta missió és comprovar sobre el terreny la consistència de la proposta, així com analitzar detalls, disconformitats i aspectes específics de l’expedient, a més de recopilar informació suplementària. Abans de final d’any, l’ICOMOS emetrà un informe intermedi i, posteriorment, mantindrà una reunió amb els responsables de la candidatura a la seu de París. L’informe definitiu de l’ICOMOS no es coneixerà fins un mes abans de la celebració del Comitè del Patrimoni Mundial, que està previst que se celebri a Kazan (Rússia) entre juny i juliol de 2022. Finalment, els representants dels estats membres del Comitè del Patrimoni Mundial seran els que tindran la darrera paraula sobre la inscripció en aquesta sessió, sempre considerant les recomanacions d’ICOMOS. 

Tot això ho dic en condicional, ja que totes les previsions de terminis poden variar en funció de la pandèmia. De fet, el 2020 el Comitè no es va poder reunir a la Xina, com estava previst.

• La inclusió de Menorca Talaiòtica en la Llista de patrimoni mundial és un fi o un mitjà?
Sempre he dit que l’objectiu d’una nominació no ha de ser ni pot ser només obtenir la inscripció en la llista. Per molt prestigiós que sigui aquest reconeixement, ha de ser considerat com un mitjà més en el procés de salvaguarda d’aquest llegat excepcional. L’objectiu fonamental és preservar Menorca Talaiòtica per a les generacions presents i futures. Es tracta més d’assumir i reconèixer aquesta responsabilitat que d’obtenir un títol.

Tant si s’aconsegueix la inscripció com si no, hem de considerar que el més important és que el procés d’inscripció mateix ha permès assentar les bases d’una estratègia sòlida i a llarg termini per preservar aquest patrimoni comú. Una estratègia que se sustenta en el reconeixement dels menorquins mateixos com a garants del seu patrimoni, i que permetrà augmentar el valor i la percepció que en tinguin els visitants.

Simplificant i salvant les evidents diferències, més aviat compararia una nominació amb les certificacions d’excel·lència que estan tan de moda. El més significatiu d’una certificació per a una activitat o empresa no és només obtenir el label, sinó el manteniment dels processos de millora continuada que permeten mantenir-lo i avançar en l’excel·lència de productes i serveis.

• Com pot influir una possible declaració de patrimoni mundial en el desenvolupament
sostenible de l’illa?
Voldria recordar que, ja fa més de dues dècades, la declaració de Menorca com a reserva de biosfera recollia quelcom innovador en aquell temps. Menorca no només va ser la primera illa a apostar per integrar la totalitat del territori com a reserva de biosfera, sinó que a més postulava que el patrimoni cultural de l’illa (en especial el prehistòric) constituïa un element clau del desenvolupament sostenible. Això és el que afirmava Menorca just abans que, per primera vegada, la Cimera de la Terra de 1992 encunyés definitivament el terme “desenvolupament sostenible”. Record perfectament que això va causar gran controvèrsia en el Programa MaB de la UNESCO, ja que llavors el desenvolupament sostenible era sinònim exclusiu de medi ambient i àrees protegides. Si es parlava de cultura i patrimoni era només per mencionar les poblacions indígenes de territoris remots. En aquells moments, medi ambient era una cosa i patrimoni cultural una altra ben diferent.

En aquest sentit, entenc que l’eventual incorporació de Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial no fa més que posar la cirereta al pastís d’un concepte pioner d’illa i sostenibilitat que es va gestar els anys noranta. Menorca s’avançava vint anys a la política actual de la UNESCO, que considera el patrimoni cultural com una pedra angular del desenvolupament sostenible, i que ara s’inclou en els actuals Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Dit això, quan es parla de l’impacte d’una declaració de patrimoni mundial en el desenvolupament del territori, el més freqüent és recórrer al tòpic dels beneficis derivats d’un major poder d’atracció per als visitants, és a dir, l’increment de turistes. Però aquest no és exactament el cas d’aquesta illa. Menorca és i ha estat una destinació turística consolidada, i tots esperam que ho continuï essent després de la pandèmia, amb una estratègia clara de sostenibilitat. En aquest context, el que sí que es podria afirmar és que la posada en valor del patrimoni talaiòtic i la seva eventual inscripció en la llista podria redundar en l’enfortiment de la dimensió del turisme cultural, en una major qualificació i diversificació de l’experiència turística i en una major desestacionalització, factors tots els quals importants en termes de sostenibilitat de la destinació.

En qualsevol cas, és indubtable que si Menorca Talaiòtica s’inscrigués en la Llista de patrimoni mundial, formaria part d’aquest exclusiu club de la UNESCO. La inscripció tindria un efecte palpable en el posicionament i imatge de l’illa a escala internacional en termes de sostenibilitat i responsabilitat patrimonial. En el món actual, aquest valor intangible és extremadament valuós i repercutiria en totes les àrees d’activitat. Per acabar, no hem d’oblidar que tant els llocs de patrimoni mundial com les reserves de biosfera de la UNESCO són territoris cridats a treballar en xarxa, cosa que brinda enormes possibilitats de cooperació efectiva. És a dir, es tracta de compartir per competir i posicionar-se estratègicament, tant en termes de sostenibilitat com de conservació del patrimoni.

Menorca Talaiòtica protagonitzà el dimarts 12 de gener el programa «Marca España» amb una entrevista al conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, que va fer un repàs dels punts clau de la nova candidatura a patrimoni mundial de la Unesco. Conduït per la periodista Lola Plaza, «Marca España» és un dels programes més populars de Radio Exterior, emissora internacional de Radio Nacional de España.

La gran densitat de restes arqueològiques –més de 1.500, que fan de Menorca el lloc habitat amb major densitat de jaciments prehistòrics del món–, l’harmoniosa convivència dels monuments amb l’activitat humana i el seu bon estat de conservació van centrar bona part de la conversa al voltant de la nova candidatura. Articulada en nou àrees territorials o components que expliquen els diferents models d’assentaments a l’illa i agrupen els jaciments més singulars de la prehistòria menorquina, la candidatura també posa en valor el seu paisatge associat. Aquesta va ser una de les recomanacions del Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) el 2017 per millorar la candidatura, tal com va recordar Maria. El conseller explicà per què aquests components es concentren al sud de l’illa: «Té a veure amb la geologia, el sud de Menorca és de pedra calcària, on hi ha més aigua, i és on es va produir una major afluència d’assentaments».

Precisament aquesta pedra calcària no és un dels motius del bon estat dels béns: «No és un tipus de pedra gaire resistent. Molts jaciments estan enterrats al camp i això ha ajudat a la conservació, perquè s’ha evitat l’erosió pel vent i la pluja. En les excavacions surten a la llum monuments en molt bon estat. Set taules de les 32 localitzades estan dretes, un fet excepcional tenint en compte l’antiguitat que tenen. Hi ha uns 300 talaiots a tota l’illa, la part superior pot haver patit desperfectes, però en la majoria dels casos la base continua perfectament visible i en tot el seu diàmetre», segons Maria.

La bona convivència de la població local amb els jaciments també té molt a veure amb el seu bon estat: «No hi ha vandalisme. De fet, quan se n’ha produït algun cas, com la pintada a la naveta des Tudons el 2017, hi ha hagut una onada d’indignació dels menorquins, cosa que demostra la implicació i identificació dels locals amb el seu patrimoni», explicà el conseller. La possible inclusió de Menorca Talaiòtica a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO el 2022 serà un premi a tot aquest esforç: «Si ho aconseguim, serà un reconeixement a la feina, de vegades inconscient, de generacions de menorquins per conservar els monuments. Per mi, en primer lloc serà un compromís per traspassar aquest patrimoni a les generacions futures en millors condicions de les que l’hem rebut. Això significa potenciar la investigació, la conservació i la prevenció», reflexionà Maria.

Aquest any és té una importància cabdal per al futur de la candidatura. El primer de febrer vinent el Ministeri de Cultura entregarà l’expedient a la seu de la UNESCO a París, i el mes de setembre es desplaçarà a Menorca una comissió d’ICOMOS per valorar la candidatura in situ. «Si tot va bé, el gener de 2022 tindrem l’informe provisional d’ICOMOS, al maig el definitiu, i esperem que el mes de juliol de l’any que ve puguem celebrar la inscripció a la llista de patrimoni mundial», explicà el conseller de Cultura.



 

La nova hipòtesi sobre els recintes de taula menorquins proposada pels arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo va centrar bona part del darrer programa de SER Historia, emès el 3 de gener. Ferrer i Riudavets van ser els encarregats d’explicar la seva proposta d’interpretació d’aquests espais religiosos, publicada fa uns mesos a la revista especialitzada en història i arqueologia Complutum, editada per la Universitat Complutense de Madrid. 
 
A l’article “Puertas hacia el mundo simbólico: una nueva propuesta interpretativa acerca de los recintos de taula de Menorca”, els autors estudien el paral·lelisme entre les estructures dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època —el talaiòtic final— i arriben a la hipòtesi que les taules serien una porta simbòlica entre el món dels vius i el món dels déus.  
 
Paral·lelismes amb les cases del talaiòtic final
Entrevistats per Nacho Ares, conductor del conegut programa radiofònic, els dos arqueòlegs van detallar les seves investigacions sobre aquests recintes, que com recordava Ferrer són una de les peculiaritats que fan única la cultura talaiòtica menorquina. “Avui en dia, ningú posa en dubte que aquests recintes eren santuaris. A les excavacions s’han trobat figuretes de déus (com la de la divinitat egípcia Imhotep descoberta a Torre d’en Galmés o el brau de bronze de Torralba d’en Salort). També han aparegut restes de menjar i banquets que indiquen que s’hi feien celebracions relacionades amb les divinitats”, explicà Riudavets. 
 
El paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i la de les cases del talaiòtic final els va portar a la idea de casa de les divinitats i casa dels mortals: “En aquest context, la taula ocupa una posició anàloga a la que ocupa dins les cases la porta que dona accés a l’habitació principal. Aquí és on plantejam que la taula seria una porta simbòlica, una connexió entre el món dels vius i el més enllà”, segons Ferrer. 
 
Aquesta idea de falses portes relacionades amb el món religiós i simbòlic és relativament habitual a la Mediterrània protohistòrica, tal com apuntava l’arqueòleg: “En tenim exemples al món etrusc, a Sardenya i fins i tot al món romà. També les falses portes egípcies, el cas més conegut. A l’article també feim un estudi estadístic en què comparam les proporcions de les portes i les taules i arribam a la conclusió que existeix una correlació entre les proporcions mètriques dels dos elements”.  

Com van arribar a aquesta conclusió? 
Curiosament, no va sorgir de l’observació d’una taula ni una casa del talaiòtic final, sinó arran de les excavacions d’un edifici del talaiòtic inicial al jaciment de Cornia Nou, el període anterior a les taules. “El doctor Lluís Plantalamor ja havia proposat que podia ser un antecedent dels recintes de taula”, va comentar Ferrer. “Externament, recorda un recinte de taula, però la distribució interna és molt diferent. En un moment donat, ens vam adonar que en aquest edifici la posició de la porta que separa el primer àmbit del segon és equivalent a la que ocupa la taula en els recintes de taula. A partir d’aquí vam estirar el fil i, analitzant les cases del talaiòtic final, vam veure que hi havia, des del nostre punt de vista, més coses que quadraven”, afegí l’arqueòleg.
 
Escolta el programa sencer aquí. 
 

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports treu a licitació la redacció d’un pla de comunicació per donar difusió a la candidatura Menorca Talaiòtica. La presentació davant la UNESCO ja és una realitat i a partir de l’any 2021 s’inicia el procés d’avaluació amb vista a la possible inscripció a la llista de patrimoni mundial el juliol de 2022.

Per assolir aquest reconeixement, s’ha de preveure una important tasca de comunicació. La planificació d’accions de difusió que ens ajudin a arribar a tots els públics i àmbits geogràfics s’ha de plasmar en un pla de comunicació, la redacció del qual sobrepassa els mitjans humans i tècnics amb què compta el Servei de Patrimoni Històric.

El Consell Insular ha de dur a terme una feina de difusió amb actuacions de tot tipus dirigides al major espectre de públics possible. La població de Menorca, des dels fillets en edat escolar fins a les empreses i associacions de l’illa, ha de ser un dels principals receptors per tal que hi hagi un coneixement de la candidatura i que s’involucri en la seva conservació i manteniment futurs. Tampoc es pot descuidar la difusió de la candidatura Menorca Talaiòtica tant a escala nacional com internacional. Les accions proposades ens han de permetre obtenir la màxima projecció possible.

S’ha de tenir en compte que algunes de les propostes que s’han de fer dins el pla de comunicació ja estan en marxa actualment: xarxes socials, campanyes de publicitat en tot el territori insular i altres. Tot i així, han d’estar reflectides dins aquest pla per poder desenvolupar les noves propostes.

Objectius
Difusió general de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.
Donar a conèixer què significa ser patrimoni mundial.
Informar sobre el contingut de l’expedient de Menorca Talaiòtica.
Involucrar la ciutadania i les empreses en la candidatura de Menorca Talaiòtica.
Difusió de Menorca Talaiòtica entre diferents tipus de públic:
- Població de Menorca
- Empreses i associacions de Menorca
- Administracions públiques
- Mitjans de comunicació (locals, nacionals, internacionals)
- Àmbit escolar i acadèmic
- Turistes
Difusió de Menorca Talaiòtica a diferents àmbits:
- Local
- Nacional
- Internacional

Tasques
Redactar el pla de comunicació de la candidatura Menorca Talaiòtica.
Planificació d’activitats per als diferents tipus de públics destinataris.
Planificació d’activitats per a l’àmbit local, nacional i internacional.
Les activitats a desenvolupar han d’estar sempre relacionades amb la candidatura Menorca Talaiòtica, i han de garantir un impacte social demostrable (mitjançant estudis d’assistència), tant pel que fa a les accions de les plataformes digitals de Menorca Talaiòtica com a la programació proposada d’activitats presencials.
Els suports i mitjans per desenvolupar les accions han de ser diversos per poder garantir arribar a diferents tipus de públics.
Les accions han de tenir en compte els diferents tipus de públics i l’àmbit on s’han de desenvolupar i han d’incloure:

• Campanyes publicitàries (aeroport de Menorca, ports i transport públic)
• Xarxes socials oficials de la candidatura
• Pàgina web oficial de la candidatura
• Articles a revistes de difusió i a revistes científiques
• Conferències
• Exposició
• Activitats didàctiques i participatives per a grups escolars i per al públic en general
• Marxandatge
• Activitats de difusió i comunicació proposades en el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica
• Propostes de qualsevol altre tipus d’accions que compleixin amb la finalitat del contracte
• Planificació temporal de les feines de manera creixent per garantir-ne la major repercussió.
• Cronograma de la proposta d’accions a desenvolupar fins a l’octubre de 2022.
• Estimació econòmica aproximada del cost de les activitats proposades.
• La coordinació amb el Consell Insular de Menorca es farà a través del Servei de Patrimoni Històric del CIM. La coordinació suposarà reunions que podran ser a petició de qualsevol de les dues parts, sempre que el Servei de Patrimoni Històric ho consideri necessari.

El llibre Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca, cinquena monografia de la col·lecció Sitjot, es va presentar el 3 de desembre al Museu de Menorca amb la participació del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i les dues autores, les arqueòlogues Cristina Bravo i Irene Riudavets. L’edició compta amb una introducció del també arqueòleg Antoni Ferrer. La col·lecció Sitjot té com a objectiu difondre la riquesa del patrimoni històric i arqueològic menorquí entre un públic no especialitzat. Amb un marcat caràcter divulgatiu, però sempre respectant el rigor científic, aquestes monografies incorporen il·lustracions i altres recursos visuals per fer més entenedora la informació.

Durant la seva intervenció, el conseller de Cultura va destacar la importància d’aquesta publicació: “Feia falta una monografia sobre els recintes de taula, únics al món i una de les manifestacions més característiques de la cultura talaiòtica menorquina”. Miquel Àngel Maria va remarcar que les dues autores són arqueòlogues i gestores del poblat de Torralba amb la seva empresa Nurarq: “Ara més que mai veim la necessitat de diversificar l’economia menorquina, i un dels vectors ha de ser el sector quaternari, on s’inclou la cultura i la gestió del patrimoni cultural. Un model de gestió com el de Nurarq ajuda a demostrar que no només és una activitat cultural important, també econòmica”. El fet que les dues autores formen part des de l’any 2015 del projecte d’excavacions al recinte de taula de sa Cudia Cremada i els seus treballs de recerca a Torralba d’en Salort els atorga autoritat científica per parlar d’aquests peculiars recintes talaiòtics i les interpretacions que en fan els investigadors avui dia.

El món dels recintes de taula
A Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca els lectors podran descobrir el món d’aquests singulars monuments que només poden trobar-se a Menorca. Actualment, es documenten amb seguretat un total de 31 recintes de taula a l’illa. Construïts durant l’edat de ferro, van estar en ús fins al final de la conquesta romana de Menorca, cap al 123 aC.

A banda d’una introducció a la prehistòria de Menorca, en aquesta publicació trobam un recorregut per les diferents intervencions arqueològiques a recintes de taula, les seves característiques arquitectòniques i els cultes religiosos i rituals associats. Finalment, les autores se centren en el poblat de Torralba d’en Salort, amb una detallada descripció dels seus principals punts d’interès i la història de la investigació sobre el poblat. Aquests treballs de recerca inclouen els realitzats des de 2018 per l’Associació d’Amics de Torralba, que han permès retornar la monumentalitat al conjunt.

Com a curiositat de l’edició, Cristina Bravo va destacar les imatges del poblat dels anys 70 del segle passat aportades per Salvatore Trento, un arqueòleg nord-americà que va participar en les excavacions realitzades per William Waldren i Manuel Fernández-Miranda. Trento, llavors un estudiant, va ser qui va trobar el famós brauet de bronze de Torralba, que està exposat al Museu de Menorca.

Els altres quatre títols de la col·lecció
La col·lecció Sitjot es va inaugurar el 2018 amb la monografia Torre d’en Galmés. Control del territori a la Menorca prehistòrica, una actualització del llibre del mateix títol que va publicar el Consell Insular de Menorca l’any 2007. En aquesta nova edició, també a càrrec dels arqueòlegs Carmen Lara, Joaquim Pons, Gustau Juan i Antoni Ferrer, es presenten les novetats extretes de les excavacions realitzades a Torre d’en Galmés fins al 2018.

A La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca, de l’autor Simón Gornés, s’hi recullen els coneixements actuals sobre aquest tipus d'edificis, exclusius de Menorca. Un altre dels volums està dedicat també als rituals funeraris, però amb una visió transversal, que abraça bona part de la prehistòria i la història de l'illa. Aquest llibret, que du per títol Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca, està basat en l'exposició que es pot veure actualment a Can Saura (Ciutadella). Les autores són Elena Sintes i María José León.

El títol Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l'edat del bronze a Mallorca i Menorca està igualment relacionat amb una exposició. En el llibre es donen a conèixer les noves dades recollides a les excavacions dels assentaments de Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Manacor). Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas en van coordinar l’edició.

On es poden trobar les monografies de Sitjot
Aquestes monografies es publiquen en tres idiomes: català, castellà i anglès. L'objectiu és que puguin resultar d'interès no només per als menorquins, sinó també per als turistes que arriben a l'illa, especialment per als que visiten els museus i jaciments arqueològics. La monografia sobre Torralba estarà disponible al Museu de Menorca, a Can Saura i al punt d'informació i control de visitants d'aquest jaciment. L'edició d'aquests llibres compta amb el suport de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears.

El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat la licitació d’un documental sobre Menorca Talaiòtica que doni suport a la candidatura, contribuint a demostrar la seva idoneïtat per ser inscrita a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO. El valor estimat del contracte és de 66.069,28 €.

El Consell Insular de Menorca considera imprescindible dotar a la candidatura d’un documental que plasmi el discurs de l’expedient en format audiovisual. La combinació dels diferents paisatges de l’illa amb les restes monumentals conservades és un valor que s’ha de poder transmetre mitjançant aquest suport. El documental haurà de mostrar la singularitat i excepcionalitat de la Menorca Talaiòtica i emocionar a l’espectador traslladant la importància que té aquest paisatge talaiòtic en la vida dels menorquins, gràcies al seu bon estat de conservació.

Principals característiques del documental:

• Durada: 26-30 minuts.
• Documental de tipus expositiu, informatiu i didàctic. Ha de ser rigorós alhora que amè i estèticament molt atractiu i cuidat.
• Per dur-lo a terme es comptarà amb la documentació de la investigació prèvia realitzada pel grup de treball de Menorca talaiòtica del Consell Insular de Menorca i amb la seva supervisió tècnica.
• El documental exposarà el seu argument acompanyat d’una veu en off, plans recurs per reforçar l’exposició i entrevistes de testimonis. Les persones a entrevistar seran indicades per l’organisme convocant a la formalització del contracte i les entrevistes tindran lloc a Menorca.
• El documental haurà de comptar amb preses aèries realitzades amb dron/RPAS, que haurà de complir la legislació vigent.
• Inclourà, al llarg del seu metratge, diverses peces d’animació 3D que recreïn monuments talaiòtics. La duració total de suma de les mateixes serà d’uns 3 minuts aproximadament. El metratge animat s’haurà de presentar a més de manera independent, per poder ser utilitzat separadament del documental.
• Tant el documental com la peça animada inclouran, en els seus crèdits finals els logos i noms de les institucions que l’òrgan de contractació indiqui al contractista.
• Idiomes (locució i subtítols): Català, Castellà i Anglès. Les combinacions d'àudio i subtítols seran indicades per l'òrgan de contractació a la formalització del contracte.
• Àmbit de difusió: territori il·limitat, tots els suports i drets.
• Termini d’execució del projecte: 213 dies des de la signatura del contracte.
• Format del rodatge: 4k o superior.
• Materials a entregar pel contractista:
  • Suport d’entrega documental: Pendrive o disc dur, DCP, Blue Ray i 5 còpies en DVD.
  • Suport d’entrega de la peça d’animació: Pendrive o disc dur.
  • Especificacions de format i relació d’aspecte: 25p 4K RAW (3840x2160);16:9. Format d’entrega de vídeo: AVI, MOV, H264 y MP4. Format d’entrega d’audio: WAV.
  • Arxiu independent amb la banda sonora en format WAV.
  • Altres materials:
    • Tràiler: Mateixes característiques tècniques que el documental.
    • Cartell (PDF, JPG, color RGB i CMYK i en PSD pe rcapes).
    • Sinopsis
    • Brochure
    • Llista de diàlegs i Audiodescripció.
    • 5 frames (resolució mínima 300ppp).
    • Caràtula, i caleta per DVD en format digital PDF, JPG i PSD per capes (resolució mínima 300ppp).
    • Fitxa tècnica i artística.
    • Relació de crèdits d’entrada i sortida.
    • Full de registre de propietat intel·lectual en el que es farà constar una relació dels directors-realitzadors i els autors de l’argument original, guions i diàlegs.
    • Relació de músiques amb indicació de títols, durada parcial, blocs, durada total autors, intèrprets, etc.
    • Declaració responsable d’haver obtingut les corresponents autoritzacions per l’ús d’imatges d’arxiu, músiques originals i en general totes aquelles obres que puguin ser objecte de protecció de propietat intel·lectual.

1. Valor universal excepcional de Menorca Talaiòtica: L’odissea d’una cultura ciclòpia insular.
2. Evolució històrica/Àmbit cronològic.
3. Monuments.
4. Materials.
5. Paisatge.

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha concedit els ajuts anuals per a la investigació i conservació del patrimoni històric, corresponents a cinc línies diferents, dins d’una mateixa convocatòria: intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica, restauració, publicacions científiques i activitats de divulgació. El total dels ajuts concedits entre totes les línies és de 200.000 euros.

Els ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques ascendeixen a 114.100 euros. Els projectes beneficiaris són:

- Projecte Modular: intervenció arqueològica a Son Catlar (VI fase), a càrrec de la Universitat d’Alacant (10.434,82 €).
- Projecte d'excavació i restauració del Torre d'en Galmés, campanya 2020, a benefici d’Amics del Museu de Menorca (12.991,70 €).
- Intervenció arqueològica a Torre d’en Galmés, campanya 2020, a càrrec de la Boston University (9.700 €).
- Intervenció arqueològica al jaciment de Cornia Nou, a benefici de l’Associació Arqueologia i Patrimoni (11.091,31 €).
- Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Agustí, a benefici de l’Associació Arqueologia i Patrimoni (7.981,59 €).
- Intervenció arqueològica de l'edifici absidal del jaciment arqueològic de sa Pleta de sa Cudia Cremada, a càrrec de l’Associació Sa Cudia Cremada Fieldschool (9.933,81 €).
- Intervenció arqueològica a la zona exterior del recinte de taula de Torralba d'en Salort, a benefici de l’Associació d'Amics de Torralba (7.135,07 €).
- Intervenció i restauració as Coll de Cala Morell, 2020, a càrrec de l’Associació d'Amics des Museu d'Història de Manacor (11.661,43 €).
- Projecte arqueològic de sa Mitja Lluna (illa d'en Colom, Máo), a càrrec de la Universitat de les Illes Balears (8.430,78 €).
- Intervenció arqueològica i camp de treball a la zona central del poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, a benefici de l’associació Menorca Heritage Recovery (9.640,11 €).
- Prospecció subaquàtica de la costa nord de Menorca compresa entre la badia del port de Sanitja a Cala Tirant, a benefici de l’Associació Sanisera (7.860,66 €).
- Programa d’excavació de la campanya 2020 en el jaciment romà de Sanisera, a càrrec de l’Associació Sanisera (7.238,72 €).

Ajuts per a investigacions històriques, arqueològiques i paleontològiques
Pel que fa als ajuts corresponents a la línia d’investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic, el total dels ajuts és de 25.000 euros. Les propostes aprovades són les següents:

- Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019), a benefici de Xavier Jiménez González, Catalina Bosch Cardona, Joan Josep Matas Pastor, Jordi González Vidal i Elisabeth Ripoll Gil (5.000 € ).
- Catalogació, identificació i elaboració d’una monografia sobre els materials educatius històrics recollits en arxius públics i privats a l’illa de Menorca, a càrrec de Pere Alzina Seguí (5.000 €).
- Catalogació dels ponts històrics de Menorca, a benefici de Joan Pons Alzina (5.000 €).
- Catalogació i sistematització del fons d’assumptes judicials i penals de l’arxiu del Museu Històric Militar de Menorca (Es Castell) relacionats amb la penitenciària de La Mola, a benefici de Carlos de Salort Giménez (5.000 €).
- Inventari, catalogació i digitalització de l’arxiu privat d’Antoni Pons Melià, a benefici de Miquel López Gual de Torrella (5.000 €).

Publicacions científiques
En la línia de publicacions científiques, el total dels ajuts concedits és de 13.900 euros. Els projectes aprovats són:

- Article "El hábitat andalusí en yacimientos talayóticos: espacios domésticos de los siglos XII y XIII en dos ejemplos: Torre d’en Galmés, Menorca y Almallutx, Mallorca", a benefici d’Amalia Pérez-Juez Gil (1.500 €).
- Article "La producción metalúrgica menorquina durante el período Naviforme (ca.1600-850 cal ANE). Aportaciones de los talleres de Son Mercer de Baix (Ferreries) y Cala Blanca (Ciutadella)", a benefici de Pau Sureda Torres (1.500 €).
- Article "Elementos iconográficos en Menorca durante el segundo y primer milenios cal BC: aspectos sociales e ideológicos", a benefici d’Antoni Ferrer Rotger (1.500 €).
- Article "Menorca abans dels dinosaures: estudi dels vertebrats fòssils del Permià del jaciment de la cala del Pilar (Menorca, Illes Balears, Mediterrània Occidental).A new palaeoequatorial middle–late Permian tetrapod assemblage from Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean)", de l’Institut Català de Paleontologia (1.500 €).
- Monografia “45 años de investigación fisico-química sobre los enterramientos en cal de Menorca y Mallorca 1975-2020”, a benefici de Marcus Van Strydonck (2.800 €).
- Monografia “Muralles de la Segona Edat del Ferro a les Illes Balears”, a benefici d’Antoni Puig Palerm (5.100 €).

Ajuts a la restauració del Patrimoni Històric
La línia d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric té com a objectiu contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació. El total dels ajuts és de 40.000 euros. Els projectes subvencionats són:

- Projecte de restauració del sostre que representa a Júpiter i Juno, a benefici de l’Ajuntament de Maó (10.000 €).
- Segona actuació a la Pedrera dels Cotxes – Bretxa i Mirador dels jardins, a càrrec de la Fundació Líthica-Pedreres de S'Hostal (7.500 €).
- Projecte Tors humà L.T.J. Auzoux, a càrrec de l’Associació d’Amics de l’Arxiu i Biblioteca Històrics de l’IES Joan Ramis i Ramis (2.855,60 €).
- Restauració torre de defensa de l’Illa de les Sargantanes, a Fornells (10.000 €).
- Restauració de les pilastres A6 i A8, a benefici de la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei (9.644,40 €).

Jornades i seminaris
Finalment, a la línia destinada a l’organització i realització de jornades o seminaris es destinen 7.000 euros en ajuts. Els projectes aprovats són:

- XVI Jornades d’Història Local i Patrimoni, del Fòrum 3r Mil·lenni. Centre d’Estudis Locals d’Alaior (2.000 €).
- Jornades sobre patrimoni i memòria de la guerra i la postguerra a Menorca. Cicle d’activitats: conferències, taules rodones i visites guiades, a benefici de Miquel López Gual (5.000 €).

¿¡[AQUI]¡¿Menorca Talaiòtica ja és oficialment candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco per a l’any 2022. La proclamació s’ha produït aquest matí en la darrera jornada de la 87a reunió del Consell de Patrimoni Històric, celebrat de forma telemàtica els dies 19 i 20 de novembre.

La directora general de Belles Arts, María Dolores Jiménez Blanco; la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol Socias; la presidenta del Consell Insular de Menorca (CIM), Susana Mora Humbert, i el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria Ballester, han donat a conèixer el nomenament oficial en roda de premsa. El conseller de Cultura ha agraït el suport entusiasta a Menorca Talaiòtica: “des d’aquest moment, ja no és només una proposta de Menorca, sinó de totes les comunitats autònomes i del Govern d’Espanya per representar-nos a tots davant el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco”. La presidenta del CIM ha afegit que “aquesta candidatura representa per a nosaltres molt més que un distintiu. És un reconeixement a la nostra feina feta fins ara per la preservació dels nostres valors mediambientals, culturals i patrimonials, al mateix temps que un compromís per seguir treballant en aquesta línea”.

Un cop aconseguida la designació com a candidata oficial, el pas següent serà la presentació del nou expedient, que duu per lema “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular”, al Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco l'1 de febrer. Aquest òrgan, amb seu a París, és l’encarregat d’aplicar la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972 i, per tant, d’actualitzar la llista de béns culturals de valor únic, universal i excepcional. Amb un total de 48, Espanya és el tercer estat amb més béns inscrits a la Llista de patrimoni mundial.

Una odissea ciclòpia insular
Aquest nou i il·lusionant projecte de Menorca Talaiòtica basa el seu discurs en la presentació de l’odissea d’una cultura insular única atrapada entre el cel i la mar. Fonamentada en la integració i relació harmoniosa dels monuments prehistòrics en l’entorn natural de l’illa, la nova candidatura s’articula en nou àrees territorials o components, que inclouen 280 jaciments d’època prehistòrica. Això representa el 21 % dels llocs arqueològics de Menorca i una superfície de 3.527 ha (excloent la zona d’amortiment). Aquests components mostren els vestigis més destacats des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l’inici de la romanització, al voltant de l’any 123 aC.

Menorca Talaiòtica constitueix així una expressió única d’arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge viu del present, un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica. Així ho ha destacat el conseller de Cultura: “El valor universal excepcional de la nostra proposta no es basa tant en l’excepcionalitat dels monuments, tot i que també tenim algunes manifestacions úniques al món, sinó en la gran singularitat que representa una illa de petites dimensions de la Mediterrània occidental on es troba un paisatge arqueològic viu, amb tres característiques que el fan realment especial: una gran densitat de béns arqueològics de la prehistòria, el seu excepcional estat de conservació i la convivència entre els béns i el seu paisatge associat amb la vida i la feina de les generacions de menorquins que han habitat l’illa fins avui”.

El Consell de Patrimoni Històric
Espanya és un dels 193 estats que, fins avui, han ratificat la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972. Com a tal, una de les missions que té és proposar nous béns del seu territori perquè siguin inscrits en la Llista de patrimoni mundial. El Consell de Patrimoni Històric és l’òrgan encarregat de fer aquesta selecció a escala estatal, després de rebre les diferents propostes de les comunitats autònomes. El Ministeri de Cultura i Esports té la intenció de celebrar la propera reunió presencial d’aquest consell a Menorca, sempre que la situació sanitària ho permeti.

Menorca Talaiòtica ha participat avui al XIV Encontre de Gestors del Patrimoni Mundial, un fòrum anual creat el 2007 pel Ministeri de Cultura i Esports que analitza i debat sobre iniciatives i projectes de gestió dels llocs inscrits en la Llista de patrimoni mundial de la Unesco. Tot i que Menorca Talaiòtica encara no forma part d’aquesta llista, el Ministeri ha convidat la candidatura menorquina per la seva rellevància i projecció.

Sota el lema “Patrimoni Mundial i la seva gestió durant la COVID-19”, la trobada s’ha celebrat de forma telemàtica els dies 16 i 17 de novembre. La directora general de Belles Arts, M. Dolores Jiménez Blanco, i la subdirectora general de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals, Pilar Barrero García, van ser les encarregades de la inauguració.

Joaquim Pons, com a representant del Consell Insular de Menorca i coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica, i Montserrat Anglada, tècnica del Museu de Menorca, han intervingut aquest matí (17 de novembre) amb la ponència “Recomanacions per a espais patrimonials a Menorca en temps de COVID-19”. Arran de la crisi sanitària creada per la COVID-19 i la possible afectació al patrimoni de l’illa, el Consell Insular ha establert pautes informatives a diferents àmbits (biblioteques, arxius, museus i recintes patrimonials) per complir la normativa vigent en cada moment i assegurar que es respectin les mesures sanitàries. 

L’actuació del Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha tingut dos vessants:
 

• L’elaboració d'infografies adaptades a cada fase del desconfinament i la seva difusió a xarxes socials, per tal d’informar sobre les pautes a seguir en les visites a jaciments arqueològics. Posteriorment, la instal·lació de cartells amb les normes genèriques de la nova normalitat.
• Redacció del document “Recomanacions d’actuació per a excavacions arqueològiques a Menorca a causa de la crisi sanitària de la COVID-19” conjuntament amb el Museu de Menorca. Tot i no ser un protocol oficial, aquest document estableix unes pautes perquè els equips d’investigació puguin desenvolupar la seva feina amb garanties. Les mesures proposades estan relacionades amb la prevenció sanitària, la neteja i desinfecció d’espais comuns i llocs de treball, així com pautes de protecció personal per a tots els participants en excavacions arqueològiques.

El dimarts 10 de novembre vam donar a conèixer el contingut del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO a la Biblioteca Pública d’Alaior, en el marc de les XVI Jornades de Patrimoni de Menorca. El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; el coordinador de l’expedient, Cipriano Marín; el redactor del pla de gestió, Antoni Nicolau, i Joaquim Pons, tècnic responsable de la candidatura, van ser els encarregats de conduir aquesta animada xerrada amb el títol “Menorca Talaiòtica: una odissea ciclòpia insular”.

El conseller de Cultura va ser el primer a intervenir i va destacar en aquest nou expedient la construcció d’un relat engrescador que lliga els monuments de Menorca Talaiòtica amb el paisatge que els envolta: “Aquest és un territori mimat per la seva població, on encara podem percebre parts del paisatge tal com estaven en la prehistòria. Això dona una singularitat especial i un valor enorme a la nostra candidatura”. En el mateix sentit es va expressar Cipriano Marín: “El relat és el d’una illa atrapada entre el cel i la mar durant la prehistòria, un territori que conviu harmònicament amb aquests vestigis mil·lenaris. Menorca té un paisatge monumental viu, interconnectat amb el cel”.

Els nou components de Menorca Talaiòtica
Marín va explicar la nova articulació de la candidatura en nou àrees territorials o components, que mostren els vestigis més destacats de l’illa des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l’inici de la romanització al voltant de l’any 123 aC. D’aquesta manera s’il·lustren les diferents formes d’ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos, i els processos de modelació del paisatge i els seus espais simbòlics.

Creació de l’Agència Menorca Talaiòtica
Posteriorment, Antoni Nicolau, redactor del pla de gestió, va explicar els mecanismes que es preveuen en aquest pla per garantir el manteniment i la millora dels components, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació amb la comunitat.
Per la seva banda, Joaquim Pons va presentar les bases per a la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica. Les funcions que tindrà seran elaborar propostes; promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic; dur a terme el pla de gestió, i fomentar la participació i la cooperació social, entre d’altres. El conseller de Cultura va afegir que la intenció és crear aquesta agència formalment el 2021 i que comenci a funcionar el 2022.

Si us vau perdre la xerrada, la teniu completa aquí. 
 

El desenllaç de Becatalaiotica 2020 ja s’apropa! Durant el mes de novembre i principi de desembre es presentaran les quatre propostes finalistes restants d’aquest projecte cultural engegat per Amics del Museu de Menorca el 2017. Els objectius són donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. El primer esdeveniment es va celebrar el 25 d’octubre passat.

La posada en escena de Becatalaiòtica té lloc a diferents jaciments arqueològics de Menorca Talaiòtica, on els finalistes (joves d’entre 16 i 25 anys) presenten un esdeveniment de caràcter lliure en el qual qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid, mentre atorgui el seu lloc just al coneixement científic.

El públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueixi una millor valoració rebrà com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Maite Mira (Alacant, 2000), estudiant del doble grau d’economia i història, va ser la primera a presentar el seu projecte el 25 d’octubre a So na Caçana. “Menorca 206 ANE” és el títol del seu joc de rol, en el qual s’han de decidir coses a força d’emprar la intuïció i els coneixements sobre el passat de Menorca.

Les properes dates són les següents: 

• Diumenge 15 de novembre a les 10 h a Trepucó

• Dissabte 21 de novembre a les 19 h al Museu de Menorca

• Diumenge 29 de novembre a les 10 h a Talatí de Dalt

• Diumenge 6 de desembre a les 10 h a Torre d’en Galmés

¿¡[AQUI]¡¿
El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell va tancar la seva quarta campanya d’excavacions amb la presentació el 6 de novembre dels últims avenços. Aquest poblat és conegut per la singularitat d’un dels seus talaiots, anomenat popularment “el talaiot de ses bigues de mata”, que encara conserva l’embigat d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat. En els treballs d’enguany destaquen:
 

• La finalització de l'excavació del corredor que dona accés a aquesta construcció emblemàtica. Aquest corredor ara té un metre més de profunditat, quedant anivellat amb la porta d’entrada del talaiot.
• Les feines a la zona frontal de l’edifici adossat a la banda sud del mateix talaiot. L’objectiu: entendre la relació entre les dues construccions i la seva funcionalitat.
• Les restes de ceràmica feta a torn realitzada pels púnics de l'illa d'Eivissa (segles V a II a.C.) que s’han trobat en aquesta área, barrejades amb fragments de ceràmica talaiòtica. Aquest és el primer testimoni del contacte entre les cultures talaiòtica i fenicia que es troba en aquest jaciment. A més, també han aparegut llavors carbonitzades, restes de fauna domèstica.  

El divendres 23 d'octubre vam rebre la visita a Menorca de la consellera de Cultura del Govern Balear, Pilar Costa, acompanyada per la delegada de la Presidència per a la Cultura, Catalina Solivellas per conèixer el contingut del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. 

Les representants del Govern Balear van ser rebudes pel conseller de cultura del Cime, Sr, Miquel Àngel Maria, la directora Insular, Raquel Marquès. Durant l'acte van poder conèixer de la mà del coordinador de l'expedient, Sr. Cipriano Martín, com el nou expedient articula la proposta de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO en nou àrees territorials que mostren els vestigis més excel·lents de l'illa que il·lustren les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i els processos de modelació del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.
Posteriorment, Antoni Nicolau, redactor del pla de gestió, va explicar els mecanismes que es preveuen en el pla per garantir el manteniment i la millora del VUE, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de la Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació d’aquests béns amb la comunitat. 
Per la seva banda, Joaquim Pons, tècnic de Menorca Talaiòtica, va presentar les bases per la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica que tindrà les funcions d’elaborar propostes, promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic, dur a terme el pla de gestió i  fomentar la participació i la cooperació social, entre altres.

La consellera va reiterar el recolzament a Menorca Talaiòtica i va destacat la implicació del Govern Balear en la consecució de la candidatura.


 

El Consell Insular de Menorca, a través del seu Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, promou la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial
de la UNESCO. Per a assolir aquest reconeixement, s’ha de contemplar una important tasca de comunicació en relació al bé presentat, feina que sobrepassa els mitjans humans i tècnics amb que compta el Servei de Patrimoni Històric. Es fa indispensable comptar amb mitjans que puguin executar les tasques de comunicació que es defineixen.

1. Objectius

• Gestionar i actualitzar la web de Menorca Talaiòtica i els perfils de xarxes socials que deriven d’aquesta.
• Redactar les notes de premsa que derivin de la candidatura Menorca Talaiòtica.
• Elaborar materials de difusió i promoció de la candidatura Menorca Talaiòtica.

• Executar les tasques definides en aquest anunci seguint les indicacions del tècnic responsable de la candidatura Menorca Talaiòtica i la direcció Insular de Cultura i Patrimoni.
• Vetllar per la correcció estilística i lingu¨.stica, així com per l’adequació de les imatges al format de la web.
• Coordinar amb SILME la implementació i gestió dels canvis que es puguin produir a la pàgina web de Menorca Talaiòtica a proposta del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports.

• Realitzar el manteniment tècnic del portal web.
• Prestar assessorament tècnic al gestor de la comunicació de la candidatura de Menorca Talaiòtica.
• Executar els canvis que proposi el Departament de Cultura, en coordinació amb l’entitat gestora.

• Fer les demandes específiques a l’entitat gestora en relació als objectius establerts a l’apartat anterior.
• Donar suport per a l'elaboració del contingut.
• Facilitar o col·laborar en la confecció del contingut que s’ha de publicar al portal web.
• Donar suport a les accions de difusió de la candidatura a través dels seus canals habituals de comunicació.

• La Directora Insular de Cultura i Patrimoni
• Un/a tècnic/a del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports
• Un/a administratiu/va del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports que actuarà com a secretari

• Solvència tècnica del professional o empresa Fins a 40
• Documentació acadèmica Fins a 20
• Experiència en treballs similars Fins a 40

El patrimoni és el llegat que rebem del passat, que vivim en el present i que hem de transmetre a les generacions futures, i tot aquell patrimoni considerat de “valor universal excepcional” és el que la UNESCO vol reconèixer formalment. La candidatura Menorca Talaiòtica, compleix amb tots aquest valors i atributs excepcionals i aspira a integrar-se a la llista de patrimoni mundial l’any 2022.
El passat dia 5, el supervisor i redactor del nou expedient de la candidatura, Cipriano Marín, va presentar-lo davant l’equip de govern del Consell Insular de Menorca i els conseller de l’oposició. Aquest nou expedient articula la Menorca Talaiòtica en nou àrees territorials que mostren els vestigis materials més excel·lents de la prehistòria de l'illa corresponents al període que abasta des de la irrupció de les construccions ciclòpies a l'illa (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, en les albors del segle I aC. La diversitat territorial dels components del bé il·lustren nítidament les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, en conseqüència, els processos de modelació del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.
A l’acte, on també va intervenir el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria i el Sr. Sergio Ortega, representant del Ministeri de cultura, es va presentar també el Pla de gestió, elaborat per Antoni Nicolau,que estableix els mecanismes per garantir el manteniment i la millora del VUE, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de la Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació d’aquests béns amb la comunitat. 
Per la seva banda, Joaquim Pons, arqueòleg i tècnic del departament de cultura del Consell Insular, va anunciar la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica que tindrà les funcions d’elaborar propostes, promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic, dur a terme el pla de gestió i  fomentar la participació i la cooperació social, entre altres.

Posteriorment, es va reunir la comissió permanent de Menorca Talaiòtica, per revisar diversos aspectes de l'expedient de cara a la seva redacció definitiva. 
 
El dimarts dia 6  es realitzà una segona presentació de la candidatura a la comissió assessora de Menorca Talaiòtica en un acte que es celebrà a la sala multifuncional de Es Mercadal.  

28 d'agost de 2020.- El Consell de Govern ha aprovat, a proposta de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, una subvenció directa per al Consell Insular de Menorca, a través de la qual, entre d'altres, es cobriran despeses de difusió i divulgació, actuacions sobre els jaciments arqueològics que formen part de la candidatura i assessories del projecte Menorca Talaiòtica.
Aquest import ja està previst en el pressupost de la Comunitat Autònoma per a l'any 2020 i implica continuar donant suport econòmic a la candidatura, tal com ja s'ha fet els darrers dos anys.

La declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO suposarà atorgar un valor afegit al patrimoni històric de l'illa i de les Illes Balears en el seu conjunt. Per tant, també contribuirà a garantir la seva protecció d'una manera més efectiva.

El Consell Insular de Menorca va iniciar els tràmits per declarar la cultura talaiòtica de l’illa com a patrimoni mundial l'any 2010.
El 2013, va signar un conveni amb el Govern per tal de col·laborar en aquest projecte. Quatre anys més tard, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) va recomanar esmenar l'expedient, fet que va dur el Consell a dur a terme un programa d'investigació i a encarregar una sèrie de treballs específics per acompanyar la documentació oficial de la nominació.



 

Els arqueòlegs de Menorca, realitzen una feina intensa d'investigació i d'estudi del nostre patrimoni arqueològic, però n'hi ha 4 que estaven tant immersos en la seva feina que s'han perdut en algún jaciment i no hi ha manera de trobar-los! Ens ajudes?  

Entre totes les persones que participin en la recerca i trobin, com a mínim, 2 dels arqueòlegs sortejarem 3 lots de llibres de la col·lecció Sitjot sobre la prehistòria de Menorca.

Com ho has de fer?

1. Segueix el perfil de Facebooki o Instagram de menorca Talaiòtica
2. Entra a la web www.menorcatalayotica.info i cerca entre les fotos que hi ha dins les fitxes dels diferents jaciments. 
2. Envia'ns un missatge privat amb el nom de 2 jaciments on hagis trobat algún del arqueòlegs perduts.
3. Deixa un comentari públic amb alguna pista (sense desvelar el nom del jaciment) i etiqueta a un amic perquè participi. 











Si vols participar en el concurs, revisa les bases legals: 

BASES DEL CONCURS: HEM PERDUT UN GRUP D’ARQUEÒLEGS! 

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca (en endavant l’organització) posa en marxa el concurs que dur per nom “Hem perdut un grup d’arqueòlegs!” i que es durà a terme a través de les xarxes socials de Facebook i Instagram de la Menorca Talaiòtica amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts de la nova pàgina web de la candidatura: www.menorcatalayotica.info

DURADA DEL CONCURS
El concurs “Hem perdut un grup d’arqueòlegs!” tindrà una durada de 15 dies. La data d'inici serà el dijous 27 d’agost de 2020 a les 8:00h i finalitzarà el dijous 10 de setembre de 2020 a les 23:59h. Es podrà participar només en aquest període de temps. L’organització es reserva el dret a ajornar o ampliar el període de l’esmentat concurs en cas de força major, així com la facultat d'interpretar els presents termes i condicions legals.

REGLES I CONDICIONS PER PARTICIPAR
Podran participar en el concurs aquelles persones físiques majors de 18 anys amb residència a Espanya. 
L’organització ha pujat a la pàgina web de Menorca Talaiòtica www.menorcatalayotica.info un total de quatre fotos on s’hi han amagat quatre personatges que representen la professió d’arqueòleg. Els participants han d’entrar dins la pàgina i cercar la ubicació de, com a mínim, dos personatges i enviar un missatge privat a l’organització, a través del canal de Facebook o d’Instagram de la Menorca Talaiòtica, indicant a quin jaciment els han vist. Si les respostes enviades són encertades i els participants compleixen amb els requisits de participació que s’anomenen més endavant, participaran en el sorteig de tres lots de llibres de la col·lecció Sitjot, dedicada a la divulgació del patrimoni històric de l’illa.

Com participar?
1. Seguir el perfil de Facebook o Instagram de Menorca Talaiòtica
2. Entrar a la web www.menorcatalayotica.info i cercar els arqueòlegs amagats entre les fotos que hi ha dins les fitxes dels diferents jaciments. 
3. Enviar un missatge privat a través de Facebook o Instagram amb el nom de 2 jaciments on el participant ha trobat els personatges.
4. Opcional: Deixar un comentari públic amb alguna pista (sense desvelar el nom del jaciment) i etiquetar a un amic perquè participi. El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports es reserva el dret d’eliminar aquells comentaris que indiquin la ubicació dels arqueòlegs per tal de no perdre la dinàmica del joc. 

• Les bases quedaràn penjades a la web www.menorcatalayotica.info i al perfil de Facebook de Menorca Talaiòtica
• L’organització es reserva el dret a efectuar canvis en el concurs durant el seu desenvolupament, si es produís alguna causa que impedeixi dur-la a bon terme o per tal de millorar el seu avanç, així mateix es reservarà la possibilitat de rebutjar la participació d’aquells participants que no compleixin amb les normes de participació. 
• El premi es troba sotmès a la legislació fiscal vigent.

TRIA DEL GUANYADOR I MODALITAT 
El sorteig es realitzarà el dia 15 de setembre entre tots els comentaris privats rebuts als comptes de Facebook i Instagram amb la resposta correcte, mitjançant una aplicació de selecció aleatòria de 3 guanyadors. El premi consistirà en un lot de llibres de la col·lecció Sitjot. Els premis atorgats no admeten cap tipus de canvi.
Abans de fer públic el nom dels guanyadors, l’organització contactarà amb els guanyadors del sorteig per missatge privat a través dels seus perfils oficials demanant la següent informació: nom i cognoms, telèfon de contacte, DNI i correu electrònic. 
Posteriorment els guanyadors es faran públics a les xarxes socials de Menorca Talaiòtica. 
L’organització queda eximida de qualsevol responsabilitat en cas d'existir algun error en les dades facilitades pels guanyadors que impedeixi la seva identificació.

MODIFICACIÓ DE LES PRESENTS BASES
L’organització es reserva el dret d’efectuar, en qualsevol moment, qualsevol modificació, supressió i/o addiccions a les presents bases.

CAUSES DE FORÇA MAJOR
L’organització es reserva el dret d’anul·lar el concurs, quan concorrin causes de força major que així ho aconsellin, sense que això pugui ser objecte de cap tipus de reclamació.

ACCEPTACIÓ DE LES BASES I EXCLUSIONS 
La participació en aquesta acció promocional implica, per si mateixa, l’acceptació d’aquestes bases pel que fa a la resolució de qualsevol qüestió derivada del concurs i de l’elecció dels guanyadors. 
En el cas que es detectés qualsevol anomalia o se sospités que un participant està impedint el desenvolupament normal de l’acció, l’organització podrà, de forma unilateral, eliminar la participació d’aquest usuari.

DADES PERSONALS
L’organització informa que les dades dels participants s’inclouran en un fitxer de dades de caràcter personal i s’utilitzaran amb la finalitat de poder gestionar la seva participació en aquest concurs. Es garanteix a tots els participants que s’han pres les mesures tècniques i organitzatives necessàries per aconseguir la seguretat i la integritat legalment previstes per a aquests tipus de fitxers, en compliment del Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell Insular de Menorca de 17/04/2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. En cap cas, les dades se cediran sense consentiment a altres entitats ni es tractaran amb diferents finalitats de les que es comenten en el primer paràgraf d’aquesta clàusula.

Sa Mitja Lluna és un jaciment molt especial, tant per la seva singularitat, per la seva bona conservació, com per la seva ubicació. Es tracta de l'única mina de coure amb constatació d'explotació prehistòrica que s'ha documentat a les Illes Balears fins ara. A més d'això, es troba en un indret privilegiat, com és Illa d'en Colom, dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau (Maó).

Les excavacions a sa Mitja Lluna representen la culminació d'un treball fet durant els anys anteriors al seu descobriment. L'equip ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears) havia estat cercant evidències d'explotació prehistòrica de minerals de coure tant a Mallorca com a Menorca des de l'any 2007. L'any 2010, es localitzà el jaciment prehistòric.

Més tard, l'any 2012 i l'any 2014, un equip format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Sevilla (US), realitzaren dues petites intervencions arqueològiques que permeteren confirmar una cronologia de l'edat del bronze per aquesta mina i recuperar una quantitat significativa de material arqueològic en context. L'estudi d'aquests materials, així com les analítiques físico-químiques dels minerals que es poden trobar allà, han permès generar informació important sobre les estratègies de captació de recursos de les comunitats prehistòriques, no només de Menorca, sinó també de les altres illes de l'arxipèlag.

L'any 2019 s'inicià una nova etapa en les investigacions d'aquest jaciment amb un projecte a llarg termini que permetrà aprofundir en el coneixement tecnològic de la mineria d'aquest moment, així com en el coneixement de les persones que realitzaven aquestes activitats i utilitzaven aquest recurs.

A més a més, aquestes investigacions prenen especial rellevància en el marc de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Com ja es va donar a conèixer, la candidatura ha sofert un canvi de plantejament, per requeriment d’ICOMOS, per tal de donar més valor al paisatge associat als jaciments. En aquest cas, tenim a prop la torreta de Tramuntana, que ja estava a l’anterior candidatura, però ara, amb el nou enfocament, s’ha valorat afegir les més de 500 hectàrees de l’entorn de la torreta de Tramuntana, l’Illa d’en Colom, i la làmina d’aigua que separa l’Illa d’en Colom del Terra.

Treballant a la mina
Sa Mitja Lluna és un jaciment miner que es troba a cel obert, a la vora d'un penya-segat amb forma de semicercle, orografia que dóna nom al seu topònim. Normalment, la zona a on es troben minerals, es va treballant successivament al llarg del temps, cada vegada amb noves tècniques que van esborrant els treballs anteriors. En aquest sentit, sa Mitja Lluna és un jaciment excepcional, ja que no hi ha explotacions posteriors que hagin fet malbé les evidències prehistòriques. Podríem dir que la mina es troba intacta, tal com la deixaren els darrers miners prehistòrics.

L'excavació arqueològica en extensió d'un dels runams ha posat al descobert l'existència d'una trinxera excavada en la roca, seguint probablement un filó de coure que devia córrer de forma més o menys paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. Abans de les intervencions arqueològiques, aquesta trinxera no era apreciable, ni es podia intuir la seva presència, ja que estava totalment reblida de runam. Aquest runam s'acaramulla més enllà del nivell natural de la roca, conformant, a més, una petita elevació sobre aquests treballs i invisibilitzant-los.

Així mateix, s'ha de destacar que la zona intervinguda sembla només una petita part d'aquesta trinxera. La profunditat de la mateixa en la zona intervinguda en la campanya de 2019, encara no es pot confirmar, ja que no s'ha esgotat tota l'estratigrafia. Sembla que els treballs de mineria s'endinsen de forma irregular en la zona més Oest del subsol, mentre que la zona Est de la trinxera (la part més propera al penya-segat), el nivell de la roca mare és més alt. No és descarta l'existència de galeries o pous.

Entre el runam de mina trobam roques de quars amb minerals de coure primaris (calcopirita) i secundaris (malaquita, atzurita, etc.). Pel que fa als materials arqueològics, les intervencions han permès documentar restes ceràmiques en el context estratigràfic dels estèrils excavats al costat dels fronts de treball documentats, si bé aquesta ceràmica apareix sempre molt fragmentada, resultant molt complicada la identificació de formes. Per altra banda, les pastes i desgreixants sí que permeten atribuir una cronologia relativa que ens situa en tot moment en l'edat del bronze, sent això coherent amb els resultats de les datacions radiocarbòniques.

La presència de ceràmica no ha pogut relacionar-se per ara amb processos vinculats al tractament del mineral, per la qual cosa probablement hem de relacionar-la amb el consum d'aliments i begudes a peu de mina, ja que també s'han trobat restes de fauna.

Per altra banda, les eines de miner lítiques, són nombroses, tant en superfície com entre el material dels runams. S'han definit diversos tipus d'eines, atenent usos probables determinats a partir de les seves característiques i càlcul aproximat del pes en el seu estat inicial. La majoria d'aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats pel seu pes, la seva forma lleugerament ovalada i la seva textura granulomètrica. Pensam que aquests es portaren d'una de les cales de l'Illa d'en Colom, la coneguda precisament com a Punta des Macs, a uns 750 m de Sa Mitja Lluna, en la qual abunden aquest tipus de pedres.

Hi ha un tipus d'eines que compten, en major o menor mesura, amb osques i modificacions puntuals i poc definides pel seu emmanegament.

Existeixen altres eines més grans, còdols que poden arribar a pesar uns 16 kg. Aquestes eines no mostren modificacions per al seu emmanegament, però sí que presenten marques d'ús o trencaments en les zones proximals i distals, provocades pel seu ús com percussors. Segurament, aquestes grans eines, eren utilitzades amb les dues mans, usant el seu pes per a colpejar i rompre la roca. Algunes d'aquestes, també presenten marques de picotejat en la seva zona ventral degut haver estat utilitzades com a morter o enclusa.

També s'han recuperat petits percussors que podrien haver estat el complement d'aquestes «encluses». Es tracta de petits còdols que tenen marques en un dels extrems d'haver-se utilitzat per picar. La grandària d'aquestes eines és apta per a usar-se directament amb una sola mà i sense emmanegar. Basant-se en aquest tipus, es va suggerir la hipòtesi de l'existència d'una fase triturat i selecció de mineral a peu de mina.

Per ara no s'han trobat assentaments estables ni construccions permanents d'aquesta cronologia a Illa d'en Colom, però no es descarta que els miners fessin campaments estacionals. Una acció d'aquest tipus és molt difícil d'identificar, ja que consistiria bàsicament en zones de descans amb infraestructures senzilles i efímeres, moltes vegades arqueològicament invisibles en superfície.

Què va suposar l'explotació d'aquesta mina menorquina per a les
comunitats prehistòriques de les Illes Balears?

L'estudi d'aquesta mina, juntament amb diverses analítiques d'altres minerals de les illes, ens suggereix que el mineral procedent de Menorca podria haver tingut una participació important en l'aprovisionament de matèries primeres per a les altres illes. És important tenir en compte que, pels estudis realitzats fins ara, no sembla que sa Mitja Lluna mina fos una explotació de gran envergadura (si pensam en les mines romanes o les d'època industrial, per exemple), de manera que és molt possible que altres mines estiguessin en funcionament a l'illa de Menorca durant l'edat del bronze.

Gràcies a les investigacions de sa Mitja Lluna, altres estudis realitzats sobre peces arqueològiques de metall, mostren la possible arribada de coure de Menorca a Mallorca, i fins i tot a les Pitiüses. Dins la mateixa illa de Menorca, s'han detectat metalls possiblement realitzats amb coure autòcton, com per exemple a la necròpolis de Cova des Pas o Cova des Càrritx.

Per altra banda, tot i que parlam d'illes, s'ha de dir que Menorca i la resta de l'arxipèlag no són territoris aïllats. Està clar que totes les illes mantenien una intensa connectivitat entre elles, però també estaven connectades amb altres indrets de la Mediterrània. Les analítiques sobre metalls de l'edat del bronze també ens mostren l'arribada de matèries primeres de diferents llocs. Així, per exemple, sabem que arriba metall del sud peninsular, Catalunya, sud de França i Sardenya.

La reformulació de l’expedient de la candidatura, que proposa la divisió de l’illa en àrees territorials extenses que mostren les diferents maneres d’ocupació del territori durant la prehistòria de Menorca i la incorporació dels elements paisatgístics com a element clau, han fet necessari el redisseny de la pàgina de la candidatura i la creació d’una nova web alineada amb els continguts d’aquest nou text.  
“Quan es va iniciar el projecte de candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, una de les primeres apostes del Consell va ser tenir una bona pàgina web, com una autèntica finestra oberta al món per presentar aquest projecte. Ja en aquell primer moment, l’empresa pública d’informàtica local SILME va fer una feina excel·lent, dissenyant una pàgina molt completa, amb informació acurada dels 32 monuments que formaven la sèrie candidata a patrimoni mundial, informació de les activitats i els recursos, notícies sobre el procés de gestació i supervisió de la candidatura, agenda d’activitats, i la possibilitat de fer l’adhesió a la candidatura, individual o en representació d’entitats públiques i privades, empreses, etcètera”, ha afirmat el conseller Miquel Àngel Maria. 
Així mateix, el conseller ha subratllat que “la candidatura és cada vegada menys un projecte del Consell Insular de Menorca, i cada vegada més un projecte compartit per tota la ciutadania, amb activitats i iniciatives que neixen de la iniciativa social, que és important que també tenguin visibilitat a través de la web institucional de la candidatura. Sobretot a projectes educatius i a la generació continuada de novetats sobre la prehistòria de Menorca per part dels diversos equips d’investigació que treballen a la nostra illa”. 
 
La pàgina incorpora novetats, tant pel que fa al disseny com els continguts. Pel que fa al disseny es manté el color identitari de la marca però de manera secundària s’ha fet ús d’una paleta de colors més àmplia per donar més dinamisme, contrast i diferenciació en aquesta nova etapa de la candidatura. També s’ha apostat per potenciar les imatges en formats més grans. La Menorca Talaiòtica brinda unes imatges espectaculars i les fotografies i els vídeos transmeten millor i complementen el que diuen les paraules.
Pel que fa als continguts, la pàgina compta amb uns continguts estàtics de caràcter divulgatiu sobre les diferents etapes de la prehistòria de l’illa, així com dels criteris i la descripció dels components que configuren el nou expedient. 
Amb un caràcter més informatiu i pràctic es pot accedir a fitxes de cada jaciment, amb una informació adaptada als diferents tipus d’usuaris de la pàgina, des dels visitants que volen una informació senzilla sobre la visita, a les persones que volen aprofundir una mica més en el coneixement de la Menorca Talaiòtica, fins a arqueòlegs i investigadors que necessitin accés a una informació més profunda. 
Els projectes d’investigació i excavació en curs també cobren protagonisme amb un apartat específic on es pot consultar els resultats obtinguts pels diferents equips. 
La part més dinàmica de la web ve protagonitzada pel blog i l’agenda, que pretenen donar protagonisme i difusió a les iniciatives particulars i institucionals, així com a les accions formatives i de dinamització de la candidatura.

Un altre de les novetats és la millor adaptació de la pàgina a diferents dispositius electrònics, així com la possibilitat de compartir els continguts a les xarxes socials.
Miquel Àngel Maria ha exposat com la nova candidatura explica la profunda modelació del paisatge per part de les comunitats que van construir els monuments de la prehistòria, de manera que el conjunt del bé candidat, aquests 9 components i els atributs que contenen, són una expressió excel·lent de l’arquitectura ciclòpia tardana i de l’organització del paisatge, producte d’un desenvolupament cultural evolutiu plasmat en el testimoni excepcional, únic i ben conservat de la Cultura Talaiòtica a l’illa de Menorca. “Tot aquest relat, que és la columna vertebral de la candidatura, està molt present en la nova pàgina web, i està directament accessible des del menú “Troba tots els jaciments”, on el mapa que se’ns mostra ens permet, amb un cop d’ull, entendre de quin tipus de bé seriat s’està parlant”, ha afirmat.  
El conseller ha volgut agrair la feina de na Verónica Mullor, que duu la comunicació de Menorca Talaiòtica, i “ha estat el puntal, al costat de SILME, per al redisseny i la reformulació dels continguts”, així com de l’equip del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca, i especialment a en Toni Ferrer, director insular de Patrimoni durant el mandat passat, que va fer una aportació essencial al replantejament de la candidatura, i a en Quim Pons Machado, el tècnic del Servei de Patrimoni “que va agafar el relleu de la feina en el punt en què l’havia deixada en Toni Ferrer”.

El Butlletí Oficial de les Illes Balears ha fet pública l'aprovació de les bases que regeixen la concessió d’ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca de la convocatòria 2020.

D’aquesta manera, el Departament de Cultura preveu una inversió total de 200.000 euros a través d’una convocatòria que estableix cinc línies d’ajuts:

1. Restauració de béns del patrimoni històric.
2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques.
3. Investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.
4. Publicacions científiques.
5. Jornades i activitats de difusió.


El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals de l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o del final de l'estat d'alarma.

El Pla Estratègic de Subvencions del Pressupost general de la institució insular per a l'exercici 2020 preveu els següents Objectius generals del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports en l'àmbit del patrimoni històric:

- Aconseguir la declaració de la Cultura Talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO.
- Protegir i salvaguardar el patrimoni històric.
- Conservar i restaurar el patrimoni històric per llegar-lo en les millores condicions a les generacions futures.
- Aprofundir en el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través del foment de la investigació.
- Difondre el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través de la realització de publicacions científiques i trobades divulgatives.

I els objectius específics que preveu són donar suport econòmic a les activitats que signifiquin ampliar i millorar el coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric a partir d'intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigacions de tipus històric, restauració de béns, difusió i debat, tenint present que ajudin a completar l'expedient de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Cal recordar que el termini previst d'execució d'aquestes accions és pluriennal (anys 2020-2021) i que el termini de justificació dels ajuts concedits a la convocatòria d'ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca de l'any 2019 finalitza el 29 de juny de 2020.

Els imports màxims per sol·licitud i convocatòria seran de:

- Línia 1. Restauracions: 10.000 euros.
- Línia 2. Intervencions: 14.000 euros.
- Línia 3. Investigacions: es concediran fins a cinc ajuts per un import màxim de 5.000 euros cada un.
- Línia 4. Publicacions: 6.000 euros per a publicacions monogràfiques o reculls d'articles i 1.500 euros per articles en revistes científiques.
- Línia 5. Jornades i activitats de difusió: 5.000 euros (es concediran un màxim de quatre ajuts).


Per a més informació podeu consultar l’enllaç:
http://www.cime.es/GesServeis/Gestion.aspx?IDGESTION=990100879

El passat dia 11 de gener el Consell Insular de Menorca, en cooperació amb els ajuntaments i diverses entitats de l’illa, va donar suport a l’acció “Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels Drets Humans” amb l’encesa de 28 talaiots.

Un acte que va tenir lloc gràcies a la coordinació i col·laboració de l’Associació Amics del Museu de Menorca. El Departament de Cultura presenta avui un vídeo resum del que va ser una experiència amb un doble objectiu, per un costat, sensibilitzar a la ciutadania del drama que pateixen al Mediterrani les persones que es troben en una situació extrema i es veuen obligades a desplaçar-se per sobreviure; i per l’altre, recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria, en una època en la qual els moviments de població d’un lloc a l’altre del Mediterrani eren un fet normal.

La peça audiovisual, produïda pel Festival de Cinema de Menorca, es distribueix a través de les diferents xarxes institucionals de la Menorca Talaiòtica i l’Agenda, Menorca illa de Cultura; així com des dels canals del Festival de Cinema de Menorca. El vídeo compta amb tres versions en català, castellà i anglès. La música és un tema original de la menorquina Anna Ferrer. El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, vol agrair a totes les associacions, entitats i voluntaris de l’illa la seva participació en aquesta acció.

Cal recordar que l’encesa es va dur a terme de manera simultània a altres llocs del Mediterrani: Mallorca, Eivissa, Formentera, l’illa de Quios (Grècia) i diversos punts de Marroc, Tunísia i el Líban.

El Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca juntament amb el GOB Menorca donen un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de la Menorca Talaiòtica entre la població de l’illa. 

El programa pretén que els participants no només coneguin en profunditat els jaciments, sinó també el paisatge en el qual s'insereixen aquests. Actualment el Consell Insular de Menorca treballa en la millora de l’expedient de la candidatura en els aspectes plantejats per la UNESCO. Una d’aquestes millores és precisament l’anàlisi de la relació entre el paisatge i els monuments talaiòtics.

Podeu consultar el programa complet de visites aquí .
En alguns casos les places són limitades i cal apuntar-se amb uns dies d’antelació, a www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o al telèfon 971 35 07 62.

Pel que fa a les excursions que disposen de servei d’autobús per a tornar al punt de partida, aquestes tenen un cost d’entre 3 i 5 euros per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.
Totes les excursions tindran lloc en diumenge. 

 

Demà dissabte, 12 de gener, el Consell Insular de Menorca, en col·laboració amb altres entitats com Fons Menorquí de Cooperació, Amnistia Internacional o Amics del Museu de Menorca, s'afegiran a la iniciativa “Torres de Mallorca. Un cant pels Drets Humans” amb l'encesa, en aquest cas, de talaiots.

L'objectiu d'aquest acte simbòlic és doble: sensibilitzar a la ciutadania sobre el drama que pateixen en el Mediterrani les persones refugiades i difondre el patrimoni monumental de l'illa.

La gent que vulgui assistir a l'acte central es trobarà a Talatí de Dalt. Per tal de facilitar la circulació de vehicles al camí al jaciment (cossos de seguretat, mitjans de comunicació, etc.), s'anirà a peu des de POIMA (punt de trobada: C/Grècia, a l'entrada del camí Vell d'Alaior, vegeu document adjunt).

S'encendran de manera simultània a les 13.00h i a les 18.15h els següents talaiots:

- Trebalúger
- Toràixer
- Biniarroca
- Trepucó
- Sa Cudia Cremada
- Cornia Nou
- Talatí de Dalt
- Binixíquer
- Biniaiet Vell
- Son Olives
- Torralba d'en Salort
- Torrellisar Vell
- So na Caçana
- Torre d'en Galmés
- Montefí

Serà una recreació del que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics, en una època en la qual els moviments de població d'un lloc a altre del Mediterrani eren una cosa normal. Menorca s’adhereix amb aquesta acció a la defensa dels Drets Humans de les persones que es troben en una situació extrema i que es veuen obligades a desplaçar-se per sobreviure.

Aquesta acció es durà a terme de manera simultània a altres llocs del Mediterrani: Mallorca, Eivissa, Formentera, l’illa grega de Quios i diversos punts del nord d’Àfrica, amb una encesa el migdia amb bengales de fum i una encesa amb bengales de llum el fosquet.

La revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya posa com a exemple la metodologia emprada en la restauració de la Naveta des Tudons. La publicació “Unicum” dedica en exclusiva la seva portada al monument més emblemàtic de l’illa amb un extens reportatge que explica com es va fer front a l’acte vandàlic produït el març de 2018.
Sota el títol “Ús de solucions tampó gelificades per a la remoció de pintades vandàliques a la Naveta des Tudons”, l’article posa en valor la importància d’haver transformat una desgràcia en un revulsiu social, a més de subratllar com aquesta ha estat una ocasió única per a la millora de la tècnica de restauració per aquest tipus de danys sobre pedra.
En el seu nombre de juny, la revista destaca els treballs dels menorquins Francesc Isbert, Lina Torres i Cecília Ligero que executaren les feines a peu d’obra amb el suport tècnic dels conservadors-restauradors a qui el Servei de Patrimoni del Consell Insular havia encarregat les proves prèvies sota la coordinació i supervisió de Pere Rovira, tècnic del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Val a dir que la participació en els treballs de l’equip menorquí els hi va permetre adquirir una formació que normalment no està al seu abast.
L’article subratlla com el sistema de neteja escollit va ser un mètode que es va adaptar perfectament a la gran dificultat d’eliminar grafits d’aerosol sobre un material tan porós com ho és la pedra calcària.

   


Amb aquesta metodologia no només es van eliminar els grafitis sinó que es va evitar la típica repenetració que es dona gairebé sempre en aquests casos. La solució aquosa escollida s’encamina cap a les anomenades tècniques relacionades amb uns estàndar de restauració ‘safer working conditions’ i cap al ‘green movement’ que es promouen des de fa temps. “Com que l’acció dels dissolvents era insuficient, una solució tampó amb quelant gelificada va ser capaç de segrestar els ions metàl·lics presents en la pintura”, conclou la publicació.
Cal recordar que durant el procés de neteja es va obrir al públic la visita al monument de manera gratuïta encara que la gent quedava fora del mur que delimita el seu perímetre per raons de seguretat.  

L’Associació d’Amics del Museu de Menorca i el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca han presentat avui la quarta edició del projecte cultural Becatalaiotica. La iniciativa té com a principals objectius difondre entre la gent jove d'arreu de l'Estat, la Menorca Talaiòtica, al mateix temps que donar peu a la gent de la nostra illa, a una nova manera de visitar jaciments arqueològics.
La idea central del concurs és la de trobar el jove més hàbil a l'hora de preparar i executar una visita guiada original a un dels jaciments arqueològics que es proposen.

Es tracta d’un projecte cultural nascut el 2016 de la mà d’Amics del Museu de Menorca amb l’objectiu de donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial entre nous públics. 

Per a poder participar s’ha de tenir entre 16 i 25 anys i només s’ha d’emplenar un formulari que es troba a la pàgina web beca.menorcatalayotica.info i enviar-lo al correu electrònic beca@menorcatayotica.info abans del 19 de gener de 2020. Es seleccionaran cinc persones que hauran de crear un esdeveniment de caràcter lliure a un jaciment arqueològic de la Menorca Talaiòtica. Qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid mentre atorguí el seu just lloc al coneixement científic. 

El públic assistent a l’esdeveniment és crucial perquè s’encarrega de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat d’entretenir de les diferents propostes. La proposta del participant més ben valorada rebrà una beca d’estudis de 2.000 euros.

 

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, a través del Servei de Patrimoni Històric, se suma un any més a les Jornades Europees de Patrimoni, considerades com la 'festa major' del patrimoni cultural europeu, essent-ne l'activitat participativa més destacada en la matèria.

El Consell d'Europa, en col·laboració amb la Unió Europea, organitza cada any, des de 1999, durant els mesos de tardor, unes jornades de sensibilització del patrimoni cultural europeu. Enguany sota la temàtica “Art i oci” es convida als diferents països a donar a conèixer al públic en general els aspectes lúdics que ens ofereix el patrimoni i la capacitat de gaudir-ho. Un tema molt ampli que concerneix una munió de sectors culturals.

Aquestes Jornades Europees consisteixen en la programació visites guiades, jornades de portes obertes i altres serveis complementaris a monuments, jaciments, llocs d'interès o altres espais, com ara museus, de cara a promoure el gaudi públic i gratuït dels béns i valors que integren el patrimoni cultural arreu d'Europa.

Les activitats organitzades pel Servei de Patrimoni, que s’oferiran durant tot el mes d’octubre, són les següents:

“L'Univers dels Déus” (visita teatralitzada)

Dissabte, dia 12 d’octubre, a les 11:00 hores

Museu de Menorca

Descripció: Visita guiada a la sala sobre el món talaiòtic on es farà una aproximació a deïtats d’aquesta cultura seguida d’una activitat teatralitzada al claustre del Museu.

Observacions: Activitat adreçada al públic infantil

“Contacontes amb Història” (contes i rondalles)

Dissabte, dia 12 d’octubre, a les 12:00 hores

Museu Municipal de Ciutadella de Menorca

Descripció: Activitat que tindrà lloc al pati del casal. Narració teatralitzada en primera persona de les vivències de la monologuista en temps dels romans (a càrrec de l’actriu Natàlia Bravo)

Observacions: Activitat adreçada al públic infantil

“Circ + Patrimoni” (espectacle de circ)

Dissabte, dia 19 d’octubre, a les 11:30 hores

Poblat talaiòtic de Trepucó

Descripció: Espectacle de “nou circ” que, mitjançant el llenguatge escènic, persegueix la simbiosi entre passat i present (a càrrec del col·lectiu teatral ACIRKAOS)

Observacions: Activitat adreçada a tots els públics

"Videojocs i Patrimoni: Es pot aprendre història jugant?" (conferència)

Dijous 24 d’octubre, a les 19:30 hores

Museu Municipal de Ciutadella de Menorca

Descripció: Conferència que versarà sobre els videojocs i les possibilitats d’aprenentatge mitjançant aquestes aplicacions (a càrrec de l’arqueòleg Bruno Parés)

Observacions: Activitat adreçada a tots els públics

“Visita teatralitzada al Museu de Menorca” (visita guiada teatralitzada)

Dissabte, dia 26 d’octubre, a les 11:00 hores

Museu de Menorca

Descripció: Visita teatralitzada per les sales d’exposició del Museu de Menorca, un recorregut escènic sobre la història de l’illa a través de la col·lecció de la mostra permanent de la institució (a càrrec del grup teatral Teatre de Xoc)

Observacions: Activitat adreçada a tots els públics

“Que la terra et sigui lleu: Una història de la mort a Menorca” (visita guiada)

Dijous, dia 31 d’octubre, a les 19:30 hores

Museu Municipal de Ciutadella de Menorca

Descripció: Visita guiada per la comissària de l’exposició “Que la terra et sigui lleu: Una història de la mort a Menorca”, amb motiu del primer aniversari de la inauguració de la nova seu del Museu Municipal a can Saura-Miret (a càrrec de l’arqueòloga Elena Sintes)

Observacions: Activitat adreçada a tots els públics. Les places són limitades (inscripció

prèvia a museu@ajciutadella.org)

El monument prehistòric conegut com a sala hipòstila des Galliner de Madona o de Binigaus Nou es troba classificat dins la tipologia de “sala hipòstila”, també definit per altres autors com “recinte cobert”. Es tracta d’una edificació aïllada, amb una façana recta, on se situa l’entrada original, avui cegada. Al seu interior s’hi troben 5 columnes exemptes i 9 pilastres adossades als murs, que sostenen una coberta de grans lloses de pedra

No se coneix la funció ni la cronologia precisa d’aquest edifici, ja que mai no ha estat objecte de cap intervenció arqueològica. El caràcter únic del Galliner de Madona ve donat, en primer lloc, per la seva extraordinària monumentalitat i, a més, per les referències que ja apareixen a algunes de les publicacions pioneres sobre arqueologia menorquina al segle XIX. L’edifici es troba situat just al caire del penya-segat d’un ramal del barranc de Binigaus, de forma que a la monumentalitat del propi edifici s’hi ha d’afegir l’espectacularitat de l’entorn

El monument es troba dins d’una propietat privada, però és possible visitar-lo si es contacta prèviament amb la propietat i es concerta el dia i hora de visita.

Tot i que l’edifici es manté en peu de forma gairebé íntegra, es troba greument alterat degut a la lenta, però, constant filtració d’ aigua en els pilars i columnes interiors, que disgrega i fragmenta els diferents elements estructurals de la coberta, provocant un desgast desigual a la pedra què genera desestabilització estructural. Les alteracions provocades per l’aigua, no afecten només a les columnes i pilastres. Durant èpoques de pluja, es formen basses d’aigua que afecten als murs inferiors. Aquesta aigua es concentra a algunes zones i penetra per capilaritat a l’interior dels murs.

La vegetació és també un dels agents de degradació que afecten al mur. Les arrels dels diferents tipus de plantes penetren a la roca i provoquen despreniments irreversibles: a nivell superficial (petites plantes) o, a nivell més agressiu quan es tracta de mates.

Per tal d’evitar el col·lapse de l’edifici, el Consell Insular va decidir encarregar un projecte de restauració i consolidació, que permetés tenir un pressupost d’execució i poder encarregar posteriorment la obra pròpiament dita. Es van demanar diversos pressupostos, i finalment la redacció del projecte es va encarregar a l’equip format per Oscar Paradís (arquitecte), Carolina Moreno (restauradora) i Damià Ramis (arqueòleg), per un import de 6.400 euros més IVA.

Dins de l’àmbit d’aquest projecte, ja elaborat, s’ha realitzat un aixecament topogràfic en tres dimensions de l’edifici. Açò permetrà actuar-hi amb totes les garanties de mantenir la disposició original dels elements, en aquells casos en que s’hagin de remoure i tornar-los a posar al seu lloc.

Els objectius que es plantegen en aquest projecte són:
 

• Estabilització de la coberta.
• Impermeabilització de la coberta.
• Eliminació del mur modern de marès, localitzat al fons del bé.
• Eixermat de tota la vegetació.
• Neteja de restes biològiques dels murs interiors.
• Recol·locació de falques entre les pedres per tal de garantir l’estabilitat interior de murs i columnes.
• Recuperació de l’entrada antiga al monument.
• El tancament mitjançant reixes a les entrades d’accés a l’interior.

Les dades sobre el nombre de visitants dels indrets patrimonials que gestiona la Fundació de Foment del Turisme de Menorca -Torre d’en Galmés, Naveta des Tudons, Fort Marlborough i Torre de Fornells- mostren una tendència general positiva en els darrers anys.
Aquest comportament està directament relacionat amb la major projecció de la Menorca Talaiòtica (s’han augmentat les activitats divulgatives sobre la candidatura a patrimoni mundial i s’ha reforçat la promoció exterior), amb les inversions que de manera progressiva s’han implementat en les instal·lacions per millorar l’experiència del visitant i, finalment, amb l’increment del nombre de turistes.
Si es revisa el nombre global de visitants comptabilitzats en tots aquests indrets durant els darrers cinc anys, es pot observar que la tendència general és creixent, ja que s’ha passat de 54.702 visitants el 2014 a 84.670 visitants el 2018. Aquest fet suposa un increment aproximat del 55%. A aquests monuments s’hi ha d’afegir també el Museu de Menorca, la gestió del qual recau en el Consell Insular de Menorca.

Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés: Ha estat el monument on ha crescut més l’afluència de visitants, passant de 16.114 l’any 2017 a 27.198 l’any 2018. La tendència dels darrers cinc anys ha estat marcadament ascendent, ja que el 2014 el jaciment va rebre 8.987 visitants, deixant una diferència positiva del 200%. La posada en marxa del centre d’interpretació del jaciment i de la prehistòria menorquina ha estat determinant en aquesta evolució.

Naveta des Tudons :El 2018 va experimentar un descens respecte a l’any anterior, que s’ha de relacionar amb dues circumstàncies concretes. D’una banda, les obres realitzades en el tram de carretera Ciutadella-Fe- rreries, que van provocar, de forma inevitable, que l’accés al monument fos menys visible. D’altra, s’ha de tenir en compte també l’acte vandàlic sofert per aquest monument el març de l’any passat, que va obligar a endarrerir-ne l’obertura al públic. Així, mentre que el nombre de visitants el 2017 va ser de 44.449 persones, el 2018 se’n van comptabilitzar 33.708. Aquest descens en el nombre de visitants trenca la tendència clarament ascendent que es documentava des del 2014, fet que reforça la interpretació segons la qual el descens es deu als factors abans esmentats.
MENORCA illes balears

Museu de Menorca Tot i que entre 2014 i 2018 les visites al Museu de Menorca es mantenen més o menys estables amb algunes fluctuacions interanuals, val la pena destacar que els 20.331 visitants de 2018 corres- ponen només a la segona meitat de l’any, ja que el Museu va reobrir les portes el juliol, després de la renovació total del muntatge expositiu. Per tant, després de la seva reobertura i en només mig any, el museu ha assolit el nombre de visitants que normalment rebia al llarg de tot un any.
Una dada a tenir en compte és que mentre que entre 2011 i 2014 el percentatge de visitants menorquins del museu oscil·lava entre un 2% i un 7%, el 2018 han representat un 42% del total. Aquest creixement és conseqüència dels esforços invertits a atreure el públic local. En aquest sentit, s’ha partit de la convicció que el museu ha de ser l’espai on els mateixos menorquins, i no només els visitants, coneguin el seu passat i s’apropin al seu patrimoni. Una vegada assolit aquest objectiu, es treballarà per mantenir el públic local i per promoure les visites entre els turistes.

*Nota: El poblat de Torre d’en Galmés i la Naveta des Tudons estan oberts al públic durant tot l’any i només durant els mesos de temporada alta es porta a terme un recompte dels visitants. Per tant, als nombres exposats, en tots dos casos, s’hi haurien d’afegir tots aquells visitants que hi accedeixen lliurement en temporada baixa.
No es disposa de dades del jaciment talaiòtic de Trepucó, a Maó, perquè l’accès és lliure i no es comptabilitzen les entrades.

El Consell Insular de Menorca ha publicat una convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del patrimoni històric durant el 2019, per un import total de 200.000 €. Aquesta xifra representa un increment de 10.000 € respecte a la convocatòria de l'any passat.

Seguint la línia iniciada l'any, per tal d'optimitzar la gestió, es publica una única convocatòria amb cinc línies diferents: excavacions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica, restauració de béns del patrimoni històric, elaboració de publicacions i realització d'activitats de difusió.

La línia d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric compta amb un pressupost de 40.000 €. El seu objectiu és contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació, així com col·laborar i donar suport tant a les entitats com als particulars que duen a terme accions de conservació del patrimoni històric de Menorca.

L'import màxim per sol·licitud és de 10.000 €, i a l'hora de puntuar els projectes es valorarà, entre altres factors, que els béns siguin de titularitat pública i que se'n pugui garantir el gaudi per part d'un major nombre de persones. Així i tot, també es poden demanar ajuts per béns de titularitat privada, encara que en aquests casos el consell només finançarà fins al 75% del cost total de la intervenció.

La línia d'ajuts a la realització d’investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que contribueixin al millor coneixement del passat de l’illa està dotada amb 25.000 €. En aquesta convocatòria es concediran cinc beques de 5.000 € cada una.

Malgrat que la matèria de la investigació és lliure, tindran preferència les propostes que s’ajustin a les línies prioritàries d’actuació:

- Elaboració de monografies, catalogació de béns del patrimoni històric i catalogació de col·leccions privades.

- Estudis històrics documentals o arxivístics sobre l'època medieval, moderna o contemporània.

- Estudis i treballs que contribueixin a la finalització de memòries científiques d'excavacions arqueològiques que no formin part d'excavacions en curs.

- Estudis i treballs que contribueixin a la millor gestió o difusió dels béns constitutius del patrimoni, en qualsevol dels àmbits abans esmentats (plans directors de jaciments arqueològics o projectes didàctics.

La línia d'ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques compta amb un import total de 105.000 €, el que representa un increment de 10.000 € respecte a l'any passat. La quantitat màxima que es pot sol·licitar per projecte és de 14.000 €. L'objectiu d'aquestes ajudes és donar suport econòmic a les intervencions arqueològiques i paleontològiques en jaciments de l'àmbit territorial de Menorca, tant en els treballs de camp com de laboratori.

Aquest any es consolida la línia d'ajuts per a l'elaboració de publicacions que donin a conèixer els resultats d'investigacions científiques sobre el patrimoni històric, iniciada l'any passat. Està dotada amb 15.000 €, i es podrà sol·licitar un import màxim de 1.500 €, en el cas d'articles, i 6.000 €, en el cas de llibres.

Una altra línia que es va iniciar l'any passat, i que enguany es manté, és aquella encaminada a donar suport a les activitats de difusió com jornades i seminaris. Està dotada amb 15.000 €, i es podrà sol·licitar, per cada activitat, un import màxim de 5.000 €.

El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals a partir de l’endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

El fons del Museu de Menorca, format per més de 250.000 peces, té un nou espai de dipòsit i emmagatzematge d’objectes. A causa de l’increment del fons, bàsicament fruit de les excavacions arqueològiques que tenen lloc cada any a l’illa, el Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca han condicionat un nou magatzem. Aquest nou espai, situat en una nau propietat del Consell, ajudarà a descongestionar l’espai de magatzem de la seu del Museu.

El nou magatzem té un total de 203 m² i està dividit amb dues sales, una de magatzem i l’altre destinada acollir els investigadors i les tasques de conservació internes. Les dues sales disposen d’accés independent des de l’exterior amb la finalitat de poder treballar individualment en les dues dependències.

El magatzem disposa d’estanteries de mitja i baixa càrrega amb un total de 390 metres lineals. El material dipositat està format per: objectes lítics i ceràmics d’origen arqueològic, malacologia i el fons d'eines i màquines de l’antiga fàbrica Catisa, que constitueixen una important mostra de patrimoni industrial. Es tracta en tots els casos de materials que, tot i que requereixen un control d'humitat i temperatura per la seva correcta conservació, accepten uns paràmetres més amplis que altres materials com els orgànics, que continuaran dipositats al museu.

El nou espai s’ha dotat amb tots els sistemes adequats per garantir la millor conservació dels materials. S’ha instal·lat un sistema contra incendis i robatoris per tal d’assegurar el fons de tot intrusisme exterior. Al mateix temps s’ha elaborat un pla de conservació preventiva que inclou el control de paràmetres climàtics i el de les infestacions biològiques. Per tant, l'espai disposa dels elements necessaris per garantir aquestes condicions: deshumidificadors i registradors de dades.

Menorca disposa per tant d'un nou equipament, que garanteix la conservació i salvaguarda d'una part important del seu patrimoni històric.

Amb el títol “Arqueologia urbana. 20 anys entre vesins, màquines i manobres”, aquesta exposició és una mostra dels materials arqueològics més interessants que han proporcionat les excavacions preventives durant les darreres dues dècades. El visitant també hi podrà conèixer algunes de les noves dades sobre el nostre passat que s'han recollit a través d'aquestes actuacions.

Les intervencions preventives són aquelles que es porten a terme com a conseqüència d'una obra, publica o privada, que afecta un jaciment arqueològic. A l'exposició, els visitants podran conèixer també la dinàmica d'aquest tipus d'intervencions, que a les Illes Balears es van formalitzar amb la implantació de la llei de Patrimoni Històric del 1998 i el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, de l'any 2000. Aquestes normatives van esdevenir eines molt importants per la protecció del patrimoni arqueològic, i van suposar un increment considerable del nombre d’intervencions arqueològiques vinculades a obres públiques i privades. Aquest fet va permetre recollir moltíssima informació històrica que, d'altra manera, s'hauria perdut.

A Menorca la major part de la informació històrica obtinguda a partir d’aquestes troballes poques vegades s’ha donat a conèixer al gran públic. Donat que aquestes intervencions tenen lloc sobretot en entorns urbans i que, igual que qualsevol treball relacionat amb una obra constructiva, generen algunes molèsties als ciutadans, és especialment important donar a conèixer els resultats d'aquestes feines.

Arran de tot açò, el Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella han considerat necessari transmetre a la societat la importància de les intervencions arqueològiques preventives i com aquestes proporcionen una informació cabdal per conèixer la nostra història.

L’exposició ha estat comissariada per les arqueòlogues Maria José León i Elena Sintes.

La mostra es podrà veure del 13 de gener al 5 de maig al Museu de Menorca a Maó i del 16 d’agost al 9 de novembre a la sala El Roser de Ciutadella.

Paral·lelament s’han programat una sèrie d’activitats amb l’objectiu de complementar l’exposició i donar resposta a inquietuds i públic diversos. Es duran a terme tallers familiars, conferències, visites guiades...

Destaca les excursions a tots els municipis de l’illa per donar a conèixer les intervencions arqueològiques que s’hi han realitzat. Una vegada més el Museu anirà més enllà de la seva seu i estarà present a tot el territori.

Un petit cicle de conferències posarà de manifest altres experiències en arqueologia urbana; Son Espases de Palma de Mallorca, El Born de Barcelona i el teatre romà de Cartegena.

Destaca també la taula rodona “Amb ulls d’arqueòloga” que tindrà lloc el Dia de la Dona.

Bona part d’aquestes activitats es repetiran quan l’exposició tingui lloc a Ciutadella